Avui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Ha començat ja la campanya per a les eleccions europees que se celebraran diumenge 25 de maig. Ens hi juguem molt en aquestes eleccions, del seu resultat en dependrà l’orientació política de les institucions europees. ¿Seguiran entestades en polítiques d’austeritat o apostaran pel creixement i la creació d’ocupació? ¿Aprofundiran en la integració europea i la democràcia o seguiran preferint les negociacions opaques entre governs? ¿Es comprometran a rescatar el somni europeu o es resignaran a deixar els ciutadans en mans dels mercats? ¿Defensaran el model social europeu o acceptaran la competència a la baixa en salaris, impostos, drets i protecció social? Aquest és el repte fonamental de les eleccions del 25 de maig.

A Catalunya hi ha qui s’entesta a presentar-les com a eina en favor de la consulta. És com dir que una desena de diputats catalans entre 766 eurodiputats faran que la Unió Europea es bolqui en favor de la consulta. No està Europa per afavorir noves fronteres i conflictes territorials. Ho va dir amb claredat Duran Lleida: “Jurídicament, un Estat que es crea de nou fruit d’una secessió d’un altre, ha de demanar l’ingrés als organismes internacionals perquè perd els drets i deures que tenia en formar part de l’Estat predecessor. A nivell de la Unió Europea, la resposta jurídica dels tractats de la Unió no ens és precisament favorable. Però no és només una qüestió jurídica. Més enllà dels tractats hi ha una realitat política que no podem obviar. Els Estats de la Unió Europea no estan disposats a alterar el model de construcció i equilibri polític europeu. Per ells, obrir la porta a Catalunya seria un antecedent problemàtic per a França, Itàlia, Alemanya… Si el món es creés ara, una Catalunya independent seria viable, però ja està creat i les interdependències són les que són”. El vaig citar dijous en una intervenció al Parlament.

Les eleccions al Parlament Europeu res tenen a veure amb la consulta. La consulta l’hem de guanyar aquí. I per fer-ho cal canviar radicalment d’estratègia. Quan algú em pregunta si el 9 de novembre se celebrarà la consulta no tinc més remei que dir que crec que no. Pensem fredament en els escenaris possibles:

Escenari 1, els governs de Catalunya i Espanya es posen d’acord i la consulta és legal i acordada. Del tot impossible. La fixació unilateral de data i pregunta i l’actitud de Rajoy ho impedeixen.

Escenari 2, el govern de Catalunya convoca una consulta il·legal. Altament improbable. El president Mas ha dit en reiterades ocasions que no ho farà. I és lògic, una consulta il·legal podria acabar amb l’autonomia catalana.

Escenari 3, el govern de Catalunya convoca una consulta de fireta, directament o través d’alguna entitat ciutadana. Altament improbable, constituiria una burla i no serviria de res.

Escenari 4, el president Mas convoca eleccions. Per tornar a començar… El 2012 va convocar unes eleccions anticipades perquè va fracassar amb el pacte fiscal i ara convocaria unes eleccions anticipades per haver fracassat amb la consulta.

Escenari 5, ni consulta ni eleccions. Frustració i indignació ciutadana. L’engany al descobert.

No és casual que alguns partits no parlin gaire del què faran al Parlament Europeu. Així aconsegueixen que molta gent desconegui aspectes tant xocants com que els eurodiputats de CiU al arribar a Brusel·les se separen, els de CDC van al grup liberal, on poden acabar trobant-se amb els de Rosa Díez o els de Ciutadans; mentre els d’Unió van al grup del Partit Popular Europeu on es troben amb els diputats del PP. Els eurodiputats d’Iniciativa van al grup dels Verds, mentre els d’Izquierda Unida, elegits a la mateixa candidatura, van al grup de l’esquerra europea. Uns i altres intenten amagar la qüestió fonamental: quin serà el grup majoritari al Parlament. ¿Ho seguirà essent el grup popular, fent president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, per prosseguir amb les polítiques d’austeritat dictades per la troika? ¿O ho serà el grup socialista, fent president de la Comissió Europea Martin Schulz, per canviar de política econòmica i apostar pel creixement i l’ocupació? Aquesta i no altra és la qüestió.

I a Espanya les coses seran molt diferents si el PP guanya les eleccions europees i Mariano Rajoy pot presentar aquest resultat com un aval a les seves polítiques, o si el PP és derrotat, cosa que només es pot aconseguir amb una victòria socialista.

Sobre la nostra proposta us convido a mirar els nostres espots televisius i a llegir les declaracions del nostre candidat Javi López en arrencar la campanya electoral, les nostres 10 prioritats a Europa, el Manifest dels Socialistes europeus aprovat a Roma, el programa europeu del PSC, els nostres compromisos perquè Europa torni a crear llocs de treball i el notre Manifest amb motiu del Dia d’Europa:

• Primer espot electoral del PSC
• Segon espot electoral del PSC
• Tercer espot electoral del PSC
• Javi López: “Catalunya tornarà a ser decisiva per derrotar a la dreta”
• Javi López expressa el seu “ferm compromís” per combatre “l’inacceptable” atur juvenil i evitar que els joves hagin de marxar de Catalunya per trobar feina
• Les nostres 10 prioritats a Europa
• El Manifest dels socialistes europeus aprovat a Roma
• El programa europeu del PSC
• El nostres compromisos perquè Europa torni a crear llocs de treball
• Manifest del PSC pel dia d’Europa

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

• European Elections 2014 Seats Projection, Scenari politici
• Towards Federal Europe
• Score your MEP’s
• Nuestro manifiesto para Europa, Thomas Piketty i altres
• Funcionamiento de los organismos de la UE, Heber Longás
• La eficacia de la voluntad, Javier Solana
• ¿Llegaremos a tener una campaña europea verdaderamente ideológica? Debat entre Ignacio Molina i Carlos Carnero
• El canvi comença per Europa, Joan Sabaté
• Cinco incógnitas para estas elecciones europeas, Ignacio Escolar
• Politique et numérique: quelles sont les innovations de la campagne dels élections européennes?, Michael Malherbe
• Alemania y los demás, editorial d’El País
• L’esperit d’Europa, Jordi Ballart
• Elecciones europeas relevantes, Enrique Barón Crespo
• Elecciones al Parlamento Europeo: esta vez es diferente, Josep Borrell
• El somni de la raó produeix monstres, Javi López
• ¿Val la pena votar el dia 25?, Carlos Losada
• El PP vota en contra de la Unión Social propuesta por el PSOE en el Congreso
• Zarpazos a la tasa Tobin, Xavier Vidal-Folch
• El sí pero no a la tasa Tobin del PP, Pilar Gomiz
• La herencia de Rajoy y Cañete, José Félix Tezanos
• Keynes y la Unión Monetaria, Juan Francisco Martín Seco
• Veintiocho radiografías, Enric Juliana
• Vacilar es equivocarse, editorial d’El País
• El BCE y la guerra del euro, José Carlos Díez
• Más milagros y más deprisa, Xavier Vidal-Folch
• La ultraderecha ante las elecciones europeas: mucho ruido, pero no tantas nueces, Xavier Casals
• Nuestra constitución se llama democracia, Carlos Carnero
• Elecciones europeas: ¿Para qué votamos el 25-M?, Jaume Pi
• El referendo de Rajoy, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Elecciones europeas: El PSOE se lanza a despertar a su electorado, Juan Carlos Merino
• Elecciones europeas: El PSC llama a frenar en las urnas a Rajoy, Merkel y la troika, Iñaki Ellakuría
• Europa Europa o Catalunya Catalunya, Joaquim Coll
• El PSC orilla el debate soberanista y carga contra Rajoy, Pere Ríos
• Parlamento y politización europea, Carlos Carnicero Urabayen
• ¿Elecciones europeas o locales?, Carles Casajuana
• El primer ministro francés respaldará al PSOE en un gran mitin en Barcelona, Fernando Garea
• Europa en campanya, Lluís Foix

Per acabar amb el capítol europeu, us ofereixo una foto dels nostres dos primers candidats, Javi López i Esther Niubó, en l’acte d’inici de campanya.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

• Pere Navarro y sus críticos, José Antonio Sorolla
• Un altre referèndum, Jordi Évole
• Tú también, Venecia, Víctor Gómez Pin
• El espejismo posnacional, Shlomo Ben Ami
• Forcadell o la deformació professional, Joan Ferran
• Entre bromas y caricaturas, Antoni Puigverd
• El diputat de districte, Joan Tapia
• Josep Maria Carbonell, La Lamentable
• Para qué, Kepa Aulestia
• El problema catalán en la crisis del Estado autonómico, Juan José Solozabal
• Time to tackle the Catalonia crisis, editorial, Financial Times
• L’editorial de la tercera via, Xavier Rius
• Nacionalismos e izquierda, Augusto Klappenbach
• La Fundació Olof Palme fa una pregunta clara, Francesc Trillas
• Londres, Rajoy y la tercera vía, Joan Tapia
• Poco que ganar, mucho que perder, Joaquim Coll
• Un gran pacto para salir del atolladero, Maiol Roger
• Eliseo Aja ens presenta el seu llibre “Estado autonómico y reforma federal”, 8tv
• Navarro a Mas: “El seu Govern treu d’ofici ajudes a la dependència sense donar explicacions”
• La brecha social en Cataluña ha crecido por encima de la UE durante la crisis, Clara Blanchar
• En terreny contrari, e-noticies
• En el dia d’Europa, la nova web del federalisme, Francesc Trillas
• El terremoto que se avecina en Cataluña, José Antonio Gómez Yáñez
• En defensa de Raimon, Ferran Bono
• ‘Diguem no’, Manuel Vicent
• Zarzalejos: “Cal introduir elements de realisme al debat sobiranista: el club dels nous Estats s’ha tancat”

Per acabar amb el bloc dedicat a la política catalana, una notícia sobre Barcelona i dos tocs d’alerta sobre un tema especialment sensible, les retallades sanitàries: “Collboni diseña un PSC de Barcelona a medida con la vista en las municipales” de Pere Ríos i “Més retallades sanitàries a l’horitzó” i “Noves retallades de 60 milions d’euros a la sanitat hospitalària” d’Alfons Quintà.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA ESPANYOLA:

• Jóvenes, política y sistema económico, El País
• El voto de los jóvenes augura una recuperación electoral de la izquierda, Anabel Díez
• Una generación que no se puede perder, José Juan Toharia
• Juventud reformista, editorial d’El País
• Los retos de un país envejecido, Jaime Prats
• Las enormes limitaciones de la democracia en España (incluyendo Cataluña), Vicenç Navarro
• Miguel Caínzos: “Estar parado influye muy poco en el partido que se vota”, Mario Pais Beiro
• Corruptelas en el AVE, editorial d’El País
• El PSOE fuerza en solitario una moción de censura contra Monago, Vera Gutiérrez Calvo i Francesco Manetto
• Estado de corrupción, Lluís Foix
• La cuarta contrarreforma, Rafael Argullol
• IU no apoyará la moción de censura contra Monago, por lo que no prosperará, EFE

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

• Bruselas augura una recuperación débil y casi sin empleo en España, Claudi Pérez i Ignacio Fariza
• Una alternativa fiscal, editorial d’El País
• Espanya és el país de l’OCDE on més ha crescut la desigualtat amb la crisi, Agències/El Periódico de Catalunya
• Bruselas reclama a España dos años más de recortes y ajuste, Claudi Pérez
• Sin rubor, Juan José Millás
• El ajuste equivocado, editorial d’El País
• Toca crecimiento, Joaquín Estefanía
• La Feria de San Isidro se traslada a Fráncfort, Angel Laborda
• El rompecabezas de la economía, Manel Pérez

ARTICLES SOBRE POLÍTICA INTERNACIONAL (en especial sobre Ucraïna):

• Europa en la tragedia de Ucrania, Joschka Fischer
• La Alianza Atlántica después de Crimea, Mariano Aguirre
• Inseguridad colectiva en Europa, Lluís Foix
• La revolución en la mente de Putin, Mark Leonard
• Putin es poco creíble, editorial d’El País
• Desde las profundidades del futuro, Lluís Bassets sobre la tragèdia de Nigèria

ARTICLES PER REFLEXIONAR:

• La agonía de los partidos, Héctor E. Schamis
• La precariedad como forma de vida, Victoria Camps
• Es necesario distribuir, Fernando Luengo
• Obama, Europa y el clima, Josep Borrell
• Piketty en Manhattan, Andy Robinson
• El problema de la derecha con Piketty, J. Bradford DeLong
• Eso sí que es ser rico, Paul Krugman

“Perles” del programa del Polònia emès el 8 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Quico Homs, disfressat de Rajoy, fent d’sparring a Artur Mas (tot i que li costa molt perquè ell mai no té un no pel president ;)

[LA CANÇÓ] Duran versiona l’Ave Maria de David Bisbal

[Duran] Tercera via, jo hi apostaria
és addictiva, com si fos maria!
Tercera via, no és cap tonteria
el pont aeri és un goig i una alegria!
Si defensés la independència
em taparia el Junqueras
i no tindria presència
Però si em llanço al centralisme
Madrid està tan guerrera
que no em farien ministre.
Amb la tercera via
n’hi ha uns que s’irriten
Em cauen bufetades al Facebook i al Twitter
Però em foten molt més cas
a La Vanguardia.
I al Círculo Ecuestre
m’hi convida el Lara.
Tercera via, jo hi apostaria
és addictiva, com si fos maria!
Tercera via, no és cap tonteria
el pont aeri és un goig i una alegria!
Tercera via, jo hi apostaria
per la gent d’ordre és la garantia
Tercera via, gris i indefinida
el pont aeri és un goig i una alegria!

[SURREALISTA] Rajoy millora la tècnica de l’escapisme deixant un substitut al consell de ministre mentre ell se’n va a Lisboa a pillar lloc per la final de la Champions.

[QUE FORT] Duran ofereix a Junqueras i Rovira una prima perquè “el seu filòsof”, en Terricabras, s’hi deixi la pell en guanyar les eleccions: “és la meva última bala perquè aquests carallots de Convergència s’oblidin de la independència si perden les eleccions”. El més bo és que la prima no són bitllets bitllo-bitllo sinó joies editorials com “50 maneres de preparar un mojito”, de Zigmunt Bauman o la primera edició del Mètode de Descartes, haha.

[LA FRASE DE LA SETMANA] Gallardón: “Lo que pienso la mujer mes esigual. La ley es xula”

[EL MEU GAG PREFERIT] El follet del federalisme veu com [23/5/13] per fi un banquer entra a la presó i en surt en cinc minuts després d’haver arruïnat els seus companys de captiveri.

[LA PICADA D’ULLET] 8 de maig, el dia lliure d’Iniciativa, ja no cal que siguin políticament correctes.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] L’explicació als rínxols d’Antonio Balmón.

[LES CATALINES] “En un pis amb senyores grans els lavabos han d’estar lliures” Núria Feliu dixit, l’única dona capaç de treure Vila d’Abadal de la deprsssió per les decles de Raimon, hahaaa.

[PERLA] Minut de glòria per recuperar Joan Clos a 10 anys del Fòrum de les Cultures. Clos a Mas: “Va, tontu, quants anys fa que no celebres res?”

ZW 392 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

10ª Conferència Internacional de Fab Labs | Barcelona
https://www.fab10.org

Entre el 2 i el 8 de juliol Barcelona acollirà la 10a Conferència Internacional de Fab Labs. La cita espera reunir a 5.000 persones entre visitants i participants. Barcelona es convertirà per uns dies en el punt de trobada de la fabricació digital de tot el món, amb la participació d’experts mundials sobre el tema, un debat entre alcaldes (Lima, Boston, Barcelona, etc.) i, també, comptant amb la presència de grans equips i impressores 3D.

La Conferència vol ser un punt de partida d’un nou cicle per a la fabricació digital, evolucionant dels Fab Labs a les Fab Cities. En definitiva, es tracta que els espais siguin accessibles al conjunt de ciutadans, creant entorns intel·ligents, sostenibles i competitius. Aquesta estratègia hauria d’engendrar la possibilitat de crear ocupació per perfils professionals, que impulsin petites i mitjanes empreses, d’àmbit global i sense grans estructures i inversions.

En el marc de l’esdeveniment, s’ha llançat un call for papers, obert fins el pròxim 19 de maig, i una sèrie de conferències de petit format. A més, durant el transcurs de la conferència, tindrà lloc el Global Fab Awards per reconèixer aquells projectes més rellevants del sector. Finalment, cal destacar una activitat dirigida als més joves (12 i 17 anys): el Fab Kids, on els participants podran introduir-se jugant en el món de la fabricació digital.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, elaborarà la Guia FAB@BCN, per generar un directori de la comunitat del tema situada a la ciutat i la seva àrea metropolitana.

Podeu seguir totes les notícies relacionades amb la cita a través dels seus perfils de Twitter i Facebook.