Cada dia, una mitjana de 23.000 persones és obligada a fugir de casa. La guerra segueix sent la causa principal del desplaçament forçat al món.
El 55% dels refugiats procedeixen de cinc països afectats per la guerra: Afganistan, Somàlia, Iraq, Síria i Sudan.
Els països en desenvolupament acullen al 80% dels refugiats de tot el món, fet que complica encara més la seva situació.
"Aquestes són xifres realment alarmants. Reflecteixen un enorme sofriment individual i les dificultats de la comunitat internacional per prevenir conflictes i promoure a temps solucions per a ells", va declarar António Guterres, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
Les dones i nenes refugiades representar el 2012 el 48% de la població refugiada. Per la seva banda, el 46% dels refugiats mundials tenen menys de 18 anys.
Fins i tot actrius de Hollywood com Angelina Jolie consideren que aquesta situació és insostenible i ha donat suport a la causa de l'ACNUR amb els refugiats.
Totes aquestes dades i moltes més estan presents en l'informe de l'ACNUR "Desplaçament: El Nou Repte del segle XXI". Val la pena llegir-lo sencer, i es pot descarregar aquí.
L’ACNUR ha desenvolupat una aplicació per a iPhone i Android per conscienciar els jugadors sobre els dilemes, conflictes i dificultats que han d’afrontar les persones refugiades arreu del món.
El passat mes de juny, en el marc de la campanya Dilemes, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va presentar “La meva vida com a refugiat”, una aplicació per iPhone i Android que vol recrear els conflictes i dilemes que els refugiats han d’afrontar en el seu camí per a la supervivència.
L’aplicació consisteix en un joc de rol educatiu que presenta 3 històries de persones que s’han vist obligades a viure com a refugiades:
Un cop el jugador tria una de les històries, l’aplicació el condueix pels diferents escenaris amb què es troba el personatge i li demana que prengui decisions vitals per a la seva supervivència i la de la seva família.
Actualment, hi ha 40 milions de persones desplaçades per la força al món
En el transcurs del joc, se’ns van proporcionant informacions relatives als refugiats, com ara que Marlene Dietrich i Madeleine Albright van ser refugiades o que hi ha uns 40 milions de persones desplaçades per la força al món, gairebé la meitat dels quals són menors.
L’aplicació està disponible en anglès per a iPhone, iPad i Android.
Segons ACNUR, més d'un milió i mig de ciutadans de Síria desplaçats de les seves cases, vivint en habitatges provisionals o amb familiars, a punts menys castigats pel conflicte. La Mitja Lluna Roja també alerta de l'impossibilitat de fer arribar ajut humanitari.
Aquestes comunitats de desplaçats que no han creuat cap frontera no reben ajut humanitari, alerta d'ACNUR, l'Agència de Nacions Unides pels Refugiats. Un conflicte, el sirià, que es manté paralitzat al Consell de Seguretat de Nacions Unides, tot i la recent declaració de l'Assemblea de Nacions Unides en relació a un advertiment sobre el patiment de la població civil. Un conflicte amb moltes cares, incloses desercions de mandataris i soldats del règim.
L'ACNUR vol proporcionar assistència bàsica als desplaçats a través de poques vies disponibles, però ciutats com Damasc i Alep (les més poblades del país) estan tancades a qualsevol accés d'ajut humanitari
La portaveu de l'ACNUR, Melissa Flemming, ha denunciat que moltes persones es veuen atrapades en centres de poblacions entre el foc creuat dels dos costats, el conjunt de bandes armades opositores i les forces governamentals, sense oportunitat de desplaçar-se a punts més segurs, com ara els camps de refugiats a Turquia. L'arribada d'ajut humanitari a aquestes comunitats és “desesperada i urgent”, ha afirmat Flemming.
En algunes ciutats com Alep, centenars d'escoles i residències d'estudiants s'han convertit en refugi de refugiats. Les mesquites, o fugir d'un poble a un altre, són altres refugis per evitar una violència creixent, segons han explicat la Mitja Lluna Roja i l'ACNUR aquests dies.
Espanya s'ha compromès amb un total de 25 milions d'euros, per l'ajut a la zona afectada per la pitjor sequera en dècades a la zona, una crisi humanitària i alimentària pràcticament sense precedents. El principal problema a Somàlia, un dels països més afectats, és la inexistència d'un Estat, amb senyors de la guerra que es reparteixen la geografia del país. La cooperació oficial espanyola es fa a través d'UNICEF i l'ACNUR.
La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona també han fet aportacions, segons podeu veure en els continguts relacionats a aquesta notícia, a la dreta de la pantalla.
Mentrestant, ONG de cooperació amb delegacions catalanes segueixen les campanyes de sensibilització i/o de treball sobre el terreny. Veiem què fan algunes d'elles. Els enllaços van directament al tema que ens ocupa, i pots trobar-hi què fan i els c/c per fer un donatiu per ajudar directament a la població afectada a través d'aquestes ONG:
Fundació Ikea donarà a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) prop de 43 milions d’euros. Aquesta serà la major donació privada que ha rebut aquest organisme en els seus 60 anys d’història.
Amb aquesta donació, Fundació Ikea ajudarà a pal·liar les necessitats de milers de refugiats del camp de Dadaab a Kenya, que alberga actualment una població de gairebé 440.000 somalis, que fugen de la sequera i dels conflictes del seu país.
D’altra banda, és la primera vegada que un organisme privat opta per donar suport directe a un camp de refugiats concret.
La Fundació Ikea, amb aquesta aportació, assistirà a un total de 120.000 refugiats i ajudarà a millorar la vida dels desplaçats. Molts d’ells pateixen malnutrició severa i problemes seriosos de salut.
Segons ha assenyalat el portaveu de l’ACNUR, Adrian Edwards, la donació aportada per Ikea es realitzarà esglaonadament durant tres anys.
Coincidint amb el 50 aniversari de la Convenció per reduir el nombre d’apàtrides de 1961, l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats va engegar el passat dijous 25 d’agost una campanya per reduir el nombre de persones al món que no són reconegudes com a ciutadanes per cap país.
Segons l’ACNUR, moltes de les causes de l’apatrídia deriven de normes jurídiques però acaben tenint conseqüències devastadores per a la vida de les persones que la pateixen: no són ciutadans de cap país i sovint veuen com se’ls deneguen els seus drets bàsics i l’accés a l’ocupació, habitatge, educació, atenció sanitària, etc.
En paraules d’Antonio Guterres, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, els apàtrides estan entre les “persones més excloses del món”. A banda, adverteix que, més enllà del patiment individual de les persones apàtrides, la marginació de grups sencers de persones durant generacions acaba convertint-se en font de conflictes.
En el cas de les dones, el problema s’agreuja encara més atès que són molts encara els països que mantenen lleis discriminatòries pel que fa al dret de ciutadania de les dones i al dret de transmetre-la als seus fills.
L’ACNUR ha advertit, d’entrada, que existeixen dificultats per calcular el nombre exacte de persones apàtrides al món, la qual cosa dificulta encara més la recerca de solucions. Malgrat tot, xifra en uns 12 milions les persones que actualment es troben en aquesta situació.
Un altre problema afegit és la manca d’una definició jurídica internacional de l’apatrídia.
Amb tot, l’ACNUR recorda que és molt baix el nombre de països que han ratificat la Convenció per reduir els casos d’apàtrides de 1961 i la Convenció sobre els drets dels apàtrides de 1954: actualment, només 61 països han ratificat la primera i 64 la segona.
Per això, amb la campanya actual, ACNUR insta els estats a adherir-se a les convencions, que proporcionen un marc legal que pot prevenir els casos de persones que esdevenen apàtrides i protegir, alhora, les persones que ja ho són.
Segueixen sent temps d'èxodes per al refugi, ara especialment mediàtic a causa de les rebel·lions populars a Síria, Líbia i altres països del Nord d'Àfrica i Pròxim Orient. Però cap continent se salva de l'asil polític o l'èxode per motius polítics, guerres i de Drets Humans.
L'ONU, amb la seva resolució 55/76 del 2001, va establir el 20 de juny com a Dia Mundial dels Refugiats. Coincidint amb aquest 10è de la declaració del Dia Mundial i el 60è de la creació de l'ACNUR, les coses no han canviat suficient, sinó empitjorat; així que cal realitzar activitats de conscienciació a nivell nacional, regional o local, al voltant del Dia.
Per exemple, a l'Amèrica Llatina i l'Estat espanyol, es posa en marxa, per part de l'ACNUR, la campanya “Posa't en les seves sabates i dóna un pas per entendre la seva situació”, per sensibilitzar sobre la situació dels refugiats i els demandants d'asil, tant des de zones urbanes com des de comunitats rurals frontereres.
L'accés a serveis bàsics com educació, sanitat i treball és un dels temes pendents en aquest àmbit del qual parlem, afegit a la manca d'integració per motius de discriminació i xenofòbia. També Metges sense Fronteres denúncia un cas concret, una alerta sobre la situació als camps de Kènia.
Retornar a la llar, la majoria de les vegades, és la solució preferida per les persones que van ser obligades a deixar-lo tot, no obstant això, no sempre és possible, a causa del perdurar o a l'aguditzat-se dels conflictes, o a l'existència de riscos per a la seguretat. En tals casos, trobar una nova casa, un lloc que puguin dir-li «casa» on finalment reconstruir les seves vides, és encara més difícil per a aquestes persones. Per això, el lema del Dia Mundial del Refugiat d'aquest any és: «Em van llevar la meva casa, però no em poden llevar el meu futur».
Tres pòsters descarregables ja estan preparats per a aquelles organitzacions que vulguin utilitzar-los per a la seva campanya del dia del refugiat.
