Soc en Gerard Armengol, vicepresident del Cineclub Sabadell i membre de la junta de la Federació Catalana de Cineclubs. El passat mes de novembre es va dur a terme la 32a edició de L’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona i vaig tenir el plaer de formar part del jurat del festival. Juntament amb la Meritxell Soler i en Konrad Domaszewski, vam integrar el jurat del Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional de la Secció Oficial. Aquest és el premi de la Federació Internacional de cineclubs i que organitza la FCC.
A continuació, comentaré la meva experiència i les pel·lícules més destacades.
Anteriorment, he participat en altres festivals, però cap de la magnitud de L’Alternativa. Des que se’m va presentar l’oportunitat de participar-hi, ho vaig rebre amb molta il·lusió i conscient que valorar els films seria tot un repte per l’altíssima qualitat de les propostes de la Secció Oficial. Aquesta edició, la selecció dels 10 llargmetratges internacionals a competició ha estat una equilibrada combinació de ficció i assaig amb una gran presència de reivindicacions socials i culturals. La majoria de les pel·lícules han posat èmfasi en temes com els drets humans i el medi ambient.
Uns dies abans de l’inici del festival, tots els jurats ens vam reunir per conèixer-nos i que en José Antonio Delgado, coordinador dels jurats, ens expliqués el funcionament. Durant el transcurs del festival, ens vam sentir molt ben acollits i atesos pel José Antonio i tot l’equip de L’Alternativa. Van estar constantment pendents de nosaltres i de si necessitàvem qualsevol cosa.
Les pel·lícules que em van agradar més són: Monólogo Colectivo (Jessica Sarah Rinland), per la bellesa de les imatges dels animals rodades en 35 mm i la reflexió sobre la dualitat moral a la qual estan sotmesos els treballadors dels zoològics; Short Summer (Nastia Korkia), per la delicada manera de retratar com es viu una guerra des de la perspectiva dels infants i les conseqüències que aquests conflictes tenen en la vida quotidiana; L’Ancre (Jen Debauche), per la forma de tractar un aspecte tan present en la societat actual com és la salut mental, a través d’imatges quasi oníriques que transmeten les emocions i els pensaments dels personatges; i Cobre (Nicolás Pereda), per la complexitat narrativa i l’equilibri entre realisme, tocs d’absurd i crítica social envers la violència de la societat mexicana i l’explotació dels recursos naturals.
La nit anterior a l’entrega de premis, vam celebrar el sopar de deliberació. Cada grup es va ajuntar en una taula per consensuar quina seria la pel·lícula guanyadora de cada premi. Personalment, va ser el moment que més vaig gaudir, perquè vam poder posar en perspectiva tots els films que havíem vist i comentar-los. Tot i que va ser difícil valorar i escollir-ne un, va ser un debat profund i dinàmic. Finalment, vam decidir entregar el Premi Don Quixot a L’Ancre i concedir una menció especial a Cobre. L’entrega de premis, que va tenir lloc al fantàstic Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va ser emocionant i amena. Primer es van entregar els premis de Cinema Pendent de L’Alternativa Pro i a continuació els de la Secció Oficial.
En conclusió, formar part del jurat de L’Alternativa ha estat una experiència molt enriquidora personalment. La selecció de films ha sigut encertada i la bona organització del festival ha facilitat el gaudi del seu visionat. És viure les pel·lícules des d’una nova òptica, envoltat de persones que comparteixen l’amor i la passió pel cinema.
Gerard Armengol, Cineclub Sabadell
L'entrada Crònica L’Alternativa 2025 per Gerard Armengol del Cineclub Sabadell ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
