Catalunya, Andorra i el Rosselló acolliran 174 aplecs sardanístics durant l’any 2014.
Així ho recull la recent presentada edició anual de la Guia d’Aplecs de la sardana, la publicació de referència del sector editada per la Federació Sardanista de Catalunya.
Com és habitual, la publicació informa als sardanistes d’arreu del país dels aplecs que se celebren per ordre cronològic, la població on es duen a terme, l’hora, el indret i les cobles que hi actuen. Per als més apassionats, també proporciona el contacte amb diverses cobles en actiu o d'altres activitats complementàries.
Per primer cop, la Guia incorpora els esdeveniments més significatius de la Capital de la Sardana 2014, que enguany recau sobre Barcelona. També, per primera vegada, hi ha un calendari provisional unificat de concursos de sardanes, ordenats cronològicament.
La Guia d'Aplecs s'edita des del 2002, de manera que la d'aquest 2014 és la 13a edició. La presentació de la publicació és una de les darreres activitats previstes en el marc de la capitalitat de la sardana 2013 d’Arenys de Munt. Al finalitzar l’acte, s’ha ofert un concert de cobla a càrrec de la cobla La Flama de Farners sota la direcció de Jordi Molina.
Quan Francesc Pujades, veí d'Artés de Tec, al Vallespir, va pujar per primera vegada al Canigó (2784 metres) l'any 1955 per emular el poema de Verdaguer, segurament poc es pensava de tot el que vindria darrere. El gest va ser recollit per Tradicions i Costums i pel Cercle de Joves de Perpinyà i va començar-se a estendre per la Catalunya nord i, posteriorment, per tots els Països Catalans.
A dia d'avui, l'organització de la Flama ve encapçalada per Òmnium Cultural i agrupa al seu voltant més d'un centenar d'entitats i institucions que han fet del gest tot un acte simbòlic d'unió nacional i festiva. Tot i així, els actes per encendre la flama al Canigó i fer-la arribar a les fogueres de Sant Joan de tot Catalunya continua iniciant-se per un dels seus impulsors, el Cercle de Joves de Perpinyà.
És el Cercle el que organitzarà el pròxim cap de setmana l'Aplec del Canigó. Una trobada on centenars de persones vingudes d'arreu de Catalunya acampen al costat del Refugi de Cortalets, al peu de la muntanya. Després de fer nit, diumenge pugen tots al Canigó per deixar sota la creu del cim petits feixos de llenya portats des de les seves respectives localitats. Cada feix, amb una cinta indicant d'on prové i amb escrits i dibuixos de nens i nenes.
Els feixos restaran a la muntanya fins la nit del 22 de juny quan seran encesos amb la Flama. Un foc que, per cert, mai no s'apaga, doncs resta encès tot l'any a la cuina del Castellet de Perpinyà. Quan toquin les dotze de la nit del dia 23, els feixos deixats a l'Aplec seran encesos i els enviats de cada localitat començaran a recollir-la per portar-la als seus respectius pobles i ciutats.
Tota la informació la podreu trobar a la web oficial de La Flama del Canigó.
Any rere any un tastet de la nostra cultura popular i tradicional, encapçalada per la dansa més emblemàtica, la sardana, viatja fora del país. Durant tres dies, una explosió de música, foc, castells, gegants, capgrossos, bestiari, diables, teatre, concert de cobles i danses omplirà la Rynek Glowny -la plaça medieval més gran d'Europa. També hi haurà sis grups polonesos.
Hi participaran: Ball de bastons: (Bastoners de Sils, La Selva), Ball folk ( El Grupet (Barcelona, Barcelonès). Bestiari: Àliga de Tàrrega (Tàrrega, Urgell) i Mulassa de Montblanc (Montblanc, Conca de Barberà). Capgrossos: Capgrossos de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, portats per la colla de la Roca Fumada (Juneda, Les Garrigues)i Nans de l’Associació Guixanet (Tàrrega, Urgell). Castells: Castellers de Vilafranca (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès). Cavallets: Cavallets del Patronat del Corpus de Lleida (Lleida, Segrià). Cobles: Bellpuig Cobla (Bellpuig, Urgell) i Cobla Reus Jove (Reus, Baix Camp). Danses: Còlha Sta. Maria de Mijaran (Vielha, Val d’Aran). Diables i Drac: Diables del Clot de l’Infern (Puig-Reig, Berguedà) i La Fera dels Cremats d’Olost (Olost, Osona).
També hi seran presents: Gegants: (Gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, portats per la colla gegantera de Manlleu (Manlleu, Osona); Colla gegantera d’Hostalric (Hostalric, La Selva); Gegants de Rubí (Rubí, Vallès Occidental) i Gegants Els Veguers de Montblanc (Conca de Barberà). Havaneres: Grup d'havaneres L’Espingari (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Sardanes: Colla sardanista Aires Gironins del GEiEG (Girona, Gironès); Colla sardanista Sa Palomera de Blanes (Blanes, La Selva) i Colla sardanista Tarragona Dansa (Tarragona, Tarragonès). Teatre de carrer: Gog i Magog i Ziga Zaga (Sant Joan de Vilatorrada, Bages, i Barcelona, Barcelonès) i Accialt flying effects i Circo Delicia (Barcelona, Barcelonès).
Val la pena ressaltar que no és només una mostra de cada disciplina, sinó que pretén barrejar el bo i millor del que poden oferir els grups per convertir els actes en espectacles de carrer. La clau de tot plegat és: sumar elements tradicionals per a una dimensió de tradició viva, adaptada a la modernitat i en constant evolució.
Cal destacar la col·laboració de les autoritats poloneses a través del consolat de Polònia a Barcelona, l'oficina de Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Cracòvia i l'oficina de Festivals de Cracòvia.
Cracòvia és la segona ciutat més important del país, amb prop de 800.000 habitants, situada a la riba del Vístula, ha estat un centre científic, cultural i artístic. Fins i tot en el passat va ser la capital nacional, i per causa de la seva història mil·lenària molts encara la consideren el cor de Polònia. El centre històric, amb una arquitectura molt rica en mostres renaixentistes, barroques i gòtiques, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'any 1978.
Adifolk “Associació per la Difusió del Folklore”, amb el suport de la Generalitat, va crear el 1988 l'Aplec Internacional de la Sardana, que més tard va afegir al seu programa la Mostra de Grups Folklòrics, amb l’objectiu de donar a conèixer a tota Europa la realitat i la varietat de la cultura popular catalana en ciutats que tenen afinitat cultural, històrica o social amb Catalunya.
Les ciutats que ja han albergar l’Aplec són: Amsterdam, París, Brussel·les, Florència, Marsella, Hannover, Ceret, Lisboa, l’Alger, Lausana, Tallinn (Estònia) i Luxemburg l’escenari de l’any passat, entre d’altres.
Amb l’Aplec Adifolk vol arribar al major nombre de persones i aconseguir que aquest esforç, més que considerable, que fan els grups catalans de cultura popular i tradicional que anualment es mobilitzen sigui el més fructífer possible.
Més informació: Josep Roig d’Adifolk, Tèl. 600 507 198 i +34 933 025 017 adifolk@adifolk.cat.
Podeu consultar tota la programació i relació de grups participants a: www.adifolk.cat <http://www.adifolk.cat/>
