Establir els nous reptes i objectius de les polítiques de joventut per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. Aquest és l'objectiu del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020, que ha aprovat el Govern de Catalunya el dimarts 29 de gener.
El full de ruta que marca els reptes i objectius de les polítiques de joventut per als propers anys ha estat aprovat pel Govern de Catalunya aquest dimarts, 29 de gener. El procés d'elaboració del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 ha comptat amb la participació de les entitats juvenils, representades pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), i de les entitats municipalistes, representades per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
El PNJCat pretén assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut. Així, determina els problemes i les necessitats dels joves i estableix les línies estratègiques i les actuacions públiques en aquesta matèria.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha destacat que "un dels objectius prioritaris recollits en el text és aconseguir l'èxit de la trajectòria laboral dels joves a través de l'emprenedoria jove, la reducció de l'atur juvenil, la reducció de la temporalitat en la contractació dels joves i la reducció de la sinistralitat juvenil". D'aquesta manera, el PNJCat incideix en les condicions de vida dels joves com a motor de transformació social i apodera aquest col·lectiu perquè sigui protagonista del seu projecte de vida.
El pla estableix 7 reptes, dels quals es deriven 26 estratègies, 34 objectius estratègics i 179 d’operatius. Els 7 reptes són els següents:
Més informació:
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat del secretari d’Acció Ciutadana, Josep M. Civis, va presentar la Xarxa d’equipaments cívics de Catalunya, el passat 12 de juliol al Palau de la Generalitat. A l'acte hi van assistir diversos representants d’ajuntaments, caixes d’estalvis i entitats que gestionen equipaments cívics arreu de Catalunya, així com els directors i coordinadors dels serveis territorials de Governació.
Aquesta presentació suposa la posada en funcionament d’un projecte que reuneix, en una mateixa xarxa d’àmbit català, el conjunt dels equipaments cívics del país. El projecte servirà per cohesionar l’activitat que es desenvolupa diàriament als equipaments cívics. A través de la Xarxa s’optimitzaran i es coordinaran els recursos per als diferents centres adherits, cosa que permetrà millorar la qualitat dels serveis, enfortir el vincle entre els equipaments cívics i optimitzar recursos. A més, suposarà una plataforma de difusió d’aquest espais de cara a la ciutadania i promourà un projecte comú de foment del civisme, de la convivència i de la participació comunitària.
Durant l’acte, el conseller Jordi Ausàs va lliurar l’acreditació com a membres de la Xecat a diverses entitats en reconeixement de la vuitantena d’equipaments que han sol·licitat formar part de la xarxa. També es va presentar lla plataforma web http://xecat.gencat.cat/ que compta amb una part pública per a la ciutadania i una àrea privada on els espais cívics adherits poden gestionar la seva informació i intercanviar recursos.
Potenciar les relacions entre equipaments
En la seva intervenció, el conseller Jordi Ausàs va explicar que la Xecat s’ha convertit en el motor que potencia les relacions entre els equipaments, un espai d’intercanvi de coneixements i d’experiències que ajuden a promoure i millorar les activitats que cada entitat fa individualment”. En definitiva, “un punt de trobada que suposa per a tots un banc comú d’idees i recursos”.
Perquè així sigui, el conseller Jordi Ausàs va encoratjar “totes les entitats i les organitzacions que gestionen equipaments cívics, sigui quina sigui la seva titularitat, a adherir-se a aquesta iniciativa” per fer de la Xecat “un referent del civisme al nostre país, un projecte que ens farà més eficaços i més competents”.
Els primers passos de la Xecat
Durant la fase de concepció i creació de la Xarxa, Governació ha signat diferents convenis d’adhesió amb diverses entitats catalanes. El novembre de 2009, la Federació d’Ateneus de Catalunya va signar un conveni d’adhesió a la Xecat, la Federació d’associacions de gent gran de Catalunya ho va fer el mes de febrer d’enguany i finalment l’Associació Catalana de Municipis va sumar-s’hi aquest maig passat.
Fruit d’aquests convenis i de la incorporació dels equipaments cívics de la Secretaria d’Acció Ciutadana, la Xecat compta avui amb més de 200 espais cívics connectats en xarxa.
