La iniciativa està organitzada en col·laboració amb la Fundació Música Contemporània. El seu president, Albert Sardà, ens explica que, en la seva opinió, la música de compositors actuals corre el risc de desaparèixer: "El públic de música i les programacions s'han tornat més clàssics i el resultat és que és possible que l'obra de creadors del segle XX, alguns encara vius, com Joan Guinjoan, s'acabi perdent".

Com a exemple posa les dues òperes de Falla, La vida breve i L'Atlàntida, obres de les quals no existeixen gravacions discogràfiques de referència i que s'han produït poquíssimes vegades als escenaris: "Això, a França, per exemple, seria inimaginable", apunta. Curiosament, segons les estadístiques que tenim a Barcelona Clàssica, Falla és un dels compositors més programats a la ciutat, tot i que el que es programa normalment són peces per a guitarra i l'omnipresent Amor Brujo.

Sobre els recels del públic sobre la música contemporània, Sardà recomana perdre la por: "Altres edicions, alguns espectadors m'han dit que no s'esperaven una música tan bonica". El repertori el trien lliurement els intèrprets, seguint unes mínimes pautes de la Fundació: no repetir compositors –amb l'objectiu que, com a mostra que és, s'hi puguin sentir la màxima quantitat d'autors diferents- i que sigui música que pugui connectar amb el públic.

El programa previst pels dies vinents és el següent: