El passat dissabte 29 de novembre, cinc infants de la secció d’escacs de l’Espiga de Les Corts van participar en el Torneig infantil de tardor del Poble-sec, en una matinal plena de concentració, aprenentatge i bon joc.
Volem fer una menció especial als nostres jugadors:
Pau Águila, millor sub-8 del torneig.
Sean Donaldson, 4t classificat i millor jugador no federat.
Estem molt orgullosos de tots els participants que van representar L’Espiga amb esforç, esportivitat i passió pels escacs. Gràcies per fer créixer, dia a dia, aquesta secció tan estimada!
El passat 23 de novembre vam tenir el plaer de participar en el preciós acte d’encesa de les llums de Nadal del nostre estimat barri.
Juntament amb altres entitats cortsenques, els companys i companyes de @corespiga van posar-hi la màgia amb la seva música i la seva entrega, omplint el carrer d’emoció, comunitat i cultura catalana.
Gràcies a totes les persones que hi vau ser i vau compartir aquest inici de Nadal amb nosaltres. 
Jurat premi Miquel Porter i Moix dels cineclubs al Concurs de curtmetratges Julius 2025
El Festival Julius de Vic se celebrarà entre el dimarts 25 i el diumenge 30 de novembre i inclou el concurs de curtmetratges, sessions especials de cinema i altres activitats.
Entre el divendres 28 i el dissabte 29 es projectaran els curts participants diverses vegades (divendres vespre, dissabte matí i dissabte tarda) i el mateix dissabte al vespre es fa la gala de cloenda on es lliuren els premis.
El Julius és un concurs en què els curtmetratges han de basar-se en un tema obligatori. Al final de cada edició es dona el tema i els i les participants tenen un any per fer un curt original. El tema obligatori en què s’han basat els curts d’aquesta edició és l’obra ‘Jo, robot’, d’Isaac Asimov. Enguany s’han presentat 24 treballs.
El jurat podrà veure els curts prèviament a través d’un enllaç que els enviarem. La seva tasca consisteix en assistir el dissabte 29 de novembre al migdia a un dinar on es deliberarà el premi. Un cop decidit el premi, el jurat té la tarda lliure, però ens agradarà si algun membre es pot quedar a la gala de cloenda per fer el lliurament del premi al curt guanyador.
Es necessiten dos membres del jurat, el tercer serà designat pel Cineclub Vic.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 17 de novembre. Escriviu a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
Per a més informació podeu contactar amb Sergi Calle de Vic al correu info@cineclubvic.com o bé visitar el web www.festivaljulius.com.
L'entrada Vols ser jurat al Festival Julius del Cineclub Vic? ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Una frase que em va travessar bastant durant els meus dies a Cracòvia va ser aquesta: La vida només es pot viure si mires cap endavant però només es pot entendre si mires cap endarrere.
La frase la pronunciava un personatge de Memories of a Snail, d’Adam Taylor. La pel•lícula que obria el festival Etiuda&Anima de Cracòvia. Jo vaig mirar enrere i vaig pensar en tot el que m’havia portat fins allà. Era una situació del tot irreal per a mi. Estaria una setmana a una ciutat estrangera, desconeguda, treballant com a jurat pel festival. En molts moments vaig dubtar quan em presentava. Vaig decidir presentar-me com a “Jurat” i, si algú em preguntava de més, li explicava qui era. Ho vaig acabar fent vàries vegades.
El meu padrí dins el festival, si és que aquesta figura existeix, va ser en Konrad Glabek, coordinador de la secció “Etiuda” del festival i coordinador dels convidats. Jo, que mai havia creuat l’antic teló d’acer, m’esperava, d’un polonès productor i organitzador de festivals, una cosa molt més freda, distant i formal. Em vaig trobar amb un home amable, encantador, familiar i amb la sang més calenta que molta gent de la mediterrània. Tot sense restar-li un àtom de professionalitat.
Els primers dies tot m’era aliè d’una manera emocionant, però aliè, tot era líquid, els convidats del festival no sabíem ben bé on seure a l’hora de dinar al restaurant. És maco com, a poc a poc, tot es col·loca al seu lloc i, inclús, en una experiència tan extraordinària com aquesta s’acaben creant hàbits i rutines. La primera de les rutines, el recipient de tot aquest líquid d’il·lusions que jo portava a sobre, era la d’acudir al cinema Agrafka cada tarda, per veure els curtmetratges que hauríem de premiar.
Aquella primera tarda de projeccions, el dia 15 d’Octubre, en Konrad em va presentar a la Magdalena Nowaczyk. Jo estava assegut a les butaques del cinema Agrafka i ella dempeus, em va donar la mà. Tenia una encaixada de mans agraïda, forta, recta, d’aquestes que repetiries. La Magdalena era la meva companya de Jurat, entre els dos hauríem de repartir el Premi de la FICC i una menció especial. Eren 25 pel·lícules i només podríem premiar-ne dues. Vaig pensar que m’hauria de portar bé amb la Magdalena per evitar-me maldecaps.
La primera sessió va entrar dins de les meves expectatives, diria que no les va superar, però les va assolir. Eren curtmetratges de molta qualitat, de temàtiques variades, em va fer il·lusió veure pel·lícules de prodecències diverses: Mèxic, Alemanya, Polònia, República Txeca, Líban, Corea… D’entre les cinc primeres pel·lícules que vam veure em va impactar molt positivament el curt “You River” d’Izabela Zubrycka. Un film que desafiava la narrativa tradicional per explicar la història d’un riu a través d’imatges impactants, en blanc i negre, amb el riu com a protagonista. El riu esdevenia un banquet per una bèstia assedegada, un escenari per una orquestra de carrer, un lloc de pas per un ramat de vaques… Tot fluïa pel seu cabal. I les imatges amb el so eren, en si mateixes, interessants, sense la necessitat d’un fil narratiu fort.
Durant els descansos la Magdalena, que treballava allà al Cinema Agrafka, em va convidar a veure els secrets del recinte. La recepció tenia un cubicle al centre, on es posava una recepcionista, era maca i es deia Nikola, tot i que per mi feia cara de Pam Beesly. La sala estava empaperada amb pòsters de pel·lícules i feia que et sentissis benvingut. Allò, per la Magdalena devia ser com el seu Cinema Paradiso, s’hi organitzava el cineclub. D’aquí poc començaria un cicle de pel·lícules de Wim Wenders que vaig lamentar haver de perdre’m.
Vaig tenir una molt bona primera impressió de la Magdalena, i mentiria si no digués que gran part va ser degut a l’encaixada de mans.
La segona projecció va ser encara més impactant que la primera, sobretot gràcies al curt que va robar-nos el cor tant a la Magdalena com a mi: Coldness. Un western ambientat a la frontera polonesa amb Bielorrussia. Un treballador d’una fàbrica, obligat a cuidar el seu pare moribund es topa amb un fugitiu que travessa la frontera a la recerca d’un lloc millor. La col·lisió entre els seus dos mons és molt violenta en un inici, però la història es torna en un relat sobre la humanitat, els dilemes morals, la soledat i l’empatia.
Els següents dies pertanyen a una espècie de rutina de campament on tots ja sabíem on seure per dinar, quina butaca era la nostra al cinema i quin sabor de Pierogi ens agradava més. A la taula del restaurant vaig trobar un soci magnífic, en Joni Männistö: director, animador i il·lustrador finlandès. L’atzar va insistir a fer que ens trobéssim constantment en totes les activitats del festival i nosaltres ens vam encarregar d’entendre el sentit de l’humor del altre i mantenir-nos junts. Gràcies a ell també vaig poder gaudir molt de l’altra meitat del festival, que en un principi m’era més aliena: la secció Anima. El Festival Etiuda&Anima havia nascut feia 32 anys com un festival que projectava curtmetratges d’estudiants (Etiuda) però aviat va incorporar la secció d’animació a la seva programació. Una decisió que probablement se celebrés molt, perquè actualment el festival és una referència internacional pel que fa a l’animació. Aquest any animadors de talla mundial hi participaven: Lea Vidakovic, Nuno Beato o Peter Lord entre molts altres.
Després de la darrera projecció la Magdalena i jo havíem de posar les cartes sobre la taula i enviar a en Konrad el nostre veredicte abans de les 23:00. La Magdalena, amb la que ja havíem compartit alguna conversa més durant aquells dies, a molt bon criteri va decidir que la seu de la nostra deliberació seria un antic bar de poetes i músics. Vam seure en una taula petita, a la llum d’una làmpada, em va convidar a una xocolata calenta i vam demanar unes cerveses. Vaig treure les meves notes, preses amb la millor cal·ligrafia que vaig poder fer a les fosques, semblaven de la mà del Joker de Joaquin Phoenix, per defensar les meves postures.
A part de Coldness va haver-hi altres curts que em van impactar i vaig gaudir molt. Però no va ser fins a les darreres projeccions que vaig tenir dubtes seriosos a l’hora de quin escollir com al meu cavall guanyador. El premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs se’l va acabar emportant, com portava dies pensant que pasaria, la Lena Jaworska per “Coldness”.
La deliberació va desembocar en una conversa sobre l’art i la vida a l’alçada de tots aquells poetes polonesos morts que algun dia haurien ensopegat amb la taula en què ens asseiem.
L'entrada Crònica Jurat FICC al Festival EtudiaAnima a Polònia ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En una petita illa grega, la Sophie està a punt de casar-se i somia amb descobrir qui és el seu pare perquè l’acompanyi a l’altar. El problema és que la seva mare, la Donna, mai no li ha revelat la veritat. Quan la Sophie troba l’antic diari de la seva mare, decideix convidar tres homes del passat de la Donna, convençuda que un d’ells és el seu pare. La inesperada trobada farà aflorar records, secrets i emocions que canviaran la vida de tots per sempre. Tot plegat, explicat a través de les cançons més emblemàtiques d’ABBA, en un musical ple d’humor, tendresa i molta música.
Els preus com sempre són 10 euros entrada general, 7 discapacitats, familia nombrosa, monoparental o jubilats i socis gratuït.
Pots venir a veure aquesta meravellos obra el 8, 15 i 29 de novembre a les 20:00h i el 9, 16 i 30 de novembre a les 18:00h.
Pots aconseguir la teva entrada en aquest link: https://www.eventbrite.com/cc/mamma-mia-4711863
La Festa Major arriba fins a les 64 caselles dels taulers, perquè els escacs van afegir-se als esdeveniments més destacats, ocupant tot un carrer del nostre barri. Va passar aquest diumenge 12 d’octubre, quan L’Espiga acollí la 5ª edició del seu Open Infantil Festa Major de Les Corts, amb una massiva assistència de 94 joves promeses que van omplir totes les places disponibles per jugar aquest torneig de 7 rondes a ritme ràpid, que s’ha anat convertint en una referència ineludible pels petits jugadors i jugadores catalans (a partir de sub-8).
Tal es l’interès que ja no participen només joves del nostre barri o del conjunt de Barcelona, sinó també de molts altres punts de la geografia metropolitana (Badalona, Sant Boi i Cornellà, van enviar nodrides delegacions), i de localitats més llunyanes, com Igualada. Fins i tot, enguany el torneig ha comptat amb el seu primer participant internacional, el jove francès Timéo Lefebvre, arribat des del club Saint Jean Pla de Corts, de la localitat del mateix nom a la Catalunya Nord.
Durant tot un matí els nens es concentren completament en les seves partides, per admiració dels pares que els acompanyen, produint-se moments de silenci aclaparador, malgrat les prop de dues-centes persones que omplien el carrer Joan Gamper. La meteorologia finalment es va aliar amb els participants i la pluja no va fer acte de presència, donant la màxima brillantor a l’esdeveniment, observat també per molts passejants curiosos.
El torneig atorga premis (trofeu i entrades al Museu del Barça) als tres primers classificats en cada tram d’edat per als més petits (sub-8, sub-10 i sub-12) i en la categoria general per a qualsevol d’ells i també per als sub-14 que aconsegueixin assolir les tres primeres posicions d’aquesta aferrissada competició. Aquest cop la sensació del torneig va ser el petit Patrick Milla, del Cornellà, que amb menys de vuit anys, va quedar 3er. absolut del torneig, amb 6 victòries i una sola derrota, davant el campió, Ruslan Font Sharapa, del Peón Negro, que va fer mig punt més (6,5), cedint només unes taules.
Molt destacable també el paper de dos jugadors locals del nostre club menors de deu anys: Brais Ubeira (n. 2016), que ja va pel seu 4t curs a l’Espiga, i el coreà Juho Park (n. 2015), que acaba de fer-se soci aquest mes. Tots dos van ocupar el 2n i el 3er lloc a la categoria sub-10. Tant el Brais com el Juho són alumnes del nostre soci Guillem Mut, alma mater del torneig i dels escacs infantils a L’Espiga, juntament amb el veterà Enric Gibert, impecable arquitecte de la logística del torneig. La tasca de tots dos —vocacional i al mateix temps d’una alta professionalitat i qualitat— va resultar fonamental. Molts d’altres jugadors van participar en la complexa operativa durant tota la jornada, que també va tenir una destacada vessant cultural amb la presència de l’Editorial Diëresis, encapçalada, pel també soci José Ángel Martos, que publica des de Les Corts llibres d’escacs per a totes les edats.
Els espiguencs preparen ja noves iniciatives i, per suposat, la 6ª edició d’un torneig dedicat a fomentar les qualitats intel·lectuals i d’hàbits dels més joves.
Gran orgull per a L’Espiga de Les Corts!
El passat 2 d’agost, a la Festa Catalana dels Escacs i durant la Gala del Centenari de la Federació Catalana d’Escacs, el nostre equip B d’escacs va rebre la Copa de Campions de Catalunya de 1ª Divisió Provincial. 
A la imatge, d’esquerra a dreta: Carlos Vargas Dreschler, José Ángel Martos i Renzo Castro, jugadors de L’Espiga, juntament amb Guillem Cintas, directiu de la FCE.
Aquest reconeixement és fruit de l’esforç, la passió i la dedicació de tot l’equip i ens fa sentir immensament orgullosos de portar el nom de L’Espiga de Les Corts ben amunt dins el món dels escacs catalans.
Felicitats, campions!
Sota la direcció —i protagonisme explosiu— de Karla Brutal, aquest musical amateur de teatre ens convida a ballar, estimar i reivindicar la nostra veritat.
Sinopsi:
A Benassal, la jove Raffaella somia amb fugir d’una vida convencional. A Barcelona descobreix el món màgic de la televisió i coneix «El Show de Karla Brutal». Allà, s’encén una espurna que la porta a muntar el seu propi show: sense censures, sense límits, amb tot l’amor i la llibertat de ser una mateixa.
Amb un elenc meravellós, escenografia vibrant i música que farà tremolar la platea… aquest espectacle és una celebració de la cultura queer, el teatre amateur i la passió escènica!
Reserva la teva entrada i no et quedis sense veure el que promet ser el musical revelació de l’Espiga!
Funcions:
Juliol: 5 – 6- 25
Setembre: 6 – 20 – 21- 27- 28
Octubre: 3- 5 – 18 – 19 -25
Gran temporada per a l’equip Filial d’Escacs de L’Espiga de Les Corts, que ha assolit un doblet sense precedents a la categoria 1a Provincial, proclamant-se campió de la Lliga Catalana i de la Copa Catalana (modalitat ràpida 15+5).
-A la Lliga, 8 victòries en 9 rondes i triomfs a les fases finals contra rivals com Catalònia-Manresa, Banyoles i Castellar del Vallès.
– A la Copa, després de classificar-se a Vic, van dominar a Castell d’Aro, assegurant el títol abans de la darrera ronda.
Enhorabona als 18 membres de l’equip, que amb esforç i talent han escrit una pàgina brillant de la Secció d’Escacs de l’Espiga!
El passat mes de maig, la Secció de Teatre de l’Espiga de Les Corts va pujar a escena amb l’obra “Només és un anunci”, una comèdia de petit format que va captivar tots els espectadors i es va convertir en un èxit rotund. Vam viure moments plens de somriures, complicitat i molta energia al nostre espai teatral, i estem immensament agraïts a tots vosaltres que vau venir a gaudir de l’espectacle.
Gràcies al talent i la passió dels nostres actors i actrius, així com a l’equip tècnic i de producció, vam aconseguir transmetre l’essència de la historia a través d’una proposta moderna i divertida. Estem orgullosos de la feina realitzada i de com el públic va connectar amb la història i els personatges de “Només és un anunci”.
Volem agrair especialment a tots els veïns, amics i seguidors que vau omplir la sala i vau compartir amb nosaltres aquesta experiència tan especial. La vostra presència i entusiasme fan possible que activitats com aquesta tinguin sentit i continuïn creixent a Les Corts.
Aquest passat 9 de maig vam celebrar el Dia Europeu del Comerç de Proximitat amb un acte festiu inoblidable davant de la Sagrada Família. Els Eixos Comercials de Barcelona i els representants del teixit comercial català van organitzar una jornada plena de cultura i complicitat amb el comerç local. Des de la Coral de l’Espiga de Les Corts vam tenir l’honor de participar-hi, compartint escenari amb els nostres companys de Corals Corelli i En Clave de Soul, per oferir un moment musical per l’esdeveniment.
La direcció artística va anar a càrrec de la Núria Pilar Paredes, els arranjaments van ser obra de l’Anita Díaz i vam comptar al piano amb el Gonçal Perales. Gràcies a tots els membres de la nostra coral, vam transmetre l’essència de la cultura catalana i enaltir el valor del comerç de proximitat a la nostra ciutat.
Lamentem la mort de Pere Joan Ventura, guionista i realitzador de cinema, figura clau del cineclubisme català i Soci Honorífic de la nostra entitat. Desde la Federació Catalana de Cineclubs expressem el nostre més sentit condol a familiars, amics i companys del Club Cinema Castellar del Vallès .
Discurs del nostre president, Àlex Portolés, en el nomenament de Pere Joan Ventura com a Soci d’Honor de la FCC.
“Em sento molt privilegiat de poder-vos adreçar unes paraules amb motiu del nomenament com a soci d’honor de la Federació del Pere Joan Ventura, que és —entre moltes altres coses— el president del cineclub de Castellar del Vallès.
Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però crèiem que et mereixies un reconeixement que vingués del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes presents.
Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.
La teva trajectòria cineclubista a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions sovint eren assemblees polítiques clandestines. El cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra a la llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, per motius professionals, mai vas oblidar Castellar.
Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. D’aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar com a malnom per a tota la vida.
Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.
Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.
Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb sessions cada divendres i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que et coneixíem, descobríem que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.
Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.
Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític: la situació dels treballadors de Sintel a El efecto Iguazú; el Prestige al curt Cena de capitanes, del projecte Hay motivo; els drets dels infants amb Unicef; la defensa del parc agrari del Baix Llobregat a Plou i fa sol; o el retrat dels moviments socials del 15M a No estamos solos, produït per Portabella i el teu amic Wyoming.
I, finalment, Un vas d’aigua per a l’Elio, un exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar, que per cert els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”
L'entrada Ens ha deixat Pere Joan Ventura, cineasta i Soci d’Honor de la nostre entitat. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Martí Ferrer i Bosch, expresident del Moviment Coral Català i actual director de la Capella Polifònica de Girona i de les corals GiroNins i La Jove, ha estat escollit nou membre de la junta de l’European Music Council. L’elecció s’ha fet aquest matí en el marc de la reunió anual del consell europeu de la música.
Amb una àmplia trajectòria en el lideratge d’organitzacions musicals, Ferrer ha estat president del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i del mateix MCC, etapa en què va impulsar projectes com el Cor Jove Nacional de Catalunya. També ha format part de les juntes de l’European Choral Association, l’Euro-Arab Youth Music Center, la World Youth Choir Foundation i l’International Music Council. En l’àmbit empresarial, el 2015 va cofundar l’editorial FICTA.
L’European Music Council és el grup regional europeu de l’International Music Council i representa el conjunt del sector musical europeu.
The post Martí Ferrer, nou membre de la junta de l’European Music Council appeared first on Moviment Coral Català.
L’espectacle Biterna, nascut de la col·laboració entre la companyia IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya i el músic Arnau Obiols, va rebre ahir al vespre el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina, atorgat per l’Acadèmia Catalana de la Música.
Biterna va néixer de la voluntat de Mireia Barrera, actual directora titular del Cor Jove Nacional de Catalunya, d’explorar col·laboracions amb altres disciplines artístiques. Una voluntat que va comptar de seguida amb la complicitat de Catherine Allard, directora d’IT Dansa. L’espectacle és el resultat d’un llarg procés de treball en el qual han tingut un paper molt rellevant la incorporació al projecte d’Aleix Martínez, com a coreògraf, i del festival Dansàneu, que va acollir la proposta i la va convertir en l’espectacle inaugural de la seva 33a edició.
Després de l’estrena a Esterri d’Àneu l’estiu de 2024, Biterna també es va poder veure a la passada edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Una proposta singular i d’alta qualitat artística que ja va rebre, fa unes setmanes, el Premi Clavé 2024 en la categoria de “Millor espectacle de cultura popular”.
The post Biterna rep el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina appeared first on Moviment Coral Català.
El diumenge 8 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural de Catalunya (4 de juny), la nostra Coral es va sumar als actes que moltes entitats fan durant la setmana, per celebrar aquesta efemèride. Es fan mostres de teatre, música, poesia, dansa, etc.
La Coral, va oferir un concert al nostre Casal, amb motivació afegida, atès que allò que se celebra té el seu origen en un concurs de cant coral, que el 4 de juny de 1864 va organitzar la Societat Coral Euterpe sota la direcció de Josep Anselm Clavé. El festival va durar 3 dies i va ser un moment històric dins del moviment coral i, per tan, de l´associacionisme a Catalunya.
L’Espiga doncs, que té i manté els seus orígens en el cant coral i és, així mateix, membre destacat de la Federació de Cors de Clavé, no podia faltar.
El concert, va tenir una molt bona acollida per part del públic i va ser, quant a aquesta celebració, amb diferència, l’assistència més reeixida dels darrers anys.
El nostre moviment continua brillant amb llum pròpia i així ho testimonia l’ampla activitat dels nostres cineclubs arreu del país. Podríem dir que el 2024 ha mantingut la lògica del 2023 amb un afiançament de les accions i els actes de la majoria de les nostres entitats així com de les propostes de la FCC, amb una excepció, L’Escola d’Estiu, de la que us parlaré més endavant.
Aquest any tornem a presentar l’Estudi del Cineclubisme i us puc avançar que els números del 2024 són espectaculars, si bé enguany han participat menys cineclubs en l’enquesta de l’ Estudi cineclubisme 2024. Hem arribat als gairebé 150000 espectadors i les dades en tots els apartats de l’estudi són força positives en el còmput global. Seguim al capdavant de la difusió cinematogràfica en el nostre país i és molt gratificant veure com la feina ben feta treu els seus fruits.
Continuem rebent consultes a la Finestra Cineclub interessant-se en la creació de nous cineclubs i malgrat que moltes d’aquestes consultes no es materialitzen en una adhesió a la FCC o en el naixement d’un nou cineclub, sabem del cert que sovint és més un problema de finançament o de recolzament institucional que de la voluntat de crear-ne. Som coneixedors de primera mà, tant nosaltres, com cada un de vosaltres, de les dificultats que suposa posar en marxa un projecte cultural en aquest país. Som formadors de públics, portem el cinema i la cultura a gran part del territori i hem d’estar molt i molt orgullosos del paper del cineclubs en la difusió de cinema de qualitat en un món cada vegada més complicat on, com veiem cada dia en les notícies, és més difícil trobar espais de reflexió i respecte.
A la Memòria 2024 d’activitats de la FCC trobareu ben detallada tota l’activitat de la FCC en el darrer any, que ha estat molta i molt variada, i que podeu revisar tranquil·lament. Per la meva part, voldria fer esment d’aquelles que han destacat per una raó o una altra. Per una banda, celebrar i donar les gràcies als organitzadors de les darreres Jornades Cineclubistes a Vilafranca del Penedès que van ser tot un èxit, amb una alta participació de cineclubs a l’Assemblea, tant presencials com online, i amb una programació molt acurada que en va permetre fins i tot tornar a veure Matrix en pantalla gran.
Per una altra banda , en aquells moments, a principis de juny, teníem tot previst per a la 3ª Escola d’Estiu i per una sèrie de circumstàncies i malgrat tots el nostres esforços la vam haver d’anul·lar a gairebé una setmana del seu inici. La baixa dels ponents d’un dels cursos, que no vam tenir temps de reemplaçar, la notícia de que Cultura Popular ens
donava menys diners dels previstos i el fet que teníem un número mínim de participants ens va obligar a cancel·lar. Si explico tot això és per a recolzar absolutament la feina de l’equip que integra la FCC. Com van treballar de valent per treure l’Escola d’estiu endavant i com n’han sortit de reforçats de cara a l’organització de l’edició del 2025. Que farem sens dubte i on us esperem a tots! Com n’és de difícil i estressant gestionar activitats per endavant sense tenir la certesa que arribaran els calers que hem demanat a les administracions. Què us he de dir que no sapigueu.
I a la tardor, va arribar la XI Setmana del Cineclubisme i amb ella va tornar l’optimisme i la seguretat que estàvem fent les coses bé. A part de tots els premiats i els programadors de les pel·lícules, als que envio la meva enhorabona des d’aquí, la creació del Premi Nunes Internacional va ser un gran encert. Vam comptar amb la Rita Azevedo que va
desplegar tota la seva generositat en cada una de les activitats proposades per la FCC a la Filmoteca a l’ECIB o a l’Acadèmia del Cinma Català en què va participar i que demostren que col·laborant entre nosaltres ens fem més grans.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuat donant-nos suport però d’una manera més irregular. Cultura Popular va rebaixar la dotació de diners de manera considerable i ens va fer trontollar una mica a final d’any i l’ICEC, per la seva part, no va poder incrementar els 20000€ promesos degut a la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. Les entrevistes que vam mantenir amb els dos interlocutors van ser realment positives, però al final no es va veure reflectit en les subvencions del 2024. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que hem fet els deures, i que hi ha coses que s’escapen de les nostres mans. Això no vol dir que no haguem de perseverar i insistir en les nostres relacions institucionals.
Un dels àmbits que en que vam posar l’accent, arran dels suggeriments de l’ICEC; és el nou Pla de Comunicació de la FCC elaborat per en Tariq Porter, què s’ha treballat de valent i que reestructura la comunicació de l’entitat amb un nou plantejament del calendari d’activitats, les eines comunicatives, tant pròpies com alienes i un nou pla de premsa que no es centrarà en una única remesa durant la Setmana del Cineclubisme. És un pla transversal molt complex que esperem sigui completament executiu al 2025.
Durant el 2024 no hem perdut de vista la perspectiva de gènere i la paritat en les nostres activitats i, entre
altres coses, en l’Estudi del Cineclubisme 2024 hem incorporat una nova pregunta a l’enquesta: “Sessions
amb pel·lícules dirigides per dones”. Poc a poc anem obrint camí a fer-ho visible.
Escrivint ara la paraula cineclubisme i que el corrector me l’assenyali com a errònia m’ha fet pensar que ens hem de fer forts en la campanya per a incloure la paraula cineclubisme al Diccionari de la llengua catalana i demostrar tothom la fortalesa i vitalitat del nostre moviment.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors i membres de la Junta per
la feina feta durant l’any 2024. Nosaltres som el públic!
Emma Fernández – Presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs
L'entrada Missatge de la presidenta de la FCC, Emma Fernández, amb motiu de la XX Trobada de cineclubs a Granollers ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Le Capriccio Français, el reconegut conjunt de música antiga que dirigeix Philippe Le Fèvre, torna a Barcelona per celebrar una nova edició de la seva acadèmia d’estiu. Seran set dies de formació intensiva dedicats a la música barroca, amb un ampli ventall de propostes. L’activitat compta amb el suport de l’Institut Français i del Moviment Coral Català.
La Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri acollirà novament aquesta acadèmia, que tindrà lloc del 20 al 26 d’agost. S’oferirà formació en cant solista, cant coral i direcció de cors, de la mà d’un equip docent de primer nivell format pel mateix Philippe Le Fèvre, Hélène Dufour, Muriel Ferraro, Maarten Koningsberger i Stefano Intrieri.
El repertori d’aquesta nova edició de l’acadèmia d’estiu girarà entorn d’algunes de les grans pàgines barroques per a solistes i cor, amb obres de Händel, Telemann i Bach.
Les inscripcions ja estan obertes. Tots els detalls de l’edició d’enguany es poden trobar a la seva pàgina web: https://capricciofrancais.com/academie-stage_ete
The post “Les veus de la passió” a l’Académie d’été du Capriccio Français 2025 appeared first on Moviment Coral Català.
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 1946) ha estat una figura clau del cineclubisme català des de Castellar del Vallès. Des de jove ha viscut el cinema amb una doble passió: la de professional compromès i la d’espectador actiu, crític i organitzat. Ara, la Federació Catalana de Cineclubs el reconeix com a soci d’honor per una trajectòria llarga, constant i profundament coherent amb els valors del moviment cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 7 a Granollers a la XX Trobada de Cineclubs.
L’any 1969 va ser un dels impulsors del Cine Club Castellar, una entitat que va néixer amb voluntat transformadora, en plena dictadura franquista, quan el cinema esdevenia una finestra de llibertat. Amb una programació atrevida i crítica, i amb cinefòrums conduïts per figures com Miquel Porter i Moix, Francesc Candel o Pere Portabella, el cineclub va esdevenir espai de resistència cultural i política. Algunes sessions, fins i tot, es van fer de manera clandestina. L’associació, que va arribar a tenir més de 100 persones associades, va tenir una intensa activitat fins a l’arribada de la democràcia.
Tres dècades més tard, Ventura tornaria a ser el motor de dues iniciatives que han revitalitzat la vida cultural del seu poble i que han deixat empremta. El 2009 va promoure la creació de la Mostra de Cinema BRAM! de Castellar del Vallès, que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una cita cinematogràfica amb més de 3.000 espectadors anuals. La mostra combina cinema compromès, divulgació del patrimoni fílmic català, promoció de nous talents i educació en valors.
El BRAM! va ser també el germen del que l’any 2011 esdevindria la recuperació formal del cineclub local, el Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), del qual Ventura ha estat president des de la seva fundació. El cineclub programa cinema en versió original de manera regular, manté viu l’esperit crític i participatiu del moviment.
Més enllà del cineclubisme, Pere Joan Ventura ha desenvolupat una destacada trajectòria professional com a cineasta i documentalista. Format a l’Escola Aixelà, ha estat operador de cinema, fotògraf, ajudant de direcció, realitzador i director.
A mitjans dels anys 70 va ser un dels membres del Grup de Producció, un col·lectiu integrat per cineastes i tècnics que rodaven materials informatius i curtmetratges destinats a televisions estrangeres. L’objectiu era mostrar la realitat d’una societat en transformació —amb la força emergent dels moviments obrers, veïnals i estudiantils— que el règim franquista reprimia i negava sistemàticament. El grup funcionava de manera assembleària i col·laborativa, i va tenir un paper fonamental en la construcció d’un relat alternatiu des de l’audiovisual, posant la càmera al servei del compromís polític i social.
L’any 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar a TVE, als Serveis Informatius, i va exercir funcions de realitzador i editor en diversos programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos, guardonat amb un Premi Ondas l’any 1992.
D’entre la trentena de produccions que ha realitzat destaca, entre els anys 70 i 90, la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb els anys, Ventura es va especialitzar en el documental com a gènere. El seu treball més reconegut és El efecto Iguazú (2002), una mirada punyent sobre la precarització laboral que li va valer el Premi Goya al millor documental. Altres títols destacats de la seva filmografia són: la pel·lícula col·lectiva Hay motivo (2003), amb un curtmetratge titulat Cena de capitanes, sobre la catàstrofe ecològica del Prestige; el projecte Un mundo a cada rato (2004), per contribuir a la protecció dels drets de la infància, amb el curt La vida efímera rodat a Guinea Equatorial; el documental En la calle (2006), codirigit amb el Gran Wyoming, que s’endinsava en els barris de Madrid més afectats pel consum de drogues i la SIDA; o Plou i fa sol (2012), documental que reivindicava la necessitat de preservar l’agricultura periurbana i de proximitat al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949, i és una mostra més de la seva fidelitat a les històries silenciades de la nostra història recent.
A través de tots aquests treballs, Ventura ha construït una filmografia coherent, sempre fidel als valors de justícia social, memòria i compromís cívic.
Amb aquest reconeixement com a soci d’honor, la Federació Catalana de Cineclubs posa en valor una vida sencera dedicada al cinema com a eina de transformació i militància.
L'entrada Pere Joan Ventura, nou Soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Havia de ser un dia gris, plujós i amb fred. Anàvem preparats. Però sortosament va ser tot el contrari.
Amb motiu del mil·lenari de la fundació del Monestir, el diumenge 11 de maig es va celebrar a Montserrat una Trobada de Corals, organitzada per la F.C.E.C.
62 corals de tot Catalunya, més de 2.500 cantaires, ens vam trobar a la Muntanya.
Al matí vam cantar, cada cor pel seu costat, a diferents indrets dels voltants del Santuari. L’Espiga va interpretar quatre cançons del nostre repertori i, a la tarda, ho vam fer a l’interior de la Basílica, al peu de l’altar major i davant de la Mare de Déu . Aquesta vegada una cançó per coral.
Per la nostra part, vam interpretar la canço «Una espiga a Montserrat» que va compondre, per a l’ocasió, el nostre director Gonçal Perales.
Resumint. Va ser un gran i lluminós dia, tot va sortir bé. Destacar, la perfecta organització de l’acte per part de la F.C.E.C. i el gran esforç de gestió i comunicació de la nostra vocal Susana De Leyva i del nostre director Gonçal.
La Federació de Cors de Clavé ja ho té tot a punt per a un dels actes més destacats del seu calendari anual: el lliurament dels Premis Clavé del Cant Coral a Catalunya. La gala d’enguany tindrà lloc el divendres 9 de maig al Teatre Molí de l’Esperança de Gurb, a Osona, i tornarà a comptar amb l’actriu i comunicadora Brigitta Lamoure com a mestra de cerimònies.
En aquesta edició, s’atorgaran disset guardons en reconeixement a produccions, projectes, personalitats i entitats que han sobresortit en l’àmbit de la música i el cant coral durant el 2024. Com és habitual, la música en directe tindrà un paper destacat durant l’acte, amb les actuacions de les corals Cantanna, Vall de Ribes i Coral de Gurb. En finalitzar la gala, els assistents podran compartir una copa de cava als jardins de l’Ajuntament.
El jurat dels Premis Clavé —format per Martí Carreras, Pep Fornés, Anna Costal, Marc Parrot, Maria Àngels Blasco i Ester Bonal— ha escollit el muntatge Anselm, de la Coral Sant Jordi, com a millor espectacle de cant coral de l’any. També ha reconegut els enregistraments Ave Maris Stella, de l’Ensemble Cristóbal de Morales, i Cants d’un ocell, de Johan Duijck, com a millors discos. El premi al millor espectacle de cultura popular ha estat per Biterna, una producció conjunta del Cor Jove Nacional de Catalunya i IT Dansa, per la seva interdisciplinarietat i significat. En l’àmbit de la comunicació, s’ha reconegut la trajectòria de Quim Rutllant.
Altres guardons destacats inclouen el reconeixement a la trajectòria per a la coral Joia de Maig d’Anglesola i l’Orfeó Atlàntida, i el premi a la tasca de transformació social per al Barcelona Gay Men’s Chorus. La cantata El Jove Josep Anselm Clavé, impulsada pel Departament d’Educació, rebrà el premi en la categoria d’educació.
A més, aquest divendres també s’entregaran els premis del públic a millor espectacle coral i millor espectacle de cultura popular, que recolliran el Barcelona Gay Men’s Chorus i la Federació Sabadell Cultura, respectivament. Finalment, el mestre Antoni Ros-Marbà i l’Orfeó La Lira seran distingits amb el premi d’honor a la trajectòria i el premi a l’entitat claveriana de l’any.
La gala és oberta a tothom. Les persones interessades a assistir-hi poden sol·licitar invitació escrivint a: secretaria@josepanselmclave.cat.
The post Tot a punt per a l’entrega dels Premis Clavé 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Socis de cineclubs federats. 150€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
Per a les persones que no pertanyen als cineclubs federats 200€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
1.- Fes la transferència a:
La Caixa
IBAN ES72 2100 3197 21 2200147117
Indiqueu en el concepte “Escola d’Estiu 2025”
2.- Omple aquest Formulari d’inscripcio
3.- Una vegada feta la transferència envian’s el comprovant a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat. Fins no enviar el comprovant no donarem per finalitzar el procés d’inscripció.
Cal portar llençols o sacs de dormir, coixinera i tovalloles. També hi ha possibilitat de llogar els llençols a 6,50 euros el joc.
A tenir en compte:
L’aforament és limitat.
S’admetran cancel·lacions amb data màxima 4 de juliol, amb retorn del 50% del pagament d’inscripció.
Us demanem que feu extensiva aquesta convocatòria als vostres associats. Respectarem l’ordre d’arribada de les inscripcions.
Programa Escola Estiu 2023 pdf
Aquesta activitat compte amb l’ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
L'entrada Apunta’t a la nostra Escola d’estiu cineclubista!! 18 a 20 de juliol. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El primer estendard de la Coral Espiga, de data 1926, ja està restaurat. Una magnífica recomposició que han fet les tècniques, que ens van recomanar al seu dia, i que han treballat per a la Generalitat, el Museu del Disseny de Barcelona i moltes altres corporacions i entitats, Carme Masdeu i Luz Morata.
De moment, mentre la junta troba una vitrina i el lloc per exposar-lo en condicions que llueixi, el tutelarà en lloc segur l’actual president Joan Hugué. No és, per tant, a l’Espiga.
Segons escriu al seu llibre Joan Hugué pare, aquest estendard va ser beneït, com abans solia fer-se, a la Parròquia de la Mare de Déu del Remei del nostre barri de les Corts el 10 d’octubre de 2026. Ha plogut.
Esperem poder tenir-lo exposat a la nostra entitat com més aviat millor, perquè totes les persones en pugueu gaudir.
En Joan Marc representarà al cineclubisme català al Nepal Film festival i atorgarà el Premi Quijote de la International Federation of film societies
Ha estudiat guió i participat en diferents rodatges fent diferents tasques. Des de juliol de 2024 és el president del Cineclub Montbuí a Santa Margarida de Montbui. Escriu crítiques d’estrenes de cinema al diari “La Veu de l’Anoia”, i és col·laborador del programa de cinema “Espai 8” de Ràdio Igualada. El passat 2 de febrer va ser jurat Miquel Porter al festival Correcurts del Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva.
L'entrada Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbuí, jurat FICC al Nepal Film Festival ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
