Crònica de la XX Trobada anual de cineclubs a Granollers

Cineclubs assistents:

Cineclub AC Granollers (Teresa Llobet, Jordina Medalla, Lambert Botey, Bel Miralles), Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés, Montse Rodríguez, Emili Sansalvador, Maria Moncal, Àngela Bailén), Cinemaclub 39 escalons de Manacor (Mireia Iniesta), Cineclub Adler de Lloret de Mar (Joan Moret), Cineclub Amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní d’Anoia (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Cineclub Amics del cinema de la vall de Ribes (Sergi Díaz i Francisco Torrente), Cineclub Ateneu Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Cristina Santacreu, Lourdes Feixa), Cineclub Bescanó (Pep Ribera, Gemma Delgado, Elisenda Farriol, Pere Lladó i Marc Patiño), Cineclub Bigues i Riells (Dolors París i Raquel Mateos), Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca (Montse Tornés), Cineclub Centre de Lectura de Reus (Jom Pàmies, Lidia Martorell i Carme Cases), Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpétua de Mogoda (Mireia Fernández i Josep Maria Margalida), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó i Carles Font), Cineclub El Casal – la Mirada del Cinema de Mollet del Vallès (Enric Pérez, Miquel Coll, Judith Vizcarra, Eduardo Bericat), Cineclub El Cercle de Barcelona (Jordi Artigas), Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer), Cineclub La Garriga (Tariq Porter, Martí Porter, Patricia Astorga, Roser Folguera), Cineclub Manresa (Jordi Casas i Teresa Torra), Cineclub Miramar de Salou (Jordi Sardiña i Joaquim Aragonés), Cineclub Montbui (Joan Marc Montiel, Joan Marc Tomàs, Oriol Estalella i Lluis Conesa), Cineclub Olot (Jep Costa), Cineclub Sabadell (Esteve Badia, Gerard Armengol i Glòria Soler), Cineclub Terra Alta de Bot (Enric Miró i Toni Viña), Cineclub Vic (Sergi Calle, Montse Comerma i Pol Riubrogent), Cineclub Vilafranca (Eva Bertran, Manel Pac i Júlia Font), Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès (Miriam Mariscal i Maria Serra).

Telemàticament es van connectar el Cineclub Akira de Sant Pol de Mar (Cristina Rius), Cineclub del Casino de Sant Andreu de la Barca (Jordi Viloca) i el Cineclub del Teatre de Sarrià (Conxita Cervantes).
I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias i Pablo Sancho.

En total van participar 29 cineclubs, 27 de manera presencial i 2 online.

La XX Trobada de Cineclubs va tenir lloc el 7 i 8 de juny a Granollers. És la segona vegada que la trobada se celebra a la capital penedesenca, que ja va ser amfitriona l’any 2010. La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa del cineclub amfitrió, en el vestíbul del Cinema Edison, la sala que gestiona el Cineclub AC Granollers.

Mentrestant, a la sala d’exposicions de l’Edison, un equip de realització filma un audiovisual sobre l’associacionisme, i més concretament el cineclubisme, entre la gent jove. Aquest audiovisual és també una activitat commemorativa del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) que se celebra el 4 de juny.

Nomenaments Socis i sòcies d’honor 2025

Com a novetat d’aquest any, l’acte de nomenament dels socis i sòcies d’honor de la Federació es va fer en un acte previ a l’assemblea. Quatre persones van ser reconegudes. Per part del cineclub AC Granollers, una àvia i una neta: Teresa Maresma i Aina Planes. I per part de la Federació, Pere Joan Ventura, president del Club Cinema Castellar del Vallès, i Jordi Artigas, responsable del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Però abans, és el torn de la benvinguda institucional per part de Teresa Llobet, presidenta de l’Associació Cultural de Granollers; i Alba Barnusell alcaldessa de la ciutat.

En Lambert Botey, del Cineclub AC Granollers, va presentar a les noves sòcies d’honor, la Teresa i l’Aina:

“Des l’any 2015, l’Assemblea de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) va aprovar que el dia del cineclubisme català havia de coincidir amb el dia Internacional del públic. Ens referim al 10 de maig, en commemoració de la revolta del 1849 del teatre Astor, de la qual des la FCC ja hem parlat. Aquest acord tenia, a més, un valor afegit, ja que coincidia amb la data del naixement del nostre mestre, Miquel Porter Moix

Tindria algun sentit projectar un Ciutadà Kane a una sala buida? La resposta és clara, no en tindria cap, perquè en tot el procés cinematogràfic hi mancaria un element essencial, els espectadors.

Els cineclubistes sempre hem defensat el paper del públic en la nostra tasca. De fet, si analitzem la paraula “cineclub” ja hi ha implícit aquest concepte. L’ Esteve Sala, qui també havia estat soci d’honor de la FCCC, el definia com un club de cine, en el qual la gent es trobava per veure pel·lícules i parlar-ne.

Queda, doncs, clar que, per nosaltres, el públic ha estat sempre el centre de la nostra feina. I entenem que el públic no es inconscient i indefens, no és un mer espectador; sinó que és actiu, participatiu i crític. Per aquesta raó, hem pensat que la millor manera d’homenatjar-lo era fent sòcies d’honor, a dues dones que, en representació de tots els espectadors, al llarg dels nostres 75 anys d’història han contribuït a fer que el nostre cineclub encara estigui viu i amb bona salut.

Tenim la gran sort que entre els espectadors actuals, encara hi ha una dona, llavors una adolescent, que va ser present a la primera sessió de cineclub de la nostra història. Era l’any 1950 i la pel·lícula, Hamlet. Ella, la Teresa Maresme, avui en dia encara la veiem a les sessions al cinema Edison i moltes vegades ho fa acompanyada de la seva neta, l’Aina Planas, que també és una assídua espectadora del nostre cineclub.
Elles dues simbolitzen a la perfecció la nostra història. En elles dues hi ha el passat, el present i el futur del nostre cineclub.”

Per aquest motiu, hem decidit atorgar el nomenament de sòcies d’honor a la Teresa Maresma i l’Aina Planas.
La Teresa Maresma va rebre com a regal fotografies promocionals originals de Hamlet i l’Aina Planas va rebre un llibre sobre Ken Loach, un altre sobre cinema social anglès i una llibreta i un bolígraf per a escriure les seves primeres crítiques.

Per part de la Federació, la presidenta Emma Fernández va glosar la figura de Jordi Artigas:

“El nostre nou Soci d’Honor, proposat per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Cineclubs ha dedicat part de la seva vida a la difusió del cinema. Tant des de la seva vessant com a promotor del cinema d’animacio com a cineclubista.

Ens explica el Jordi sobre el naixement de la seva passió pel cinema:

“Eren els primers anys 60, pel març de 1961, la ciutat de Manresa, petita, grisa i freda acollí una ‘troupe’ que trencaria per breu temps aquell ensopiment, es tractava del rodatge de la pel·lícula “Plácido” de Luis García Berlanga.

La meva familia viviem llavors a la capital del Bages, aquesta ‘troupe’ de pel.lículers estava instal·lada en un edifici que havia estat un casino en ple centre de la ciutat, el Passeig de Pere III. Una tarda anava jo cap a les classes de l’Institut Lluís de Peguera, quan al passar davant del casino, algú em cridà per proposar-me sortir a la pel·lícula però jo vaig refusar únicament per timidesa. Uff, mai havia pensat sortir en una pel·lícula, quina vergonya!!.

Aquesta anècdota no vol dir que fos decisiva per a que molts anys després em dediqués a tasques relacionades amb el cinema, però si que ha estat un record que mai he oblidat.”

Resumir en un full tota l’activitat del Jordi en el món del cinema des dels anys 80 del passat segle és molt difícil, però ho intentarem, sense comptar la part de la seva professió com a dissenyador gràfic.

El Jordi Artigas ha organitzat tallers d’ensenyament del cinema d’animació per a nens i adults al costat de l’ Àngel García i el José Jorna, i també ha portat a Catalunya animadors d’altres països per a fer tallers, en especial durant 5 anys al CIEJ de la Fundació La Caixa. Especialment conegut va ser el taller d’animació “stop motion” que van impartir dos especialistes txecs el març de 1990.

També ressenyar la relació del Jordi amb CINANIMA – Festival Internacional de Cinema de Animaçao d’Espinho, Portugal, on va formar part del “Jury de Selecçao” l’estiu de 2000.

L’activitat en la que sempre s’ha trobat més còmode és la d’organitzar, programar i dirigir, per tant també ha estat programador i director de mostres, certàmens i festivals de cinema d’animació, des del Festival de Sants en els primers anys 80 i la 1ª Mostra per a ASIFA-C el 1986. I ja professionalment les tres edicions de l’Anima Basauri al País Basc fins a Cinemàgic a Lleida, ara Animac, el 1996 del que va ser el fundador i primer director. Aquest darrer festival li va fer veure com la cultura, en aquest cas el cinema, és incompatible amb les ambicions polítiques d’alguns… El Jordi sempre s’ha dedicat a la Cultura, mai a la política.

I li quedava una baula pendent, la del cineclubisme. Amb el seu amic i company Pere García Plensa, director també del Festival de Sants, van fundar el Club Cinema La Llanterna Mágica també al barri de Sants el novembre de 1994.

I ara ve el final. L’any 2010 li va proposar a Fèlix Bentz, el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, de fer un nou festival i ell li va respondre amb una pregunta:
“per què no organitzes un cineclub?”. I dit i fet, una comissió amb els seus amics i companys Jordi Morraja i Enric Asensio, també col·laboradors en la “Memòria dels Dibuixants”, van posar fil a l’agulla i van iniciar el Cineclub del Cercle que tingué la seva primera sessió el novembre de 2010, i que dura fins ara amb la col·laboració de la Federació Catalana de Cineclubs. El Jordi és l’ànima mater del cineclub.

Potser aquesta continuïtat a través dels anys té a veure en que el president del Reial Cercle Artístic sempre li ha deixat carta blanca per a elaborar la programació, ficció, documental i animació, que ara es complementa a més amb les tertúlies cinematogràfiques del mestre Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos, també Soci d’Honor de la Federació. Tot plegat ens fa exclamar un sincer Visca el cinema!! Visca el cineclubisme!!”

El Jordi Artigas va rebre com a regal unes fotografies originals emmarcades del rodatge de «Plácido» de Berlanga.

Finalment, el membre de la junta Àlex Portolés, va glosar la figura de Pere Joan Ventura:

“Bon dia a tothom,
Em sento molt privilegiat de poder presentar el Pere Joan Ventura, president del cineclub de Castellar del Vallès, com a soci d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs.

Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però creiem que et mereixes un reconeixement que vingui del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes avui presents aquí.

Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.

La teva trajectòria a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions eren com assemblees polítiques clandestines. I el cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra de llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, mai vas oblidar Castellar.

Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. Aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar el malnom per a tota la vida.

Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.

Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.

Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb 70 sessions i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que t’hem anat coneixent, vam anar descobrint que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.

Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.

Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític. I amb molts pocs recursos, has tirat endavant documentals tan necessaris com El efecto Iguazú; Plou i fa sol o No estem sols. Per no parlar del teu darrer projecte Un vas d’aigua per a l’Elio, exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar l’any 1949 i que, per cert, tots els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa.
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat i ets un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”

El Pere Joan Ventura va rebre com a regal unes fotografies originals emmarcades de la pel·lícula “Trapecio”.

Assemblea General de la FCC

Un any més l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases.

Per començar, la presidenta Emma Fernández fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2024:

“El nostre moviment continua brillant amb llum pròpia i així ho testimonia l’ampla activitat dels nostres cineclubs arreu del país. Podríem dir que el 2024 ha mantingut la lògica del 2023 amb un fiançament de les accions i els actes de la majoria de les nostres entitats així com de les propostes de la FCC, amb una excepció, L’Escola d’Estiu, de la que us parlaré més endavant.

Aquest any tornem a presentar l’Estudi del Cineclubisme i us puc avançar que els números del 2024 són espectaculars, si bé enguany han participat menys cineclubs en l’enquesta. Hem arribat als gairebé 150000 espectadors i les dades en tots els apartats de l’estudi són força positives en el còmput global. Seguim al capdavant de la difusió cinematogràfica en el nostre país i és molt gratificant veure com la feina ben feta treu els seus fruits.
Continuem rebent consultes a la Finestra Cineclub interessant-se en la creació de nous cineclubs i malgrat que moltes d’aquestes consultes no es materialitzen en una adhesió a la FCC o en el naixement d’un nou cineclub, sabem del cert que sovint és més un problema de finançament o de recolzament institucional que de la voluntat de crear-ne. Som coneixedors de primera mà, tant nosaltres, com cada un de vosaltres, de les dificultats que suposa posar en marxa un projecte cultural en aquest país. Som formadors de públics, portem el cinema i la cultura a gran part del territori i hem d’estar molt i molt orgullosos del paper del cineclubs en la difusió de cinema de qualitat en un món cada vegada més complicat on, com veiem cada dia en les notícies, és més difícil trobar espais de reflexió i respecte.

En les pàgines de la memòria d’activitats trobareu ben detallada tota l’activitat de la FCC en el darrer any, que ha estat molta i molt variada, i que podeu revisar tranquil·lament. Per la meva part, voldria fer esment d’aquelles que han destacat per una raó o una altra. Per una banda, celebrar i donar les gràcies als organitzadors de les darreres Jornades Cineclubistes a Vilafranca del Penedès que van ser tot un èxit, amb una alta participació de cineclubs a l’Assemblea, tant presencials com online, i amb una programació molt acurada que en va permetre fins i tot tornar a veure Matrix en pantalla gran. Per una altra banda , en aquells moments, a principis de juny, teníem tot previst per a la 3ª Escola d’Estiu i per una sèrie de circumstàncies i malgrat tots el nostres esforços la vam haver d’anul·lar a gairebé una setmana del seu inici. La baixa dels ponents d’un dels cursos, que no vam tenir temps de reemplaçar, la notícia de que Cultura Popular ens donava menys diners dels previstos i el fet que teníem un número mínim de participants ens va obligar a cancel·lar. Si explico tot això és per a recolzar absolutament la feina de l’equip que integra la FCC. Com van treballar de valent per treure l’Escola d’estiu endavant i com n’han sortit de reforçats de cara a l’organització de l’edició del 2025. Que farem sens dubte i on us esperem a tots! Com n’és de difícil i estressant gestionar activitats per endavant sense tenir la certesa que arribaran els calers que hem demanat a les administracions. Què us he de dir que no sapigueu. I a la tardor, va arribar la XI Setmana del Cineclubisme i amb ella va tornar l’optimisme i la seguretat que estàvem fent les coses bé. A part de tots els premiats i els programadors de les pel·lícules, als que envio la meva enhorabona des d’aquí, la creació del Premi Nunes Internacional va ser un gran encert. Vam comptar amb la Rita Azevedo que va desplegar tota la seva generositat en cada una de les activitats proposades per la FCC a la Filmoteca a l’ECIB o a l’Acadèmia en què va participar i que demostren que col·laborant entre nosaltres ens fem més grans.

Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuat donant-nos suport però d’una manera més irregular. Com heu pogut llegir fa un moment Cultura Popular va rebaixar la dotació de diners de manera considerable i ens va fer trontollar una mica a final d’any i l’ICEC, per la seva part, no va poder incrementar la seva aportació. Les entrevistes que vam mantenir amb els dos interlocutors van ser realment positives, però al final no es va veure reflectit en les subvencions del 2024. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que hem fet els deures, i que hi ha coses que s’escapen de les nostres mans. Això no vol dir que no haguem de perseverar i insistir en les nostres relacions institucionals.

Un dels àmbits que en que vam posar l’accent, arran dels suggeriments de l’ICEC; és el nou Pla de Comunicació de la FCC elaborat per en Tariq Porter, què s’ha treballat de valent i que reestructura la comunicació de l’entitat amb un nou plantejament del calendari d’activitats, les eines comunicatives, tant pròpies com alienes i un nou pla de premsa que no es centrarà en una única remesa durant la Setmana del Cineclubisme. És un pla transversal molt complex que esperem sigui completament executiu al 2025.

Durant el 2024 no hem perdut de vista la perspectiva de gènere i la paritat en les nostres activitats i, entre altres coses, en l’Estudi del Cineclubisme 2024 hem incorporat una nova pregunta a l’enquesta: “Sessions amb pel·lícules dirigides per dones”. Poc a poc anem obrint camí a fer-ho visible.
Escrivint ara la paraula cineclubisme i que el corrector me l’assenyali com a errònia m’ha fet pensar que ens hem de fer forts en la campanya per a incloure la paraula cineclubisme al Diccionari de la llengua catalana i demostrar tothom la fortalesa i vitalitat del nostre moviment.

Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors i membres de la Junta per la feina feta durant l’any 2024. Nosaltres som el públic!”

A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2024. A destacar:

• 684 programacions realitzades des de la Federació amb 395 títols diferents programats
• FilmoXarxa, amb 56 sessions i 2421 espectadors
• Sessions de Filmoteca, amb 37 sessions i 1269 espectadors
• La 11a Setmana del Cineclubisme, amb set projeccions i 1144 espectadors
• Premis Nunes a 20.000 especies de abejas, el Cineclub Vic i Sefa Ponsatí
• Primer Premi Nunes Internacional a la cineasta portuguesa Rita Azevedo
• Primer Jurat Cineclubista al Festival L’Americana
• 13 activitats formatives entre cursos, tallers i cinefòrums més 5 activitats de Bibliolab
• L’Escola Popular de Cinema, que inclou les Xerrades Cineclubistes amb directors de festivals de cinema: José Luis Rebordinos, Cristina Riera i Àngel Sala

En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any cap cineclub ha causat baixa i s’han incorporat els cineclubs de ACIC d’Inca (Illes Balears), el Miramar de Salou i el Terra Alta de Bot.

Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2024. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Els resultats són els següents:

• Van contestar 41 cineclubs de 62
• Número de sessions programades: 2.155
• Número d’espectadors: 148.667
• Mitjana d’espectadors per sessió: 69
• Sessions en llengua catalana: 552 (26%)
• Sessions en versió original subtitulada: 1.451 (67%)

Campanya per reivindicar que la paraula cineclubisme aparegui al Diccionari de la Llengua catalana. Es presenta als cineclubs federats el video reivindicatiu que s’ha produï¡t. Es convida als cineclubs a projectar-ho a les seves sales i a adherir-se a la campanya.

Presentació del nou projecte de podcast “Som el públic”. Es presenta aquest nou projecte amb una promo del primer capítol i es convida als cineclubs a participar-hi.

L’assemblea incloïa la renovació de la junta directiva de la Federació. El segon mandat d’Emma Fernández arribava a la seva fi i la candidatura liderada per Àlex Portolés, que va presentar el seu projecte amb les següents paraules:

“És un plaer tenir l’oportunitat d’adreçar-me a vosaltres com a candidat a la presidència de la Federació Catalana de Cineclubs i més al Cinema Edison, a la seu d’un cineclub històric com és el de l’Associació Cultural Granollers.
Deixeu-me començar presentant la junta que es presenta a elecció.

Com a vocals, continuen l’actual presidenta, l’Emma Fernàndez, del Barcelona Espai de Cinema, a qui vull donar les gràcies per la seva dedicació durant els darrers quatre anys i que a més vulgui continuar després de tants a la Federació; també compto amb altres persones amb experiència com la Jordina Medalla, de Granollers, el Joan Moret de Lloret de Mar, i el Pere Aznar de Bigues i Riells. I també s’incorporen com a nous vocals, la Cristina Rius, de Sant Pol de Mar, i dos joves, l’Eva Bertran de Vilafranca i el Gerard Armengol, de Sabadell.

Pel que fa als càrrecs, una altra nova incorporació, la Mireia Fernàndez, del cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua. La Mireia és una valenta que s’apunta al que faci falta i que es proposa com a secretària. I continua al càrrec de tresorera la Cristina Santacreu, del Barcelona Espai de Cinema, a qui agraeixo que vulgui fer una d’aquelles tasques tan necessàries i però també desagraïdes com és el de la gestió econòmica; i finalment tinc el plaer de comptar amb la Mireia Iniesta, del Cineclub 39 Escalons de Manacor, com a vicepresidenta, amb qui compto recolzar-me molt en les funcions representatives de l’entitat així com per continuar la tasca de la línia de treball per la igualtat dona/home i de perspectiva de gènere.

He format part de la junta de la Federació com a representant del Club Cinema Castellar durant els darrers anys, i ara em presento amb un equip renovat i espero que molt implicat.

Una junta més que paritària, amb més dones que homes, que combina experiència i joventut, també combina representants de cineclubs amb més història i cineclubs més novells; i més o menys procura que hi hagi representants de diferents territoris.

Vull també agrair també la tasca que fins ara han fet el Noel Puigdollers, l’Anna Lati, el Jesús Galindo i molt especialment el Ginés Fernàndez, que han decidit no continuar.

I com no, també dona les gràcies, a l’equip de treballadors de la Federació, l’Olga, el Pablo i el Júlio, perquè senten la seva feina amb una passió que va més enllà de les obligacions professionals.

Abans de parlar del projecte que us proposem, permeteu-me començar amb un reconeixement que considero fonamental: la tasca que fem els cineclubs és extraordinària. Som els cineclubs els que fem possible que a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya s’hi pugui veure en pantalla gran cinema d’autor, independent, en versió original, amb produccions d’arreu del món i de totes les èpoques. És una tasca que es fa des de l’associacionisme, que fem amb criteri, passió i compromís. Ens mou l’amor pel cinema.

Nosaltres som el públic, però també som molt més: som programadors, som dinamitzadors culturals, som formadors, som prescriptors i som activistes a cadascun dels nostres pobles i ciutats.
Per tot això crec que des de la Federació ens hem de deixar la pell per acompanyar-vos i ajudar-vos a fer possible tot això que feu.”

Àlex Portolés i la seva candidatura van ser elegits per liderar la Federació en els propers anys, i després del torn de precs i preguntes, que es va allargar durant una hora per tal de donar espai pel debat, la conversa i l’exposició de dubtes per part dels cineclubistes assistents, el nou president va finalitzar el seu breu discurs de cloenda amb una cita d’un cartell que el Pere Joan Ventura té penjat al vestíbul de casa seva: “Sea usted joven, vaya al cine.”

L’Assemblea decideix trobar-se l’any vinent a la XXI Trobada de Cineclubs a Bescanó

Dinar de germanor

Al restaurant-llibreria Anònims va acollir el tradicional dinar de germanor que va aplegar a gairebé 70 persones, sent el dinar més multitudinari dels celebrats en el marc de la trobada de cineclubs. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van fer estrènyer els llaços entre cineclubistes, tant els més veterans com els que estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.

Xerrada sobre el centenari del cinema amateur a Catalunya

Després del dinar, vam tornar al cinema Edison a on en una sala annexa va tenir lloc la xerrada que el doctor i investigador Pedro Nogales ens havia preparat. Doctor en Història per la URV amb una tesi sobre el cinema no professional a Reus. Ha estat director de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV i Coordinador de l’Aula de Cinema de la URV (2019-2022), havent participat en elles des de la seva fundació l’any 1995. Va ser professor d’Història del Cinema a la URV (2009-2011) a més de donar diversos cursos i seminaris sobre cinema. Actualment, treballa com a tècnic a la Filmoteca de Catalunya i abans va treballar a la Cinemateca del CIMIR de Reus. Va ser un dels creadors de l’Associació Cinema·Rescat i del Festival Memorimage de Reus.

La xerrada va ser un breu repàs als inicis del cinema amateur de forma bàsicament visual. Aquest repàs s’inicia definint primer que és cinema amateur, per veure després els seus precedents i la seva institucionalització als anys 30. Després vam veurem fragments d’algunes de les obres més destacades d’aquest període i finalment els recursos que la Filmoteca de Catalunya ofereix per aprofundir en aquesta història, tan destacada i important per a la història del cinema a Catalunya, i que estan al servei dels cineclubs per a la seva projecció.

Proyecció de Kneecap

Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a Granollers van poder gaudir de la projecció del film irlandès Kneecap, en el marc del cicle Òpera aperta i que contava amb un col·loqui amb Glòria Ribera i Jordina Arnau, conduït per Esteve Plantada.

Visita guida per la Tèrmica de la fàbrica de les arts Roca Umbert

El matí de diumenge el vam dedicar a fer una interessant visita immersiva a La Tèrmica de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers. La Tèrmica és un centre d’interpretació de l’energia i del passat industrial que mostra l’evolució de la indústria a Catalunya, la seva incidència social i el funcionament de l’energia. La fàbrica de Roca Umbert és un edifici històric situat a Granollers. El seu origen es remunta a l’any 1871 a Sant Feliu de Codines, on Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va posar en marxa una fàbrica tèxtil que només cinc anys més tard va ampliar amb l’adquisició d’uns terrenys a Granollers. Després de tancar als anys 90, aquesta antiga fàbrica és avui un centre d’arts, que a acull, entre d’altres, una biblioteca, espais de concert, espais i tallers de creació artística, sales d’exposicions, les instal·lacions de la televisió local, etc. La Tèrmica, en canvi, manté el seu aspecte original i és un singular exemple per conèixer com generaven energia algunes de les tèxtils que tan importants van ser en el desenvolupament econòmic a la Catalunya del segle XIX.