Es posa en marxa un nou canal electrònic que permet a les entitats interessades en formar part del Cens d’entitats del voluntariat de Catalunya fer els tràmits per Internet.
El Cens d’entitats del voluntariat de Catalunya és una eina de reconeixement públic de les entitats de voluntariat de casa nostra i també suposa una garantia que les entitats registrades al Cens estan sotmeses a la legislació vigent i estan al corrent de les seves obligacions com a entitat del voluntariat.
Es un Cens, en el qual, es poden inscriure totes aquelles entitats sense afany de lucre de qualsevol àmbit que disposin de voluntariat per dur a terme la major part de les seves activitats.
A partir d’ara, el Cens posa a disposició de les entitats que es volen donar d’alta en el mateix o bé fer qualsevol modificació de les seves dades, un canal electrònic que els permet tramitar les seves sol·licituds en línia.
Aquest nou sistema pretén facilitar els tràmits que les entitats han de realitzar amb l’Administració, ja que amb la possibilitat d’iniciar i fer seguiment de l’expedient per mitjans electrònics, fa que les entitats no tinguin que desplaçar-se a les dependències departaments, i per tant, agilitzar els processos amb l’Administració.
La nova eina forma part del pla d’actuació departamental per donar compliment a l’Acord de Govern de 12 de juny de 2012, el qual dona fins el 31 de desembre de 2014 per possibilitar tots els procediments administratius a través de l’Oficina Virtual de Tràmits.
Un dels components del programa Tresca Jove de Fundesplai és la mentoria, un espai d'interrelació entre joves i persones mentores voluntàries que comparteixen amb ells la seva experiència laboral i vital.
Amb el programa Tresca Jove de Fundesplai, els i les joves participants es formen com a monitors de lleure, fan pràctiques i milloren les seves habilitats per poder accedir al món laboral o augmentar les seves possibilitats de promoció.
Durant el seu procés d'aprenentatge, tenen l'oportunitat de participar en una mentoria amb una persona voluntària que comparteix amb ells les seves experiències professionals i els acompanya en les seves primeres passes en el món laboral.
Parlem amb un mentor voluntari i un jove participant en el projecte Tresca Jove, en Manel i en Sergi.
En Manel Carreres Seuba, és enginyer industrial, actualment jubilat, i voluntari de Voluntariat d’assessorament empresarial (VAE).
Va ser una proposta entre l’organització VAE i Fundesplai, i ens van dir si volíem participar, em va semblar interessant i em vaig decidir a fer-ho.
Em va semblar que valia la pena, era un projecte d’interès social. I les persones que hi ha darrere del projecte em van semblar gent molt implicada i compromesa.
A nivell personal, conèixer aspectes de la societat que desconeixia. A nivell social, crec que es un sistema efectiu per a la inserció sociolaboral dels joves.
En Sergi Fernández Sánchez té 22 anys i va participar en el curs Tresca Jove 2013.
Conèixer persones, aprendre coses noves, aprendre a gestionar una mica més les meves emocions... També he pogut treure’m un títol de monitor de temps de lleure per poder treballar del que m’agrada.
Descobrir noves coses per poder treballar a nivell personal i m’ha ajudat a trobar nous cursos per formar-me.
La valoro moltíssim, que una persona es dediqui a buscar recursos i opcions per a una altra persona es molt positiu i a mi m’ha ajudat força.
Fundesplai busca persones voluntàries que vulguin participar en aquests processos de mentoria, compartint la seva experiència per ajudar els i les joves amadurar a nivell personal, relacional, professional i en el desenvolupament de valors de forma crítica.
Les persones interessades en participar-hi o rebre més informació poden trucar al 93 551 15 24 o escriure a trescajove@fundesplai.org.
Per a més informació, podeu consultar la notícia sobre el programa Tresca Jove i la mentoria.
En el marc del projecte Tresca Jove, les persones mentores acompanyen joves en risc d’exclusió social en les seves primeres passes en el món laboral, compartint amb ells la seva experiència professional i vital.
El Tresca Jove és un programa de l’Àrea Social de Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai) iniciat l’any 2010.
El seu objectiu és el d’afavorir el desenvolupament personal, i la integració social i laboral de les persones joves a través de l’acompanyament, la formació i una primera experiència laboral en el món del lleure, a fi de prevenir situacions de vulnerabilitat o risc d'exclusió.
El projecte s’adreça a joves de 18 i 25 anys que:
El projecte proposa als i les joves participants un procés d’aprenentatge vivencial i transformador, cap a la seva inclusió.
La mentoria és una de les components del projecte Tresca Jove. Consisteix en un espai d’interrelació i un procés d’acompanyament individualitzat o en petit grup de joves amb una persona mentora voluntària.
La mentoria s’articula a partir de la dedicació voluntària de les persones mentores, disposades a transferir als i les joves els seus coneixements professionals i experiència laboral.
Les persones mentores esdevenen un referent durant el procés de relació, que dura aproximadament 6 mesos: joves i persones mentores programen trobades quinzenals de 2h de durada.
En la mentoria es concreta un pla de treball de mutu acord, i centrat en els interessos i objectius personals dels joves, amb l’acompanyament tècnic de personal de la Fundesplai.
Els tres components fonamentals de la mentoria són:
Els i les joves que participen en la mentoria estan predisposats i hi participen voluntàriament atès que no és cap requisit per participar al projecte Tresca Jove.
Fundesplai busca persones voluntàries que vulguin participar en aquests processos de mentoria, compartint la seva experiència per ajudar els i les joves a madurar a nivell personal, relacional, professional i en el desenvolupament de valors de forma crítica.
Les persones interessades en participar-hi o rebre més informació poden trucar al 93 551 15 24 o escriure a trescajove@fundesplai.org.
Per saber-ne més, podeu consultar l'entrevista amb Manel i Sergi, un mentor voluntari i un jove participant en el programa Tresca 2013.
Es necessiten voluntaris que s'encarreguin de fer companyia a 50 ancians que han demanat el suport de l'entitat.
Els voluntaris s'integraran en el programa "Acompanyament a domicili", en què ja participen 697 persones a Barcelona i que consisteix en el fet que un voluntari visiti una persona gran una vegada a la setmana per oferir-li suport, companyia i escolta.
Segons el padró municipal d'habitants de la capital catalana de 2013, 88.008 persones grans viuen soles, una situació que pot perjudicar a la salut, ja que pot afectar seriosament l'estat d'ànim.
Amics de la Gent Gran és una ONG sense ànim de lucre que treballa per donar cobertura a aquestes persones que viuen soles, evitar la marginalitat de les persones grans i intentar millorar les condicions de vida d'aquest col·lectiu.
Aquelles persones que estiguin interessades poden assistir a les reunions informatives que l'entitat organitzarà el proper 30 de juny i el 10 i 22 de juliol.
Per a més informació podeu accedir al web de l'entitat.
El treball en xarxa és la clau per implicar el teixit associatiu en l'acollida i la convivència multicultural. Des de la Xarxa 9 Barris Acull ens expliquen com col·laboren més de vuitanta entitats en una mateixa causa.
Cada mes de març i des de fa 10 anys la Xarxa 9 Barris Acull celebra la diversitat al voltant d'olles de sopa. Són sopes que traslladen els aromes i sabors dels països d'origen dels veïns i veïnes del districte de Nou Barris de Barcelona. El Festival Sopes del Món Mundial i la resta d'accions que desenvolupa la Xarxa busquen fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris dels nous veïns i veïnes que procedeixen de la immigració.
En l'actualitat 9 Barris Acull està integrada per més de vuitanta entitats (associacions de veïns, AMPA, parròquies, associacions culturals i esportives, entitats de lleure i de solidaritat, escoles d'adults etc.) i el districte municipal. Andrea Borison, membre de 9 Barris Acull, explica que per a les entitats formar part de la Xarxa és una manera d'afrontar de manera conjunta, coordinada i acompanyada tots els temes que tenen a veure amb la gestió de l'acollida i la diversitat, el foment de la convivència i la cohesió social als barris.
Aquest projecte té el seu origen a finals dels anys 90. Tal com expliquen a la plana web, "davant la nova realitat migratòria que estaven experimentant els barris i arrel de les notícies que arribaven d'altres països i que feien referència a l'emergència de problemes de convivència i brots xenòfobs, des del teixit associatiu del districte es va plantejar la necessitat de reflexionar entorn al tema i veure la manera d'afrontar-ho des de les diferents entitats".
En un principi, es va proposar la creació d'una entitat especialitzada en el fenomen migratori, però de seguida van veure que calia una forma més complexa d'organització: "Es tracta d'un fenomen transversal, al que cal donar resposta de manera transversal i coordinada". Van considerar que la millor opció era el treball en xarxa: "De manera que cada entitat ha d'assumir la nova realitat social, en la seva agenda i en el seu àmbit de treball, i donar-hi una resposta adequada". Així, la Xarxa ofereix un acompanyament en tot aquest procés, a través de formació, assessorament i coordinació amb la resta d'entitats.
El funcionament en xarxa requereix un treball col·laboratiu i transversal que impliqui totes les entitats que hi participen. Andrea Borison ens fa cinc cèntims de com s'organitzen per tal de tirar endavant el projecte: Existeix un nucli de persones que formen part d'entitats o que participen al projecte a títol individual que conformen l'equip de coordinació de la Xarxa. Es reuneix cada quinze dies i és el que dóna seguiment al projecte i el que pren les decisions quotidianes.
Els eixos estratègics, que van modificant-se al llarg del temps i adaptant-se a la nova realitat, es van dissenyant en les diferents assemblees i a través del contacte amb les entitats és com es van detectant els aspectes que convé anar treballant.
"El treball en xarxa és més ric però alhora més complex de gestionar", afirma Andrea. Explica que treballar de manera col·laborativa permet que cada entitat hagi d'assumir des del seu àmbit de treball específic el repte de fer front a la nova realitat social del seu barri. "En ocasions, és també més complex de gestionar perquè cal anar alimentant el sentiment de pertinença i la implicació de les entitats que en formen part". En aquest sentit, el grau d'implicació de les diferents entitats no ha estat ni és el mateix. També assenyala que de vegades es fa difícil gestionar l'elevat grau de diversitat que existeix, "no només per la varietat de les àrees i àmbits de treball de les mateixes entitats sinó també en quant a la percepció que tenen aquestes entitats sobre el fenomen migratori".
Tot i les dificultats, Andrea afirma que al funcionar en xarxa "el treball per la convivència es converteix en un objectiu que s'assumeix com a propi". Així, el treball en xarxa permet compartir experiències i eines de treball, crear espais de reflexió, de debat i de formació, etc. "En definitiva, la xarxa permet abordar el fenomen de manera transversal i acompanyada".
Plataforma per la Llengua prepara una acció simbòlica per aconseguir estendre l'etiquetatge en català. Per portar-la a terme, necessita aplegar 20 mil llaunes de Coca-cola.
Aquesta entitat, que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, ja té data per a la seva propera gran acció: el 31 de maig de 2014. Aquell dia farà un mural al mig de la plaça Catalunya de Barcelona que digui "Etiqueteu en català!!!". El mural estarà composat per 20.000 llaunes de Coca-Cola i el missatge s'adreçarà precisament a aquesta empresa i, per extensió, a les grans empreses del país per demanar que "incorporin el català de manera permanent i normalitzada".
La campanya #repteCocacola té per objectiu aconseguir estendre l'etiquetatge en català entre les empreses. S'ha centrat, però, en una d'elles, Coca-cola, perquè és "una de les multinacionals que, malgrat etiquetar els seus productes en llengües molt menys parlades, ha ignorat des de sempre el català".
Aquesta iniciativa compta amb una precursora: Una acció molt similar que es va portar a terme el 12 de desembre de 1993 i va donar lloc a la fundació de la Plataforma per la Llengua. En aquella ocasió es va crear un mural amb 15.000 llaunes, també a la plaça Catalunya de Barcelona i amb el mateix objectiu d'exigir l'etiquetatge en català.
El #repteCocacola es va donar a conèixer en la celebració dels 20 anys de Plataforma per la Llengua, el passat desembre, i en un mes ja ha aconseguit 3.000 llaunes. La campanya de recollida s'intensificarà en les properes setmanes, ja que, es donaran a conèixer un seguit de punts de recollida on es podran portar llaunes i un llistat d'entitats col·laboradores. De moment, els ciutadans/es que vulguin col·laborar en la campanya podran portar les llaunes a les diferents seus de l'entitat a Barcelona (C/ Diputació, 276, planta baixa i Via Laietana, 48 A, principal 2a), Sabadell (C/ Sant Joan, 20) i Esparreguera (Can Pasqual. Carrer dels Cavallers, 26).
Del 30 de maig a l'1 de juny tindrà lloc el 1er Congrés Internacional Barcelona Inclusiva. Fins al 7 de febrer es poden presentar comunicacions per poder participar-hi amb una ponència.
Facilitar als professionals de l'orientació espais de debat i formació és l'objectiu del 1er Congrés Internacional Barcelona Inclusiva, que es realitzarà del 30 de maig a l'1 de juny a Barcelona. S'adreça a professionals de l'orientació i persones interessades en aquest àmbit (pedagogs, psicòlegs, psicopedagogs, sociòlegs,educadors, treballadors socials, mestres, professors, assessors de col·lectius específics, formadors, estudiants...) així com a entitats públiques i privades vinculades al món de l'orientació.
A més de participar a la trobada com assistents, els professionals i les entitats tenen la possibilitat de presentar-hi comunicacions sobre l'àmbit educatiu, social o laboral. Les comunicacions més rellevants seran seleccionades per ser exposades al congrés. A més, les que reuneixin els requisits de qualitat, rellevància i interès en relació amb els objectius del congrés seran triats per a la seva publicació.
Els treballs presentats hauran de ser originals i estar escrits en una de les tres llengües del congrés (català, castellà o anglès). S'hauran de fer arribar a l'adreça comunicaciones[arrova]barcelonainclusiva2014.net com a molt tard el 7 de febrer 2014.
També existeix la possibilitat de presentar pòster que expliquin experiències originals relacionades amb els tres eixos temàtics de l'esdeveniment: àmbit educatiu, social o laboral. El termini per fer arribar la proposta de pòster és també el 7 de gener.
Per a més informació pots consultar les condicions de participació de totes dues convocatòries.
L'Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO) i l'Associació Catalana d'Orientació Escolar i Professional (ACO) organitzen aquest esdeveniment, amb el suport de la Confederación Estatal de Psicopedagogía y Orientación (COPOE).
El síndic de greuges de Catalunya defensa l’acolliment familiar i demana més mesures de control per garantir els drets dels menors.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha publicat en un informe la necessitat de potenciar l’acolliment familiar a Catalunya, a la vegada que demana més mesures de protecció dels menors acollits i més finançament públic per a garantir l’eficàcia dels acolliments familiars.
L’informe destaca que en el cas dels menors tutelats per la Generalitat de Catalunya, la millor opció pels infants i adolescents és l’acolliment familiar. S’entén l’acolliment familiar, com aquell acolliment d’un menor en una família aliena a la del infant o jove.
Actualment la majoria de menors estan en residències de la Generalitat o en el millor dels casos acollits per familiars quan els pares no es poden fer càrrec d’ells. L’acolliment en famílies encara és minoritari, representa només un 13’6% metres que en ela països d’Europa més desenvolupats és del 70%.
L’informe destaca la necessitat de tenir més famílies acollidores, actualment n’hi han 621 famílies, però resten 287 nens pendents d’un acolliment familiar quan aquesta és la millor via per tenir cura dels menors, els seus drets i la seva estabilitat psicològica i emocional.
L’informe també parla d’una banda, la necessitat de potenciar els ajuts econòmics per l’acolliment familiar per part de l’administració. I de l’altre, que per tal que l’acolliment familiar sigui un èxit cal un major control d’aquesta institució.
Per tal que l’acolliment familiar sigui un èxit es considera necessari establir les següents mesures:
Finalment s’estableixen com a garanties dels drets dels menors acollits, el fet de tenir una figura independent i aliena a la família acollidora on el menor es pugui adreçar en cas de necessitat i de denúncia i la urgència de preveure i regular un procediment de queixa pels menors i de garantir un projecte educatiu individualitzat.
El Projecte Rossinyol Barcelona de mentoria entre universitaris i infants participarà al Taller d'accions organitzat des d'Acord Ciutadà per millorar les oportunitats dels i les joves i adolescents.
Tres hores a la setmana, un o una voluntari/a universitari o universitària i un/una alumne/a d'un centre escolar públic català es troben per compartir part del seu temps lliure i de lleure emmarcats en el Projecte Rossinyol de mentoria.
Aquest curs, el Projecte Rossinyol Barcelona participarà al Taller d'Accions organitzat per Acord Ciutadà de Barcelona amb l'objectiu de compartir els projectes que s'estan duent a terme en l'àmbit d'adolescència i joventut i explorar noves vies d'actuació.
A nivell català, diverses universitats tenen aquest any conveni de col·laboració amb el projecte, impulsat per la Fundació Servei Solidari: la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Ramon Llull (URL), Universitat de Girona (UdG) i, com a nova incorporació, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La incorporació de la UPC aquest nou curs ha significat la creació de 14 noves parelles amb un perfil d'universitari i universitària diferent al que hi havia fins ara, que estava centrat en estudiants vinculats a la pedagogia, la psicologia o el treball social. Segons explica Inma Martín, coordinadora i tècnica del Projecte Rossinyol a Barcelona, "l'entrada d'estudiants amb un perfil més tècnic és molt positiva, ja que és una obertura de mires i de contacte amb noves realitats tant pels universitaris com pels infants".
El Projecte Rossinyol va engegar el nou curs el passat mes de novembre. A nivell barceloní, a més de la UPC, tres escoles s'han afegit també a la iniciativa. A més de l'increment de centres, ha augmentat el nombre de parelles –que ha passat de 24 a 38- també com a petició de les pròpies escoles que ja hi participaven, després de veure els grans beneficis que n'extreuen els infants.
Les parelles, formades per un/a menor (mentorat) i un/a estudiant universitari (mentor/a), estableixen una relació de respecte mutu i confiança molt propera a través d'una trobada setmanal en el seu temps lliure. Segons explica Inma Martín, "és un projecte en el qual hi guanyen les dues parts i els mentors en parlen des d'un punt de vista molt emocional". "Per als mentors esdevé una experiència molt transformadora derivada d'una relació molt estreta i propera amb els nens i nenes".
"La mentoria universitària fa créixer les aspiracions dels infants, la seva autoestima i l'emptenta per afrontar nous reptes", explica Inma Martín
Pel que fa als infants mentorats, compartir el seu temps amb estudiants universitaris els suposa, segons Inma Martín, "un benefici a nivell personal i de retruc escolar". "Creixen les seves aspiracions de cara al futur, també la seva autoestima i l'empenta per afrontar nous reptes i descobreixen i aprenen a gaudir de la ciutat on viuen, de barris que els podien resultar totalment desconeguts".
En aquest sentit hi prendrà part la participació del Projecte Rossinyol Barcelona en el Taller d'accions promogut per Acord ciutadà, amb el qual es busca treballar per una ciutat amb capacitat d'organització conjunta que avanci cap a una Barcelona més inclusiva. També i sobretot per als infants, adolescents i joves.
Recentment s’ha posat en funcionament una pàgina web permanent de col·laboració entre entitats socials de la ciutat de Barcelona i el voluntariat.
Des de fa uns mesos la Federació Catalana de Voluntariat Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han estat treballant conjuntament amb Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva per crear aquest nou espai web on la ciutadania pugui conèixer com col·laborar amb les entitats socials de Barcelona i on pugui consultar les demandes de voluntariat que les entitats hagin publicat.
La Borsa de voluntariat per una Barcelona Inclusiva és un dels projectes més emblemàtics d’aquesta iniciativa. Des de la Borsa, gestionada per la FCVS, es podran donar a conèixer aquelles necessitats de voluntariat en cada moment i, singularment, aquelles necessitats de col·laboració que es requereixin en moments puntuals per a determinades activitats o iniciatives concretes, com pot ser durant Nadal.
Aquesta iniciativa podrà ser útil per desenvolupar la tasca que les entitats fan diàriament per poder atendre més i millor aquella població vulnerable o en risc d’exclusió social, alhora que contribuirà a promoure el compromís cívic i la implicació ciutadana.
El Coastwatch és un programa europeu de vigilància del litoral en el que participen gairebé tots els països europeus que estan rodejats per mar. Més de 10.000 voluntaris europeus cada any aporten dades de primera mà sobre l'estat de les costes, cobrint prop de 10.000 quilòmetres, des dels fiords noruecs a les illes gregues i les Costes del Mar Negre.
A Catalunya s'ha tornat a posar en marxa impulsat per l'Associació Catalana d'Oceanògrafs i Oceanògrafes (ACOIO), amb el primer mostreig a les Terres de l'Ebre. El proper 9 de novembre el Coastwatch segueix i amb la col:laboracio del Centres d'Estudis del Mar de Sitges i el Consorci dels Colls i Miralpeix s'organitzen diversos mostrejos a les platges del Garraf.
Qui pot participar?
Totes aquelles persones que vulguin col.laborar en la recollida de dades sobre l'estat de les costes del Garraf. D'aquesta manera, contribuiran a augmentar la protecció del territori costaner, crear una extensa base de dades amb informació de l'estat del litoral, participar en una xarxa internacional que recull dades mediambientals, aportar opinions sobre els problemes que amenacen la línia de costa, i col·laborar amb l'educació ambiental.
Els voluntaris -que es poden apuntar fins el dimecres 6 de novembre- poden col.laborar de forma individual o com a col.lectiu, en un tram de costa recolllint dades que serviran per saber quin es l'estat de les platges.
La trobada es farà a les 10 del matí en diversos punts. En el cas de Vilanova, serà al molí de pedra de la platja del Far, a la plaça del Trajo de Garbí de Ribes Roges, a la Pasifae, i al carrer de la Nansa del Prat de Vilanova. També hi haurà diversos punts de trobada a Sitges i Cubelles. En cada punt de trobada hi haurà un responsable que s'encarregarà de donar les instruccions per realitzar el mostreig al llarg de tot el matí.
Com es "vigila" un tram de costa?
A través d'un qüestionari de dades sobre l'estat del litoral, els voluntaris observaran indicadors com el manteniment de la biodiversitat, les espècies marines explotades comercialment, les xarxes tròfiques, el fons marí, les condicions hidrogràfiques, la contaminació i els seus efectes, la brossa marina i el soroll.
Els voluntaris disposaran d'una guia per tal de facilitar l'estudi de la biodiversitat i poder distingir les espècies autòctones de les que han estat introduïdes.
Mes informacio
Consulteu el web del Consorci dels Colls i Miralpeix.
Podeu fer la vostra inscripcio al mostreig del Garraf a través del correu electrònic a consorci@collsmiralpeix.cat.
Si voleu ser voluntaris i voluntàries d'altres punts de Catalunya, si voleu saber quins blocs hi ha o voleu coordinar-ne un de nou amb la vostra entitat, poseu-vos en contacte amb la Comissió Coastwatch d'ACOIO al correu coastwatch.catalunya@gmail.com. En podeu fer seguiment des del facebook.
Per saber més, consulteu el projecte Coastwatch España i el projecte en l'àmbit europeu, Coastwatch Europe.
El Coastwatch és un programa europeu de vigilància del litoral en el que participen gairebé tots els països europeus que estan rodejats per mar. Més de 10.000 voluntaris europeus cada any aporten dades de primera mà sobre l'estat de les costes, cobrint prop de 10.000 quilòmetres, des dels fiords noruecs a les illes gregues i les Costes del Mar Negre.
Un any de preparació
Impulsat els darrers anys a Catalunya per Greenpeace, després d'una parada d'uns quants anys, ara torna amb força sota la coordinació de l'Associació Catalana d'Oceanògrafs i Oceanògrafes (ACOIO).
Ja a la tardor del 2012, ACOIO va fer el primer mostreig Coastwatch a una platja barcelonina per a fer una prova de metodologia, i després d'un any captant nous voluntaris i voluntàries, aquesta tardor es faran els mostrejos Coastwatch Catalunya 2013, des del 15 d'octubre al 15 de novembre en diferents llocs de la geografia catalana.
Comença al Delta de l'Ebre
El tret de sortida del Coastwatch Catalunya 2013 serà, doncs, el proper 12 d'octubre a les Terres de l'Ebre de la mà de l'Associació Ornitològica de les Terres de l'Ebre Picampall i de l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb la coordinació d'ACOIO, i la col·laboració també del Parc Natural i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Aquesta activitat al Delta està inclosa en “Uneix-te”, una campanya de sensibilització ambiental de voluntaris i naturalistes de les Terres de l'Ebre 2013, que compta també amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.
S'inicia al Delta de l'Ebre on s'ha creat un nucli fort de voluntaris i voluntàries Coastwatch reprenent l'activitat que havia tingut aquesta zona de Catalunya en els anys forts del programa sota la coordinació anterior.
Entre mitjans d'octubre i mitjans de novembre, es farà també a d'altres llocs de Catalunya i de la resta de l'Estat Espanyol i d'Europa de forma simultània.
Voleu ser vigilants del litoral?
Hi poden participar de forma voluntària totes aquelles persones i col·lectius interessats en conèixer de més aprop l'estat de nostres costes. Les persones que hi participin contribuiran a:
Com funciona?
El projecte Coastwatch divideix la costa en blocs de 5km, i cada bloc de costa es divideix en unitats de 500 m que seran mostrejades, a través d'un qüestionari de dades sobre l'estat del litoral, que és l'eina de treball del programa. El qüestionari demana recollir diversos paràmetres que pot anar des de la presència d'envasos de plàstic a l'avaluació de riscos ambientals (abocaments d'aigües residuals, etc). És realitzat per persones voluntàries que volen contribuir a conservar els ecosistemes costaners.
Més informació
Trobada el dia 12 d’octubre a les 9:45h a l'Ecomuseu del Deltebre (Dr. Martí Buera, 22 Deltebre). Fins a les 13:30h aproximadament. Si esteu interessats en participar en el projecte a les Terres de l'Ebre, però no podeu assistir a aquesta jornada, podeu escriure a l'adreça de correu info@picampall.org o trucar al 608 68 55 66.
Si voleu ser voluntaris i voluntàries d'altres punts de Catalunya, d'un bloc Coastwatch ja en funcionament, si voleu saber quins blocs hi ha o voleu coordinar-ne un de nou amb la vostra entitat, poseu-vos en contacte amb la Comissió Coastwatch d'ACOIO al correu coastwatch.catalunya@gmail.com. En podeu fer seguiment des del facebook.
Per saber més, consulteu el projecte Coastwatch España i el projecte en l'àmbit europeu, Coastwatch Europe.
T’agradaria acompanyar a persones grans que viuen un procés de pèrdua? Tens experiència a fer acompanyaments a persones grans en processos de dol? Si és així aquest és el teu curs!
Amics de la Gent Gran imparteix aquest curs a la Casa del Mar de Barcelona els propers dies 22 i 29 d’octubre i 5 de novembre adreçat a persones voluntàries que desenvolupen tasques d’acompanyament amb persones grans i és reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya.
Contingut
Més informació
Més informació
Amics de la Gent Gran és una entitat que té per objectiu lluitar contra la soledat i la marginació social que pateix la gent gran.
El proper dia 1 d’octubre és el Dia Internacional de les Persones Grans i des de Xarxanet hem volgut conèixer la opinió de les entitats que es dediquen a gent gran a casa nostra. Per aquest motiu comptem amb l’aportació d’Albert Quiles, director d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran a Barcelona.
Quines creieu que són les principals necessitats de la gent gran actualment? Com han canviat al llarg dels últims anys?
Les principals necessitats són les d’atenció i afecte per part de la resta de la societat i sense que hi hagi motivació econòmica. El col·lectiu de la gent gran ha canviat molt al llarg dels últims anys perquè l’esperança de vida és més elevada i hi ha “subcol.lectius” molt diferenciats. Per exemple,
Quin és el paper de les entitats que es dediquen a la gent gran en aquests moments?
El paper de les entitats és el del donar visibilitat als subcol.lectius de gent gran, des de les persones grans actives que poden seguir aportant molt a la societat, fins a totes les necessitats de les persones grans que tenen greus problemes de salut, de convivència o que pateixen les terribles conseqüències de la soledat.
Quins són els reptes de futur?
Els reptes són investigar més sobre el canvi social que s’està produint respecte a l’envelliment, seguir donant a conèixer i argumentar els rols tan importants que exerceixen les persones grans a la societat, sovint invisibilitats o amb predomini d’estereotips. També és important donar eines a les persones per poder envellir de forma sana.
Vols donar suport a organitzacions agràries colombianes amenaçades? International Action for Peace (IAP) t'ofereix la possibilitat de formar-te en acompanyament internacional i realitzar un voluntariat de 12 mesos a Colòmbia.
L'acompanyament internacional és una estratègia de protecció per tutelar organitzacions, defensors de drets humans i comunitats que estan amenaçats per la violència política i que a causa del seu treball es troben en una situació de particular vulnerabilitat.
L'organització International Action for Peace (IAP) t'ofereix l'oportunitat d'aprendre a realitzar acompanyament internacional i brindar el teu suport a organitzacions socials amb què treballa a Colòmbia.
Es tracta d'un voluntariat de 12 mesos en què les persones voluntàries faran una anàlisi de la situació dels drets humans al país llatinoamericà; participaran a trobades amb autoritats civils i militars i amb organitzacions internacionals de drets humans per donar a conèixer les problemàtiques vistes en terreny; i realitzaran material audiovisual i fotogràfic. Cada acompanyant es compromet també a la restitució i socialització de l'experiència viscuda en terreny, a la seva tornada.
L'IAP els ofereix una aproximació i formació sobre el context colombià i les tasques d'acompanyament internacional; ajuda i assessoria en la tramitació de visats, assegurances mèdiques i altres necessitats logístiques; una beca mensual; i allotjament, menjar i transport a Colòmbia.
Per poder participar-hi cal emplenar aquest formulari i fer-lo arribar a info[arrova]actionpeace.org. Les persones que resultin seleccionades a les entrevistes personals participaran en una formació de juliol a setembre de 2013, abans de marxar a Colòmbia.
Trobaràs més informació en aquest enllaç.
Dijous 27 de juny, s'estrena al Cinema Maldà de Barcelona el documental "Piso compartido", que narra les històries de persones que lluiten per abandonar el carrer.
El pis compartit en aquest cas és la Llar Ronda, una casa d'acollida per a persones en risc d'exclusió social de la Fundació Mambré. Els inquilins son un grup de persones que, després d'haver fet diversos passos per sortir de la vida al carrer, accedeixen a un pis on conviuen amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació.
La productora De tot arreu ha realitzat el documental a partir de material filmat durant més d'un any a la casa d'acollida. Els creadors expliquen que hi han trobat "històries tan dures com diferents, però amb una realitat comú: tots lluiten per tirar endavant". També asseguren que l'obra ajudarà a entendre millor la situació d'aquestes persones que "podria ser la de qualsevol de nosaltres".
El documental s'estrenarà el dijous 27 de juny, a les 21.00 horesa al Cinema Maldà (Carrer del Pi, 5. Barcelona). L'estrena no és només un acte de presentació del documental, sinó que vol ser una acció per ajudar a les persones amb risc d'exclusió social. Així, el preu de l'entrada (4,50 euros) es donarà a la Fundació Mambré per a la restauració de nous pisos d'acollida.
El Centre Heura ofereix des de fa catorze anys un servei d’acollida per persones sense llar orientat a recuperar la dignitat de la persona. Des del centre han notat que amb la crisi el nombre de gent del país sense sostre ha augmentat.
Situat al Districte de Gràcia a tocar de la Plaça Lesseps hi trobem el Centre Heura, una entitat sense ànim de lucre que des de l’any 1999 ofereix un servei d’acollida de baixa exigència per persones sense llar. El seu objectiu és crear un espai d’atenció social on les persones sense sostre poden relacionar-se i on se’ls ofereixi un acompanyament orientat a recuperar la seva autoestima i dignitat. Heura ofereix diferents serveis bàsics com dutxes, canvi de roba i servei de perruqueria, a més a més de donar berenars un cop a la setmana, i entrepans durant quatre dies.
Però a més de l’atenció i els serveis bàsics, el centre és un espai on les persones poden millorar la seva autoestima a través de la creació de vincles, el treball en equip i el sentiment de pertinença mitjançant tallers i recuperant o redescobrint les seves habilitats. Tal i com explica Laia de Ahumada, cofunfadora i membre de la junta del Centre Heura, “per assegurar l’èxit del projecte és fonamental establir relacions de confiança, basades en l’autonomia i la llibertat d’elecció” per aquest motiu també es fomenta la intimitat i el benestar de la persona. Tal i com explicava la Laia en una entrevista a Catalunya Ràdio, al programa La nit dels ignorants, el centre Heura és “la casa de tots, on la persona es sent reconeguda pel seu nom i per qui és i es crea un vincle important, precisament perquè som un centre petit”.
Les persones que viuen al carrer es tornen invisibles “de color gris com les parets i els carrers de la nostra ciutat”, quan aquestes persones troben algú que els torna a considerar com a persones i els diu que poden tirar endavant de nou, aquest gest els torna la dignitat “que és l’última cosa que les persones haurien de perdre”.
Segons explicaven des del centre des de l’inici de la crisi el nombre de persones que han atès a Heura del país ha augmentat. La Laia especificava que tot i aquest lleuger augment, els efectes de la crisi encara no els estan notant ja que “el nostre país té molta xarxa social i familiar que està contenint la situació” però quan aquestes estructures no puguin aguantar més, es preveu que notaran aquest augment de persones sense llar. Una possible solució segons de Ahaumda és la prevenció.
Els voluntaris
“Els voluntaris són el petit miracle del Centre Heura”, permeten que cada dia obri les seves portes i creen un vincle “des de la igualtat i no des de la caritat”. Actualment fan falta més voluntaris perquè el Centre Heura es troba en expansió. Al 2011 comptava amb 71 voluntaris, 116 socis i 2 persones contractades, i el 2012, tot i que el nombre de voluntaris va disminuir a 61, el nombre de socis va augmentar fins a 123, i es van poder contractar dues persones més amb un total de 4 treballadors. Durant l’any 2011 es van atendre 390 persones, de les quals 153 eren nous usuaris i el 74% són d’origen immigrant. L’any següent el nombre de persones ateses va augmentar fins a 409 de les quals 177 eren nous usuaris.
Ara mateix durant el 2013 el Centre ha obert un nou espai de relació i ha posat en marxa un hort urbà en un espai cedit pel Districte i com totes les entitats necessitem voluntaris i donacions. Aquest hort és demostratiu, d’experimentació i aprenentatge, i té com a objectiu ajudar a la gent a ocupar-se i “fer que les persones tinguin una sortida possible en l’horticultura ecològica per exemple”.
El Premi Vila de Gràcia
Recentment l’entitat Heura ha rebut el Premi Vila de Gràcia "per la tasca d'acollida de baixa exigència a persones sense llar, cobrint les seves necessitats bàsiques i dignificant-les". Per l’entitat és un reconeixement a la feina ben feta i un impuls per a tots els projectes que volem dur a terme a més a més d’una forma de donar visibilitat al Centre Heura al Barri i a la ciutat.
A l’acte van recollir el guardó el president de l’entitat Joan Samsó i el Rafa, un dels usuaris del centre. “Ells representen els valors de l’entitat, de reconeixement de la persona i de creació de vincle amb les persones per evitar que la gent es mori de soledat”.
AFANOC organitza a partir del 22 de maig una formació adreçada a totes les persones voluntàries que realitzen tasques d’acompanyament en l’àmbit hospitalari i sociosanitari.
El curs, reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya, vol ajudar a aquestes persones a mobilitzar recursos sans d’afrontament front la pèrdua, el dol i la mort en la seva acció voluntària i en el seu creixement personal.
En concret, al llarg de les quatre sessions que configuren aquesta formació es treballarà el següent contingut:
La Verdinada dels Lluïsos de Gràcia organitza per cinquè any consecutiu una setmana d’activitats i accions dedicades a la sostenibilitat i el medi ambient. Aquesta activitat, que té com a objectiu conscienciar la població sobre la importància de preservar el medi ambient, va ser guardonada als Premis Ateneus 2012 en l'àmbit d’activitats socioculturals.
Comença la setmana de la sostenibilitat i el medi ambient dels Lluïsos de Gràcia: La Verdinada. Aquesta activitat, organitzada per l'Equip Verd dels Lluïsos i que es celebrarà des del dia 4 de març fins el diumenge dia 10, inclou tallers relacionats amb el medi ambient, una exposició, consells sobre sostenibilitat, la festa de l’Hort Urbà i la calçotada popular a la Plaça del nord que es celebrarà el dia 9 de març a les 12h.
Tal i com expliquen des dels Lluïsos de Gràcia, l’objectiu principal de La Verdinada és donar consells i explicar amb accions reals i exemples de com els ciutadans poden ser més sostenibles i tenir cura del medi ambient. Aquest any La Verdinada també estarà molt present a les xarxes socials a través de facebook i twitter amb les etiquetes #laverdinada #siguesostenible. També es podran compartir bones pràctiques i consells a través del blog de l’Agenda 21.
És el cinquè any que els Lluïsos de Gràcia porten a terme aquesta activitat que acaba involucrant a més d’un miler de persones. L’any passat La Verdinada va ser premiada amb el tercer Premi Ateneu a l’activitat sociocultural en la gala que la Federació d’Ateneus de Catalunya convoca cada any per premiar les millors iniciatives del món associatiu cultural català.
Podeu trobar més informació al seu web i descarregar-vos el programa en PDF.
La Federació Catalana d’entitats contra el càncer i la Federació Catalana de Voluntariat Social desenvolupen a Girona un curs adreçat a totes aquelles persones que volen iniciar un voluntariat oncològic o millorar la seva intervenció.
La formació es desenvoluparà el 15 i 16 de març i al llarg d’aquests dos dies es treballarà el següent contingut:
Coneix per què és important aquesta fase del cicle de la gestió del voluntariat i quins elements cal tenir present per realitzar un bon seguiment i acompanyament de les persones que hi col·laboren a l’entitat.
L'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva repren aquest 9 de gener les taules de deliberació amb una taula sobre la innovació social a la ciutat de Barcelona i, concretament, per part de les entitats socials.
Les taules de deliberació són uns espais de trobada promoguts per l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva amb l'objectiu de facilitar el debat en relació a fenòmens socials i temes d'interès de la ciutat.
Aquest 9 de gener es reprenen les taules amb la primera proposta pel 2013: la innovació social. Els objectius d’aquesta taula seran conèixer experiències socialment innovadores, debatre en relació als elements característics de la cultura innovadora, el paper de l’Acord com a innovació en polítiques i projectes socials de ciutat i deliberar sobre l’Acord com a possible difusor de la innovació en projectes socials.
Programa
16:30 Benvinguda i presentació a càrrec d'Àngel Miret, Gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
16:40 Taula inicial d’intervencions amb:
Josep Maria Miró, director de Projectes d’Innovació Social Charo Quero (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials)
David Cortes (Coperfield)
Lota Hassi (professora d’ESADE)
Miquel de Paladella (UpSocial)
Montse Cevera (Antares)
Pablo Sanchez (Roots for Sustainability)
Sascha Haselmayer (Living Labs Global)
17:50 Torn de rèplica
18:00 Torn d'intervencions del públic
18:30 Fi de l'acte
Les idees i reflexions que sorgeixin durant la taula de deliberació es recolliran i es faran públiques a través dels diversos mitjans de comunicació de l'Acord. A més, es treballaran posteriorment en el marc del Consell de Govern de l’Acord i de la Comissió executiva del Consell de manera que podran servir de base per a la organització d’una Jornada més àmplia sobre innovació en el marc de l’Acord.
El passat 19 de desembre es va presentar el Nou Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015, el qual es fruït d’un ampli procés participatiu i està basat en una estratègia compartida amb la societat civil per reduir les desigualtats i activar la ciutadania.
La setmana passada es va presentar el Nou Pla d’Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 que ha comptat per la seva elaboració amb les aportacions de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva (on hi ha els actors socials i 492 entitats), el Consell Municipal de Benestar Social, professionals de diferents àrees i representants dels partits polítics.
El Pla d’Inclusió Social defineix un nou model contra l’exclusió basat en una estratègia compartida amb la societat civil i el teixit associatiu de la ciutat amb l’objectiu de reduir les desigualtats i enfortir el treball comunitari, crear una ciutadania activa.
Per dur a terme aquest repte, l’alcalde Xavier Trias va anunciar que a l’any 2013 augmentarà la despesa social entre un 3 i un 4%. Entre les prioritats a abordar es troben: més reforç dels serveis socials bàsics, ajuda alimentària, promoció d’habitatge, la inserció laboral i la infància.
L’Ajuntament ha anunciat que aquestes mesures es mantindran al llarg de tot el mandat, ja que consideren que la situació actual requereix posar èmfasi en les polítiques socials
El Pla desplega un total de 88 objectius i 192 actuacions que implica tota l’administració municipal, el teixit associatiu i la ciutadania.
Aquest Pla d’Inclusió s’ha articulat en quatre directrius estratègiques: fer de l’Ajuntament de Barcelona una administració inclusiva, que Barcelona sigui una ciutat inclusiva i cohesionada, polítiques de qualitat de vida i igualtat basades en el veïnatge i que sigui una estratègia compartida amb la societat civil.
La Festa de la Infància va omplir el parc de la ciutadella en un acte de defensa i promoció dels drets dels infants organitzat per la Xarxa dels Drets dels Infants. Un miler de nens i nenes van poder gaudir de diferents activitats, actuacions i jocs, a la vegada que posaven de manifest la necessitat de seguir protegint els seus drets.
El 20 de novembre és el dia internacional dels drets dels infants, per aquest motiu la Xarxa dels Drets dels Infants va organitzar el passat dissabte 18 de novembre a la Ciutadella la Festa de la Infància per commemorar l’aniversari de l’aprovació de la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions Unides. Les activitats van anar centrades en buscar una implicació i participació dels mateixos nens i nenes. La festa va ser un èxit tot i el mal temps, i més d’un miler de persones es van acostar al parc. Una de les activitats programades més interessants va ser la prova de la queixa, on els nens i nenes havien de marcar amb senyals de sí o de no, els pictogrames que representen els drets dels infants amb diferents interpretacions.
La Xarxa dels drets dels infants, encarregada d’organitzar aquesta festa, està constituïda per una vintena d'entitats en el marc de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Tal i com van explicar Contes pel món, una de les entitats que en formen part, “un dels punts positius de la festa és precisament que estigui organitzada per una vintena d’entitats socials”.
La valoració general per part de les entitats participants és positiva. Segons Contes pel món durant el dissabte les famílies van poder gaudir d’un “espai de qualitat facilitat per voluntaris que van aportar el seu esperit solidari i la voluntat de treballar per la infància”. Precisament la tasca d’aquesta entitat, fundada l’any 2008 amb la missió de promoure l’accés de tots els infants a la cultura universal,tant escrita com oral, va ser la de oferir la col·laboració dels seus voluntaris en aquesta activitat.
Una altra de les entitats participants, la Fundació Catalana de l’Esplai va explicar que els participants a la Festa van ser “nens i nenes de totes les edats que van poder gaudir de les activitats de circ i dels tallers de manualitats que va preparar la Xarxa d’Infància de Barcelona”.
Els infants es van mostrar molt interessats en “escoltar les reflexions que els voluntaris i voluntàries feien respecte els seus drets”, mentre els nens i nenes escrivien els seus desitjos per fer-los visibles en un mural gegant al mig del Parc de la Ciutadella.
Des dels organitzadors s’ha fet autocrítica per millorar ja que creuen que s’hauria de valorar el trobar la forma de complementar l’experiència lúdica dels infants amb una incidència major del treball de sensibilització.
Podeu seguir més informació de les activitats en favor dels drets dels infants a través del twitter de @XarxaDretInfant.
El 1996 naixia el voluntariat lingüístic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg d’aquests 12 anys s’ha expandit a totes les universitats públiques catalanes i ha evolucionat cap a un model que deixa de banda l’activisme per la llengua i tendeix a l’acolliment lingüístic.
La implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com Pla Bolonya, ha generat importants canvis a les universitats catalanes i fins a cert punt ha afavorit la mobilitat estudiantil. Els ensenyaments de grau i sobretot de postgrau cada cop compten amb més estudiants internacionals.
En aquest context, les situacions de contacte entre llengües són constants i els serveis lingüístics de les universitats catalanes ja fa temps que han creat programes pensats perquè els estudiants estrangers puguin conèixer de manera amena el català i la cultura catalana. Són, al cap i a la fi, accions de normalització lingüística entre els no catalanoparlants i són, al seu torn, l’evolució del primer voluntariat lingüístic català que va existir.
La universitat: el bressol del voluntariat lingüístic
Els Jocs Olímpics del 1992 van ser un punt d’inflexió pel voluntariat. A aquest context s’hi va sumar, a la segona meitat dels 90 un augment progressiu del nombre d’estudiants estrangers que arribaven a Catalunya per fer algun curs de la seva carrera: intercanvis, Senecas, Erasmus... Davant aquesta situació es va veure que calia donar a conèixer el català i la cultura catalana als joves que arribaven de fora. Així, Jordi Pujol va crear el programa de Voluntaris per la llengua a la UAB, el primer voluntariat lingüístic de Catalunya.
El 1995, durant la VII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris que va tenir lloc a la UAB, es va parlar de crear un voluntariat lingüístic que afavorís la normalització lingüística. “Calia posar més èmfasi en la dinamització, entesa com a promoció de l’ús social de la llengua per part de la comunitat universitària, però els recursos que podien destinar-hi eren insuficients. El voluntariat podia ser-hi una solució”, recorden Mercè Nogués Palou i Jordi Pujol Nadal, persones estretament vinculades al voluntariat lingüístic des de la seva creació, a l’article Voluntaris per la llengua.
L’energia i creativitat dels voluntaris són la raó primordial que explica l’èxit del voluntariat lingüístic a la UAB.
La incorporació al projecte de Jordi Pujol va ser cabdal. Pujol aleshores era estudiant de segon cicle de Filologia Catalana i havia de fer la prestació social substitutòria. Des del Gabinet de Llengua Catalana i l’Oficina d’Afers Socials de la UAB se li va demanar que treballés per a la creació d’un voluntariat lingüístic. La proposta preveia tres grans programes i fixava les bases i els objectius del voluntariat lingüístic: el programa de suport als estudiants estrangers per facilitar-los l’aprenentatge de català, el programa de detecció de necessitats lingüístiques per recollir dades sobre la normalització lingüística i, finalment, el programa de promoció de l’ús del català per incentivar una major presència a la universitat.
Els impulsors creien que la normalització lingüística era cosa de tots, no únicament de les administracions i les institucions. L’acte de presentació es va concloure amb una idea contundent: si es delegava la responsabilitat de la normalització lingüística a les altes instàncies, el procés no acabaria mai. En acabar l’acte de presentació, 43 persones
vinculades a la UAB (majoritàriament estudiants) van fer-se voluntàries i de seguida el programa de suport als estudiants estrangers es va perfilar com el més actiu.
Un punt de partida difícil
Engrescats pel fet de formar part del primer grup de voluntaris lingüístics, els participants del programa de suport als estudiants estrangers van elaborar un qüestionari per saber quins eren els coneixements i l’opinió que aquests tenien del català. Els resultats van constatar el rebuig generalitzat del català per part dels estudiants estrangers. Vist el marc al qual s’enfrontaven, responsables i voluntaris del programa van decidir donar-li un nou enfocament i preparar activitats lúdiques per als estudiants estrangers. L’estratègia era no imposar el català sinó “seduir” amb ell.
El curs 1996-1997 es va seguir apostant per les activitats populars: debats, concursos lingüístics, campanyes de cartells vàries... “La raó primordial que explica l’èxit del projecte del voluntariat lingüístic és l’energia i la creativitat dels voluntaris [...]. Energia i creativitat impulsades per la ferma convicció que cal treballar per la normalització de la llengua”, valoren aVoluntaris per la llengua Nogués i Pujol.
Obrint noves portes
A poc a poc el voluntariat lingüístic es va anar estenent a les diverses universitats catalanes i cadascuna va adoptar el model que més li va interessar. El fet que el 2000 ja no existissin les mateixes necessitats i urgències de normalització lingüística que el 1996 va condicionar el model dels nous voluntariats lingüístics universitaris i va marcar l’evolució dels existents. Tanmateix en tots ells la base és la mateixa: apropar el català i sobretot la cultura catalana als estudiants de fora de Catalunya.
Marta Miró: “No podem desaprofitar el feedback que es genera en els contactes entre estudiants catalans i estrangers”.
El programa de voluntariat lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va néixer el 2000 amb un enfocament diferent al que existia aleshores a la resta d’universitats catalanes: “Nosaltres vam deixar bastant de banda l’activisme lingüístic a favor del català que feia el voluntariat de les altres universitats i des del primer moment vam plantejar el programa amb la filosofia de les arts marcials d’aprofitar la força de «l’enemic». En aquest cas, vam voler aprofitar el potencial de tenir estudiants de fora en benefici també dels d’aquí”, explica Albert Servitje, responsable del gabinet lingüístic de la UPF i coordinador del programa de voluntariat, referint-se al programa de parelles lingüístiques, un dels eixos del voluntariat per la llengua de la UPF. Tanmateix, Servitje assegura que no acaben de sentir-se còmodes amb el nom de voluntariat lingüístic: “El nom va venir de la idea inicial que es va gestar a l’Autònoma, on tenia més sentit degut al plantejament del seu programa. El nostre és més aviat un programa d’acollida i, alhora, d’internacionalització dels estudiants catalans, però el nom ja està consolidat i no n’hem trobat cap de millor”.
El programa homònim de la Universitat de Lleida (UdL) està a mig camí entre la idea inicial que es va gestar a la UAB i el model que des del principi va implantar la UPF i al qual han anat tendint la majoria d’universitats. “Per nosaltres el voluntariat lingüístic ha evolucionat bastant. Al principi era un voluntariat pel català i ara aquesta part lingüística s’ha diluït una mica i és una voluntariat més integral. La idea és ajudar en tot el que es pugui als estudiants de mobilitat: els anem a recollir a l’aeroport si cal, resolem dubtes, els ajudem amb la llengua, organitzem activitats perquè coneguin Catalunya i la cultura catalana...”, detalla Josep Mª Boladeras, tècnic en dinamització lingüística i coordinador del voluntariat lingüístic de la UdL. Actualment, el programa de la UdL compta amb una quarantena de voluntaris i atén uns 140 estudiants de fora cada semestre. “Crec que lo important és el punt de suport que els donem els primers dies i sobretot que els ajudem a conèixer la realitat catalana”, valora Boladeras.
Un tercer exemple d’evolució del voluntariat lingüístic és el que s’ha viscut a la mateixa UAB. “Actualment no tenim una borsa de voluntaris oberta, fa temps que va desaparèixer. Tot i així, qui vol pot apuntar-se i posem en contacte voluntaris i estudiants estrangers. Als voluntaris se’ls hi donen indicacions sobre alguns aspectes concrets”, comenta Marta Miró, tècnica de dinamització del Servei de Llengües de la UAB. Actualment a l’Autònoma existeixen dos programes que es poden considerar l’evolució d’aquest primer voluntariat: les pràctiques d’acolliment lingüístic i els intercanvis lingüístics. “Les pràctiques són un programa pensat perquè l’estudiant estranger conegui la cultura i la llengua catalana però en realitat sempre hi acaba havent intercanvi cultural i l’estudiant català també es pot impregnar de la cultura de l’estudiant estranger”. Tot i els importants canvis que ha viscut el voluntariat lingüístic a la universitat que en va ser el seu bressol, des del Servei de Llengües de la UAB defensen que l’essència del programa s’ha mantingut: “Han evolucionat les activitats i hem arribat a la conclusió que no podem desaprofitar el feedback que es genera en aquests contactes entre estudiants catalans i estrangers, per això han agafat força els programes d’intercanvi per exemple”, detalla Miró.
A la mateixa Autònoma existeix un altre programa relacionat amb el voluntariat lingüístic. És la borsa d’intercanvi lingüístic Tàndem impulsada per la unitat de participació de l’ETC, un programa de parelles lingüístiques semblant al model de la UPF que permet posar en pràctica un idioma i compartir realitats culturals diverses.
En tots els programes de voluntariat lingüístic que existeixen, sigui en forma de parelles lingüístiques o de voluntariat pròpiament, els estudiants catalans tenen clar que no són ni han de ser professors. Tanmateix, la principal importància d’aquest nou model de voluntariat o acolliment lingüístic rau en el fet de posar en contacte estudiants de fora i estudiants d’aquí per evitar que els estrangers formin “guetos”, tal i com diu Servitje, i que no agafin cap mena de perjudici entorn als catalans.
