Segons els temes d’actualitat més tractats als diaris durant l’any anterior s’han establert els valors que formen part de l’agenda pública i del debat ciutadà.
La Fundació Carulla i ESADE han presentat l’«Anuari dels valors 2013», un document que recull les preocupacions del ciutadà en funció dels temes d’actualitat tractats a la premsa diària durant el 2013. És a dir, segons els temes més tractats recollits per les cinc principals capçaleres dels diaris catalans - La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, l’ARA i El País en la seva edició catalana, s’stableix què pensem, de què parlem o què ens preocupa als catalans.
Segons aquest estudi que ha estat dirigit pel professor Àngel Castiñeira, els temes que més controvèrsia han generat i que més pàgines han omplert han estat la corrupció, el procés sobiranista, l’Estat del Benestar, l’habitatge, les primaveres àrabs, el ciberespionatge, l’emergència social, la mort de Mandela o el nou Papa Francesc I són precisament aquests temes els que serveixen per repassar els valors que, segons aquestes notícies, caracteritzen la nostra societat com la democràcia, la tolerància, l’ètica, el lideratge, la crisi, el diàleg o els drets humans.
L’estudi també posa de manifest com la societat civil s’està mobilitzant i fa sentir cada vegada més la seva veu guanyant autoritat i lideratge fora dels circuits institucionals. Una de les conclusions a la que s’arriba és la necessitat de trobar nous valors ja que la crisi que estem vivint ha comportat també una crisi de legitimitat, «però primer de tot cal un consens» com afirma Castiñeira.
Aquest «Anuari dels valors 2013» s’emmarca dins l’Observatori dels Valors que promouen la Fundació Lluís Carulla i la càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE.
Per tercer any consecutiu el projecte Anuari Mèdia.cat recorre a Verkami per tal fer públics 15 temes silenciats durant el 2013. Volen recollir 8.000 i tenen de temps fins el 28 de febrer!
El projecte Anuari Mèdia.cat és un projecte que té com a objectiu treure a la llum 15 temes que no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu per tal de trencar el silenci omplir-ne els buits amb periodisme crític. És el tercer any consecutiu que es recorre al micromecenatge per tal de publicar aquest anuari i per aquest edició des de l’observatori s’han marcat tres reptes: acompanyar els reportatges d’infografies per fer-los més entenedors, perfeccionar el web del projecte per fer-lo més atractiu i per últim millorar la retribució de les persones que fan possible l’Anuari.
La difusió és la part més important del projecte per aconseguir que els temes vegin finalment la llum.
Aquesta darrera qüestió és el que fa que enguany es demani als mecenes un total de 8.000 euros, mil més que l’edició 2013, ja que totes les persones que intervenen en el procés de creació perceben una remuneració. Els temes escollits són fruit d’un estudi sobre dels temes silenciats durant el 2013 i entre aquests i seguint el criteri del Grup de Periodistes Ramon Barnils, s’escullen els que menys ressò han tingut als mitjans.
Es poden fer aportacions a través del web Verkami fins el 28 de febrer. Està previst que l’anuari vegi la llum a principis de maig, coincidint amb el dia mundial de la llibertat d’expressió el 3 de maig, i que se’n comenci a fer difusió ja que “la difusió és la part més important del projecte per aconseguir que els temes que van ser silenciats vegin finalment la llum”. Es podrà aconseguir en paper a les llibreries i en format digital descarregant-lo directament del web Media.cat.
Què és l’Anuari Mèdia.cat?
L’Anuari és una iniciativa de l'observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnilsamb el suport de la Fundacció Catalunya. És el tercer any consecutiu que es presenta i enguany ha ampliat els suports fins a sis universitats: Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València, la Universitat de Vic, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Lleida.
Mèdia.cat és un observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnilsamb el suport de la Fundació Catalunya amb l'objectiu de treballar en la difusió i la defensa d'un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi.
Les organitzacions no lucratives es basen en la transparència per tenir la confiança de la societat.
A Catalunya, el Tercer Sector Social està format, segons dades de recollides a l’Anuari del Tercer Sector, per 6.800 entitats, té 102.000 persones contractades i 300.000 voluntaris, un volum econòmic del 2,8% del PIB català i un pressupost d’uns 6 milions d’euros, però per assolir la seva labor depenen cada cop més de les aportacions de donants i socis, fent que la transparència sigui una eina clau per mantenir la confiança de la societat en la seva labor.
El passat mes de novembre l'Institut de Consellers i Administradors va elaborar una guia amb una sèrie de recomanacions i bones pràctiques amb la finalitat d’ajudar a les institucions i entitats a ser més transparents per donar total confiança a totes les parts interessades o afectades en la seva activitat.
Algunes de les recomanacions recollides en aquesta guia són compartides amb el codi de govern de les empreses que cotitzen en borsa, com la de celebrar almenys, una rendició de comptes pública i on s’exposarien els comptes anuals i la memòria auditada.
També es parla de separar els càrrecs de la junta directiva i disposar de més administradors externs i independents i limitar els seus mandats elaborant plans de successió, i es destaca el paper del secretariat en els òrgans de govern de les fundacions i ONG.
Altres recomanacions serien la de crear òrgans interns per reforçar l’eficàcia, com comissions d’auditoria o consells assessors.
El Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa acull el 6 de novembre el 2n Diàleg de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social.
Amb motiu de la publicació de l’Anuari del Tercer Sector Social 2013, i les dades recopilades durant el treball de camp, en aquesta nova sessió es reflexionarà sobre la perspectiva de gènere a les entitats no lucratives.
L’acte, que començarà a les 18.30h, comptarà amb la participació de Pau Vidal, director de l’Observatori del Tercer Sector i coautor de l’Anuari, i de Montse Franch, membre de la Junta de Govern de la Dxarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS). I estarà moderat per Sonia Fuente, membre de la Junta de Govern de DDiPAS.
Per assistir-hi, només cal realitzar la inscripció prèvia a través d’aquest formulari (aforament limitats)
Ahir es va presentar l'Anuari del Tercer Sector Social 2013. Us oferim un recull de la repercussió que ha tingut en diferents mitjans de comunicació.
La presentació de l'Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya ha aparegut en diversos mitjans generalistes, i fins i tot ha arribat a situar-se en diverses portades de diaris. El lloc més destacat ha estat en el diari El Punt Avui, on ha ocupat el títular principal: "2,1 Milions de catalans, atesos per les entitats"
El 2 d’octubre es presenta al CaixaForum Barcelona l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, la quarta edició de la recerca panoràmica sobre les entitats socials. Es tracta d'una fita important en què es reflexionarà sobre l’impacte de la crisi a les entitats i s'oferiran dades per conèixer la situació actual del sector.
El proper 2 d’octubre es presentarà a CaixaForum Barcelona l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, la recerca que elaboren periòdicament l'Observatori del Tercer Sector i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social amb l'objectiu d'avaluar l’estat i l’evolució de les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.
L'impacte de la crisi i el rol de les entitats socials
Enguany la recerca aprofundeix en l’impacte de la crisi i en el rol de les entitats socials en aquest context. Identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials davant d'aquesta realitat permetrà dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb més fermesa. Un altre focus d’atenció en aquesta darrera edició és la perspectiva de gènere, aproximació que no havia estat considerada explícitament en anteriors edicions. D’aquesta forma, es fa possible l’anàlisi de les polítiques de paritat en el sector i l’estudi de la tendència envers una feminització de la pobresa.
Inscripcions obertes
Ja s'ha obert el procés d'inscripció per reservar plaça per a l'esdeveniment. Per inscriure's a la jornada cal accedir a aquest enllaç. La inscripció és gratuïta.
En finalitzar l’acte es lliurarà a cada assistent un exemplar de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya.
L'Anuari 2013 de l'Institut d'Investigació per la Pau d'Estocolm, presentat aquest juny 2013, mostra una moderada reducció, i modernització, de les armes nuclears. També explica que disminueixen les tropes de manteniment de la pau, i que no hi ha avenços en el control de les bombes de dispersió.
L’Institut d’Investigació per la Pau d’Estocolm (SIPRI, organització independent fundada a Suècia l'any 1966, actualment amb presència a Suècia, Xina i Estats Units) ha presentat aquest juny l'Anuari 2013, que analitza l’estat de la seguretat internacional, de la pau, de l'armament mundial i del desarmament. Veiem el resum que fa FundiPau (Fundació per la Pau).
El SIPRI és una fundació creada a a Suècia l'any 1966, actualment amb presència a Suècia, Xina i Estats Units, i membre de xarxes internacionals per la cultura de la pau
El control de les bombes de dispersió no avança
El 2012 va ser un any “decebedor pel que fa als intents de millorar els controls internacionals sobre l’ús, la producció, la comercialització i l’emmagatzematge de les bombes de dispersió, ja que els partidaris de la Convenció de 2008 sobre aquest armament van ser incapaços de persuadir nous estats perquè signessin la convenció”. Els principals productors de bombes de dispersió que no han signat la Convenció són Brasil, Corea del Sud, Egipte, Estats Units, Índia, Israel, Rússia i Xina. Diversos d’aquests estats han usat en el passat bombes de dispersió, que dispersen múltiples petites municions, algunes de les quals poden explotar mesos o anys després del seu llançament, causant víctimes civils.
“Mentre els grans productors quedin fora de la Convenció sobre bombes de dispersió, poden argumentar que aquestes municions segueixen sent un mitjà 'legítim' per a la guerra i com a producte industrial - militar, fins i tot si la majoria de països ha reconegut el seu impacte humanitari potencialment greu”, explica la investigadora del SIRPI Lina Grip, coautora d’una nova secció de l'Anuari referida al control humanitari d’armes.
Armes nuclears
A l’inici de 2013, 8 estats -Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Israel- posseïen 4.400 armes nuclears operatives. D’aquestes, 2.000 es mantenen en un estat d’alerta màxima operativa. Si es compten tots els caps nuclears, en conjunt aquests estats posseeixen un total de 17.300 armes nuclears, en comparació a les 19. 000 de principis de 2012.
“Una vegada més, hi ha pocs indicadors esperançadors de que els 'estats nuclears' estiguin realment disposats a renunciar als seus arsenals. Els programes de modernització a llarg termini que duen a terme aquests estats demostren que les armes nuclears segueixen sent un indicador d’estatus i de poder internacional”, afirma Shannon Kile, investigador del SIPRI.
Les forces de pau cauen bruscament
El nombre de forces de pau desplegades a tot el món es va reduir el 2012 en més del 10%, a causa de l’inici de la retirada de les forces internacionals d’Afganistan. Tot i així, el nombre total de personal, 233.642 efectius, va ser més del doble del nombre desplegat el 2013. Aquest personal es va desplegar en 53 operacions a tot el món el 2013, una més que el 2012.
“Les Nacions Unides van semblar paralitzades davant la crisi de Síria. El nou principi de responsabilitat internacional de protegir la població si el govern nacional no ho fa –la base de la intervenció de 2011 a Líbia– no es va tenir en compte en aquest cas, ja que la Xina i Rússia van amenaçar amb vetar qualsevol acció a través de Nacions Unides, i altres membres del Consell de Seguretat es van oposar a una “interferència” de fora en els assumptes interns de Síria”.
“La falta d’acció a Síria l’any 2012 va posar de manifest la debilitat del compromís internacional amb la responsabilitat de protegir. Al final, els interessos nacionals i els temors profundament arrelats que la responsabilitat de protegir soscavi el principi de la sobirania de l’Estat, semblen pesar més que la difícil situació de les poblacions atrapades en el conflicte”, explica Van der Lijn, investigador del SIPRI.
En una setmana l'observatori crític Mèdia.cat ha aconseguit els 7.000 euros que necessitava per poder editar i publicar l'Anuari Mèdia.cat, que traurà a la llum les notícies silenciades durant l'any 2012. Després de l'èxit de la campanya de finançament col·lectiu, ara s'han marcat un nou repte: arribar als 9.800 euros i convertir quatre dels 15 reportatges de l'anuari en audiovisuals.
La campanya de micromecenatge per finançar l'Anuari Mèdia.cat 2012 es va posar en marxa el passat dilluns, 21 de gener, a la plataforma Verkami. Una setmana més tard i gràcies al suport de desenes de mecenes que han aportat 5, 10, 20... euros, l'observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha aconseguit els 7.000 euros que es va marcar com a objectiu.
Així, doncs, tindrà el finançament necessari per poder publicar, tant en format digital com en paper, 15 reportatges en profunditat sobre 15 temàtiques que durant l'any 2012 no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu. L'objectiu és aconseguir situar aquests temes en l'agenda dels mitjans de comunicació.
Ara, però, intentarà anar més enllà i, si aconsegueix 2.800 euros més, convertirà quatre dels quinze reportatges que inclourà l'Anuari Mèdia.cat en audiovisuals. Amb la voluntat de reforçar el projecte amb una vessant audiovisual, s'han proposat produir quatre minireportatges sobre quatre dels silencis mediàtics que veuran la llum en l'edició de 2013 de l'Anuari. Aquests vídeos es difondran a través de les xarxes socials i tindran com a objectiu donar més visibilitat als silencis mediàtics.
Trobaràs més informació en aquesta altra notícia de xarxanet.org.
L'observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, torna a buscar finançament per al seu Anuari Mèdia.cat a través de la plataforma Verkami. Aquest cop, l'objectiu és aconseguir 7.000 euros per poder donar a conèixer 15 temes silenciats pels mitjans de comunicació catalans durant l'any 2012.
La campanya de micromecenatge per finançar l'Anuari Mèdia.cat 2012 es va llançar ahir, dilluns 21 de gener, a la plataforma Verkami i en un sol dia va aconseguir 123 mecenes i gairebé el 50% de l'aportació econòmica que vol assolir. Encara queden 39 dies per arribar als 7.000 euros que s'han posat com objectiu.
L'Anuari Mèdia.cat és un projecte de periodisme d'investigació per aportar llum a temes silenciats pels grans mitjans de comunicació. S'han publicat dues edicions amb les notícies silenciades durant l'any 2010 i el 2011 i ara ja s'està treballant en un de nou, que inclourà 15 reportatges en profunditat sobre 15 temàtiques que durant l'any 2012 no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu. L'objectiu és aconseguir situar aquests temes en l'agenda dels mitjans.
De temes silenciats pels mitjans de comunicació n'hi ha molts i els coordinadors de l'Anuari han treballat amb un llistat de més de 150 candidats. A partir de fer un buidatge de diversos mitjans durant tot l'any 2012, una sèrie d'entrevistes amb diversos col·lectius social i una ronda d'entrevistes amb periodistes de diferents mitjans, han triat els quinze temes que consideren que han tingut menys ressò als mitjans. En aquest moment, una quinzena de periodistes especialitzats estan treballant-hi.
L'any passat ja van utilitzar el crowdfunding i la plataforma Verkami per finançar el projecte, amb molt d'èxit: "En només 13 hores ja havíem aconseguit els 3.200€ que necessitàvem, la qual cosa ens va portar a ampliar el volum del projecte en tres reportatges més". Enguany, el projecte és més ambiciós i cerca més diners, ja que, hi haurà quinze temes, es distribuirà a més llibreries, tindrà una web específica per facilitar la compartició i difusió dels reportatges a les xarxes socials i també es vol garantir la realització de les presentacions a Barcelona, València i Palma. El principal objectiu de l'Anuari és que els temes que tracta tinguin la difusió que es mereixen, per tant, el projecte d'enguany també inclou una partida destinada a comunicació i promoció. A més, comptarà amb una versió audiovisual: El tema més destacat anirà acompanyat d'una càpsula documental que es podrà visionar lliurement a YouTube i difondre a través de les xarxes socials, amb l'objectiu d'arribar a més audiència.
Aquest dimecres 16 de gener acaba el termini per participar a l'Anuari 2013. L'objectiu és identifar els punts forts i els febles de les organitzacions de manera que totes les entitats estem cridades a participar-hi! Teniu un parell de dies per tal de donar un últim impuls a l'Anuari!
Us recordem que el dia 16 de gener acaba el termini per a respondre el qüestionari de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Totes les entitats del tercer sector, ja siguin de base com de segon o tercer nivell, estem cridades a participar-hi.
L’objectiu de l’Anuari 2013, elaborat per l'Observatori del Tercer Sector, és identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials, per a poder dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb major fermesa.
Segons l'Observatori, ja s'han rebut gairebé 600 respostes però com més respostes hi hagi, més fiable serà l’estudi. Així que, si encara no ho heu fet, us animem a respondre el qüestionari en aquests últims dies abans no acabi el plaç!
Aquest anuari 2013 serà el tercer anuari que duu a terme l'Observatori del Tercer Sector, ja que es tracta d'una publicació bianual. El primer es va publicar el 2009 i el segon l'Anuari 2011, la seva presentació va ser durant el III Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
El dimarts 18 de desembre acaba el termini per participar a l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Totes les entitats, ja siguin de base com de 2n o 3r nivell, hi poden participar.
Totes les entitats del tercer sector, ja siguin de base com de segon o tercer nivell, estem cridades a participar a l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social responent el qüestionari que ha preparat l’Observatori del Tercer Sector. Es tracta d'una recollida de dades que es va posar en marxa al novembre després d'una feina d'actualització de les dades de les entitats socials de Catalunya feta pel propi Observatori del Tercer Sector.
L’objectiu de l’Anuari 2013 és identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials davant aquesta realitat ja que això permetrà dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb major fermesa. Extreure una visió panoràmica del sector en relació a la situació actual i els principals reptes de futur.
L’Observatori del Tercer Sector posa en marxa l’Anuari del Tercer Sector Social 2013 amb l’objectiu de mesurar l’estat i l’evolució de les organitzacions, una mesura que, de ben segur, reflectirà l’impacte que ha tingut i està tenint la crisi econòmica.
Totes les entitats del tercer sector estem cridades a participar-hi responent el qüestionari que ens farà arribar directament l’Observatori del Tercer Sector. En els últims mesos l’equip de l’Anuari ha actualitzat la base de dades d’entitats del sector i, gràcies a aquest procés, el qüestionari es farà arribar a prop de 7.900 entitats.
L’objectiu de l’Anuari 2013 és identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials davant aquesta realitat ja que això permetrà dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb major fermesa. Es parteix del concepte de crisi com quelcom més que una qüestió econòmica, que està revertint en el nombre i tipus de col·lectius atesos. Es pretén extreure una visió panoràmica del sector en relació a la situació actual i els principals reptes de futur.
L’Anuari del Tercer Sector Social és un informe biennal que realitza l’Observatori del Tercer Sector en col·laboració amb La Taula d’Entitats del Tercer Sector i que permet disposar de dades periòdiques sobre la situació i evolució de les entitats. Aquestes dades es posen al servei de les organitzacions, de les administracions públiques i de la resta d’agents socials.
Les recerques de l’Anuari del tercer sector social es van plantejar d’alternar les tècniques d’investigació quantitatives i qualitatives, donada la riquesa que ofereixen totes dues fonts de coneixement. Aquest any 2013 les dades recollides seran quantitatives.
El micromecenatge o crowdfunding va mobilitzar uns 1.500 milions de dòlars durant el 2011 i tot apunta que enguany aquesta xifra serà encara més elevada. La necessitat de cercar vies alternatives de finançament ha portat algunes entitats catalanes a provar aquesta opció per finançar projectes com ara una guia, una obra de teatre o un documental.
Creadors i emprenedors han trobat en el micromecenatge una oportunitat per poder portar a terme els seus projectes. No són, però, els únics que han optat per aquesta via de finançament a través de petites donacions. Entitats, moviments i col·lectius catalans estan desenvolupant projectes a través del crowdfunding. És el cas del Taller d'Idees, que podrà continuar amb l'espectacle de circ protagonitzat per persones amb discapacitat; la campanya Roba Neta, que publicarà una guia per vestir sense esclavitud; o Amics de la Bressola, que editarà un nou llibre i disc.
Aquestes tres iniciatives han fet servir Verkami, una plataforma de micromecenatge creada pels mataronins Joan, Adrià i Jonàs Sala, que en 20 mesos ha aconseguit 60.000 mecenes per a 350 projectes.
Tothom que tingui un projecte solidari o creatiu el pot publicar a aquesta plataforma i comptar amb 40 dies per donar-lo a conèixer i aconseguir recaptar els diners necessaris per portar-lo a terme. Només els projectes que arriben al 100% del seu objectiu de finançament reben els diners aportats pels mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s’han compromès a aportar no es fan efectives i el projecte no rep el finançament.
Periodisme, circ i cultura catalana
Verkami va ser la plataforma escollida pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per dur a terme la seva primera experiència de crowdfunding: la segona edició de l’Anuari Mèdia.cat. L’any 2011 es va editar per primera vegada aquest anuari que recull dotze reportatges sobre els temes més silenciats pels mitjans de comunicació durant el 2011. Després de la bona acollida es va decidir donar continuïtat al projecte i fer-lo més participatiu a través del micromecenatge. I el resultat ha estat un èxit. “En només 13 hores ja havíem aconseguit els 3.200€ que necessitàvem, la qual cosa ens va portar a ampliar el volum del projecte en tres reportatges més” explica Laia Soldevila, Secretària Tècnica del Grup Barnils. Tot i que no tenien constància de cap experiència de crowdfunding en l’àmbit periodístic van decidir arriscar-se i en 40 dies van aconseguir 6.350€. “La clau de l’èxit potser recau en la temàtica i en el fet que l’Observatori Crític dels Mitjans, Media.cat compta amb una gran credibilitat, solidesa i rigor”. Des del Grup Barnils estan treballant ara en un projecte sobre periodisme i micromecenatge que veurà la llum ben aviat.
"Ha estat molt bona experiència, de fet, estem a punt de presentar un altre projecte, ja que, ens ha anat molt bé i actualment és difícil continuar confiant amb les antigues fórmules de finançament com són algunes subvencions". Així explica Carme Prat, membre i coordinadora de projectes de l'Associació d'Integració Social Taller d'Idees la seva experiència a Verkami. Fa uns mesos van aconseguir els diners necessaris (2.805€) per continuar amb el curs de circ per a persones amb discapacitat que porten a terme des del 2009 i alhora van poder finançar un espectacle. Després de les vacances, el projecte s'ha tornat a engegar el 17 de setembre i ho han fet molt motivats i “amb ganes també de recompensar i de que les persones que ens han ajudat econòmicament vegin el fruit d'allò que gràcies al ells ha esta possible”.
Òmnium Cultural també es va acostar a Verkami per buscar finançament per la difusió de la cultura catalana entre els turistes estrangers. El seu objectiu eren 3.000€ en trenta dies per tal d'editar entre 10.000 i 20.000 fulletons explicatius sobre l'aportació internacional feta des dels Països Catalans en l'àmbit cultural. La campanya "Do you know catalan cuture" va tenir molt bona acollida i es van recaptar més de 8.000€. D’aquesta manera es van poder distribuir els díptics el dia de Sant Jordi en diverses poblacions de Catalunya. Des d’Omnium fa temps que s’estan explorant les vies per arribar a tenir un finançament 100% privat “que ens permeti tenir la màxima independència i garantir la sostenibilitat de tots els projectes” com explicava Lluc Salellas, responsable de comunicació de l’entitat. En aquest sentit, el crowdfunding es va presentar com una bona alternativa a l'hora de finançar un projecte nou i, alhora, fer-lo participatiu.
Si no funciona, no ens donem per vençuts
La Federació Catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental (FECAFAMM) ha intentat finançar alguns dels seus projectes a través de migranodearena.org, una plataforma de recaptació de diners específica per a entitats sense afany de lucre. No ha obtingut, però, els resultats desitjats. En la seva primera acció de captació de fons amb migranodearena, per exemple, van intentar recaptar diners per als materials del I Torneig de bàsquet inclusiu: “Del nostre objectiu de 2.000 euros vam aconseguir només 390 euros”. Tot i així, no es donen per vençuts i en aquests moments i fins a finals de desembre tenen en marxa una nova campanya: Dóna veu a la persona amb trastorn mental!
La difusió, l'originalitat i l'esforç, claus de l'èxit
Els projectes finançats d'aquesta manera han de tenir en compte la demanda potencial i han de saber connectar amb l'interès dels futurs mecenes. Però un punt fonamental de la campanya és la seva capacitat de difusió viral. “Si es tenen en compte aquests aspectes, qualsevol bon projecte pot reeixir” tal i com afirmen des d’Omnium Cultural. El cert però és que aquesta entitat compta també amb una gran massa social que té bastida l'entitat, un suport bàsic a l’hora d’impulsar un projecte de micromecenatge que els hi ha garantit el succés.
Sandra Salvador, del departament de Comunicació de FECAFAMM, reflexiona sobre les possibles causes que han fet que les seves campanyes no hagin assolit els objectius: “Des de la Federació creiem que és una molt bona eina que tenim les ONG per aconseguir finançar una petita part dels nostres projectes, sense cost ni molt d’esforç humà. Però cal una dedicació important perquè la difusió arribi a un gran nombre de persones. Potser aquest ha estat un dels nostres errors en alguns dels projectes que hem llançat”. Afirma que per tal que una campanya de crowdfuding funcioni “s’ha de ser molt específic i indicar en què es gastarà els diners l'entitat, perquè el públic al qual t’adreces visualitzi en què es destinaran els seus diners”. A més, la Sandra destaca que cal ser molt original i fer una difusió molt atractiva.
El Taller d'Idees coincideix amb l'opinió de FECAFAMM i assenyala que perquè la seva campanya funcionés va caldre fermolta feina de difusió i recordar a tothom que necessitaven la seva col·laboració. Havent aconseguit el seu objectiu, afirmen que “la feina ha valgut la pena, ja que, la resposta de la gent ha estat molt bona”. Angie Rosales, presidenta dels pallassos d'hospital Pallapupas, també destaca que “requereix un esforç previ però, una vegada el fas, aquest petit esforç de molts acaba convertint-se en el teu gran valor, i això encaixa totalment amb la nostra essència”.
Ningú pot donar garanties d’èxit als projectes que es volen finançar a través del micromecenatge. Però una cosa és certa, tal i com explica Laia Soldevila del Grup Barnils, en el sector de les entitats, moviments socials i col·lectius “el microfinançament sembla tenir el futur assegurat”.
Que la primavera àrab ha redefinit els conflictes i que les armes nuclears són menys però més noves són algunes de les conclusions de l'Anuari 2012 del SIPRI, publicat a principis de juny. Ara, de la mà de la Fundació per la Pau, ja pots revisar l'informe en català.
Des de l'any 2006, la Fundació per la Pau col·labora amb l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) traduint el resum del seu informe anual al català. Un mes després de la publicació de l'Anuari sobre armaments, desarmament i seguretat internacional en anglès, ja pots consultar la versió en català en format pdf.
En pocs dies estarà disponible la versió impresa, que es podrà adquirir a través de la botiga online de la Fundació per la Pau o a la seva seu.
Enguany, la Fundació també s'ocuparà de la versió en castellà, que estarà disponible en breu.
L'anuari del SIPRI és un material de referència en l'àmbit de la seguretat i el desarmament i un instrument cabdal per a la divulgació i sensibilització a favor de la cultura de pau. Enguany destaca tres importants fets: La primavera àrab ha suposat un canvi en els conflictes armats; els arsenals nuclears es redueixen però també es modernitzen; i la comunitat internacional es compromet en la protecció de civils en les operacions de pau.
Els treballs realitzats per diferents ONG al voltant de les inversions dels bancs en armament i la responsabilitat d'aquests en l'especulació amb aliments bàsics són dos dels temes silenciats pels mitjans de comunicació tradicionals durant l'any 2011. L'Anuari Mèdia.cat treu a la llum aquests dos temes i tretze més amb reportatges en profunditat, per tal que no caiguin en oblit.
Sabies que a Mallorca es podria arribar a construir Tierra Santa, el primer parc temàtic catòlic d'Europa? Que el Banc Sabadell inverteix en armament? O que una resolució pionera del Tribunal Superior de Justícia valencià ha destapat les pràctiques de discriminació sindical continuada per part de la multinacional Ford?
La societat civil dels Països Catalans es va mobilitzar durant l'any 2011 per lluitar contra polítiques poc ètiques dels bancs, projectes especulatius, injustícies, etc. però moltes d'aquestes lluites i les fites assolides no van arribar a la ciutadania en general. Els mitjans de comunicació massiu no se'n van fer ressò i van quedar silenciats.
Amb l'objectiu de trencar aquest silenci i donar a conèixer aquests temes, l'observatori crític dels mitjans de comunicació Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha publicat l'Anuari Mèdia.cat 2012, que recull 15 reportatges en profunditat sobre temes silenciats durant el 2011.
Aquesta publicació es fa ressò d'algunes campanyes o moviments promoguts per entitats i ONG, com ara, un informe de Setem que denuncia que el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Catalunya Caixa i Banca March financen i inverteixen en empreses de producció armamentística.
Seguint amb els bancs, també dedica un reportatge a la campanya de l'ONG Veterinaris Sense Fronteres amb què denuncia Catalunya Caixa per col·laborar en l'encariment mundial de productes de primera necessitat a través d'un dipòsit financer de risc.
Al llarg del 2011 entitats com Enginyeria sense Fronteres i la FAVB han exigit que es resolgui el buit legal per la manca de contracte de concessió que regula la relació entre l'Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona (AGBAR). No n'havies sentit a parlar? Doncs, l'anuari t'ho explica!
A més, l'anuari destaca la importància de la mediació com a via per a la resolució de conflictes, tot mostrant cinc casos d'èxit. La mediació ha reconduït l’any 2011 més de 2.400 disputes a la demarcació de Barcelona.
Descarrega't l'anuari i col·labora en la seva difusió!
Per poder portar a terme aquest projecte Mèdia.cat ha rebut el suport de la Fundació Escac, el màster La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials de la UAB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, entre d'altres, a més del suport econòmic de la ciutadania que ha aportat el seu granet de sorra a través de la plataforma de crowfunding Verkami.
L'anuari s'ha publicat amb llicència Creative Commons i es pot descarregar en diferents formats. A l'apartat de descàrregues de la plana web de l'anuari també es pot aconseguir l'anuari 2011 amb reportatge sobre temes silenciats el 2010.
Durant els mesos de maig i juny aquest projecte s'anirà presentant a diferents municipis. Si vols que es presenti al teu barri o municipi pots contactar amb el grup impulsor escrivint a media.cat[arrova]grupbarnils.cat o info[arrova]grupbarnils.cat. Per saber on i quan es presentarà, pots consultar la seva agenda!
Aquest 27 d’abril fa 10 anys d’una trobada històrica entre les entitats del món social català i el govern de la Generalitat, que va portar a la realització del Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya.
Un grup d’entitats rellevants del món social català van impulsar, l’any 2001, la realització d’una recerca de referència sobre la realitat del Tercer Sector al nostre país. En un context d’invisibilitat social de les entitats i de la seva feina, calia mostrar l’abast i els reptes que el sector havia d’afrontar per millorar el seu impacte i funcionament.
Tal i com recorda Pau Vidal al blog TercerSector.net, el dia 27 d’abril de 2002 es va fer una trobada de treball entre les entitats i el govern de la Generalitat de Catalunya que marcaria una fita clau en l’evolució del tercer sector social a Catalunya. La reunió va permetre exposar la situació de les entitats i escenificar públicament el compromís explícit del govern, representat per l’aleshores conseller en cap Artur Mas, amb el conjunt del teixit del tercer sector social català. Les entitats van ser escoltades i encoratjades a afrontar el seu futur col·lectivament, de manera participativa i compromesa.
Amb aquest mateix tarannà es va dur a terme el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, un document elaborat des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) que va ser presentat uns mesos després (consulta aquí el document de síntesi del Llibre Blanc). En l’elaboració hi van participar al voltant d’un miler d’entitats d’arreu del país, aconseguint un alt grau de consens respecte les seves dades i recomanacions. Això va convertir el document, durant uns quants anys, en un full de ruta per a l’enfortiment i reconeixement del tercer sector social a Catalunya, acceptat pel Govern i pel sector.
La recerca, inèdita a l’Estat fins al moment, va tenir continuïtat en l’Anuari del Tercer Sector Social, que actualitza les dades del sector i serveix per prendre decisions per a actuar, créixer i millorar. L’impacte del Llibre Blanc també va comportar el sorgiment de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, una organització de representació d’aquestes entitats, i de l’Observatori del Tercer Sector, un ens independent de recerca especialitzada en el món no lucratiu.
Segons l’estudi publicat, a Espanya actualment hi ha 29.000 entitats d’acció social, que donen treball a 530.000 persones. Aquesta xifra representa el 2,7% del mercat laboral espanyol. A més de les persones que treballen remunerades, cal comptar també els 873.000 voluntaris que col•laboren amb aquestes organitzacions.
A banda, un terç de les ONG d’acció social tenen a la seva plantilla menys de cinc treballadors i el 51%, menys de deu treballadors assalariats. El perfil de treballador d’aquestes organitzacions és el d’una dona jove, per la qual cosa elles constitueixen el 73,9% dels recursos humans d’aquestes entitats. En general, tenen estudis de formació superior, ja que set de cada deu tenen titulació universitària.
Una altra dada que cal destacar és que el 9% dels treballadors al sector són persones amb discapacitat. A més, el voluntariat social amb discapacitat és present a quatre de cada deu entitats del Tercer Sector Social.
L’Anuari sobre el Tercer Sector Social a Espanya destaca que el sector és dinàmic i minifundista. Majoritàriament són organitzacions joves de mida i pressupost reduït ja que els ingressos de prop de la meitat de les entitats socials no superen els 150.000 euros anuals i gairebé el 25% de les entitats no supera els 30.000 euros.
El Tercer Sector Social de Catalunya ha incrementat notablement la seva presència social en els darrers anys. Però, què és ben bé el Tercer Sector Social? Quin abast i quines estructures té? Com funcionen les entitats que en formen part? En aquest recurs us oferim un resum de les conclusions que es presenten a l'Anuari 2009, resultant d'un recerca realitzada per la Taula del Tercer Sector Social i l'Observatori del Tercer Sector.
“El Tercer Sector Social és el conjunt d’entitats privades sense afany de lucre, mutualistes o prestadores de serveis, que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col.lectius més vulnerables de la societat.” (definició extreta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social)
Així doncs, el Tercer Sector Social és un subgrup del que seria el “Tercer Sector”, que és aquell que engloba les entitats no-governamentals i no-lucratives. En aquest sentit, el “Primer Sector” es refereix al sector públic, és a dir, el governamental i no-lucratiu, i el “Segon Sector” al sector de l’empresa privada, és a dir, el no-governamental i lucratiu.
L’Observatori del Tercer Sector neix l’any 2001 per l’elaboració del llibre blanc del tercer sector civicosocial. Actualment és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent. Els seus objectius són:
La Taula d’entitats del Tercer Sector va néixer el 2003 com una plataforma que agrupa el conjunt de les entitats catalanes no lucratives que treballen per la inclusió de persones en risc d’exclusió social. El seu objectiu principal és: aconseguir més i millors polítiques socials, i vertebrar i enfortir el propi sector.
La publicació del llibre blanc cívico-social l’any 2001 va servir per donar un primer impuls a la visualització, l’anàlisi i la reflexió sobre la situació del teixit associatiu de Catalunya, especialment aquell que dedica les seves actuacions a la vida col•lectiva i sobretot que posa el punt de mira sobre els sectors més desafavorits socialment. A partir d’aquest primer procés neix la Taula del Tercer Sector.
Fruit de la trajectòria i la tasca de recerca i millora que ha desenvolupat la Taula del Tercer Sector durant aquests anys, el 2009 es publica un Anuari amb la intenció de ser “una eina útil per les entitats del sector i els milers de persones que en formen part, però també pels mitjans de comunicació i per a totes les institucions i organitzacions del país interessades en fomentar la participació de la ciutadania en la vida col.lectiva i compromeses amb la inclusió i la cohesió social”, tal hi com explicita l'ex-president de la Taula del Tercer Sector, Carles Barba.
En aquesta eina, doncs, hi podem trobar un curós anàlisi de dades resultants d’una recerca duta a terme per la Taula del Tercer Sector Social, juntament amb l’Observatori del Tercer Sector, durant el maig del 2008 i el gener 2009. Es planteja entorn 3 eixos:
Tot seguit presentem un breu resum de les conclusions de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social, en cada un dels eixos analitzats.
Presentem les dades actuals de l’abast del Tercer Sector de forma esquemàtica:
Segons l’anuari 2009, actualment el Tercer Sector Social té major presència social respecte l’any 2003, a tots els nivells: territorial, econòmica, impacte social i incidència en les politiques públiques.
Per altra banda, es conclou que el paper de les entitats de segon nivell i de la Taula ha estat decisiu en el reconeixement del sector com agent social. En aquest sentit els dos Congressos de la Taula del Tercer Sector (1r Congrès i 2n Congrès) que s’han realitzat han servit “com a clar exemple de la capacitat per reflexionar entorn els grans reptes i avançar en propostes i en un discurs comú “.
Cal destacar, també, que els darrers anys el Tercer Sector ha gaudit de reconeixement per part de l’administració pública, els partits polítics i els sindicats, i ha incrementat la seva presència als mitjans de comunicació.
També participa activament i aportant propostes en diferents diàlegs amb els partit polítics: alguns exemples són l’elaboració del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat i el Pla de Suport al Tercer Sector Social.
Sobre el finançament:
Els pressuposts que gestionen les entitats del Tercer Sector són molt diversos, van des de més de 20 milions d’euros fins a 15.000. El pressupost mig es sitúa en els 766.000 euros i s’ha incrementat respecte el 2003 (380.000).
El finançament privat suposa un 51% i el públic es distribueix en un 32,8% de contractes de serveis (6,4%) i convenis (9,8%).
També s’ha vist que les entitats del Tercer Sector solen tenir problemes associats als terminis que determina l’Administració Pública el retard en el pagament, la qual cosa fa que un 45% depengui de línies de crèdit.
Sobre la prestació de serveis, el valor afegit i la participació:
Referent al tema de la funció social en la prestació de serveis, les entitats desenvolupen aquesta funció com una forma de concretar la seva missió de transformació social i en aquest sentit es marquen com a repte fer visible i concretar el seu valor afegit. Per saber més sobre aquest tema, consulteu la guia anomenada “El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics”.
Per altra banda, els principals col.lectius que atenen les entitats del Tercer Sector són: persones amb discapacitats, infància i joventut, gent gran, persones immigrades, persones afectades per temes de salut, persones que es troben en situació de pobresa, dones i persones amb addiccions. Aquests troben espais de participació en les organitzacions del Tercer Sector. Així doncs, la participació és un dels valors essencials de les organitzacions.
En aquest sentit, el voluntariat és un element d’identitat pel Tercer Sector tal hi com reflecteix el 83% d’entitats del Tercer Sector Social que compten amb persones voluntàries en els seus equips. Respecte els perfils d’aquests, el 41% tenen més de 50 anys i en comparació amb el 2003 han aparegut nous perfils com el voluntariat virtual o el voluntariat corporatiu.
Sobre els i les treballadores del Tercer Sector:
Finalment, respecte l’estructura i l’abast del Tercer Sector, destacar que un 62% d’organitzacions socials tenen persones contractades. Per tant, aquestes es troben en procés de construcció d’un marc laboral per a l’acció social que al seu pas comporta una implementació de polítiques de gestió de les persones en les organitzacions (un 27% d’entitats) . Pel que fa a aquestes polítiques, el Tercer Sector pretén que un dels elements clau en aquestes sigui la formació dels treballadors/es. Per altra banda, actualment les persones contractades per entitats del Tercer Sector s’aixopluguen en diferents convenis, la qual cosa caldria modificar i regularitzar.
Els òrgans de govern de les entitats no lucratives són els patronats (Fundacions) i les juntes directives (associacions), en aquest sentit la participació és d’11 persones de mitjana en els patronats i de 8 en les juntes directives.
Sobre la cultura organitzativa:
Per altra banda, la cultura de la transparència i la qualitat formen part de la cultura organitzativa del Tercer Sector Social. És aquesta cultura la que dota de legitimitat al sector i per tant, és molt important portar el dia la rendició de comptes i tenir un sistema d’avaluació de resultats dels projectes (un 71% d’entitats en té) i implantar un sistema de qualitat (55% d’entitats en tenen o estan en procés de tenir-ne)
Finalment, a l’anuari s’extreuen conclusions al voltant de dues idees sobre la relació entre el Tercer sector i la societat:
1) L’ impacte de les TIC: millora de la comunicació, la participació i la gestió
Sobre l’impacte de les TIC, es veu que un 67% de les entitats té web, un 58% utilitza internet habitualment i un 55% emet butlletins electrònics, uns percentatges que s’han incrementat molt significativament respecte les dades recollides l’any 2003. A més, aquestes noves eines estan facilitant el contacte de les entitats catalanes amb altres entitats a nivell estatal i internacional, tot i que també tenen els seus punts dèbils com és que la manca d’accés a les TIC és un nou factor d’exclusió social, la qual cosa ja s’està treballant en moltes entitats.
Tanmateix, les TIC ofereixen els següent avantatges:
2) Avançar cap a un nou paradigma relacional amb l’Administració Pública
Actualment són habituals les següents formes de relació entre el Tercer Sector i l’Administració Pública:
En definitiva, l’anuari conclou que la coresponsabilitat ha de ser el marc de relacions entre l’Administració Pública i el Tercer Sector Social.
