Entenem per ateneu una associació que té com a objectiu el foment de la cultura i la millora de la qualitat de vida dels associats a través d’activitats, xerrades o conferències.
La industrialització a Europa, durant el segle XIX, va comportar l’augment de les desigualtats socials, la proliferació de la classe obrera i l’augment de l’analfabetisme. La incapacitat de les administracions, afeblides per la inestabilitat política i comercial del moment, va contribuir a què la societat civil es comencés a organitzar per tal de suplir aquestes mancances de l’Estat.
La particularitat catalana
En aquest context, ara fa gairebé 200 anys, el territori català s’emmiralla en el model ateneístic europeu, principalment de França i Gran Bretanya, on durant la il·lustració s’havien fundat aquests centres de culte a la paraula i a les ciències. Però al ser exportat a Catalunya aquest model es transforma i esdevé principalment interclassista i amb una clara vocació social i instructiva cap a les classes obreres populars.
Es caracteritza per una clara voluntat de servei públic. Oferint formació i dedicant-se a difondre la cultura, la ciència, la llengua, l’esport, els debats de política, la literatura o la filosofia. Moltes vegades compten amb una biblioteca, un cafè i un teatre on s’hi podien veure representacions de tot tipus.
L’evolució de l’associacionisme cultural
El primer exemple d’ateneu a Catalunya el trobem el 1822 a la Pobla de Segur, amb el Comú dels Particulars, una associació que neix com a gestora de les aigües. El 1854 apareix la Societat d’Amics de la Instrucció de Mataró, que canviaria el seu nom per Ateneu Mataroní un any després. L’esperit de fundació d’aquest ateneu marcarà un llarg procés de proliferació d’aquestes entitats arreu de Catalunya, una tendència que s’allargarà fins ben entrat el s. XX.
Alguns dels més representatius són el Casino de Vic (1848), els Lluïsos de Gràcia (1851), el Casino Unió Comercial (1853) de Vilafranca del Penedès, el Casino Menestral Figuerenc (1879) o el Centre de Lectura de Reus (1859), amb una biblioteca que esdevindrà una de les més grans de Catalunya. Durant la segona República va ser quan es va viure un dels moment àlgids que va acabar amb la Dictadura franquista.
La recuperació democràtica
La represa de la democràcia i la voluntat de desarticulació del franquismes van fer que des de l’administració es comencés a crear un teixit cultural erràtic que es va anar expandint sense tenir en compte les estructures existents. Tot i la voluntat dels ateneus de recuperar el seu paper dins de la societat civil, la proliferació d’estructures culturals va impulsar els ateneus cap a una nova etapa de canvi imprescindible.
La Federació d’Ateneus
