L'ApS és la metodologia que guia les activitats solidàries realitzades pels equips de voluntariat universitaris i s'obre pas en l’educació formal.
L'Aprenentatge i Servei (ApS) creix entre les entitats del tercer sector com a una eina de servei a la comunitat que alhora desenvolupa competències i emocions en les persones que hi participen. Un doble benefici, el de la comunitat social i el de la persona que executa la tasca, que fa evident la seva utilitat en l’àmbit universitari.
El "servei dóna sentit a l'aprenentatge", explica el Centre Promotor d’APS, perquè "allò que s'aprèn pot transferir-se a la realitat en forma d'acció". D'una banda, doncs, la feina en un context real i proper a la persona que hi participa provoca que els efectes de la seva tasca beneficiïn l'entorn en què participa. D'altra i de retruc, la mateixa tasca pràctica és la que precisament fa créixer i millorar el procés d'aprenentatge.
Les vessants pedagògica i social de l'ApS uneixen els dos elements que defineixen les oficines i fundacions de voluntariat universitari i d'aquí que, avui, la majoria d'activitats que s'hi desenvolupen se sustentin en l'ApS. Alhora, crear una universitat que promogui la implicació i el compromís social és un objectiu institucionalment marcat des del juny de 2010, amb l'Estratègia Unviersitat 2015. És per aquest motiu que paulatinament diferents universitats han incorporat l'APS en l'àmbit de l'educació formal, és a dir, dins les assignatures i les titulacions de grau.
La Universitat de Barcelona (UB) així com la Universitat Rovira i Virgili (URV) compten ambdues amb un grup destinat a impulsar iniciatives universitàries d'ApS i a donar suport a les que puguin sorgir als respectius campus.
Així, per exemple, el grup d'ApS de la URV posa en relació l'alumnat de la universitat amb el professorat que imparteix assignatures a través d'ApS, amb les entitats i el PAS. Des d'aquest curs, ha estat també el grup que ha estrenat el I Mercat de Projectes Socials de la URV, que en la seva primera edició del passat abril va aplegar més de 33 entitats i va arribar a més de 150 persones. A dia d'avui, més de 28 assignatures s'imparteixen amb aquesta metodologia i hi ha més de 260 estudiants implicats amb 23 entitats properes a la URV.
La Universitat de Barcelona (UB) fa més de deu anys que treballa per fer créixer l'ApS entre les seves titulacions. Un exemple és a l'assignatura de Llengua Catalana de la Facultat de Filologia, on estudiants treballen amb associacions i casals per reforçar l'idioma dels infants. Una cas similar és el Dret al Dret, una experiència d'ApS que té lloc en el Pràcticum del Grau de Dret de la UB, en què estudiants d'últim curs ofereixen suport a advocats d’ofici i a entitats socials en temes legals.
La importància de les experiències de la URV i la UB rau no només en l'aplicació de l'ApS i per tant en el benefici tant per l'estudiant com per la comunitat, sinó també en el fet que s'està desenvolupant en l'àmbit acadèmic formal, en assignatures de les titulacions. Tot i que són optatives, significa un pas molt important en el procés de crear una universitat més social i compromesa socialment.
Una estratègia diferent és la que segueixen l'Oficina de Cooperació i Voluntariat de la Universitat de Girona (UdG) o la Fundació Autònoma Solidària (FAS), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La UdG realitza activitats pròpiament anomenades d'ApS en forma de voluntariat universitari que els estudiants poden convalidar per crèdits, com l'experiència de la creació de l'Hort eco-solidari de la UdG, que treballa amb els beneficiaris del Centre d'Acollida La Sopa . En la mateixa línia, la FAS, tot i que no es pot considerar ApS-Universitari ja que es dirigeix de manera opcional als estudiants d'algunes titulacions, ja hi ha experiències en aquesta direcció, com ara el Programa Mentoring-CRAE de la Facultat d'Educació o el nou voluntariat de fisioteràpia iniciat amb la Facultat de Medicina.
Contingut relacionat:
L'aprenentatge servei, una eina educativa i de transformació social, notícia xarxanet.org
URV consolida el projecte Tàndem al Campus Terres de l'Ebre, notícia xarxanet.org
La FAS participa al Congrés d'Aprenentatge Servei estatal, notícia de la FAS
Teb Fundació organitza a partir de l'1 de setembre una formació online orientada a introduir als alumnes als entorns virtuals d’aprenentatge i sobretot a la plataforma Moodle.
El curs, reconegut pel Pla de formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a membres, socis, voluntaris i altres persones vinculades amb el món associatiu a Catalunya i concretament a responsables de programes de voluntariat i formadors/ores d’entitats.
Aquesta formació està inclosa dintre de l'Escola d'estiu del voluntariat 2014 i està finançada en la seva totalitat pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
Els passats dies 29, 30 de novembre i 1 de desembre es va celebrar la IV edició de la Setmana Pels Drets de la Joventut on han participat més de 250 joves de diferents països.
La Fundació Catalana de l’Esplai ha celebrat la IV edició de la Setmana Pels Drets de la Joventut, la qual va tenir lloc al Prat de Llobregat els dies 29 i 30 de novembre i el dia 1 de desembre.
Aquesta trobada de joves és un espai de reflexió i aprenentatge sobre els drets de les persones joves. Es basa en la participació dels i les joves en el debat de diferents temes que els afecten i que han escollit ells mateixos per tractar-los.
En aquesta edició s’ha tractat les següents temàtiques:
Al llarg d’aquests tres dies, prenent com a punt de partida aquests eixos temàtics, els joves han participat en tallers formatius, conferències i activitats lúdiques on poder compartir els seus punts de vista i les seves experiències.
Aquest projecte vol transmetre una visió positiva dels i les joves com a actors compromesos socialment. Es vol reconèixer el seu paper com a persones amb iniciativa i donar valor a la seva contribució a la societat per promoure canvis, mitjançant la seva implicació en el seu entorn.
Enguany han participat joves de Catalunya, altres llocs de l’Estat com Madrid, València i Tenerife i també d’altres països, concretament, de França, Portugal i Brasil.
Un espai, gratuït i obert a tothom, d'anàlisi entorn al lideratge en espais d'aprenentatge formal i no formal: des de la teoria a les experiències, i diàleg entre la recerca i la pràctica.
Una proposta de la Fundació Jaume Bofill i l'OCDE, a Barcelona, pels dies 4 i 5 de desembre de 2013. És gratuït i obert a tothom prèvia inscripció. Hi participen persones d'uns 30 països. L'espai intentarà donar respostes a preguntes com aquestes, amb eines que van des de la teoria a les experiències, i del diàleg entre la recerca i la pràctica:
S'emmarca en el projecte Entorns d'Aprenentatge Innovadors (Innovative Learning Environments 2013 – ILE), de l'OCDE: un espai per compartir la reflexió teòrica i l'anàlisi de les experiències de lideratge que han estat determinants per tirar endavant i sostenir innovacions educatives en entorns d'aprenentatge.
La trobada reunirà persones expertes en educació de prestigioses universitats, centres de recerca i centres educatius d'arreu, representants d'organismes governamentals, líders universitaris, acadèmics, representants polítics, professionals de Catalunya i d'una trentena de països més.
El CaixaFòrum de Barcelona serà l'escenari d'aquesta proposta que té el suport del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Organitzada per la Fundació Jaume Bofill i l'OCDE, Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.
Més informació i inscripcions, en aquest enllaç, la web del Congrés.
Tàndem és una proposta socioeducativa i d'aprenentatge servei que va començar fa tres anys. El curs passat, 20 alumnes universitaris van acompanyar en el seu procés d'integració a 38 infants nouvinguts.
Arribar a un lloc nou on es parla un idioma desconegut i on les tradicions i la cultura disten de les que un sent com a pròpies no sempre és fàcil. Per tal de facilitar la integració d'infants nouvinguts, des de fa tres cursos la Universitat Rovira i Virgili impulsa el projecte Tàndem, el qual va néixer per facilitar que els estudiants i els infants compartissin experiències que juguessin a favor d'una integració més ràpida i completa.
Les dades de les tres edicions passades fan ser optimistes als responsables del projecte i la voluntat dels impulsors és que enguany també es dugui a terme. Curs rere curs, la participació ha anat creixent: els deu mentors i deu alumnes que en van formar part el 20010-11 van traduir-se en 21 i 23 respectivament durant el curs següent. El passat, la xifra va augmentar fins a 20 mentors i 38 alumnes.
El projecte Tàndem combina el servei a la comunitat amb l'aprenentatge.
Tàndem és una proposta socioeducativa arrelada al campus Terres de l'Ebre de la URV i que té com a escenari d'acció Tortosa. Així, aquest projecte combina el servei a la comunitat amb l'aprenentatge. És, en definitiva, un exemple més d'aprenentatge servei (APS) a les universitats catalanes.
El curs passat, 20 estudiants del campus Terres de l'Ebre de la URV i de graus superiors van ser mentors durant tot el curs de 38 alumnes de primària que havien arribat feia poc a Tortosa i mostraven certes dificultats d'integració. Les parelles van compartir experiències molt diverses i lúdiques amb l'objectiu de fer descobrir als infants el nou entorn.
El projecte d'acompanyament integral està dirigit a estudiants dels Graus d'Educació Infantil i Primària i del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Integració Social. El responsable n'és Josep Holgado, qui a finals del curs passat en feia un balanç molt positiu tot i reconèixer que durant els tres anys de funcionament han sorgit petits problemes, especialment vinculats a la manca de suport econòmic, que s'han solucionat amb treball conjunt, esforç i molta imaginació.
Darrere del projecte, que es va posar en marxa el curs 2010-11, hi ha el campus, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i l'Ajuntament de Tortosa.
Només tenen entre 6 i 8 anys, però ja tenen clar què és allò que no els agrada de la seva ciutat i que volen canviar. Un grup d'infants de l'Agrupament Escolta i Guia Antoni Comas de Mataró ha netejat diferents espais de la ciutat i ha fet un vídeo per protestar contra la brutícia.
La unitat de Castors i Llúdrigues de l'agrupament ha dedicat el seu projecte de curs 2012-2013 a treballar per una ciutat més neta. Caminant per Mataró s'han adonat que hi ha un munt de brutícia i han decidit fer quelcom per canviar-ho.
Per això, amb l'ajuda dels seus caps, han preparat una exposició de fotografies sobre el tema, que es va inaugurar a finals de juny. També han editat aquest vídeo, on fins i tot versionen la cançó del Doraemon per conscienciar la gent que cal tenir cura de la seva ciutat:
Els seus caps expliquen en què ha consistit la tasca que han fet els Castors i Llúdrigues durant els últims mesos: "ens hem dedicat a anar per diferents places i racons de Mataró a observar en quin estat es troben i llençar tota la brossa que ens trobàvem. Tot això, mentre, alhora, els nens descobrien punts de Mataró que no coneixien i s’ho passaven d’allò més bé”. A la vegada, els nens i nenes treballaven activitats sobre el reciclatge, la reutilització, el món sostenible o els ecosistemes.
La Clínica Jurídica Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va néixer el curs 2005-2006 i s'emmiralla en el famós model anglosaxó conegut com a Clinical Legal Education (formació jurídica clínica), una de les fórmules d'aprenentatge servei (APS) més esteses a nivell internacional.
De clíniques com aquesta n'existeixen de molts tipus però totes comparteixen dos principis: formar a l'estudiant a nivell pràctic i servir a la comunitat.
Per això mateix, només poden demanar els serveis de la Clínica les institucions, entitats, ONG o altres col·lectius que treballin per aconseguir els interessos generals o comunitaris.
Els responsables d'oferir aquests serveis són els estudiants del màster de Dret Ambiental i, en menor grau, alguns del grau de Dret que hi poden participar a través de l'assignatura de pràctiques externes. En ambdós casos, els estudiants treballen sota la tutorització d'un grup de professors i s'encarreguen de redactar informes jurídics i propostes normatives locals entre d'altres. Tot això tenint molt en compte la conciliació i mediació ambiental.
Segons Maria Marquès, directora de la Clínica, el fet que siguin els estudiants els responsables del resultat final fa que esdevingui "cabdal el compromís amb la qualitat".
"La intervenció en casos reals a petició d'entitats socials i organitzacions és una eina que serveix als estudiants per fer una presa de contacte amb la pràctica jurídica, aplicar els coneixements teòrics i desenvolupar competències professionals, a la vegada que adquirir un compromís actiu amb l'entorn social", valoren des de la URV.
La universitat pública tarragonina ha apostat fort per aquesta metodologia i actualment està present als plans docents de 15 titulacions.
No fa gaire que l'aprenentatge servei ha irromput a les universitats com una proposta innovadora. Cadascuna ha abordat el procés d'institucionalització d'aquesta activitat d'una manera diferent. La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estat de les primeres universitats catalanes en adoptar aquest procés seguint les línies marcades pels referents internacionals.
La URV ha té en marxa 27 experiències repartides entre 15 titulacions com pedagogia, treball social o dret
Tenint en compte això i els més de vint projectes d'APS que actualment té en marxa, se li va demanar que realitzes el taller "La institucionalització de l'aprenentatge servei a les universitats espanyoles" al 6è congrés del Global University Network for Innovation (GUNI) que va tenir lloc a mitjans del mes de maig a Barcelona.
Actualment 15 titulacions de la universitat tarragonina inclouen en els seus plans docents experiències d'APS: pedagogia, treball social, dret... En total són 27 les experiències que s'han dut a terme i que formen part del programa d'APS aprovat pel Consell de Govern de la universitat el febrer del 2012.
L'APS combina, tal i com el seu nom indica, l'aprenentatge amb el servei a la comunitat. Aquesta suma dóna lloc a un element nou amb un abast més ampli que el que tenen per separat els dos elements que en formen part.
Els nois i noies faran accions de servei a l’entorn per retirar vegetació cremada i recuperar conreus afectats pels focs, en el marc d’un projecte educatiu d’aprenentatge servei. Vénen d'agrupaments escoltes d'arreu de Catalunya i participen a la trobada “Trucaires per l’Empordà”, que tindrà lloc aquest cap de setmana.
Els propers 25 i 26 de maig, més d’un centenar de joves d’entre 17 i 19 anys, vinguts d’agrupaments escoltes d’arreu de Catalunya, participaran a la trobada “Trucaires per l’Empordà” a Capmany (Alt Empordà). El projecte consisteix a fer tasques de neteja i conservació de boscos en una zona que va ser devastada pels incendis de l’estiu del 2012 i on moltes famílies van veure com el seu dia a dia quedava greument afectat pels focs.
Durant el dissabte, els joves coneixeran de primera mà l’estat de la zona i els fets de l’estiu passat, de la mà de bombers, membres de l’ADF i famílies afectades. Diumenge, els participants faran accions de servei a l’entorn, tant al camp de futbol del poble com a cases i conreus de famílies afectades: retirar vegetació cremada, tallar arbustos morts, netejar sistemes de rec, construir murs de pedra, etc.
La iniciativa d’organitzar aquesta trobada sorgeix el mateix estiu del 2012. En motiu dels incendis, alguns escoltes van fundar un grup al Facebook per unir esforços per ajudar la zona afectada. A partir d’aquí i durant el curs 2012-2013 diversos grups de joves escoltes s’han implicat amb el suport a les famílies afectades i han fet accions de servei a Capmany. També han organitzat activitats obertes a altres persones que hi volguessin col·laborar.
La trobada és un projecte d’aprenentatge servei, una innovadora metodologia educativa que consisteix a fer una acció de servei a l’entorn i, alhora, formar-se sobre un tema concret. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya aposta des de fa anys per aquesta metodologia, formant part del grup motor del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei de Catalunya, juntament amb la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciències de l’Educació i la Diputació de Barcelona, entre altres. El projecte de dur a terme aquesta trobada ha rebut el suport de la Fundació Jaume Bofill, que també forma part del grup motor.
El servei a l’entorn, l’aprenentatge vivencial i el contacte amb la natura són alguns dels trets diferencials del mètode escolta, la manera d’educar pròpia de l’escoltisme, que és el moviment juvenil més gran del món i que a Catalunya compta amb 20.000 infants i joves.
La trobada “Trucaires per l’Empordà” té com a objectius promoure l’aprenentatge dels participants, conscienciar-los de la importància de cuidar la natura; fomentar l’escoltisme i el voluntariat arreu de Catalunya; i potenciar que joves escoltes de diferents zones del país es coneguin entre ells. L’organitza la Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya amb el suport de la Fundació Jaume Bofill i la col·laboració d’ADF Catalunya i l’Ajuntament de Capmany.
ECAS organitza, en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill i el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, un acte on s’abordarà com aquesta proposta educativa pot ajudar a millorar la situació d'una comunitat concreta i de les persones que el conformen.
Durant la jornada, que tindrà lloc el 10 de juny al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa, podreu conèixer experiències concretes d’Aprenentatge Servei desenvolupades des de diferents àmbits de treball, com és la promoció de la salut, l’intercanvi generacional i l’ajuda a altres persones.
Per participar-hi, només cal emplenar aquest formulari on line.
Programa
09.30h Acreditacions i recollida de materials
10.00h Benvinguda i presentació
10.25h Projecció del vídeo “Cuidem els nostres avis”
10.35h L’aprenentatge servei: educació pel compromís social
11.05h Taula d’experiència d’aprenentatge servei
12.05h Pausa – cafè
12.30h Aprenentatge servei i inclusió social. Presentació de la guia Inclusió social i aprenentatge i servei
13.00h Cloenda de la jornada
Aquest dissabte, diversos agrupaments escoltes participen a la Macedònia, una trobada en què nens, nenes i joves faran activitats per conèixer diverses problemàtiques socials relacionades amb la crisi i participaran en accions de servei a l'entorn.
L'objectiu de la trobada és acostar als nens i nenes els problemes socials que comporta la crisi, a partir de visions diferents i conflictes ciutadans d’actualitat (retallades en serveis públics, hipoteques, pau, pobresa, tercer món...), i fer que ells també posin el seu granet de sorra per millorar la situació actual.
Les activitats començaran a 2 quarts de 10 del matí amb un esmorzar per a tothom a base de macedònia, al Pla de la Seu de Tarragona. Després es repartiran en grups per diferents places i altres espais de la Part Alta.
Els més petits faran jocs i tallers per conèixer les diferents problemàtiques socials que actualment ens afecten. Els més grans descobriran algunes entitats, plataformes i iniciatives que treballen amb aquestes problemàtiques i hi faran un petit servei, ajudant amb alguna acció; seguint el mètode pedagògic de l'Aprenentatge Servei.
Es tracta d'organitzacions com Cau de Llunes, CGT Sanitat, la Plataforma SOS Ensenyament, la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, Casal L'Amic, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), etc.
Al migdia es farà la posada en comú de tot plegat, on cada grup plasmarà allò que ha après de forma artística en un plafó. Aquests plafons s’exposaran la setmana següent per diferents botigues de Tarragona i també a l’espai Kesse.
Durant tota la jornada hi haurà instal·lat un punt de recollida d’aliments, on es recollirà menjar per a la campanya "La fam no fa vacances" del Banc d’Aliments.
La Macedònia és un projecte de caire social sorgit de la Taula de Caps d'Agrupament (TACA) de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Hi participaran unes 600 persones entre infants, adolescents i joves, dels 6 als 18 anys, i gairebé un centenar de caps i responsables, dels diferents agrupaments escoltes i guies del Camp de Tarragona.
Aquest cap de setmana, Cardedeu ha acollit la TroPiCat, la Trobada de Pioners i Caravel·les de Catalunya, en què per primer cop joves de 14 a 17 anys d'arreu de les comarques catalanes han fet accions de servei a l’entorn i han contribuit a enfortir el moviment escolta i guia del país.
Un dels objectius de la trobada era fomentar el compromís dels joves perquè s’impliquin i contribueixin a transformar el seu entorn. Per això, els nois i noies van participar en 30 accions simultànies d’aprenentatge i servei a la comunitat, com netejar un refugi antiaeri i un bosc, pintar els patis de les escoles, fer un taller amb discapacitats, organitzar un mercat d’intercanvi o cuinar un àpat amb menjar de consum responsable.
En l'acte inaugural de la trobada, que va tenir lloc dissabte a la tarda, el president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Víctor Muntés, va manifestar: “Som aquí per fer dues coses: conèixer-nos millor i demostrar que els escoltes podem fer un món millor”.
Per la seva banda, el director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Reig, va recordar el seu pas per l’escoltisme i el guiatge: “Avui és un dia històric que recordareu vosaltres i recordarà el país. L’escoltisme és una escola de compromís: podem dir que avui aquí hi ha 2.300 ciutadans compromesos amb el país, el poble i l’entorn”.
L’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, també ex-escolta, va agraïr a tots els assistents la seva presència al poble. “A Catalunya hi ha molta gent que tenim la ferma convicció que cal treballar pel bé de la nostra gent i un exemple sou vosaltres”, va dir.
Tot i la intensa pluja, l'acampada i les activitats es van poder dur a terme amb normalitat. Després de l’acte d’inauguració, els participants es van dividir en 100 grups per fer activitats de ruta per Cardedeu, i la nit va acabar amb una vetlla. L'endemà al matí es van dur a terme les activitats de servei a l'entorn.
La trobada, organitzada per la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, amb el suport del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Ajuntament de Cardedeu, també va ser un espai de coneixença entre els joves de les tres associacions de l’escoltisme i el guiatge català, per enfortir i unir aquest moviment a nivell de país.
Amb l'objectiu de facilitar la inserció laboral dels joves i de les persones amb baixa qualificació formal, els ministres d'educació de la Unió Europea van acordar, el passat 26 de novembre, el reconeixement de les competències adquirides fora de l'educació formal. Preveuen que per a l'any 2018 l'aprenentatge informal i no formal seran reconeguts a l'àmbit educatiu i professional.
A la feina, participant a organitzacions de la societat civil o a través de recursos d'Internet pots aprendre i adquirir noves habilitats i competències. Ara com ara, però, no hi ha manera de demostrar aquests aprenentatges de manera oficial. En un món interconnectat, en què les tecnologies ens ofereixen noves maneres d'aprendre, la Unió Europea ha vist la necessitat de reconèixer de manera oficial l'aprenentatge no formal i informal. Considera que els sistemes d'educació i de qualificació han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allò que han après fora de l'escola i utilitzar-lo per la seva carrera o per poder seguir formant-se.
En l'actualitat, Finlàndia, França, Luxemburg i Holanda són els únics països de la Unió Europea que compten amb un sistema de reconeixement de la formació no formal i informal. Per a l'any 2018, però, la resta d'estats membres hauran de regular la validació de les capacitats i les competències adquirides fora de l'escola o la universitat. Així ho van acordar els vint-i-set ministres d'educació, el passat 26 de novembre, al consell d'Educació i Cultura celebrat a Brussel·les. La UE no marcarà un camí únic per fer-ho i permetrà que cada estat s'adapti a les seves singularitats.
Amb aquesta mesura, la UE pretén augmentar les oportunitats d'ocupació de la ciutadania, especialment les dels joves en situació d'atur i les dels treballadors/ores majors i amb poca qualificació.
Educació formal, no formal i informal
L'educació formal o reglada és l'ensenyament oficialment reconegut. Per contraposició, l'aprenentatge no formal són els coneixements adquirits fora de l'escola, la universitat, els centres de formació professional o altres institucions acadèmiques. Així, es considera educació no formal tota aquella activitat educativa organitzada que no formi part del sistema escolar establert, com ara, cursos, conferències, seminaris, formació en l'entorn laboral o amb recursos en línia, que no hagin donat lloc a l'obtenció d'una qualificació o d'un títol oficial.
L'aprenentatge informal, per la seva banda, és l'adquirit en llocs com la llar, el treball, associacions amb fins socials o esportius o "a través de la interacció quotidiana entre les persones". A més, inclou l'aprenentatge d'idiomes, de patrons i d'usos culturals.
Diferents institucions aboguen des de fa anys per la validació de l'educació no formal i informal, com ara, l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop), que treballa per millorar la cooperació europea en educació i formació professional a través de proves i experiència.
L'educació a casa també serà reconeguda
A nivell estatal, unes 2.000 famílies (no hi ha estadístiques oficials) opten per no portar els seus fills i filles a l'escola i fer tota l'educació a casa. És el que s'anomena ensenyament familiar i es considera aprenentatge informal.
En alguns estats europeus fan controls a través d'exàmens que permeten a l'Administració fer un seguiment de l'evolució dels menors; Espanya, però, és un dels pocs països de la UE en què no existeix cap regulació sobre l'educació a casa. Arran de l'acord dels ministres comunitaris, la validació d'aquest aprenentatge també s'haurà de regular.
El projecte de la FCVS Mirades, veure i viure el voluntariat ha estat escollit i presentat com un exemple de bona pràctica durant el Congreso Estatal de Voluntariado que s'ha dut a terme del 27 al 29 de novembre a Bilbao.
El projecte Mirades, veure i viure el voluntariat s'ha presentat durant el Congreso Estatal del Voluntariado, convocat per la Plataforma del Voluntariado de España (PVE), i celebrat del 27 al 29 de novembre a Bilbao.
Es tracta d'un reconeixement a la feina feta durant el curs 2011-2012, any en què s'ha posat en marxa aquest projecte de sensibilització sobre el voluntariat als joves a través dels centres educatius. El projecte, que ha estat un dels escollits entre una quarantena de propostes, ha tingut molt bona acollida a Bilbao pel seu caràcter novedós, la característica de ser un treball en xarxa, per l'ús de la metodologia d'Aprenentatge i Servei i pels resultats que s'han aconseguit.
Laia Curcoll, tècnica de comunicació de la FCVS i responsable del projecte, ha presentat l'objectiu, metodologia, conclusions i projecció de futur dins el marc d'intercanvi de Buenas Prácticas.
El projecte Mirades
Es tracta d'un projecte de sensibilització i apropament del voluntariat als joves basat en la metodologia d'Aprenentatge i Servei que es duu a terme dins el marc de les activitats del centre educatiu i en col·laboració amb entitats de voluntariat. Grups de 10 alumnes de 4t d'ESO i/o Batxillerat coneixen a fons una entitat social i la tasca dels seus voluntaris, i duen a terme un vídeo de presentació de 3 minuts que després serveix a l'entitat per donar-se a conèixer i explicar la seva tasca.
El resultat d'aquesta primera experiència ha estat 10 vídeos de presentació de 10 entitats federades: Avismón, Save the Children, SOM-Fundació Catalana Tutelar Aspanias, Centre d'Acollida Assís, Fundació Jubert Figueras, Fundació Servei Solidari, AACIC, Grup Àgata, Fundació Comtal i Associació Àgora.
Podeu veure els 10 vídeos a la pàgina: www.voluntaris.cat/sensibilitzacio
Les conclusions i valoracions del projecte per part dels participants i la pròpia FCVS són molt positives. D'una banda, tant entitats, alumnes i professorat consideren que el projecte és molt enriquidor i tots els el recomanarien a amics i companys de professió. D'altra banda, tant les entitats com el professorat asseguren que estan molt interessats a seguir treballant en projectes conjunts, i els alumnes asseguren que estarien disposats a fer un voluntariat en un 70%.
A partir de les conclusions i l'experiència obtinguda durant aquest primer any de projecte, la FCVS ha fet una reformulació del sistema de treball per tal de dotar de major autonomia als centres i entitats educatives, reduir costos i fer replicable i traslladable el projecte.
Si esteu interessats a participar-hi, podeu enviar un correu electrònic a: mirades@voluntaris.cat
Borsa de voluntariat Jove
Justament amb l'objectiu de faciliar la incorporació de joves al voluntariat, la FCVS ha posat en marxa un nou apartat jove a la Borsa de Voluntariat on hi ha un llistat d'entitats que poden acollir joves voluntaris menors d'edat (d'entre 16 i 18 anys amb autorització paterna). D'aquesta manera es dóna resposta a una necessitat detectada per l'equip de sensiblització de la FCVS que, des de fa més de 20 anys, duu a terme xerrades de sensibilització a les escoles.
L’educació en el lleure és un marc ideal per a l’Aprenentatge Servei (ApS), una pràctica educativa que consisteix a fer un servei a la comunitat mentre s’aprenen continguts, competències, activitats o valors. Diversos agrupaments escoltes de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya han dut a terme recentment exitoses experiències d’ApS, algunes de les quals s’han presentat en dues jornades que s’han fet aquest novembre a Barcelona.
Reflexionar sobre el desenvolupament de l’ApS en el temps lliure educatiu va ser l’objectiu, el passat 15 de novembre, d’un dels grups de treball de la V Trobada per a la Promoció de l’Aprenentatge Servei, organitzada pel Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i la Diputació de Barcelona, en què van participar-hi 60 persones procedents de 15 comunitats autònomes. L’espai va servir per conèixer i compartir experiències ApS en el marc del temps lliure educatiu de diversos territoris, i també reflexionar sobre les estratègies i les aliances a establir per estimular aquestes pràctiques.
Així mateix, es va analitzar i debatre l'experiència del Laboratori d’Aprenentatge Servei de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, una iniciativa d'aquest moviment educatiu per impulsar projectes innovadors amb metodologia ApS. El Laboratori, guardonat aquest any als Premis d’Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla, va esdevenir un instrument de millora de la qualitat pedagògica dels agrupaments escoltes a través de l’aprendre fent.
Diversos projectes duts a terme pels agrupaments escoltes en el marc del Laboratori s’han pogut conèixer més a fons aquest divendres, 16 de novembre, a la 4a Jornada Intercanvi d’Experiències d’ApS, organitzada pel Centre Promotor d'Aprenentatge Servei. Es tracta d’un espai de trobada, reflexió i diàleg entre persones que, bé com a professionals o com a voluntàries, estan interessades i treballen en projectes d'aprenentatge servei. S’hi han presentat en format pòster 8 experiències d’ApS dutes a terme per agrupaments de MEG.
Ja sigui com a professionals o com a voluntàries, totes les persones que estan interessades i treballen en projectes d’Aprenentatge Servei estan convidades a participar a la Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’ApS.
Des de la seva creació, el Centre Promotor d'Aprenentatge Servei convoca cada dos anys un espai de trobada, reflexió i diàleg entre persones que, bé com a professionals o com a voluntàries, estan interessades i treballen en projectes d'aprenentatge servei. Aquest any, la Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’ApS arriba a la quarta edició, amb el mateix objectiu: augmentar el bagatge d’experiències, de relacions i de coneixements dels participants.
Durant la jornada es presentaran experiències educatives d'aprenentatge servei reeixides i es debatrà sobre els processos d’implementació i desenvolupament d’aquestes experiències. Així mateix, es vol reflexionar sobre l’encaix d’aquestes experiències en el context actual i es vol facilitar l’intercanvi entre els participants per avançar en una mena de “Xarxa ApS”.
Els objectius de la jornada són promoure la reflexió i el debat entre els centres educatius i entitats que apliquen aquesta metodologia de treball educatiu, així com donar a conèixer bones pràctiques que s'hi estan desenvolupant. També es pretén aportar elements de reflexió teòrica i metodològica per millorar la implementació de l'aprenentatge servei en el nostre context educatiu i comunitari, alhora que es generen relacions i col·laboracions entre persones i institucions que creuen en l'aprenentatge servei com una forma concreta i eficient de treball per la participació democràtica i l'educació en valors.
La Jornada inclourà un espai, denominat Àgora d’experiències, en què els participants podran presentar les experiències que han dut a terme en l'àmbit de l'Aprenentatge Servei. Es durà a terme un treball en grups per àmbits temàtics de les experiències presentades en format pòster (trobareu el model del pòster a la web de l’esdeveniment).
La jornada tindrà lloc el proper 16 de novembre de 2012, a partir de les 16.30h, a l'Edifici Vagó-Recinte Escola Industrial (c/ Urgell, 187) de Barcelona. Aquí hi trobareu més informació i l'enllaç per a fer la inscripció (gratuïta). Per a més informació podeu escriure a centre@aprenentatgeservei.cat.
La destresa lingüística és una necessitat i un dret de tota la ciutadania. Aquest és un dels principals missatges del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre, per iniciativa del Consell d'Europa.
Cada dia es parlen a Europa més de 200 llengües europees, així com moltes altres provinents d'altres continents. El Consell Europeu advoca a favor del respecte per la diversitat cultural i lingüística i el suport a l'aprenentatge de llengües i, per reforçar aquesta tasca, des de l'any 2001 celebra el 26 de setembre el Dia Europeu de les Llengües.
Amb aquesta diada pretén celebrar la riquesa de la diversitat lingüística d'Europa i el valor que pot derivar-ne, així com fomentar l'aprenentatge d'idiomes: "L'aprenentatge de llengües d'altres pobles és una altra manera d'ajudar-nos a entendre'ns millor i superar les nostres diferències culturals".
A la plana web del Dia Europeu de les Llengües es poden trobar propostes per realitzar activitats en el marc d'aquesta festa.
El passat 15 de setembre va tenir lloc el Movidic, la trobada de monitores i monitors que es celebra anualment al Centre Esplai i que dóna el tret de sortida al curs dels esplais que formen part de la Fundació Catalana de l’Esplai.
El Movidic és un acte que serveix per donar el tret de sortida del curs dels esplais i per presentar la proposta educativa que treballarà la Fundació, la Federació Catalana de l’Esplai i els esplais que en formen part.
Aquest any la proposta educativa es diu “Teixint” i s’emmarca dins de la Campanya Ciutadania Compromesa que impulsa la Fundació Catalana de l’Esplai. Aquesta proposta educativa pretén impulsar i visibilitzar els projectes d’Aprenentatge i Servei fets per infants i joves.
La Campanya té la pretensió que els infants i joves esdevinguin ciutadans compromesos a través de la seva participació a la societat mitjançant accions adequades a la seva edat i possibilitats.
La finalitat és treballar la ciutadania compromesa a través de l’aprenentatge i servei
El Movidic va reunir prop de 200 monitores i monitors de lleure de tot Catalunyaque van compartir les seves experiències amb els infants, joves i famílies. Alhora també es van fer tallers formatius a fi de lliurar recursos pedagògics als monitors i monitores i es van definir les principals línies de treball per aquest curs.
Finalment, es va fer la proposta que cada setmana, a través del Facebook i el blog de la Fundació Catalana de l’Esplai es publicarà una experiència d'aprenentatge i servei, a fi de donar eines a les entitats per que les puguin aplicar a la seva activitat habitual.
Més enllà dels jocs com el parxís, el Monopoly, l'Hotel... existeix tot un ventall de jocs de tauler nous, que fomenten d'altres valors. N'és un exemple Ethica, un joc de taula per descobrir l'impacte social i ambiental de les activitats bancàries i buscar-hi alternatives responsables. S'ofereixen formacions per a educadors i facilitadors que el vulguin fer servir amb joves.
Explorar l'impacte social i ambiental de les activitats bancàries, les inversions i els negocis i aprendre a prendre decisions més responsables i ètiques pel que fa a la gestió dels diners. Tot això es pot transmetre a través d'un joc de tauler. Concretament, de la mà d'Ethica, un projecte europeu basat en la idea inicial de Reseau Financement Alternatif i portat a terme gràcies a les aportacions dels socis a Bèlgica, França, Polònia, Regne Unit, Suïssa i Catalunya.
El soci català que ha col·laborat en el desenvolupament del joc ha estat la cooperativa de treball Barcelonya, que dedica la seva energia tècnica i creativa a transformar percepcions i proposar solucions als reptes socials, ambientals i econòmics actuals.
Ethica ha estat dissenyat per ser jugat amb joves i adults a partir dels 15 anys als instituts de secundària, les universitats, les associacions juvenils, els grups d'educació d'adults i altres entorns on hi ha interès en la banca ètica. S'ha publicat en anglès, castellà, francès, polonès i català i es pot jugar amb un grup de sis a 27 jugadors.
Formacions per a facilitadors/ores, a Barcelona i Lleida
Ara toca donar a conèixer el joc entre el professorat, els facilitadors/ores i els educadors/ores per tal que puguin treure tot el suc al joc en els seus entorns d'aprenentatge. Els socis d'Ethica ofereixen sessions de formació que faciliten una explicació de les regles del joc, les tècniques per planificar i facilitar una sessió, consells sobre la utilització del joc per estimular el debat sobre les finances ètiques i idees per al seguiment de l'aprenentatge.
Les properes dues sessions es realitzaran a Catalunya. La primer serà a Barcelona, divendres 27 d'abril, de 15:00 a 20:00 hores, al Centre Cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) i la segona a Lleida el 16 de maig, també de 15:00 a 20:00 hores, a la seu de la Coordinadora d'ONG de Lleida (C/ Doctor Combelles, 11 baixos).
A les sessions formatives es podrà aconseguir una còpia del joc, però també hi ha la possibilitat de comprar-ne a través d'Internet i rebre'l a casa.
A la plana web d'aquest projecte també trobaràs d'altres recursos i eines per treballar les finances ètiques en entorns d'aprenentatge.
Cada cop es fan més evidents els progressos pel que fa al reconeixement de la tasca voluntària a l’hora d’optar a un lloc de treball i no només en les vacants d’entitats relacionades amb el Tercer Sector.
A dia d’avui sembla que ja ningú discuteix que el voluntariat és una via d’aprenentatge informal que ajuda a obtenir noves habilitats i competències més enllà de les que s’adquireixen als diferents centres educatius o al món laboral. Tanmateix, aquesta qualitat del voluntariat sembla que encara no està completament reconeguda al món laboral i en molts casos això es deu a la poca visibilitat i reconeixement que se li dóna. Sense esperar cap mena de retribució econòmica, els voluntaris obtenen altres tipus de recompenses vinculades en molts casos a la satisfacció personal de saber que estàs ajudant a aquells qui ho necessiten. En alguns casos les "recompenses" del voluntariat agafen la forma d’experiència i assoliment de noves capacitats. Habilitats organitzatives, responsabilitat, comunicació, treball en equip, gestió de conflictes... aquestes només són algunes de les capacitats que es poden treballar sent voluntari i que tenen una aplicació directa al món laboral.
A poc a poc les empreses comencen a tenir en compte l’experiència com a voluntaris de les persones que opten als llocs de treball
A finals d’agost del 2009 es va aprovar un Reial Decret que buscava regular el reconeixement de les competències professionals adquirides per l’experiència laboral. En aquest hi constava també com calia valorar i reconèixer l’acció voluntària feta. D’altra banda, algunes recomanacions de com aconseguir que la tasca voluntària feta tingui visibilitat i incidència apunten cap a l’ús del model comunitari de Currículum Vitae (CV). L’Europass, o Youthpass en el cas de CV per joves, ajuda a presentar les capacitats i qualificacions de manera senzilla i ordenada a partir de cinc documents diferents, cada un d’ells destinat a posar de manifest un aspecte concret de la formació personal. L’Europass no té un document dedicat estrictament a la presentació de l’experiència com a voluntari però el seu format facilita molt fer-ho evident i al mateix temps convida a la persona a donar-ho a conèixer com un element més de la seva formació.
El interès empresarial per la tasca voluntària
Sergio Guerrero ha estat voluntari i assegura que ell té tota l’experiència com a tal introduïda al seu currículum. Creu que és important donar-ho a conèixer: “Suposo que així els qui t’han de contractar veuen que ets una persona activa, amb ganes i iniciativa”. “En el meu cas es van interessar per la tasca feta com a voluntari quan em van fer l’entrevista”, comenta Guerrero referint-se a l’entrevista feta per una empresa de bricolatge on posteriorment el van contractar. Gemma Medina va ser voluntària als 18 anys i així consta també al seu currículum: “Hi tinc l’any en que ho vaig fer i el tipus de voluntariat”. En el seu cas també es van interessar per la feina realitzada com a voluntària, tot i no tenir massa a veure amb el lloc de treball al qual optava i al qual cal dir que va accedir: administrativa a una mútua.
Medina treballa a més a la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i afirma que a final de curs la majoria dels voluntaris demanen el certificat conforme han fet voluntariat. “El certificat no el poden convalidar per crèdits, però acredita que han estat voluntaris a un programa concret”, comenta Medina. En un futur, certificats d’aquest tipus poden ser útils als joves per demostrar que realment han estat col·laborant amb una associació, organització o fundació de manera altruista.
Aquests dos exemples il·lustren que a poc a poc les empreses comencen a tenir en compte l’experiència com a voluntaris de les persones que opten als llocs de treball i que són conscients que aquesta tasca permet desenvolupar un seguit de capacitats que no només són útils dins entitats del Tercer Sector sinó també al món laboral en el seu conjunt.
Els agrupaments i els esplais són una important via per l’adquisició d'experiència com a educador i dinamitzador
En el món laboral relacionat amb l'educació és on probablement el voluntariat està millor valorat. Sovint a les ofertes de feina per monitors de casals d’estiu o cases de colònies es demana experiència. Els agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i els esplais són una important via per l’adquisició d’aquesta experiència com a educador i dinamitzador. D’aquest voluntariat de lleure n’emanen doncs unes habilitats que posades en relleu poden marcar la diferència a l’hora d’aconseguir un lloc de treball. Per tal que els caps i monitors siguin conscients de les capacitats que desenvolupen a diari, el Movimiento Scout Católico (MSC) ha posat a disposició dels voluntaris ¡Valorízate!. Si bé aquesta eina està pensada pel sector específic dels voluntaris de lleure, un cop d’ull ràpid pot servir a qualsevol per prendre consciència de quines capacitats té més desenvolupades i quines habilitats li caldria treballar.
La 3ra Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei, organitzada pel Centre Promotor d’Aprenentatge Servei amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, comptarà amb la participació de diverses persones, grups de treball i entitats que compartiran les seves experiències d’aprenentatge servei.
L’acte se celebrarà el dia 15 d’octubre a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona (Recinte de l’Escola Industrial, C/Urgell, 187, Barcelona). Per poder participar-hi cal omplir el següent formulari abans del proper dia 12 d’octubre. Aquest és un acte gratuït i té places limitades.
Aquestes jornades tenen l’objectiu de promoure la reflexió i el debat entre els centres educatius i entitats que apliquen APS, donar a conèixer bones pràctiques que s’estan desenvolupant i aportar elements de reflexió teòrica i metodològica per millorar la implementació de l’aprenentatge servei en el nostre context educatiu i comunitari.
Consulta el programa de la 3ra Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei.
El web d’Aprenentatge Servei és un fòrum de debat en matèria d’educació, organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest espai virtual té l’objectiu de promoure el debat sobre temes d’actualitat i de fons per afrontar els reptes i problemes de l’educació en el context social, polític i econòmic que vivim.
L'any 2010 és l'Any Europeu contra la Pobresa i la Exclusió Social. Amb aquest motiu, la revista digital eLearning papers ha decidit dedicar el número 19 de la seva publicació a fer-nos arribar experiències que ens relaten com es poden fer servir les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en processos d'aprenentatge amb l'objectiu de reduir la exclusió social.
Partim de la idea que les TIC formen part de la nostra vida quotidiana i estan presents en cada vegada més activitats habituals (a la feina, a les comunicacions i relacions diàries, gestions amb la administració, ...). Aquest fet fa que les persones amb dificultat d'accés a aquestes es trobin amb una situació de desavantatge, creant l'anomenada fractura digital. Pal·liar aquesta fractura no és només garantir l'accés a les TIC, si no garantir que el treball amb aquestes estigui integrat dintre de les dinàmiques dels col·lectius amb risc d'exclusió i siguin utilitzades per aquells amb la fi de participar en pràctiques socials significatives. Per que això es doni s'ha de produir processos d'aprenentatge significatius per a aquests col·lectius en risc d'exclusió social.
Les experiències relatades ens apropen a cinc processos d'aprenentatge a través de les TIC. Els articles d'aquesta edició de la revista relaten:
Capacitar a les minories lingüístiques a través de la tecnologia: Quin camí seguir?
Amb aquest article l'autora ens relata com les TIC permeten reduir les desigualtats de les minories lingüístiques, reduint dinàmiques d'exclusió i augmentant la cohesió social.
Del engany al aprenentatge: una via per transformar màquines escurabutxaques il·legals
Aquesta experiència apropa la tecnologia a través del reciclatge de màquines escurabutxaques confiscades pel govern brasiler. Aquestes màquines, un cop reconvertides, ofereixen accés a les TIC a escoles primàries públiques, al mateix moment que generen oportunitats de d'inclusió social.
Tecnologies digitals i escola inclusiva
El grup d'Accessibilitat a Continguts Educatius de la ONCE ha preparat tot un conjunt de materias per que la inclusió de les TIC en les escoles no suposi una situació d'exclusió per als alumnes amb discapacitat visual.
Com les noves tecnologies poden contribuir a limitar les “discapacitats invisibles”
En aquest article es relata el projecte de creació d'entorns d'aprenentatge virtuals que permetin a les persones amb dislèxia seguir els processos d'aprenentatge inclusius.
Ús de les TIC i la música electrònica per reduir l'abandó escolar en Europa
El programa e- Motion vol transformar els processos d'ensenyança – aprenentatge amb mètodes originals a la fi de reduir l'abandó escolar entre els joves amb risc d'exclusió social.
Podeu consultar aquests articles en el seu idioma original a la plana web de la revista, o llegir-ne els resums i un editorial introductori a la edició en pdf.
Elearning papers és una revista digital que aporta noves visions sobre les possibilitats, reptes, oportunitats i línies de futur del aprenentatge en entorns virtuals (e-learning). Aporta punts de vista sobre la situació actual i tendències del e-learning en les diferents comunitats (universitària, escolar, empresarial, institucional o civil). Aquesta revista té una difusió a nivell europeu, i ofereix la traducció de la editorial així com dels resums en 21 idiomes diferents.
Les persones que treballen des del voluntariat, ho fan per “vocació de servei”. Des de ja fa temps, diverses entitats del tercer sector han tornant a reivindicar el servei com una eina de gran utilitat per a educar i transformar la societat, especialment per la seva dimensió comunitària.
Les persones que treballen des del voluntariat, ho fan per “vocació de servei”. El terme servei, però, no està exempt de controvèrsies i sovint ens resulta incòmode per les diferents connotacions que se li atribueixen; des de ja fa temps, en canvi, diverses entitats del tercer sector han tornant a reivindicar el servei com una eina de gran utilitat per a educar i transformar la societat, especialment per la seva dimensió comunitària. La metodologia innovadora de l’Aprenentatge Servei (APS) fomentada pel Centre Promotor de l’APS, és una eina de gran utilitat per donar rellevància als dos components bàsics de l’experiència de servei: la transformació de l’individu i la transformació social.
El Centre Promotor de l’APS el definieix com a “proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.”
Roser Batlle, pedagoga especializada en aprenentatge servei, membre de la Fundació Esplai, de la Fundació Zerbikas i del Centre Promotor d’Aprenentatge de Server de Catalunya, a més a més, de ser escollida el 2008 com a Emprenedora Social d’Ashoka per promoure i difundir l’aprenentatge-servei a l’estat espanyol, també ho explica en el següent vídeo:
Com crear un projecte d’APS?
Dur a terme un projecte d’APS és un procés complex que consta de diverses fases. Un element important del procés és anar introduint, en cada etapa, un espai de reflexió i interiorització. Aquest exercici d’avaluació continuada permetrà assimilar els aprenentatges de cadascuna de les etapes, alhora que millorar-lo constantment i corregir els errors que hàgim pogut cometre en el disseny inicial.
1) Planificar i dissenyar el projecte:
Abans de res, els educadors han de treballar amb el grup l’anàlisi de les problemàtiques que té la comunitat i quines responen als interessos i motivacions dels infants o joves. Un cop trobat l’àmbit d’actuació caldrà determinar un servei necessari i del qual se’n pugui treure un rendiment pedagògic elevat. A partir d’aquí, cal cercar una entitat que el posi en contacte amb la realitat en la que es vol treballar. Per a una millor avaluació del projecte a posteriori caldrà plasmar per escrit els objectius del projecte i la planificació detallada de l’organització del treball: Què volem aprendre? Com volem transformar la nostra realitat social? Quines accions realitzarem per satisfer aquests objectius? Com ens organitzem per realitzar-les? Quines responsabilitats assumeix cadascú?
2) Execució del projecte:
És primordial prestar un suport continuat als joves durant l’execució del projecte, fent un acompanyament exhaustiu de l’aprenentatge, perquè la seva vivencialitat i immediatesa de vegades fan passar per alt experiències significatives de les quals es pot aprendre molt. Aquesta experiència, a més, és rellevant no només per als receptors del servei i els seus executors, sinó per a tota la comunitat o d’altres grups de joves que busquin idees per a realitzar un projecte d’APS. Val la pena registrar el projecte amb vídeos, fotografies... per tal que les idees, experiències i reflexions puguin ser útils a d’altres col•lectius.
3) Cloenda i avaluació:
Finalment, cal fer memòria dels objectius plantejats inicialment, tant pel què fa al servei com a l’aprenentatge. Es pot valorar l’aprenentatge des de 3 dimensions: els conceptes, els procediments i habilitats, i les actituds i valors. Cal recollir una reflexió final personal i grupal sobre aquesta experiència adquirida.
Val la pena que també l’avaluació sigui conjunta amb l’entitat col•laboradora amb el projecte i els seus beneficiaris, el què possibilitarà que assumeixi un compromís permanent amb el projecte i l’entitat.
Actualment, diverses entitats treballen l’aprenentatge de servei, algunes desenvolupant projectes i d’altres dins dels seus objectius de treball estratègics. En són un exemple la Fundació Catalana de l’Esplai, la qual va instaurar a tots els seus esplais una proposta educativa pel curs 2006/07 anomenada “Compartir, donar i rebre”, o Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que basen el seu eix temàtic del curs 09/10 en el aprenentatge de servei. Des d’Escoltes Catalans han desenvolupat el projecte La Murga. Totes aquestes entitats i d’altres treballen a través de l’APS per promoure una ciutadania compromesa.
- Articles de MEG: “L’eix de curs 2009-2010: el servei” i “Aprenentatge Servei (APS): una metodologia innovadora” (revista interna de l’entitat El Correu, número 70).
- Document “20 experiències de l’APS” de la Fundació Catalana de l’Esplai (desembre 2005).
- Reportatge del projecte La Murga d’Escoltes Catalans (BCN Educació, núm. 71, setembre 2009, pàg 8-9).
