Box21 és un projecte de la Fundació Itinerarium que busca fomentar la pràctica de l'esport entre les persones amb discapacitat.
La Fundació Itinerarium és una entitat sense ànim de lucre que en el projecte Box21 de l'Anna Vives intenta potenciar l'esport i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen alguna discapacitat. Durant aquest 2014 s'han creat diferents circuits inclusius per caminar i córrer en diverses ciutats. Aquests són recorreguts adaptats i senyalitzats destinats a persones amb problemes de ceguesa, sordes, amb dificultats de mobilitat, dificultats intel·lectuals o mentals.
Els circuits es troben situats en espais propers a la naturalesa i amb paisatges inspiradors i compten amb petites dificultats que obliguen a promoure l'esperit de superació entre els participants. Els campions del món de curses de muntanya Kilian Jornet i Núria Picas són els padrins dels circuits i les curses "Sumant Capacitats". La primera va tenir lloc el passat 1 de juny a Llívia, a la Cerdanya.
D'altra banda, Box21 treballa també amb l’Ajuntament de Barcelona en la creació d’una agenda d’oci per la ciutat, amb l’objectiu de fomentar la inclusió i millorar la qualitat de vida de tothom. Properament s’ampliarà a altres ciutats.
A nivell educatiu el BOX21 promou l’Atles de la Diversitat Inclusiu amb la missió de reivindicar el Disseny Universal (continguts per a tothom) i acostar les noves tecnologies a les persones amb necessitats especials.
L’Anna Vives va ser finalista el passat 2012 al Català de l’Any, és una noia amb Síndrome de Down i és la dissenyadora de la tipografia Anna, amb la que ha posat nom a un cava solidari.
L’Anna Vives treballa a la Fundació Itinerarium, entitat social sense ànim de lucre que treballa per al canvi social i educatiu basat en l’ús de noves tecnologies i metodologies, on ha creat la tipografia Anna i des d’on vol difondre la seva experiència de superació que ha viscut, amb el lema sumant capacitats.
Ara l’Anna ha posat la seva tipografia en les ampolles de cava solidari Sumant, que junt amb La Fundació Itinerarium i Caves Mestres han creat per promoure i recolzar l’esport inclusiu per a tothom.
El cava el va escollir ella mateixa després de visitar, junt amb la seva família i alguns membres de la Fundació Itinerarium, diferents caves a Sant Sadurní de Noia i amb la seva venda es recaptaran fons per al projecte BOX21, que fomenta la pràctica de l’esport entre les persones amb discapacitats.
De moment amb la venda de les ampolles solidàries s’ha pogut crear un equip de patinatge en línia i en Dani la Cristina, dos joves amb dificultats intel·lectuals, podran participar en el Campionat Internacional que es celebrarà a l’Ametlla de Mar al juliol.
A Catalunya es vol regular l'activitat de les entitats cannàbiques amb una perspectiva de salut pública, posant especial atenció als drets dels consumidors més joves, i acabar finalment amb la inseguretat jurídica.
Actualment, a Catalunya existeixen al voltant de 400 associacions que tenen com a finalitat l’autoabastiment de cànnabis pels seus socis, ja sigui per a ús recreatiu o terapèutic. És el que el Tribunal Suprem ha anomenat consum compartit.
Tot i les divergències que hi ha entre les associacions, totes pretenen evitar els riscos que genera la compra de la substància al mercat negre. A més, el fet que aquestes associacions no tinguin ànim de lucre, afavoreix que un dels seus principals valors sigui el control de la qualitat del producte.
Destaquem l’entrevista que va realitzar 420WEED TV a Jaume Xaus, portaveu de la Federació CatFAC. La federació representa 20 associacions cannàbiques de les 400 que hi ha a Catalunya i defensa un model associatiu ètic i transparent que lluita per un consum responsable, conscient i reduït.
Actualment, les associacions cannàbiques es constitueixen en un règim alegal emparat per les diferents sentències dictades pel Tribunal Suprem en motiu dels processos judicials als quals algunes associacions han hagut de fer front. Aquestes sentències allunyen del concepte de tràfic i de delicte contra la salut pública l’activitat que realitzen les associacions cannàbiques. Es fonamenten en la premissa que la substància es cultiva en quantitats prèviament calculades a partir de la demanda dels socis, els quals componen un grup tancat i de caràcter privat.
Com sabem, el govern espanyol ha volgut donar una resposta prohibicionista a la proliferació d’entitats cannàbiques. L’executiu busca endurir les penes i sancionar també el cultiu mitjançant la nova Llei de Seguretat Ciutadana, amb multes que poden ascendir fins als 30.000 euros.
El Moviment Cannàbic Català conclou en el comunicat emès el 6 de maig, que aquesta llei promou l’adquisició del cànnabis al mercat negre i té un ànim exclusivament recaptatori.
El grup de treball d’experts del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, que actua com a òrgan participatiu de l’Ajuntament de Barcelona, considera que amb l’aplicació de la nova llei de Seguretat Ciutadana augmentaria el risc d’exclusió que corren determinats col·lectius consumidors, criminalitzaria una gran part de la joventut i posaria en perill l’activitat que realitzen les entitats que treballen en qüestions de drogodependències.
Espanya regula en contra de la tendència de descriminalització que va creixent a la resta d’Europa i del món i que ja ha portat molts estats, com ara l’Uruguai, Nova Zelanda i alguns estats dels Estats Units com el Colorado i Washington, a regular en una direcció que busqui protegir els consumidors dels riscos derivats del consum del cànnabis.
Catalunya ha reaccionat a la regulació espanyola a partir d’una moció aprovada per normalitzar l’activitat de les associacions cannàbiques i regular-la abans del juny d’enguany.
La proposta reclama que es faci des d’una perspectiva de salut pública i mitjançant polítiques de reducció de danys. A més, s’oposa a la supressió dels programes substitutius de multes per consum que vol promoure l’Estat. La intenció és afavorir el control i evitar el tràfic i les organitzacions criminals, així com fomentar la sensibilització i prevenció d’addiccions i la dissuasió de consum inadequat i de risc.
El dijous l'artista Anna Estany va dinamitzar un taller de reciclatge tèxtil i creació de moda a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest el van organitzar conjuntament l'Oficina de Medi Ambient de la universitat i el grup de Voluntaris de Medi ambient de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) amb l'objectiu de sensibilitzar entorn al consum desmesurat de roba que existeix en la nostra societat tot presentant una alternativa ambientalment sostenible –el reciclatge– que permet tenir un armari igual o més variat que si es composés íntegrament de roba comprada en botigues.
El 2006, cada català gastava de mitjana 70 euros mensuals en roba i calçat. El 2011, aquesta xifra s'havia reduït fins als 52 euros al mes. Així ho indiquen les dades extretes de l'Enquesta de pressupostos familiars feta per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Tot i aquesta reducció d'aproximadament el 25%, a Catalunya es segueixen llençant milers de tones de roba cada any; l'Agència de Residus de Catalunya calcula que anualment cada persona compra 24 peces de roba i en llença 16 kg. De tota aquesta roba que va a parar als abocadors i a les deixalleries, tan sols se'n recicla al voltant d'un 9%, la resta es crema.
El consum mitjà dels catalans en roba i calçat es va reduir aproximadament un 25% entre el 2006 i el 2011.
Davant aquesta situació, cada cop sembla més evident que cal un canvi de model que passi, per una banda, per la reducció del consum i per l'altra, per polítiques i accions de reciclatge tèxtil, ja sigui destriant les matèries primes (cotó, llana, acrílics...) i utilitzant-les des de zero per a una nova confecció o redissenyant les peces (tallant mànigues, cosint complements, pintant-hi a sobre...).
Moda sostenible, econòmica i única
Prenent com a punt de partida aquest darrer aspecte, a poc a poc van sorgint noves tendències de moda alternativa basades en el reciclatge de roba pur i dur. És el cas de Modatrash, un corrent que ha arribat a Catalunya de la mà precisament de l'artista i professora Anna Estany i que centra la creativitat en la roba vella i busca trencar amb els estereotips de la moda creant peces completament diferents al que es troba a les botigues.
El reciclatge permet, segons Estany, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" sense preocupar-se pels diners.
Segons Anna Estany, i tal i com van demostrar els i les participants al taller de la UAB, "es pot crear roba nova sense gastar diners", la qual cosa permet, segons l'artista, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" perquè no estàs lligat als diners dels quals disposes.
Un taller molt "salvatge"
Els participants del taller, més d'una seixantena, es van dedicar a tallar i estripar roba vella per donar-li un toc més desenfadat i dissimular, en alguns casos, alguns signes de vellesa; a pintar-la per donar-li vida i a unir diverses peces de roba per canviar la imatge, per exemple, d'una samarreta llisa i convencional i convertir-la així en una peça exclusiva.
"S'ha de buscar el que cadascú vol, ser atrevit i fugir de les inseguretats i els estereotips", afirmava amb contundència Anna Estany. Seguint aquestes premisses, el resultat no podia ser altre que el d'unes peces de roba desenfadades, plenes de color i de talls.
Entre la Fundació Engrunes i la deixalleria de la UAB van donar gairebé una tona i mitja de roba que s'havia llençat per poder fer el taller.
"Al principi no saps per on començar quan veus tanta roba però només cal que et fixis en el que més et crida l'atenció i un cop ho tens tot triat, deixar fer a la creativitat", explica Paula Ferran, una de les participants al taller. "Sobta veure que hi ha tanta roba que està en bon estat i que la tirem només perquè és de fa dues o tres temporades", reflexionava Ariadna Fortich tot i reconèixer que té força roba al seu armari i que li agrada renovar-la.
El taller va comptar amb la col·laboració de la deixalleria de la UAB i la Fundació Engrunes, la qual treballa contra l'exclusió social per mitjà de la reinserció laboral. Entre totes dues van donar al voltant d'una tona i mitja de roba vella i calçat i van fer possible així la realització del taller.
L'estil atrevit i desenfadat de les peces de roba creades pels participants amb l'assessorament d'Anna Estany es va veure reforçat amb l'ajuda de l'Acadèmia Llongueras de la UAB. Les estudiants d'aquesta es van encarregar de pentinar i maquillar les models durant tot el matí.
Una altra alternativa: els mercats d'intercanvi
Tanmateix, l'activitat de sensibilització organitzada per la FAS i l'Oficina de Medi Ambient de la UAB entorn al consum desmesurat de roba no acaba aquí. Està previst que cada tercer dimecres de mes els voluntaris de medi ambient de la Fundació organitzin mercats d'intercanvi a diferents espais del campus de Bellaterra. Per començar faran servir com a base la roba que no es va utilitzar durant el taller de Modatrash.
Els mercats d'intercanvi venen d'antic. Molt abans que existís el dòlar, l'euro, la pesseta o qualsevol moneda pròpiament dita, el consum es basava en l'intercanvi de productes, el que popularment i en castellà es coneix com a "trueque". Existien i segueixen existint moltes modalitats de bescanvi, algunes més simples i altres més complexes.
El nou auge dels mercats d'intercanvi es pot explicar per dos factors: els estralls de la crisi i la creixent responsabilitat ambiental de la població.
Des de fa un temps estan tornant a agafar força els mercats d'intercanvi al nostre país. Segons alguns, aquest fet s'explica pels estralls que està provocant la crisi econòmica i financera i que ha generat la necessitat de reinventar el model de consum per tal que tothom pugui cobrir les seves necessitats bàsiques.
No obstant, l'auge d'aquestes trobades pot tenir també una segona explicació evident: la societat pren consciencia progressivament del dany que genera al planeta la producció de residus i la seva necessària destrucció. En aquest sentit, els mercats d'intercanvi contribueixen clarament en la reducció de residus gràcies a la filosofia de donar segons usos als objectes que un ja no necessita i té intenció de llençar; el que un no vol ho reutilitza un altre.
Reciclatge, una sortida laboral
Segons Roba Amiga, cooperativa dedicada a la gestió integral dels residus tèxtils catalans i que busca la reinserció laboral de persones en risc d'exclusió, el reciclatge de roba podria arribar a generar fins a 18.000 llocs de treball a Espanya i al mateix temps es reduiria considerablement la contaminació generada per l'eliminació dels milers de tones de residus tèxtils als quals actualment no se'ls hi dóna un segon ús.
L’Anna, una noia de 27 anys, ha dissenyat una nova tipografia que es pot incorporar a qualsevol processador de text. Aquesta iniciativa vol difondre la importància del treball en equip sumant capacitats. L’Anna té síndrome de Down.
L’Anna Vives té 27 anys i síndrome de Down, però sobretot té moltes il·lusions i ganes de treballar. Per això, quan es va quedar sense la feina que tenia en un supermercat, es va endur un gran disgust. Aleshores, va començar a treballar en la Fundació Itinerarium i allà els seus companys la van animar a crear una nova tipografia compatible amb els processadors de text.
Així va néixer un nou tipus de lletra ‘Anna’. És la seva pròpia lletra, lligada, rodoneta, senzilla, entranyable, com la que tots fem quan, de nens, comencem a escriure. Els seus companys d’equip l’han ajudat a digitalitzar les letres. Consta de 126 caràcters de l’alfabet llatí, amb accents, signes de puntuació i alguns caràcters especials. La descàrrega és gratuïta per a un ús particular i per a les entitats socials i educatives. Si es vol utilitzar per a fins comercials o publicitaris cal demanar l’autorització a l’equip impulsor.
Per descarregar la nova tipografia cal accedir al web de l’Anna: http://www.annavives.com/
La divulgació d’aquest nou tipus de lletra s’associa amb la importància del treball en equip, a la suma de diverses capacitats i de la igualtat social. I per donar més difusió s’ha creat la parca de roba de l’Anna, on es fan servir les seves lletres i els seus dibuixos. Els guanys que s’obtinguin es destinaran a donar suport a problemàtiques socials; de moment la primera donació es farà a la Fundació Ana Bella, una entitat social que ajuda les dones que pateixen maltractament.
Narcís Vives, el pare de l’Anna, és el president de la Fundació Itinerarium que aposta per la innovació en l’acció social i educativa, a través del treball en equip i en xarxa, així com la innovació tecnològica i pedagògica.
Més informació al seu web: http://fundacioitinerarium.org/
En el marc del II Congrés Europeu del Voluntariat, la responsable de voluntariat de la Fundació Enriqueta Villavecchia, Anna Varderi, ha volgut compartir la seva visió del món del voluntariat actual i, alhora, apropar-nos al treball de l’entitat on treballa. En aquesta entrevista, destaca que cal no oblidar-nos de les persones voluntàries i, sobretot, de l’impuls i la il·lusió amb la que desenvolupen la seva tasca a les entitats.
La Fundació Enriqueta Villavecchia treballa des de l’any 1989 per la cobertura integral de les necessitats dels nens i joves en tractament oncològic a Catalunya, així com de les seves famílies. La responsable de voluntariat de l’entitat, Anna Varderi, participarà com a ponent en un dels tallers del Congrés Europeu del Voluntariat, concretament en el dedicat als nous models de col·laboració, explicant la col·laboració que s’estableix entre entitats de voluntariat i les organitzacions sociosanitàries. En aquesta entrevista, ens apropa a la seva visió del voluntariat actual i ens dóna algunes claus per millorar la gestió del voluntariat.
Pot semblar massa simple, però penso que correm un perill en la recerca de formes d'innovació, de nous i millors programes, d'oblidar-nos d'una cosa: del propi voluntariat, de les persones voluntàries, del seu impuls solidari i de la seva il·lusió. Hauríem de ser capaços d’escoltar bé allò que la ciutadania, cada vegada més proactiva i més participativa, ens exigeix. I el repte per les entitats és donar resposta, si cal amb noves fórmules, a les necessitats que augmenten.
Des de l’experiència que tenim a la Fundació Enriqueta Villavecchia, la crisi ha afavorit el voluntariat, l’altruisme i la participació en general. Hem detectat que cada vegada més persones vénen a les entitats motivades per participar i involucrar-se, cedint el seu temps per ajudar els altres. Quan els preguntem per què volen fer voluntariat, sempre ens responen “Perquè vull ajudar!” i això és una realitat encoratjadora.
Comptar amb les pròpies entitats de voluntariat, potenciar el treball en xarxa (autèntic i real) i el coneixement i reconeixement mutu entre tots els agents que formen part del voluntariat, des de les entitats fins a les administracions, institucions i empreses.
A Catalunya hi ha molt bons exemples de col·laboració d’entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit sanitari. Per posar un exemple que em toca de prop, a la Fundació Enriqueta Villavecchia vam posar en marxa el programa de Voluntariat de Suport a Nens i Joves amb Malalties de Llarga Durada, que es pot dur a terme gràcies a la coordinació amb els equips assistencials dels cinc hospitals referents en oncologia infantil de Catalunya. En el programa, a més, hi intervenen entitats del territori de l’àmbit de la salut i altres serveis assistencials, com ara equips d’atenció domiciliària o serveis socials. En programes com aquest, la clau és considerar el voluntari com un agent de suport més, que cal fer sentir part de l’equip. Per tant, cal treballar conjuntament per un objectiu comú per oferir una bona resposta.
Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat
Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert
La crisi econòmica s'apunta altra vegada com la principal causa de les dades desesperançadores recollides per Projecte Home en el seu darrer Informe Anual. Per començar, tot i atendre a gairebé 1500 persones i donar tractament a un 42 per cent de les mateixes, l'entitat es veu sobrepassada per les places existents en els programes, amb llistes d'espera de més de 4 mesos.
El perfil dels usuaris vira cap a una major exclusió social. Un 70% dels usuaris adults es troben en situació d'atur en arribar a l'organització, en un 92% dels casos són solters o divorciats i una quarta part presenten trastorns psiquiàtrics greus. A destacar també que la incidència de l'VIH s'ha incrementat de l'1 al 5% des de l'any 2007.
Quan a les substàncies consumides, la cocaïna decreix però hi ha un increment del 18% en el consum d'heroïna, com també s'incrementen els problemes d'alcoholèmia.
També hi ha un canvi en el consum de substàncies per part dels joves que s'acosten a Projecte Home. I és que si l'any 2006 s'atenia un 28% de joves per consum de cànnabis i un 62 per cent per consum de cocaïna, ara s'ha girat la torna. Un 53 % dels joves consumeixen principalment cànnabis, tot i que el patró majoritari és el del poli-consum (gairebé la totalitat combinen el consum de cànnabis, cocaïna, tabac i alcohol d'alguna manera).
