La guanyadora del Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors el dia 7 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya.
Segundo premio, dirigida per l’Isaki Lacuesta i el Pol Rodríguez, va ser la candidata oficial d’Espanya als Oscar a Millor Pel·lícula Internacional d’aquest any. El film se centra en l’evolució de la banda, Los Planetas, icona del rock indie dels noranta, des d’una perspectiva més mítica que factual. Amb uns narradors molt sui generis i un relat fragmentari, la pel·lícula transforma les cançons de la banda en una biografia col·lectiva.
El conflicte intern del grup —drogues, egos, ruptures i el comiat de la baixista May— es combina amb l’ascens musical i la creació del disc Una semana en el motor de un autobús. La posada en escena de Takuro Takeuchi aporta un to brut i vibrant entre Granada i Nova York.
La forma fílmica capta l’esperit contradictori, intens i llegendari de Los Planetas, alhora que planteja nous reptes als espectadors. Segundo premio és una obra arriscada que celebra la grandesa i les ombres d’un grup llegendari.
L'entrada “Segundo premio”, premi Nunes a la millor pel·lícula catalana ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Preàmbul
El moviment cineclubista s’ha caracteritzat sempre per la defensa dels valors de la cultura de la pau i dels drets humans. Ja el 1987, la Carta de Tabor sobre els drets del públic afirmava que “el dret a l’art, a l’enriquiment cultural i a la capacitat de comunicació —font de tota mutació cultural i social— és un dret inalienable, i la garantia d’una veritable comprensió entre els pobles, l’única via per evitar les guerres”.
Des d’aquest llegat, la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) alça la veu.
Situació del poble palestí
La situació d’injustícia i repressió que pateix el poble palestí s’arrossega des de la Nakba de 1948 i s’ha agreujat amb els nombrosos incompliments de les resolucions de les Nacions Unides i la manca de garanties jurídiques. El resultat és una vulneració sistemàtica dels drets humans que avui arriba a una fase de violència i destrucció sense precedents.
El poble palestí continua sent assetjat per una ofensiva d’una crueltat inacceptable: denunciem l’actual operació de caràcter genocida perpetrada pel Govern d’Israel contra la població civil de Gaza i condemnem la destrucció sistemàtica d’infraestructures essencials, incloent-hi hospitals i escoles, així com l’impediment de l’arribada d’ajuda humanitària, que ha provocat fam i una mortalitat massives.
Segons xifres oficials, més de 63.000 persones han mort a causa de la guerra a Gaza, entre les quals hi ha milers d’infants, treballadors sanitaris, personal de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, acadèmics i periodistes.
Alhora, denunciem el patiment continuat de la població palestina de Cisjordània, objecte d’incursions militars i agressions de colons, que agreugen la vulneració dels drets humans i la impunitat.
Avui, la població palestina és víctima de crims de guerra i d’una crisi humanitària d’una magnitud brutal, comesos davant la mirada còmplice d’organismes internacionals i d’estats que callen.
Llibertat d’informació i periodisme
Considerem igualment greu i intolerable l’assassinat de periodistes i treballadors de mitjans de comunicació, que posa en perill el dret fonamental a la llibertat d’informació i intenta silenciar la veu dels qui expliquen al món què passa a Gaza i Cisjordània.
Atacar la premsa és atacar la possibilitat que la ciutadania internacional conegui el fets. És, per tant, un crim contra la democràcia i els drets humans universals. També denunciem la prohibició que impedeix als professionals accedir lliurement als territoris ocupats per exercir la seva feina.
Compromís des del cineclubisme
Des del sector cultural, cineclubista i associacionista, reafirmem el nostre suport al cinema palestí i a tots els cineastes que, malgrat una realitat tan dura, documenten i reflecteixen el que viu el seu poble.
A Catalunya, un exemple d’aquest treball es pot veure cada any a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per l’ONG Sodepau, col·laboradora habitual de la FCC.
El cinema és memòria, testimoni i eina de transformació; defensar-lo és defensar la vida i la dignitat. Des del cineclubisme ens comprometem a no difondre discursos d’odi, a promoure els valors de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans a través de les nostres programacions, alhora que ens proposem donar a conèixer el cinema palestí i promoure la difusió de totes aquelles produccions i iniciatives que denunciïn la situació d’aquest poble.
Demandes
En coherència amb els principis de la cultura de la pau i del dret internacional humanitari, exigim:
1. L’alto el foc permanent a tota la zona, amb la fi immediata dels bombardejos i l’assetjament a la població palestina, i la retirada de l’exèrcit israelià de les franges de Gaza i Cisjordània.
2. El respecte estricte del dret internacional humanitari i protecció efectiva de la població civil, el personal sanitari, els periodistes, el personal humanitari i les infraestructures essencials.
3. L’obertura total i sostinguda de tots els passos fronterers per garantir l’entrada massiva d’ajuda humanitària, assegurar subministraments bàsics (aigua, aliments, medicaments, energia) i facilitar evacuacions mèdiques i la protecció de les persones vulnerables.
4. La fi del comerç d’armes amb Israel i de tota cooperació militar i de seguretat que pugui contribuir a la violació de drets humans, posant punt final a les relacions armamentístiques que el Govern espanyol i els governs europeus mantenen amb Israel.
5. El reconeixement del dret del poble palestí a crear el seu propi Estat, en el marc d’una solució de dos estats que garanteixi una pau justa i duradora, posant fi a l’ocupació il·legal dels territoris palestins i assegurant el respecte mutu entre els pobles.
6. La igualtat de drets per a tota la ciutadania d’Israel, independentment de la seva religió o origen.
7. La finalització de les detencions il·legals i sense garanties jurídiques per part de l’Estat d’Israel i la investigació i l’enjudiciament dels crims comesos a Palestina.
8. El respecte al dret de la població d’arreu del món a manifestar-se pacíficament i a expressar la seva opinió lliurement.
Reivindiquem la defensa de la vida i el respecte als drets humans, convençuts que el cinema ens ha ensenyat que comprendre l’altre és el primer pas per transformar la realitat. Avui, des de la cultura, diem prou i exigim accions concretes que posin fi al patiment del poble palestí i obrin el camí cap a una pau justa i duradora.
Crida a l’adhesió
Animem els cineclubs a adherir-se a aquest manifest enviant un correu electrònic a fcc@federaciocatalanadecineclubs.cat, amb el nom de l’entitat i les dades de contacte.
Signen el manifest:
Federació Catalana de Cineclubs
Cineclub Utopia de Sant Just Desvern
Cineclub Geganters de Tavertet
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona
Club Cinema Castellar del Vallès
Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda
Cinemaclub 39 escalons de Manacor
Cineclub Associació Cultural de Granollers
Cineclub Bigues i Riells
Cineclub Sabadell
Cineclub Akira de Sant Pol de Mar
Cineclub ACTE Cambrils
Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes
Cineclub Sant Esteve de Palautordera
Cineclub Vic
Cineclub La Garriga
Cineclub Adler de Lloret de Mar
Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca
Cineclub Manresa
Cineclub Espai de cinema Sant Jaume de Premià de Dalt
Cineclub Diòptria de Figueres
Cineclub Vilafranca
Cineclub de les Valls d’Andorra
L'entrada Manifest de la Federació Catalana de Cineclubs per la defensa dels drets humans i la fi del genocidi contra el poble palestí ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
Visuals és un projecte que es va iniciar l’any 2008. En aquell moment, l’Ajuntament de Manresa i Cineclub Manresa van iniciar una col·laboració per donar impuls a la creació audiovisual de la ciutat. Des de llavors, cada any, es fa l’encàrrec a diferents creadors del territori amb la finalitat d’elaborar les seves propostes creatives.
El projecte aposta per la creació audiovisual, però també a llarg termini per la consolidació d’una xarxa de professionals locals, que poc a poc puguin configurar una incipient indústria audiovisual a la ciutat i la comarca.
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Premi Nunes 2025 al millor fet cineclubista. “Visuals” del Cineclub Manresa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Com cada any, aprofitant la Setmana del Cineclubisme, s’atorguen els Premis Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs. El lliurament serà el dimarts 7 d’octubre a les 20h a la Filmoteca de Catalunya.
La guanyadora va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors.
Des de l’any passat la Junta de la FCC reconeix una figura internacional relacionada amb el cinema d’autor. Perfils valents de persones que han aportat al nostre art i que han estat importants dins de l’univers cineclubista. Aquest any reconeixem a Marin Karmitz, productor i exhibidor que ha recorregut la història del cinema europeu, tant com a productor (per exemple) de Kieslowski o com a gerent del circuit de sales MK2. Recollirà personalment el premi i serà present a la projecció de “Tres colores: Azul”.
El Jurat dels Premis Nunes 2025 va estar conformat per: Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs; Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.; oana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
El Jurat va decidir que Martí Rom, destacada figura del cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona i un dels fundadors de la distribuïdora militant d’esquerres “La Central del Curt” a finals dels anys setanta era merescudíssim guanyador.
El jurat deixa constància a l’acte: “El jurat lliura el Premi Nunes Honorífic a la persona vinculada amb el cineclubisme a Martí Rom per la seva trajectòria de més de 50 anys vinculada al Cineclub Enginyers de Barcelona i posteriorment amb la pròpia Fedecaració Catalana de Cineclubs, aíxi com dinfondre el cinema alternatiu a través de Central del Curt i cuidar i vetllar pel llegat de cineastes marginals com Llorenç Soler, a més, de ser un combatiu escriptor defensor de la cultura cinematogràfica a través els seus llibres.”
El Jurat dels Premis Nunes va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
El jurat deixa constància a l’acta: “El jurat lliura el Premi Nunes al millor fet cineclubista al Cineclub Manresa pel projecte Visuals, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament, que recolça a directors i creadors novells del Bages, pontenciant nous autors i autores de la comarca i difonent els seus treballs en les pròpies sessions de cineclub i acompanyant-los també en altres festivals i mostres.”
L'entrada Premis Nunes 2025 de la Federació Catalana de Cineclubs ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El guanyador del premi Nunes a la persona especialment relacionada amb els cineclubs va ser gestor d’un cineclub per primer cop al Cineclub Ingenieros, el de l’Escola d’Enginyers de la Diagonal, del 1971 a 1975. Li acompanyava en Juan Manuel García Ferrer. No els va sortir gens malament: El seu equip va obtindre el Premi Sant Jordi al millor Cineclub el 1972, i el CCI va ser conegut en els cercles polítics i culturals del final del franquisme com un dels de més interessants programació (sobre tot de films prohibits) i documentació (dossiers dels cicles, fulls de mà i fins i tot un llibre el 1975 dedicat a l’obra d’en Pere Portabella).
Dos nois de cineclubs, en Joan Martí -del Cineclub Informe 35- i el nostre Martí Rom -CCI- van fundar el 1974 la Central del Curt, una distribuïdora alternativa (això volía dir sense lucre comercial, cap permís oficial i acords directes amb els realitzadors dels films distribuïts), que va donar a conèixer per cineclubs i altres centres de tota Espanya, fins el 1982, el que no es podia veure pels circuits comercials.
Unes poques de les pel·lícules que circulaven per la Central del Curt eren realitzades per la Cooperativa de Cinema Alternatiu, de la que ell formava part i para la que va fer films en 16mm com Un libro es un arma (1975), Can Serra. La objeción de conciencia en España (1975) i tres noticiaris alternatius, d’un primer projecte existent al país per substituir el malaurat NO-DO.
Poc després, la seva col·laboració com a escriptor cinematogràfic a revistes com Dirigido por i Cinema 2002 va centrar-se principalment en tot el que passava pels canals al marge dels cinemes comercials.
Quan en Joaquim Romaguera li va passar el 1981 el relleu del Cineclub Associació d’Enginyers, va encetar allà, amb en Juan Manuel Garcia Ferrer, una col·lecció prou excepcional de monografies anuals (llibre i documental) de personatges del nostre mon cultural, que va mantenir-se durant 28 anys. Només del camp fonamentalment cinematogràfic podem senyalar les dedicades a José Luis Guerin, Llorenç Soler, Miquel Porter Moix, Joaquim Jordà o Antoni Padrós. Però és que al marge d’aquest treball, pel seu compte va seguir documentant personalitats del nostre entorn en films com els que ja havia dedicat abans a Miró (1979) o Foix (1982), realitzant nous films sobre Miró (2002), el Picasso d’Horta (2004), Grau Garriga (2009) o d’altres sobre L’Escola del Tapis de Sant Cugat (2009) o les barraques de pedra seca (2006), perquè en Martí, a més de ser conegut com a divulgador del cinema alternatiu (el que li ha portat a escriure a publicacions estrangeres i a donar xerrades al Lincoln Center (2008) o a la Cinemateca Alemanya (2010), també ha fet un enorme esforç per donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni de pedra seca, com també és un historiador especialista en Joan Miró o, de fet, en tots els que tenen relació amb Mont-roig del Camp. Però això ja és per altres pel·lícules…
Cineclub Ingenieros: del 1971 al 1975. Llibre “Portabella” (1975).
Cofundador, amb Joan Martí Valls, de la “Central del Curt” (distribuïdora alternativa de cinema, 1974-1982).
Realitzador amb la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”: “Un libro es un arma” (1975), “Can Serra la objeción de conciencia en España” (1976) i “Noticiaris (La Marxa de la llibertat, La dona i El Born) (1976-1977).
Escriptor cinematogràfic especialitzat en el cinema marginal (Revistes “Cinema 2001” i “Dirigido por”).
Llibre, amb J.M. García Ferrer, “Pere Balañà: enginyer i cineasta” (1997).
Coautor, amb J.M. García Ferrer, de la sèrie editada pel Col·legi d’Enginyers de 28 títols (1981 a 2010) dedicats a personatges de la cultura catalana. Realitzador el documental corresponent a aquests llibres. Cal destacar, pel seu contingut cinematogràfic: “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994), “Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996), “Miquel Porter Moix” (2000), “Joaquín Jordá” (2001), “Antoni Padrós” (2004) i “Julieta Serrano” (2007).
Altres documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Foix, investigador en poesia” (1982), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Horta: recapte picassiana” (2004), Barraques de pedra seca” (2006), “Sant Cugat i l’Escola Catalan del Tapís” (2009) i “Josep Grau-Garriga” (2009).
Nova York: presentació al Lincoln Center del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (8 al 12 de maig de 2008).
Berlín: presentació a la Deutsche Kinemathek del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (11 de juny de 2010).
Llibre “La perspectiva infinita (més enllà del cinema)” (2024)
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Martí Rom, Premi Nunes 2025 com a persona rellevant del Cineclubisme a Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
