El triomf a les urnes d’Ignazio Marí, el juny d’aquest any , va donar el bitllet de tornada a l’esquerra a l’Ajuntament de Roma , posant així fi al breu parèntesi conservador . El missatge de campanya ” No és política . És Roma ” , serveix d’inspiració als que creiem que el futur de Barcelona passa per un profund canvi en la forma de fer política que permeti formular un nou projecte per a la ciutat .
Primàries Ciutadanes
Les primàries obertes suposen una primera resposta a la demanda d’una ciutadania fastiguejada i desencantada amb la política tradicional . Són el punt d’inflexió a partir del qual el socialisme democràtic a la nostra ciutat i el nostre país realitza la seva particular ” devolució ” de la política a la ciutadania ; el poder de decidir el candidat o candidata a l’alcaldia . Suposa ampliar el compromís cívic i democràtic en una decisió fins ara monopolitzada pels partits polítics . Però també és dotar de contingut a una ciutadania de plena i , diguem-ho clarament , una forma de restituir la legitimitat perduda.És l’oportunitat que l’esquerra , amb un nou mètode , construeixi el nou relat , el nou projecte , basat en els valors i la personalitat pròpia que ha de recuperar la nostra ciutat .La convocatòria d’una primàries ciutadanes són ja un èxit en si mateix . Però aquest serà complert si aconseguim traslladar als ciutadans les textures , matisos i fortaleses d’un nou projecte de progrés per a Barcelona . Si tornem al PSC la capacitat de representar la diversitat de la ciutat , si tornem a recuperar la pluralitat com a valor i la participació democràtica com la via per a la definició d’una nova proposta , des de la suma de visions i vivències de la ciutat , d’orígens geogràfics , de llengües i cultures .La capital tornarà a ser un laboratori del futur polític , com ho va ser en etapes recents . El lloc on innovar i experimentar fórmules que poden obrir opcions que ara ni imaginem . La ciutats són l’expressió de la voluntat de conviure , s’hi respira l’aire de la llibertat . I la convivència i la llibertat , són un entorn immillorable per somiar el futur .Les primàries han de ser també una procés de suma per generar lideratges inclusius , col · laboratius , que fonamenti de nou la política en l’argumentació i el debat, que consideri la ciutadania en la seva dimensió plena . No serà difícil , perquè participar, construir, contribuir, cooperar , són signes distintius d’identitat dels barcelonins . Només cal veure el ric teixit associatiu de la ciutat , del qual molts procedim .
Primàries per fer ciutat
Crec en unes primàries basades en el diàleg amb la ciutadania i en la proposta que , des de l’esquerra , contribueixin a la construcció d’un nou relat , d’un nou projecte , per a Barcelona .Davant d’una concepció de ciutat feta des de la improvisació , l’absència de projecte a llarg termini , que prioritza la marca sobre el model , que posa en venda l’espai compartit , que renuncia al lideratge del públic i delega en el mercat la definició de la ciutat . Davant d’un plantejament polític que nega la ciutat, que la supedita i menysté , hem de definir una proposta que cregui en la ciutat , perquè és la que millor pot donar resposta als desafiaments d’un futur , on el vell model d’Estat amb les seves fronteres fracassa. Un projecte amb horitzó definit , perceptible , il · lusionant , que defineixi com reconstruir la solidaritat davant l’increment de les desigualtats . Que recuperi la idea de ciutat inclusiva , amb uns serveis públics forts i una ciutadania activa . Que doni resposta a un capitalisme fora de control que arrasa amb drets socials , el medi ambient , però també amenaça la fisonomia de la nostra ciutat , els seus usos i forma de vida , davant la inhibició dels qui ens governen . Una proposta que afirmi que avui la confiança en el futur vindrà de la connectivitat , i de la capacitat de l’economia urbana de generar oportunitats en forma d’ocupació i noves empreses . Un projecte on la creativitat sigui la base de l’economia del futur , de la cultura i , en conseqüència , de la nostra pròpia identitat com a ciutat .Construir un nou projecte en una ciutat democràtica , és fer-ho de forma compartida , responent als reptes i a les preguntes que es fan els ciutadans . Expressant també dubtes i esperances , de forma oberta i sincera . Les primàries s’entroncaran així amb les qualitats democràtiques de Barcelona, la seva capacitat de treball associatiu i en xarxa , d’innovació social i cooperació .
La democràcia a la ciutat pot ser , sens dubte , un motiu d’esperança en un món globalitzat on la lògica del mercat està guanyant la batalla a la ciutadania . Barcelona ja va combatre i va vèncer , fa més 30 anys , a la vella política , la vella economia, o al vell urbanisme . Ara tenim l’oportunitat de fer-ho de nou.
Article publicat a El Periodico 22-12-2013
