El riure i l’humor tenen un poder enorme, i són fonamentals per a la cura emocional de les persones, quelcom d’una gran transcendència per a una salut adequada i completa. Els Pallapupas tenen molt clar que cal riure per curar i no es cansen de repetir aquest missatge allà on els deixin un espai, conscients de la importància que té la tasca de conscienciació social. En aquesta tasca els aliats són crucials i recentment Pallapupas ha comptat amb un d’excepcional: Caixabank.
Caixabank Talks són esdeveniments de divulgació a través dels quals aquesta entitat bancària posa de relleu diferents iniciatives d’impacte per a la societat. El passat dimarts 15 de juny, Pallapupas va ser el protagonista d’un d’aquests esdeveniments. Margarida Mas, vocal de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), va ser l’encarregada de dirigir una sessió en la qual es va explicar el treball que realitza l’associació i per a això va comptar amb la col·laboració tant de professionals sanitaris com de pacients i familiars que van donar el seu testimoni per explicar en primera persona l’impacte que tenen els pallassos d’hospital.
«Amb Pallapupas col·laborem des de fa molts anys i en podem destacar tant la innovació de la seva feina com l’impacte positiu de les seves accions. En un moment tan difícil com és estar en un hospital, riure ajuda a curar. És un tema molt seriós, encara que pugui semblar una paradoxa, i amb aquesta Caixabank Talks hem volgut que es conegués més en profunditat la feina que fan», va explicar Inés Jiménez, responsable d’Acció Social de la xarxa territorial de Barcelona de Caixabank.
Els pallassos d’hospital, un membre més del personal sanitari
Angie Rosales, fundadora de Pallapupas, va destacar en la seva intervenció la importància de la feina conjunta dels pallassos d’hospital amb els altres professionals sanitaris dels centres hospitalaris. «La col·laboració amb tots ells és el que ens ha permès atrevir-nos a estar en llocs que semblaven impossibles, com són els quiròfans, trencant així l’statu quo. Però aquest treball no es pot entendre sinó com una col·laboració, amb els pallassos formant part del personal sanitari», va explicar Angie Rosales, recalcant l’experiència acumulada de Pallapupas després de més de vint anys treballant en catorze hospitals.
I, encara que la seva experiència els deia que la seva tasca era important, recentment a Pallapupas es van posar mans a l’obra per poder demostrar-ho d’una manera precisa i objectiva a través dels estudis VIDA. «Per treballar en un hospital cal parlar el seu mateix idioma, per això fa dos anys vam posar en marxa aquests estudis que ens han revelat dades sorprenents», va afegir Rosales, que va explicar que, per exemple, fins al 80% de personal sanitari considera que la feina dels pallassos d’hospital ajuda a millorar la relació amb els pacients, que es redueix la por en els adults fins a un 38% i en els pacients pediàtrics un 52%, i que ajuda a disminuir l’ansietat dels acompanyants fins a un 32%. «Això ha servit per demostrar amb dades científiques que la nostra feina té un impacte».
A Espanya altres comunitats a part de Catalunya també disposen de programes de pallassos d’hospital, com les Balears, el País Valencià, Múrcia o Madrid. No obstant això, en general al nostre país aquest tipus d’iniciatives no està tan desenvolupat com en altres llocs. «A Àustria, per exemple, coordinen una xarxa per assistir a tot Europa de l’Est i en països com Israel els pallassos formen part del sistema de salut, depenent del cap d’infermeria, sent un membre més de l’equip de professionals sanitaris. A Espanya encara falta fer un pas, ja que a Europa van molt més avançats de nosaltres», va afegir Rosales.
Experiència positiva amb metges, pacients i acompanyants
En aquest Caixabank Talks també es va voler conèixer les impressions que genera el programa de Pallapupas tant en els professionals sanitaris com en els pacients i els seus acompanyants. Per això es va voler comptar primer amb el testimoni de dos metges, el Dr. Ferran Guedea, director d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i el Dr. Andrés Morgenstern, cap de la Unitat d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Tant l’un com l’altre van recalcar la importància que té la la feina dels pallassos d’hospital, aconseguint en alguns casos trencar un cert escepticisme inicial, com en el cas del Dr. Guedea. «Jo hi era escèptic al principi, però he vist com han aconseguit que la gent somrigui i parli més en un entorn tan complicat com és la sala d’espera per a un tractament de quimioteràpia o radioteràpia. I això és una cosa que no té preu. Que el pacient entri amb un somriure per a la seva visita és per a nosaltres els metges una experiència fantàstica».
El Dr. Ferran Guedea ha assenyalat que, si bé és cert que els adults en general controlen més els seus sentiments que els infants, que són més espontanis, la tasca realitzada pels pallassos els ajuda a relaxar-se i socialitzar més, destensant els ànims i oferint felicitat en moments molt durs. «L’humor i el riure són imprescindibles. Hem passat un any i mig terrible per culpa de la pandèmia de la Covid-19, i els professionals sanitaris també estem passant una època terrible. El riure també és imprescindible per a nosaltres i els pallassos ens ajuden en això, generant dinàmiques positives».
Per la seva banda el Dr. Andrés Morgenstern va incidir en la necessitat de continuar humanitzant l’atenció sanitària: «I això no només consisteix a fer espais més bonics i agradables. Cal anar més enllà i posar realment el pacient en el centre i saber el que és important per a ells», va afirmar, destacant com en el cas dels pacients pediàtrics l’hospital resulta un espai que no els agrada i que té un ambient tens. «Humanitzar és també crear moments més amables i fer que els temps d’espera no siguin un destorb sinó quelcom entretingut, i aquí sens dubte els pallassos juguen un paper fonamental».
En la seva explicació el Dr. Morgenstern va recalcar com el cervell disposa de moltes eines per controlar el dolor, i que una de les millors són l’humor i el riure. «Un atac de riure pot fer que ens oblidem del dolor, ens ajuda a posar-li comportes, i estalviar una experiència dolorosa pot tenir un gran impacte després perquè es generin menys fòbies en els nens pel que fa als hospitals». Aquí els pallassos són molt importants, però el Dr. Morgenstern també va voler recalcar la importància que aquest treball el realitzen veritables professionals. «Fer riure, entendre els ambients, saber a qui acostar-se, en quin moment i com… tot això no es pot improvisar».
L’acte també va comptar amb un petit vídeo en el qual pacients i acompanyants van explicar la seva relació amb els Pallapupas, i com gràcies a ells van aconseguir, per exemple, desdramatitzar situacions i fer que el quiròfan deixés de fer por, i com l’humor i el dolor no hi entenen d’edats. Ajudar a canalitzar sentiments i enfocar situacions crítiques de la millor manera possible és una altra de les virtuts dels Pallapupas. En resum, l’humor és fonamental per a l’atenció emocional i és necessari per a una millor cura.
