S’amplia el projecte Memòria i Paisatge a Guardiola de Berguedà amb noves entrevistes i ampliació de l’audiovisual i l’aplicatiu web.
Amb una bona valoració per part de veïnat i tècnics, un retorn emotiu i sentit davant el reconeixement i promoció del valor material i inmaterial que Guardiola acumula al llarg del segle XX, el projecte realitzat el 2013 continua. Aquest cop és la mineria i la indústria sobre la que es posa el punt de mira.
Atentes, aquest any es presenten els resultats.
Consulta l’anterior fase aquí:
S’amplia el projecte Memòria i Paisatge a Guardiola de Berguedà amb noves entrevistes i ampliació de l’audiovisual i l’aplicatiu web.
Amb una bona valoració per part de veïnat i tècnics, un retorn emotiu i sentit davant el reconeixement i promoció del valor material i inmaterial que Guardiola acumula al llarg del segle XX, el projecte realitzat el 2013 continua. Aquest cop és la mineria i la indústria sobre la que es posa el punt de mira.
Atentes, aquest any es presenten els resultats.
Consulta l’anterior fase aquí:
Entre 350 i 500 persones de +50 anys es matriculen cada curs a la universitat. L'estudiant Josep Badia, la Universitat a l'Abast i la de l'Experiència comparteixen perspectives de l'educació per als més grans.
Josep Badia va estudiar Enginyeria Industrial a l'ETSIB. Avui té 63 anys i ha estat els darrers 6 quadrimestres cursant assignatures d'Història de l'art medieval i romànic a la Universitat a l'Abast, el programa de la Universitat Autònoma de Barcelona destinat a persones de més de 50 anys.
"Només hi veig aspectes positius, com a mínim en la meva experiència a la UAB". Així resumeix la seva satisfacció davant del sistema d'ensenyament. Tot i que, segons ell, "el cost econòmic és certament elevat", la universitat ofereix tot de facilitats i permet compatibilitzar els estudis amb la vida personal.
Què el va empènyer a tornar a l'aula? Aprofundir en matèries que sempre l'havien interessat, diu, i "omplir aquesta necessitat". Segons explica, ha aconseguit trobar un ambient molt estimulant en un programa flexible, indibidualitzable i potent acadèmicament.
Universitat de l'Experiència: "els estudiants grans són sovint més participatius i dinàmics a les aules"
És difícil o quasi impossible per a ell respondre a les diferències entre les classes d'aquella enginyeria i les darreres d'història de l'art, ja que aleshores eren els anys 70, en un altre context universitari i en una altra etapa vital. Al marge de la diferència, afirma que no dubtaria en repetir l'experiència i en recomanar qualsevol persona que s'ho estigués rumiant a "apuntar-s'hi!".L'experiència de Josep Badia és un exemple que, a prop de l'època de matriculacions, pot encoratjar indecisos a fer un pas endavant.
Paral·lelament, posa de manifest que els objectius marcats per les universitats, en aquest àmbit, arriben a bont port. I és que, d'una banda, el coordinador tècnic de la Universitat a l'Abast, Sergi Arenas, explica que la finalitat és "promoure l'envelliment actiu, oferint oportunitats de formació i d'implicació social en el context de la formació al llarg de la vida d'una persona". Des de la perspectiva de la persona que ho coordina a la UAB, "les persones que hi participen es beneficien d'activitats que els suposen creixement cultural i desenvolupament personal, a més de propiciar les relacions intergeneracionals".
Josep Badia: "La meva experiència havia estat els anys 70, res a veure amb la motivació personal o la universitat d'avui"
La Universitat de l'Experiència és l'homòloga a la Universitat a l'Abast de la Universitat de Barcelona (UB). La setmana passada van ser presents a la Fira Gran amb l'objectiu d'arribar al seus estudiants potencials i d'oferir una noves ofertes formatives que els poden interessar.
En la mateixa línia que la UAB, de cara als estudiants de, en aquest cas, més de 55 anys, busquen promoure "la formació universitària i la cultura en l'etapa avançada de la vida", a més de facilitar la integració de les persones grans en el context de la universitat i afavorir la comunicació intergeneracional.
Des de la perspectiva de la UB, els beneficis van encara més enllà, i és que, afirmen, "eviten la segregació i faciliten que joves i grans deixin de banda els estereotips que un grup pot tenir sobre l'altre". A més, "permeten incorporar a l'aula experiència i expertesa dels estudiants grans, que sovint són més dinàmics i participatius que la mitjana dels estudiants universitaris".
Noves matrícules per al curs vinent
Per a aquelles persones que dubtin però tinguin la inquietut, rn primer lloc, ja són molts i moltes les que s'hi han encoratjat. El programa "Aprenent al Campus" de la UAB ha comptat aquest curs amb més de 380 alumnes. En el cas de les Aules d'Extensió Universitàries, on els grups es composen íntegrament de persones grans, entre les 15 aules vinculades a la UAB actualment s'hi agrupen al voltant de 3500 persones. A la UB, 468 persones s'han encoratjat a matricular-se a algun dels programes formatius, que a més, amplien de cara al curs vinent.
En el cas de la UAB, l'únic requisit és tenir més de 50 anys, i en el de la UB, més de 55. En cap dels dos casos es requereix formació prèvia. El perfil majoritari el formen persones jubilades o prejubilades i d'entre 60 i 64 anys, que a la UB suposen un 39% dels matriculats. No obstant això, les persones que encara són laboralment actives també hi tenen espai, concretament i el darrer curs a la UB representaven un 11% del total de persones matriculades.
Les mateixes oportunitats s'ofereixen a totes les universitats catalanes, de manera que tota persona amb aquesta inquietud, pugui satisfer-la.
Contingut relacionat
Reportatge "La Universitat dels més grans"
Mirades de Barri és un projecte de creació d’espais de reflexió entorn al identitat del barri com a fet dinàmic i divers, basat en el reconeixement i la potenciació de la identitat positiva. Mirades del barri està dissenyat per l’Arada i promogut per l’Ajuntament de Manresa.
El projecte es centra en la producció d’un producte audiovisual participatiu que aculli les mirades de persones del barri i de persones nouvingudes. Durant el procés participatiu d’execució del projecte i d’experimentació (reflexió-acció) entorn a les realitats del barri, es realitza també un procés de cohesió social i aprenentatge d’eines audiovisuals d’expressió col·lectiva.
Crear espais de reflexió i reconeixement de diferents ‘mirades’ del barri històric de Manresa és imprescindible per potenciar elcomplex procés de construcció i expressió d’una identitat social dinàmica. Una identitat que alberga les mirades de persones grans i joves, i d’orígens diversos.
Existeix al barri un fort poder identitari, com també una predisposició a participar i impulsar projectes des de diverses entitats i persones del mateix.
Aquest projecte vol evidenciar, de mans dels seus protagonistes, la idiosincràsia d’un barri amb una gran diversitat històrica de veïns i veïnes.
El programa d’acompanyament de persones dependents al metge fa una crida de persones voluntàries per donar suport al CAP Manso.
Per tal de poder oferir el servei a totes les persones dependents que requereixen a algú que les acompanyi al CAP del carrer Manso 19 de Barcelona, es necessita un reforç de persones voluntàries que puguin dedicar-hi unes hores algun dia a la setmana. En aquests moments es compta amb un total de 5 voluntaris, però en falten més per tal de donar cobertura a les 100.000 persones que són ateses en aquest centre.
El paper del voluntari és clau a Grans Actius. Així, s’encarrega d’anar a buscar a la persona dependent a casa seva i l’acompanya al centre hospitalari o CAP. “Anar a l’hospital és una necessitat per a la gent gran i els fills no sempre poden deixar la feina per anar amb ells. I ja no parlem només de l’acompanyament en termes físics, sovint necessiten a algú que entengui el que el metge els hi està dient”, explica la treballadora social del CAP del Besós, Rosa Barbancho.
El projecte Grans Actius és una iniciativa de la FCVS que té per objectiu promocionar l’envelliment actiu a través del voluntariat sènior. El projecte funciona al CAP Manso des del 2 d’octubre de 2013 i també està en ple funcionament als barris del Bon Pastor i del Besòs. A més, es pretén que el projecte segueixi creixent a nous territoris com Martorell i Igualada.
Les persones que vulguin formar part del projecte Grans Actius, rebran una formació de voluntariat en l’àmbit de la salut. Si tu també vols ser un més de la família Grans Actius, posa’t en contacte amb la Mònica Castan a l’email gransactius@voluntaris.cat o truca al 93 314 19 00. Segur que molta gent gran està esperant la teva mà més jove!
Amb el nou Pla General Comptable vigent des del 2008 adaptat per entitats no lucratives, s’han introduït diferents criteris de valoració per registrar les operacions comptables correctament.
La reforma comptable per a entitats no lucratives d’àmbit català (Decret 259/2008) i les d’àmbit estatal (RD 1491/2011), ha introduït diferents conceptes i criteris de valoració per un correcte registre dels diferents moviments comptables:
1. Cost històric:
El cost històric d'un actiu és el seu preu d'adquisició o cost de producció i s’inclou l’import de la compra pròpiament dita menys els descomptes o rebaixes en el preu i els impostos indirectes que no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública.
2. Valor raonable:
El valor raonable és l'import pel qual es pot vendre un actiu o liquidar un passiu (sense incloure les despeses de l'operació) entre parts interessades degudament informades, que realitzin una transacció en condicions d'independència mútua.
3. Valor actual:
El valor actual és l'import del valor en el moment present d'uns imports que s'hauran de cobrar o pagar (en funció de si la valoració és d'un actiu o d'un passiu) en una data posterior i en el curs normal de l'activitat de l'entitat.
4. Valor en ús:
El valor en ús d'un actiu és el valor actual dels ingressos que s'espera que l'actiu en qüestió generi en un futur, mitjançant la seva utilització en el curs normal de l'activitat de l'entitat, mitjançant la seva venda o qualsevol altre forma de traspàs.
5. Costos de venda:
Els costos o despeses de venda són les despeses que es produeixen a causa de la venda d'un actiu,, i que no s'haurien produït si l'entitat no hagués decidit vendre.
Per a més informació consulteu aquest recurs.
L’envelliment i el voluntariat es donen de la mà amb un programa d’acompanyament als centres mèdics pioner a Catalunya: Grans Actius.
El Parlament Europeu i el Consell d'Europa van declarar l’any 2012 l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions. En aquest marc, i davant la situació que moltes persones grans necessiten algú que els doni un cop de mà acompanyant-los al metge, va néixer Grans Actius.
El projecte, impulsat per la FCVS, té per objectiu promocionar l’envelliment actiu a través del voluntariat sènior i atendre a les persones afectades per algun tipus de malaltia crònica, discapacitació o situació de dependència.
Grans Actius possibilita l’acompanyament a persones dependents als centres hospitalaris i als CAPs mitjançant persones voluntàries. “L'equip mèdic i social detecten que una persona necessita suport perquè viu lluny, es troba sola, o fins i tot per donar suport als cuidadors. Aleshores, és quan entra en joc el projecte Grans Actius” explica la tècnica del projecte, Mònica Castán. “A través d’un treball amb xarxa dels CAPs i els agents socials, s’aconsegueix que un voluntari acompanyi al metge a la persona que ho necessita”.
Cuidar una persona dependent sovint significa pels familiars l’afrontació a moltes hores de dedicació, i es pot generar una sensació d’ofec. A més, sorgeixen dificultats per compaginar la vida professional dels familiars amb els constants acompanyaments per qüestions mèdiques. En aquest sentit, la treballadora social del CAP del Besos, Rosa Barbancho, considera que “anar a l’hospital és una necessitat per a la gent gran i els fills no sempre poden deixar la feina per anar amb ells. I ja no parlem només de l’acompanyament en termes físics, sovint necessiten a algú que entengui el que el metge els hi està dient”.
Territoris Grans Actius
El projecte, que es va iniciar l’any 2012 amb el suport de la Secretaria de Família de la Generalitat de Catalunya, ha permès que ja es trobi en ple funcionament als barris barcelonins del Bon Pastor i el Besòs. Amb un total de 15 voluntaris -10 al Besòs i 5 al Bon Pastor- s’han realitzat ja més de 200 serveis i es pretén promocionar l'autonomia del projecte. D’aquesta manera, la FCVS pren un paper d’impulsor, amb la idea que el projecte pugui funcionar de manera autònoma quan ja faci un any que es va engegar.
Grans Actius no vol parar de créixer i obrir-se a nous territoris. Així, es té previst que abans d’acabar l’any 2013 ja s’hagi posat en marxa a Martorell, Igualada i al CAP del carrer Manso de Barcelona. A més, es preveu que al 2014 també es pugui desenvolupar a altres poblacions com Sabadell i Terrassa.
Grans Actius Plus
Si Grans Actius pretén implementar-se amb la tutorització del projecte durant tot el procés, Grans Actius Plus va encara més enllà. Està pensat sobretot per a zones del territori on per motius de distància és molt difícil realitzar una tutoria presencial com l’Alt Pirineu i Aran o les Terres de l’Ebre. En aquest projecte es pretén treballar amb els agents socials implicats per donar-li’s formació i que ells mateixos tinguin les eines necessàries per posar en marxa el projecte. La idea és, doncs, que la cerca de voluntaris i la formació ja no vingui de la mà directe de la FCVS, sinó dels agents socials implicats.
Els voluntaris sèniors
El perfil dels voluntaris de Grans Actius acostumen a ser persones majors de 55 anys, majoritàriament prejubilats i jubilats amb moltes ganes de fer coses.
“Malgrat que s’acull a qualsevol persona que vulgui ser voluntari, el perfil general acostuma a tenir una certa edat. Això es deu generalment a que les persones més grans veuen la tercera edat com quelcom més proper, ja que en alguns anys ells també s’hi trobaran”, explica Castán.
El voluntariat realitzat per persones grans és una gran aposta en moments on es disposa a Catalunya d’un col·lectiu extraordinari de gent gran amb moltes capacitats per desplegar. El voluntari se sent així productiu i útil, guanyant autoestima i identitat. A més, sovint ajuda a reduir la sensació de pèrdua de poder que a vegades acompanya la transició a la jubilació.
La veu del voluntari
En Martí Borrega és voluntari de Grans Actius al barri del Besòs. Treballava en una entitat bancària i el van prejubilar. “Quan vaig conèixer el projecte Grans Actius em va semblar molt interessant. Un cop feta la formació m’hi vaig incorporar. De fet, ara fins i tot participo en un altre projecte d’acompanyament. Portem avis del Bon Pastor al Centre Cívic per a que assisteixin a unes xerrades socials i de salut per a la tercera edat”.
"Quan la meva mare es va fer gran em vaig trobar amb moments que necessitava un cop de mà, i vaig tenir la sort que tenia gent a prop que em va ajudar”, comenta el voluntari de 71 anys Román Escoda.
“Al jubilar-me volia ajudar fent alguna cosa que, a la vegada, em fes sentir bé amb mi mateix. De fet, em sento ‘egoista’ ja que em trobo molt bé fent-ho”, explica Escoda.
No sempre, però, és la prejubilació o la jubilació el motiu que ha impulsat a molts dels voluntaris a formar part del programa Grans Actius. Així, la Gemma Comas és una voluntària de 55 anys que actualment està a l’atur. “Em sentia deprimida perquè estava una mica sense fer res i necessitava animar-me, sortir i conèixer gent nova”. En el territori del Besòs, on la Gemma Comas és voluntària, participen un grup de 10 persones en setmanes alternes. “Em truquen el dia abans, vaig a recollir el paper on indica la persona que hauré d’acompanyar i on he d’anar a buscar-la”.
La gent gran, els protagonistes més agraïts
La Lourdes da Silva té 78 anys i viu a la Residència Assistida per a Gent Gran Bon Pastor. Per anar al metge l’acompanya un voluntari. “M’agrada molt perquè em fa companyia i em distreu. En faig una valoració molt positiva de tot plegat. Ara ja fa una mica més d’un mes que no pot venir la meva voluntària i en ve una altra”, explica da Silva.
Els voluntaris també senten l’agraïment dels més grans. Així, en Martí Borrega considera que és un servei “molt agraït i bastant necessari” perquè “en aquests barris hi ha gent amb molts problemes, que viu sola, és gran, amb mobilitat reduïda... Molts no tenen la possibilitat que els acompanyi ningú al metge”.
"La gent gran valora Grans Actius i no només per l’acompanyament en sí, sinó perquè sovint viuen aïllats i solitaris. Ells t’expliquen històries, problemes, els hi dones atenció i conversa. Per mi és una manera de tenir contacte amb la gent més gran i veure aquesta realitat social”.
El treball en xarxa
Grans Actius no podria funcionar sense el treball en xarxa que s’ha portat a terme amb els diferents agents socials, així com també amb els CAPs. En aquest sentit, és necessari un bon treball administratiu per tal que es posi en contacte a un usuari que demana el servei amb el voluntari. Cal que aquest estigui a punt i sàpiga on i quan ha d’anar.
“Hi ha hagut una gran col·laboració per part de tots, i això que ha sigut necessària la participació de serveis socials, Centres d’Atenció Primària, entitats, associacions de veïns, casals de gent gran... El bon resultat esdevé de la voluntat de tots de donar un servei acurat i ajustat a les necessitats de la població de cada zona”, afirma Castán.
Primeres passes i valoracions
El projecte Grans Actius és pioner de voluntariat en els CAPs a Catalunya i el grup de persones que s’han involucrat en el programa s’ha implicat al màxim. Així, la Rosa Barbancho ha explicat que quan es va assabentar que es pretenia dur a terme Grans Actius ho va trobar un “projecte genial i amb molta necessitat al barri. Em vaig posar molt contenta”. No obstant, els inicis també porten les seves primeres dificultats.
“Ha costat engegar-ho més del que preveiem ja que hi ha un potencial de gent que ho necessita però que desconfia” explica l’administrativa del Centre de Salut Besos, Cinta Ardevol.
“A més, fins i tots els mateixos professionals dels CAPS s’han de mentalitzar i normalitzar que existeix aquest servei”, afegeix Barbancho. Tot i això, “sens dubte la valoració és molt bona. S’han creat vincles extraordinaris entre tots els que formen part del projecte, des de voluntaris, gent gran a administratius del CAP”.
Crida de voluntaris
Grans Actius no té la intenció de dir prou. Per això, l’any vinent es preveu que també es pugui desenvolupar a altres poblacions com Sabadell i Terrassa. Però per poder continuar expandint Grans Actius en aquest i d’altres territoris, és necessària la col·laboració de persones voluntàries que portin el seu gra de sorra.
“Ara per ara som 5 voluntaris al Bon Pastor, i necessitaríem més persones per si algun de nosaltres falla algun dia i no pot venir”, explica Román Escoda.
Si tu també vols ser un més de la família dels Grans Actius, posa’t en contacte amb la Mònica Castan al email gransactius@voluntaris.cat o truca al 93 314 19 00. Segur que molta gent gran està esperant la teva mà més jove!
Cada vegada són més les persones que un cop deixen de treballar decideixen seguir formant-se per gust. Els programes universitaris adreçats a majors de 50 anys són un recurs molt útil per envellir activament.
"Quan ens fem grans, algunes persones ens interessem per col·laborar en aspectes socials i al mateix temps, ens creix el cuc de seguir aprenent", reflexiona Josep Anglès. Té 67 anys, és voluntari del programa de justícia de la Fundació Autònoma Solidàriai està estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB).
Anar a la universitat i seguir formant-se serveix a les persones grans per, a part d'ampliar els seus coneixements, poder comprendre millor l'evolució de la societat i les continues transformacions que experimenta.
A les universitats, les persones que s'apunten als programes per a majors de 50 o 55 anysnormalment comparteixen aula amb els estudiants joves; del contacte entre uns i altres en sorgeixen experiències gratificants per ambdues parts. L'únic requisit per entrar és tenir l'edat mínima que estipula cada universitat (no cal fer cap prova d'accés) i l'única diferència respecte a cursar una carrera per la via ordinària rau en el fet que aquests programes no donen dret a un títol homologat, a banda d'oferir una major flexibilitat a l'hora de seleccionar les assignatures a cursar.
"Quan ens fem grans, algunes persones ens interessem per col·laborar en aspectes socials i al mateix temps, ens creix el cuc de seguir aprenent"
Un exemple d'envelliment actiu
La formació continuada és un concepte cada vegada més consolidat tant dins les institucions educatives com entre la societat en general. El fet que la formació al llarg de tota la vida hagi agafat tanta força durant l'última dècada ha generat canvis molt significatius pel que fa a la concepció d'aquesta. "La formació ja no només s'entén en termes d'utilitat o productivitat sinó especialment com a eix per al desenvolupament personal, el compromís cívic i l'exercici de la convivència", asseguren des del programa Formació de la Gent Gran de la Universitat de Girona (UdG).
Els programes universitaris per a persones grans representen una contribució molt positiva per la societat: estimulen les relacions inter i intrageneracionals de les persones grans i promouen la seva participació activa, dos pilars bàsics de l'envelliment actiu. A més, segons afirmen alguns dels responsables, aquests programes acostumen a reforçar l'autoestima gràcies a l'autonomia d'aprenentatge que agafen els estudiants i a la recompensa personal que implica aprovar una assignatura.
La formació continuada s'ha d'entendre com a eix per al desenvolupament personal, el compromís cívic i l'exercici de la convivència
Josep Torrelles, director del programa Formació de la Gent Gran, assegura que "l'envelliment té moltes variables que s'han de cultivar" i al mateix temps remarca que el "cultiu per una via intel·lectual universitària és molt positiu, però no l'únic que existeix". Tanmateix, el psicòleg i pedagog gironí senyala que s'ha d'evitar convertir la universitat en l'únic factor "capaç de donar la satisfacció de l'envelliment i la certesa d'estar envellint activament".
"Si t'agrada aprendre, és magnífic venir aquí. Jo vaig tenir la sort que els meus fills em van pressionar perquè ho fes. Tinc una filla que dóna classe a la universitat i em deia: «Mare, creu-me, a la universitat hi ha persones grans i a tu sé que et faria molta il·lusió venir». Així que m'hi vaig apuntar", explica Maria Culubret, de 72 anys i veïna de Cassà de la Selva (Gironès).
Per a la gent gran, la universitat estimula les relacions intrageneracionals i promou la participació activa
Segons Sergi Arenas, psicòleg i coordinador del programa Universitat a l'Abast, la societat cada vegada és més conscient que "és important treballar per l'envelliment actiu". No obstant això, apunta amb certa recança que "encara hi ha moltes persones que veuen aquest concepte com aliè, ja que no a tothom li agrada reconeixe's com a persona gran".
Universitats: agents socials actius
Les universitats, com a centres de difusió del coneixement i agents socials que són, ja fa temps que van començar a engegar projectes que buscaven trencar les barreres d'edat que durant un temps van arrelar a aquestes institucions.
El 1999, coincidint amb l'Any Internacional de les persones grans, l'Autònoma va crear la Universitat a l'Abast, un programa que agrupa diferents iniciatives orientades a per apropar la universitat a les persones grans, tot oferint una formació flexible i adaptada a les diferents necessitats. D'aquesta manera, la UAB posava en marxa una iniciativa innovadora i pionera a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Actualment el programa forma part de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB. El curs 2000-2001, primera edició d'Aprenent al Campus, el programa va tenir 12 alumnes. Actualment ja superen els 350.
Francesc Navarro va estudiar enginyeria de jove però ha dedicat tota una vida al món editorial. Quan va deixar de treballar va decidir que no es podia estar de braços creuats i es va apuntar a la universitat. Aquest és el seu quart curs com a alumne de la UAB. "Faig les assignatures que m'interessen i no m'examino, només faig els treballs. A mi ja m'ha examinat molts cops la vida, a vegades he suspès i altres he aprovat", reflexiona.
Quan té classe, Navarro arriba al campus d'hora, va a buscar un cafè al bar i s'asseu a l'entrada de la Facultat de Lletres a prendre-se'l mentre veu a la gent entrar i sortir. Moltes vegades, abans d'anar a classe passa per la biblioteca a llegir una estona, estigui o no relacionat amb l'assignatura que cursa. "Quan no tinc classe i no puc fer tot això em passa com als nens petits: em desendreço".
Després de quatre anys a la universitat, Navarro es mostra convençut que aquests programes són una "eina molt interessant" per envellir activament sempre que la persona tingui "set de coneixement". "Penso que realment és una gran ajuda, molt més que els casals d'avis", conclou.
Expansió arreu del territori
A partir del 2000 altres universitats van crear els seus propis programes per a obrir les portes a la gent gran que volia accedir a la universitat per gust i no pas per obtenir un títol determinat: la Universitat de l'experiència(UB), Formació de la Gent Gran (UdG), URV Ciutadana...
A Girona, el programa Formació de la Gent va començar el 2005. La UdG ofereix un programa basat en el que ells anomenen "itineraris", un mot que segons Josep Torrelles "va més enllà del concepte de carrera". Cada itinerari (humanitats, educació, jurídic...) agrupa assignatures de diferents graus. El programa es va dissenyar així per donar als alumnes "la possibilitat d'escollir entre un ventall més ampli però amb un eix comú".
Enguany tenen 120 alumnes matriculats, 47 són homes i 73 dones. La majoria cursen l'itinerari d'humanitats, concretament 108. El doctor Josep Maria Nolla té 13 alumnes del programa a la seva classe d'Història Antiga i n'està molt content: "És bo que estiguin barrejats grans i no tan grans perquè l'experiència ajuda. Són més tranquils, ho veuen d'una altra manera... el jovent es dispersa més i a vegades l'exemple ajuda a fer les coses més bé".
"És bo que a classe estiguin barrejats grans i no tan grans perquè l'experiència dels primers ajuda"
Segons Nolla, es tracta d'alumnes molt aplicats, que sempre es posen a primera fila i que "ho viuen molt". "Alguns fan els exàmens i altres no però els que els han fet han tret bones notes, de les més bones de la classe; amb això l'experiència és un grau", sentencia Nolla.
Dels 13 alumnes del professor Nolla, la majoria s'han avaluat aquest curs. "Jo penso que sempre s'han de fer exàmens, bé o malament, però s'han de fer perquè lo bonic és poder anar a l'examen i explicar tot el que has après. És un gust!", explica Joan Escuder.
Un altre cas és el de Maria Culubret, també alumna de Josep Maria Nolla, qui explica que durant els primers anys s'examinava per veure si arribava o no a assimilar el que li explicaven. "Quan vaig veure que sí i que aprovava els exàmens, vaig deixar d'examinar-me perquè em posava molt nerviosa. Jo vinc aquí per gust, no per passar-ho malament per culpa dels nervis", explica.
Voluntari i universitari amb 67 anys
Durant els últims anys de vida laboral –es va prejubilar als 57– Josep Anglès va compaginar la feina amb la carrera de psicologia, la qual va acabar un cop prejubilat. Actualment està estudiant diverses assignatures de la branca humanística a través del programa Aprenent al campus de la UAB.
"Sempre havia tingut la inquietud de fer estudis superiors. Era com una espècie de pressió interna, una cosa que se'm movia per dins i que volia que tard o d'hora es portés a la pràctica", recorda Anglès.
Des de principi de curs és voluntari del programa de justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). "Sabia que hi havia aquesta Fundació a la universitat i vaig pensar que si ho podia coordinar amb els meus estudis seria una bona manera d'incorporar a la meva vida un altre element que volia que hi fos des de feia temps".
Josep Anglès va a la universitat i fa un voluntariat social a través de la Fundació Autònoma Solidària
Dos dies a la setmana Anglès va al centre de justícia juvenil L'Alzina (Palau de Plegamans, Barcelona). "Tot i que jo sóc de lletres, allà ajudo un noi amb les matemàtiques", explica amb entusiasme.
Abans de començar el seu voluntariat, Anglès va haver de rescatar coneixements que tenia aparcats i assegura que fins i tot n'ha hagut d'aprendre de nous. Ho ha fet tot pel seu compte utilitzant Internet i un parell de llibres de matemàtiques de batxillerat. "He anat treballant el tema i he descobert camps que no coneixia. Per mi descobrir és molt motivador i per això he tingut un incentiu extra per fer el voluntariat: aprendre al mateix temps que ajudo".
Assegura que anar a la universitat ha estat una de les millors decisions que ha pres. "Ho recomanaria a tothom, per moltes raons i molt diverses. Tots sabem que l'aprenentatge és il·limitat i la satisfacció que dóna poder fer aquests petits passos és molt gran".
Segons Anglès, fent el voluntariat aprèn al mateix temps que ajuda a un noi intern al centre de justícia juvenil L'Alzina
Anglès té intenció de seguir a la universitat durant molts anys més, no es vol posar cap límit: "Jo necessito, vull i necessito, sentir que faig servir i treballo aquesta ment". Assegura que tampoc vol posar límits a la seva col·laboració com a voluntari de la FAS: "Tot el que pugui fer per ajudar, o si més no intentar-ho, ho vull seguir fent. Era una inquietud que tenia des de feia temps i per fi l'he pogut portar a la pràctica".
El "model català", un sistema nascut de l'associacionisme
A Catalunya, abans que la UAB fes el primer pas per obrir les aules universitàries a la gent gran ja existia un altre model de formació d'aquestes persones: les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran. Les aules són un lloc de trobada com a mínim un cop per setmana on s'hi organitzen conferències i classes de temes molt diversos. La dinàmica és diferent a la de les universitats perquè, entre d'altres, generalment no es demana que es facin ni treballs ni exàmens.
Aquesta oferta formativa existeix a tot l'Estat però a Catalunya el seu naixement va seguir una tendència diferent. "A Espanya les universitats tradicionalment organitzaven cursos d'extensió universitària adreçats a persones grans. A Catalunya el que van fer les universitats va ser donar suport a les persones grans per associar-se i organitzar les seves pròpies Aules", detalla Arenas.
La forta tradició de moviments veïnals i associacionisme existent a Catalunya ha contribuït a formar un model diferent d'Aules
Així doncs, es va gestar un model d'Aules vinculades a les universitats però alhora independents que compten amb el suport d'aquestes per tal de garantir la qualitat en la formació que ofereixen. Arenas s'aventura a atribuir aquesta diferència a la forta tradició en l'àmbit de "l'associacionisme i dels moviments cívics i veïnals". Actualment a Catalunya hi ha més de 50 aules distribuïdes pel territori, aplegant més de 17.000 persones associades.
Va ser, segons senyala Josep Torrelles, a partir de la consolidació d'aquest moviment d'aules adreçades a gent gran que "les universitats van començar a pensar en les fórmules que podien adoptar per obrir les seves portes a tota la societat" i així van néixer els programes anteriorment esmentats.
Les relacions entre joves i grans són una font d’enriquiment i faciliten l’intercanvi d’experiències vitals i la cohesió social. La Creu Roja duu a terme una campanya per fomentar l’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional.
Amb la crisi, la solidaritat entre gent gran i gent jove ha augmentat. Per exemple, 3 de cada 10 persones grans ha començat a ajudar algun familiar en els darrers dos anys, sovint persones més joves que s’han quedat sense feina, segons un estudi de la Creu Roja.
En aquest context, la campanya “Ens Fem Grans. Creixem entre tots”, impulsada per la Creu Roja amb el suport del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, vol promoure l’envelliment actiu i la relació entre joves i grans.
Tot plegat pretén fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències entre gent gran i persones joves, a més de difondre bones pràctiques. De la mateix manera, es vol recordar que les relacions entre persones de diferents franges d’edat són una font d’enriquiment social i cultural que potencien principis com la diversitat, la tolerància, el respecte, la cooperació i la solidaritat, entre d’altres.
La campanya va començar fa un any en el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. Des de llavors s’han fet més de 26 tallers, xerrades i debats al voltant de les experiències compartides entre diferents generacions, en què hi ha participat gairebé 800 persones –infants, joves i gent gran- i s’hi han adherit 22 municipis. Al llarg d’aquest any es seguiran fent activitats i projectes arreu del territori.
Les generalitzacions normalment porten a equívocs i a estereotipar els col·lectius. En aquesta ocasió ha estat la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) la que per boca del seu president ha volgut posar de manifest que les persones grans són un sector heterogeni i ple de diferències.
Amb la frase “Estem cansats, molt cansats” començava en Mario Cugat la seva carta oberta sobre les persones grans. I és que el president de la FATEC, una federació que agrupa més de 500 entitats, casals, equipaments per gent gran, de tot Catalunya, va voler deixar ben clar que les persones grans són molt més que un sector necessitat d’atencions socials d’emergència, “carregat de problemes, aïllat i inútil”. Tot el contrari del que acostumen a transmetre mitjans de comunicació i campanyes publicitàries, la gent gran són persones actives i productives que fan turisme, esport, consumeixen cultura, fan teatre, excursionisme, van a la universitat i cada dia coneixen i utilitzen més les TIC.
La gent gran són una reserva de gran valor, de capital social experimentat, format i disposat a col·laborar per prestar serveis
Segons Cugat, la gent gran està formada per persones dels 58 anys fins a una gran vellesa amb particularitats pròpies i específiques, que com tots els sectors, joves, infants, adolescents, o els grups gremials, “emmalalteixen i poden tenir dependència” i com tots patir “dificultats econòmiques, solitud o cansament”. La pregunta que des de la FATEC es fan és: En què som diferents d’un ciutadà qualsevol?
En aquest sentit Mario Cugat recorda que precisament al tenir més temps lliure són els voluntaris més eficients i actius, compromesos amb la societat i el país, i representen una “reserva de capital social experimentat, format i disposat a col·laborar per prestar serveis”. Quan en canvi, els estereotips referents a la tercera edat els presenta com a incapacitats i improductius. I és que si tots els avis que cuiden néts i tots els voluntaris grans, decidissin un dia aturar-se, les conseqüències serien equivalents “a una vaga general”.
Amb aqueta carta, la FATEC vol acabar amb la visió parcial que es té de les persones grans, ja que tal i com el seu president conclou, tots serem algun dia gent gran.
Podeu llegir la carta íntegra en el següent enllaç.
El Departament de Benestar Social i Família posa en marxa un sistema per recollir les experiències que es realitzen a Catalunya.
En el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, la iniciativa té com a objectiu donar a conèixer a través de la web aquelles bones pràctiques que les institucions i entitats catalanes desenvolupen arreu del territori i que aquestes puguin esdevenir una eina útil a l’hora de dissenyar polítiques i actuacions adreçades a la gent gran.
Si voleu fer arribar la vostra proposta, només heu d’emplenar aquest formulari on line. A partir d’uns paràmetres definits, es valorarà la seva idoneïtat abans de la seva publicació a la web.
Amb motiu de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions 2012 es celebra la Jornada “El Voluntariat en els casals municipals de gent gran” a l’Auditori de Barcelona.
L’any 2012 és l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions 2012 i amb motiu d’aques esdeveniment s’han programat diverses jornades, festes i xerrades a la ciutat de Barcelona. Una d’elles és la jornada que es farà el pròxim 8 d’octubre a l’Auditori de Barcelona (Lepant, 150 Telèfon: 93 247 93 00) “El voluntariat en els casals municipals de gent gran”. L’entrada és amb invitació i és per a tots aquells voluntaris i voluntàries dels casals municipals. Per fer l’inscripció cal adreçar-se als casals municipals.
Durant l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions podrem trobar diverses activitats a la ciutat com ara un ple al Parlament Catalunya, un cicle de cinema o Jocs Florals de tardor. Totes aquestes activitats es poden consultar a la web de l’Ajuntament de Barcelona.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Benestar Social i Família, ha posat en marxa una convocatòria de suport a les entitats que desenvolupin projectes amb motiu d’aquesta efemèride.
La Comissió Europea ha declarat aquest 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. Amb aquest esdeveniment es busca:
Amb motiu d’aquesta celebració, el Departament de Benestar Social i Família ha obert una convocatòria de suport adreçada a les entitats sense ànim de lucre que portin a terme programes i actuacions que incorporin els objectius de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional.
En concret, seran subvencionables:
Bases de la convocatòria i més informació
En el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, Institut d’Educació Contínua (IDEC) – Universitat Pompeu Fabra ha posat en marxa el Postgrau de Dinamització de Projectes en Envelliment Actiu, un curs adreçat a formar especialistes encarregats de dissenyar i impulsar polítiques per a un envelliment actiu.
Durant la formació – que s’inicia el 3 de maig i finalitza el 14 de juny- s’analitzaran les últimes investigacions i les iniciatives més novedoses a Europa i al món en l’àmbit de l’envelliment actiu. A més, es debatrà sobre el present i futur de les polítiques d’aquest àmbit amb la participació de representants de diferents institucions.
Continguts acadèmics del curs i més informació
Dimecres 8 de febrer comença la segona jornada organitzada entre en Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), sobre l’envelliment productiu. És el sisè Cicle Ciència i Envelliment on es tractaran experiències d’acompanyament professional i empresarial, activitats de voluntaris, suport familiar, accions culturals, entre d'altres.
Des de la FATEC es vol contribuir a la transformació social des de la pròpia societat. Per aquest motiu del lema Gent gran; gent activa, s’ha passat al lema Gent productiva. Un concepte que descriu molt bé el canvi que s’està produint a la nostra societat.
A través d’aquestes jornades es poden tenir noves prospectives per que fa a l’envelliment, realitats, necessitats i potencialitats. Per assistir-hi cal fer una inscripció i les places són limitades a un màxim de 60 persones. La inscripció és gratuïta.
S'està produint un canvi social: de l'envelliment actiu a l'envelliment productiu
L’objectiu d’aquestes jornades és el debat. Per aquest motiu es lliurarà en suport digital la documentació perquè durant la sessió es dediqui el major temps possible a intercanviar experiències. L’acte començarà a les 16h amb la inauguració per part de Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern de Catalunya a la Seu de la Residència d’Investigadors del CSIC al Carrer Hospital número 64 de Barcelona.
Podeu consultar el programa en el següent enllaç.
