La lletra de persones que han viscut al carrer convertida en tipografies que es poden adquirir. Aquesta és la idea de HomelessFonts.org, un nou portal web impulsat per Arrels Fundació.
La lletra de persones que han viscut al carrer convertida en tipografies que persones a títol individual i empreses poden adquirir i utilitzar en els seus projectes. Aquesta és la idea de HomelessFonts.org, un portal impulsat per Arrels, en col·laboració amb ll'agència de publicitat The CyranosMacCann.
“Aquesta és una campanya que utilitza la lletra de persones que han viscut al carrer, les majúscules, les minúscules o frases que la gent escriu. Esperem que interessi”. Qui parla és la Loraine, una de les 10 persones que han viscut al carrer i que participen al projecte HomelessFonts.org. A través d’aquest web, persones a títol individual i empreses petites i grans poden adquirir tipografies fetes per persones sense llar per fer-les servir en els seus projectes.
La iniciativa la posem en marxa des d’Arrels Fundació, en col·laboració amb l’agència de publicitat The CyranosMacCann, amb l’objectiu de dignificar d’una manera diferent la vida de les persones sense llar. “És una manera creativa de posar sobre la taula i de transformar la visió que es té sobre la problemàtica de les persones sense llar”, explica el director d’Arrels, Ferran Busquets.
Per fer realitat el projecte es van realitzar diferents tallers on les persones participants van plasmar la seva lletra manuscrita que, després, s’ha digitalitzat amb el suport de dissenyadors i experts col·laboradors. Una d’aquestes tipografies és la de la Loraine, la lletra de la qual ja ha estat utilitzada per una empresa.
Una altra de les tipografies que recull el projecte és la del Guillermo, que explica: “Quan escrius en un cartró, no és una cosa maca, perquè estàs transmetent una cosa que et fa mal”, com és viure al carrer. “El pitjor que m’ha passat vivint al carrer és saber que m’han fet fora de la societat a la qual pertany”, continua el Guillermo.
Hi ha vàries maneres d’adquirir les tipografies recollides a HomelessFonts.org, segons si la persona interessada és un particular o un grup o empresa. Les tipografies es poden utilitzar en els materials d’identitat corporativa (papereria, packaging, pàgina web, etc) i també es poden fer servir en les xarxes socials, descarregant una app de pagament.
Per saber més del projecte visita HomelessFonts.org
Arrels Fundació engega una campanya de préstecs solidaris per garantir el funcionament diari de l’entitat i assegurar així els serveis que ofereixen a persones sense llar.
L'objectiu de la Arrels Fundació és obtenir préstecs a partir de 3.000 euros, que retornaran en 6 mesos o un any, i que els permetran finançar els projectes de l'entitat i facilitar la seva tasca diària. La necessitat ve de l’endarreriment en el cobrament de les subvencions públiques. Amb els préstecs solidaris, Arrels Fundació busca anticipar-se a possibles problemes provocats per aquest retard i evitar les despeses financeres que es generen a l’haver de contractar pòlisses als bancs. L’any passat, aquestes pòlisses van significar una despesa de 37.700 euros.
Fins al moment, 34 persones s’han sumat a la campanya de préstecs solidaris, aportant 148.200 euros. Aquests diners equivalen a 6.821 nits d’allotjament i 5.593 àpats.
La Arrels Fundació compta amb uns 300 voluntaris que ajuden a fer viable la seva tasca i poder atendre a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona.
No tenir una llar és un problema comú a les principals ciutats europees i les directives que des de la Unió Europea s’emeten sobre aquesta qüestió, influeixen després en les legislacions estatals. És per aquest motiu que en vistes a les eleccions europees del proper 25 de maig, la Arrels Fundació ha elaborat una dotzena de propostes i reflexions per millorar la realitat de les persones sense sostre.
Arrels se suma al Congrés Mundial de Mòbils amb un model de cartró i l’aplicació ‘Nobody sleeping on the street’, per explicar que a Barcelona 900 persones dormen al carrer i animar a col·laborar.
Des del dilluns 24 de febrer, voluntaris, treballadors i persones ateses per Arrels reparteixen als recintes firals els prop de 3.000 mòbils de cartró que han preparat per a aquest certamen, que enguany aplega més de 70.000 persones i suposa una injecció de capital molt important per a la ciutat.
“Per a nosaltres es tracta d’un mòbil d’última generació, en el sentit que esperem que molts dels assistents a aquest congrés pertanyin a la generació que faci possible que ningú hagi de viure al carrer”, afirma el director d’Arrels, Ferran Busquets.
L’aplicació mòbil que presenten dóna opció a col·laborar econòmicament a persones a títol individual i a empreses i grups i explica el que es pot fer amb els fons recaptats. Per exemple, amb 10 euros l’equip de carrer d’Arrels pot realitzar tres visites i amb 20 euros es pot pagar una nit de pensió. Amb 45 euros s’ofereixen tots els àpats d’una setmana a una persona sense sostre, i amb 350 euros es cobreix el lloguer d’un pis un poden viure tres persones.
La Fundació Arrels té en el seu web una fitxa per avisar que una persona viu al carrer.
La Fundació Arrels té un servei de localitzador de persones sense llar a través del seu web; si algú detecta una persona dormint pels carrers de Barcelona pot emplenar la fitxa que es troba en el web d'Arrels i enviar-la a l'entitat; la informació que es demana és mínima (sexe, edat aproximada, lloc on l'ha vista). Quan es rep l'avís, Arrels activa els seus equips que treballen en xarxa amb altres equips de Barcelona per veure si es coneix la identitat de la persona i estudiar la millor manera d'abordar el tema.
Arrels és conscient que el procés per a què una persona deixi el carrer pot ser lent i complex, per això adverteix que si algú ha passat un avís localitzador i continua veient la persona vivint al carrer, no es frustri, ans al contrari, estigui convençut que ha fet el que havia de fer. Cal tenir present que el fet que una persona visqui al carrer no és un tema policial sinó d’atenció social i, per tant, no es pot treure una persona del carrer per la força.
Arrels també recomana trucar als equips de carrer de l’Ajuntament de Barcelona, als telèfons: 934 864 991 - 900 703 030
La Fundació Arrels va néixer a Barcelona l'any 1987 i treballa per a que ningú dormi al carrer. Des de la seva creació han acompanyat més de 8.000 persones sense llar en el seu camí per retornar-los l'autonomia. Arrels recorda que actualment es calcula que hi ha prop de 3.000 persones dormint als carrers de Barcelona.
El 20% de les persones sense llar a Espanya són dones. Al carrer hi ha menys dones però estan pitjor. Els recursos tenen el repte d’atendre necessitats específiques i treure-les de la invisibilitat.
Una bogeria va fer que la Sarabia perdés casa seva, el seu fill, i arribés al carrer per quedar-se durant sis anys. Però des de fa un any està decidida a complir una bogeria encara més gran: recuperar la seva vida i no tornar al carrer. Amb 43 anys, li agradaria poder tornar a treballar i, de fet, des de fa poc participa a un taller on l’ajuden a buscar feina. “Sóc una dona nova però vull anar amb molt de compte. Fa un any que vaig deixar de beure i vull continuar la teràpia”, explica.
Com la Sarabia, moltes altres dones han viscut o viuen al carrer. Comparades amb el nombre total de persones sense llar són una minoria invisible. Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades a finals de 2012 i que es refereixen a la realitat de les persones sense llar a centres d’allotjament i per menjar, xifren en un 20% les dones sense llar. El 57% són de nacionalitat espanyola i la meitat diu no tenir bona salut.
A Barcelona, la Llar de Pau acompanya específicament dones en situació de sense llar. L’any passat per aquesta casa de convalescència van passar 60 dones, totes en un estat de salut molt fràgil. “El perfil de les dones que arriben a la Llar de Pau ha evolucionat; moltes estan desemparades i amb malaltia mental, i això és un reflex de la situació al carrer, on les dones estan pitjor”, afirma Albert Sabatés, director de la Llar de Pau.
El cas de l’Àngela és un exemple. Amb 49 anys, ha passat l’última dècada amb molta angoixa. En poc temps va perdre dos éssers estimats, es va separar del marit i va patir una embòlia que la va fer depenent de crosses per caminar. Amb problemes d’alcoholisme, va deixar el seu pis i va passar per vàries habitacions de relloguer fins arribar al carrer, on va estar un temps amb la seva parella. A principis d’any va arribar a la Llar de Pau per recuperar-se físicament i mentalment i ara té ganes de seguir endavant i “de tornar a tenir una llar” amb el seu fill.
Exposades a més violència
L’Àngela i la Sarabia coincideixen: no li desitgen a ningú acabar al carrer, i menys encara a una dona. “Els primers mesos d’estar al carrer no podia dormir, passava les nits donant voltes i a les 7 del matí em posava a dormir. Una vegada mentre dormia em van robar la manta però no em vaig atrevir a dir res per por a una agressió”, recorda la Sarabia.
Les dades de l’INE confirmen les paraules de la Sarabia: al 40% de les dones sense llar les han agredit, el 61% han patit robatoris i el 24% han estat víctimes d’agressions sexuals. Potser per això les dones al carrer eviten zones com parcs i jardins foscos i tenen més predisposició a anar en grup, assenyala l’informe La situació de les persones sense llar a Barcelona de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar.
Pensar més en les dones
Segons l’estudi Les persones en situació de sense llar de Barcelona, de la Fundació Bofill, percentualment hi ha més dones sense llar als centres residencials que al carrer; això es deu a que en el cas de les dones soles amb fills o que pateixen major vulnerabilitat, abans de quedar-se al carrer, accedeixen a recursos com habitacions de lloguer, centres específics o pensions. A Barcelona existeixen centres per a persones sense llar que són mixtes, altres només per a homes i uns pocs, com la Llar de Pau, que s’adrecen específicament a dones.
“Una de les qüestions a millorar és que en els centres l’atenció a la dona en els aspectes més bàsics està identificada però no contemplada”, afirma Anna Skoumal, treballadora social a Arrels Fundació, que afegeix: “Les dones necessiten coses diferents. Com és que als homes s’ofereix poder afaitar-se i les dones no es poden depilar? Per a una dona, la imatge i la higiene són molt importants i estan vinculades a l’autoestima”.
Un dels reptes importants és potenciar la perspectiva de gènere als serveis i activitats que s’ofereixen des dels centres d’acollida mixtes i recolzar recursos específics per a dones “perquè hi ha dones que, per determinades circumstàncies, presenten un procés de recuperació més lent, no volen saber res dels homes i necessiten un espai on trobar-se segures”, assegura Anna Skoumal.
I encara hi ha més reptes, com enfortir la xarxa d’atenció a la salut física i mental. Segons Albert Sabatés, de la Llar de Pau, “moltes dones entren en una llista d’espera massa llarga quan demanen accedir a tractaments de salut mental i addiccions”. “A la xarxa de salut no hi ha places suficients i en ocasions s’afegeix la dificultat que els centres no volen acollir persones amb diferents problemes alhora, com problemes de salut mental i problemes de drogues o alcohol.”
Calen més pisos que esdevinguin la llar definitiva per a les dones sense llar, que incorporin la visió de gènere i ofereixin suport. I cal fomentar la inclusió laboral i superar les desavantatges que, a vegades, les dones han de superar per motius de gènere.
Arrels Fundació i Solidaritat UB han engegat aquest octubre un seguit d'activitats per apropar l'experiència de persones sense llar a la comunitat universitària i oferir-los recursos pràctics.
El nombre de persones que avui no poden gaudir d'una llar a Barcelona arriba quasi a les 3.000, segons els informes del Servei d'Inserció Social (SIS) i els recomptes de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL). D'aquestes, vora 900 dormen al carrer; quasi 600, en assentaments temporals i més de 1.400 ho fan en centres públics i privats de la ciutat. Els casos de persones sense sostre a Barcelona han crescut, des del 2008, un 54,8%.
La Universitat de Barcelona (UB), a través de la Fundació Solidaritat UB i la Fundació Arrels -que durant els darrers 25 anys ha atès més de 7.500 persones sense llar-, van signar el passat setembre un acord de col·laboració per unir esforços i sensibilitzar la comunitat universitària en favor de les persones sense sostre de Barcelona, iniciativa que donarà embranzida a la campanya d'Arrels "Ningú dormint al carrer".
La iniciativa s'ha engegat aquest mes d’octubre de la mà de l'il·lustrador Miquel Fuster, que va oferir la primera xerrada sobre la seva experiència vivint al carrer durant més de 15 anys. A les conferències, però, s’hi afegeixen altres activitats de conscienciació com passejades per Barcelona per acostar-se en primera persona a una altra realitat. Les properes caminades seran el dia 19 de novembre a les 10h i el dia 20 a les 16h.
Paral·lelament a la tasca de sensibilització, el projecte impulsat per la UB i Arrels dóna recursos pràctics per a les persones sense llar: d'una banda, s'han col·locat àrees de recollida de roba i sabates a diferents facultats de la UB. Segons Enrique Garcia, responsable de Voluntariat UB, "la iniciativa està tenint molt bona rebuda a nivell universitari, tant per assistència als esdeveniments com per la roba i sabates recollides, que ja han desbordat els primers contenidors facilitats a les facultats".
D'altra banda, Arrels ha posat a disposició dels qui ho necessitin i a través de la Fundació Josep Finestres, serveis d’atenció bàsica d’odontologia i podologia. Maria Pomés, de la Fundació Arrels, explica que malgrat que el programa tot just s'ha encetat i, per tant, cal esperar per veure'n el veritable impacte, "ja han començat a rebre les primeres visites als centres, la qual cosa indica que, poc a poc, va quallant".
Enrique Garcia explica que la tasca de la Fundació Solidaritat UB creix gràcies a l'activitat conjunta i la col·laboració amb entitats properes com la Fundació Arrels, unió d'esforços que permet acostar-se i intervenir en els àmbits d’extrema pobresa de Barcelona.
Arrels Fundació engega aquesta tardor una campanya de sensibilització per tal que les persones que han viscut al carrer realitzin visites guiades per la Ciutat Comtal.
La iniciativa pretén que les persones que han dormit al carrer mostrin amb els seus ulls la ciutat i ensenyin els llocs on la gent sense sostre passa la nit o menja. La campanya, que ja s’ha portat a terme a altres ciutats com Amsterdam, Berlín i Copenhaguen, vol fomentar l’empatia amb les persones sense sostre i que aquestes puguin explicar la seva història.
El projecte està adreçat als més joves. En aquest sentit, Arrels Fundació ja ha treballat amb projectes de sensibilització destinats a la joventut i ha detectat que el testimoni de les persones ateses és el que més impacta. “Una de les preguntes que sempre fan els nois i noies és 'Com heu acabat al carrer?'. Amb aquesta campanya, ho podran conèixer in situ”, indica la responsable de comunicació d’Arrels Fundació, Olga Garcia.
Les rutes per Barcelona són el resultat de la col·laboració de la Fundació Arrels amb el projecte aprovat i finançat per la Unió Europea ‘Passejant Junts’. Aquest té per objectiu que els joves reflexionin sobre la problemàtica de la gent sense llar al mateix temps que descobreixen una nova manera d’entendre la seva ciutat i la gent que hi viu.
Arrels Fundació és una entitat nascuda l’any 1987 dedicada a l’atenció de les persones sense sostre de Barcelona. La Fundació ha alertat que des del 2008 el nombre de gent que dorm al ras ha incrementat un 32%, arribant actualment a les 800 persones a Barcelona. A més, Olga Garcia, destaca que ha incrementat un 11% del total el nombre de menors de 34 anys que van rebre atenció l’any 2012.
Cada cop són més les persones que es veuen avocades a viure al carrer. Entitats com la Fundació Arrels treballen tant per atendre-les com per sensibilitzar la societat. Així, s'han desenvolupat diverses iniciatives per donar eines a aquestes persones a través de les quals explicar les seves experiències en primera persona, tot millorant l'autoestima i afavorint la inclusió social.
El 27 de juny s'ha estrenat al Cinema Maldà de Barcelona el documental "Piso compartido" que explica les vivències de persones que han viscut al carrer i ara conviuen en una casa d'acollida. Durant els darrers anys, les entitats que treballen per la inclusió social de persones sense llar han utilitzat diferents expressions artístiques i eines 2.0 per donar-los veu i apoderar-los.
L'audiovisual n'és una, però també s'han fet projectes amb la xarxa social Twitter o els blogs, per exemple. El mitjà pot ser diferent, però totes aquestes iniciatives persegueixen el mateix objectiu: Ajudar aquestes persones a recuperar l'autoestima i afavorir la seva inclusió social i laboral.
La productora De tot arreu va filmar durant més d'un any la vida a la Llar Ronda, una casa d'acollida per a persones en risc d'exclusió social de la Fundació Mambré. El resultat ha estat el documental "Piso compartido" que s'acaba d'estrenar. L'obra explica les vides d'un grup de persones que, després d'haver fet diversos passos per sortir de la vida al carrer, han accedit a un pis on conviuen amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació.
Els creadors expliquen que hi han trobat "històries tan dures com diferents, però amb una realitat comú: tots lluiten per tirar endavant". També asseguren que l'obra ajudarà a entendre millor la situació d'aquestes persones que "podria ser la de qualsevol de nosaltres".
Miquel Fuster, dibuixant de còmics i pintor, ha passat 15 anys de la seva vida al carrer. Amb el suport d'Arrels Fundació i amb la seva tenacitat, no només ha aconseguit deixar el carrer, sinó que ha explicat la seva experiència al còmic "Miguel Fuster, 15 años en la calle", publicat l'any 2010.
Abans del còmic, ja explicava les seves vivències al blog Miquel, quince años en la calle, on encara continua escrivint. També imparteix xerrades a instituts, universitats, caus... per explicar als joves com va viure al carrer, tot parlant de les addiccions i els seus perills, la injustícia i l'exclusió social.
A partir d'un taller de vídeoart i autoretrat, onze persones que viuen en centres d'acollida de Barcelona van presentar el passat mes de gener de 2013 curtmetratges sobre les seves vivències.
L'objectiu era doble: D'una banda, aquest autoretrat els ha permès escoltar-se a si mateixos, recuperar l'autoestima i confiança que els ha de permetre afrontar amb més seguretat el present i el futur, i assolir una reintegració a la societat. D'altra banda, els curtmetratges seran projectats a instituts i universitats, per tal de conscienciar els i les joves sobre l'abús de l'alcohol i les drogues, així com de les duresa de la vida al carrer.
"En verano, cuando vives en la calle, tienes más movilidad y te atreves a cambiarte de sitio unos días, incluso ir a otra ciudad.”. És un missatge publicat per Plácido Moreno (@Placido_Mo) a Twitter el 27 de juny. En realitat Plácido no és una única persona, sinó que són Juan Carlos, Jaume, Martín, Gema, Josep, Jesús i José. Persones que van viure al carrer i a través d'aquest compte de Twitter expliquen com era el seu dia a dia. Ho fan des de fa més de 2 anys.
Els textos que es publiquen a @Placido_Mo són frases reals aportades per aquestes set persones que reben l'acompanyament de la Fundació Arrels, que va posar en marxa el projecte per donar veu a les persones sense llar, divulgar les seves vivències i donar a conèixer els seus pensaments i sensacions.
Las personas de @Placido_Mo ya no viven en la calle. La semana que viene os contaremos cómo es ahora nuestra vida. ¡Podéis preguntar!!
— Plácido Moreno (@Placido_Mo) June 27, 2013
Arrels va atendre l’any 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que al 2007. De totes les persones ateses, 454 van arribar a l’entitat per primera vegada.
Les xifres preocupen perquè aquesta gent fa temps que va arribar al carrer i necessita molt suport, és cada vegada més jove i molta es troba en situació irregular. Calen polítiques enfocades a aquesta realitat. En cas contrari, més persones arribaran al carrer en pocs anys i cada vegada serà més fàcil arribar-hi que no pas sortir.
Arrels va atendre al 2012 un total de 1.287 persones, un 23% més que a l’any 2007. La majoria són homes, el 20% ha nascut a Catalunya i un altre 20% procedeix de la resta de l’Estat però fa anys que van arribar. El 15% de les persones venen de països europeus i el 14% són extracomunitàries que en la majoria dels casos es troben en situació irregular i que no poden accedir als ajuts públics pels entrebancs i els buits legals existents. Les dades es recullen en la Memòria Anual d'Arrels que es pot consultar en aquest web i en versió pdf.
L’increment del 23% de persones ateses respecte el 2007 es deu a diversos factors:
Les 1.287 persones sense llar ateses per Arrels comparteixen dues característiques: totes elles viuen una situació de màxima vulnerabilitat i la majoria no arribaran mai a ser completament autònomes. Els motius són diversos:
454 persones ateses noves
Destaca també que del total de les 1.287 persones ateses l’any passat, 454 van arribar a Arrels per primera vegada. El 41% d’aquestes persones té menys de 50 anys i procedeix en un 40% de països extracomunitaris i europeus. En aquest context, Arrels ha notat un augment de les persones que truquen a l’entitat demanant informació o assessorament sobre què fer perquè estan a punt de perdre casa seva, coneixen algun familiar amb aquesta problemàtica o han detectat una persona vivint al carrer al seu barri.
L’augment de persones sense sostre ateses per Arrels coincideix amb la tendència a altres països europeus. Segons la plataforma europea Feantsa, a la Unió Europea 410.000 persones viuen al carrer i en els darrers cinc anys ha augmentat el nombre de persones al carrer a 17 països, entre ells Alemanya, Anglaterra, França, Portugal i l’Estat espanyol. A Barcelona, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar també ho confirmava a principis del 2012: a la capital catalana hi ha gairebé 3.000 persones sense llar, un 32% més que cinc anys abans.
Més treball de carrer i allotjament
De mitjana, l’any passat Arrels va visitar cada dia pels carrers de Barcelona 15 persones sense llar. En total va contactar amb 455 persones al carrer, un 36% per primer cop. Algunes d’aquestes persones les veiem unes poques vegades i després desapareixen perquè es mouen per la ciutat, entren a altres recursos o marxen; totes comparteixen tenir molts pocs recursos per sortir-se i una salut fràgil.
"Des d’Arrels atenem les persones més deteriorades, amb una salut més fràgil i una situació de cronificació greu que normalment tenen una edat més avançada; malgrat això, percebem que les persones que viuen al carrer són cada vegada més joves", afirma Miquel Julià, responsable de l’equip de carrer d’Arrels Fundació. En l’actualitat, i segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, unes 800 persones dormen a la via pública a Barcelona.
Per millorar l’atenció a les persones que viuen al carrer, Arrels està ampliant el seu equip de carrer. La idea és millorar la cobertura de totes les zones de Barcelona i ampliar l’horari de rutes de carrer fent-les també a la nit. També es vol fer coincidir les zones de ruta de carrer amb les delimitacions dels districtes municipals, per facilitar el treball en xarxa amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest context, durant el 2012 s’ha ofert allotjament estable a 254 persones i el 45% del pressupost d’Arrels s’ha invertit en aquesta necessitat bàsica. Destaquen també dues qüestions:
Préstecs solidaris: una nova eina de finançament
Per atendre diàriament les 1.287 persones sense llar Arrels va necessitar al 2012 un pressupost de tres milions d’euros. El 63% d’aquests diners van arribar a través de finançament privat i el 37% restant de les administracions públiques. El 74% del pressupost es va invertir directament en atendre les persones i un 15% i un 11% es van destinar a sensibilització i incidència política i a l’estructura de l’entitat, respectivament.
En aquest sentit, Arrels demana per primera vegada col•laboració a la ciutadania i el món empresarial a través de la fórmula de préstecs solidaris. Es tracta de préstecs a partir de 5.000 euros, sense interessos i amb el compromís de retorn en un màxim de sis mesos. La proposta dels préstecs solidaris neix arran de l’increment anual de les despeses bancàries que afronta l’entitat i els endarreriments en els cobraments de les subvencions públiques.
El centre d'Acollida Assís, al barri de Sarriá de Barcelona, va organitzar una xerrada per donar a conèixer i ajudar a divulgar la problemàtica de violència i por que passen al carrer a les nits quan dormen, però també durant el dia, perquè se'ls miren amb fàstic i, fins i tot, amb reprovació.
Segons publica EL Periódico del passat 5 de març, diversos sense sostre van explicar les seves vivències, molts cops amb situacions de violència i risc. Tal és el cas de David que va dir que, des que va rebre una pallissa en un caixer automàtica, ara dorm cada nit acompanyat, mentre espera trobar una plaça temporal en un centre d'acollida. Va tenir sort i va poder sortir-se'n de la pallisa, i es va passar tota la nit donant voltes amb al bus nocturn i el metro, gràcies a una T10 que s'havia trobat. "Somos personas como todo el mundo y queremos salir de esta situación, en la que nadie desea estar'. Aquesta és la demanda de David, corroborada per molts dels assistents.
També hi va haver un record per alguns companys de carrer, com l'Antonio, de 45 anys que no vo soportar més la duresa de la vida al carrer i va decidir treure-se-la, o el Miquel Ángel, malalt de sida, que la duresa del carrer li va arravatar la vida.
Encara hi ha molts prejudicis, segons va dir Jesus Ruiz, director d'Assís, que fan veure les persones sense llar com uns ganduls i borratxos, i aquesta visió és una mena de violència, no física però si moral.
El centre d'Acollida Assís ofereix cada quinze dies un espai de reflexió sobre els temes que més interessen als sense sostre. En aquesta última trobada es va tractar de la violència al carrer, que tan bé coneixen. Hi van assistir, a més dels sense sostre, voluntaris i professionals d'altres centres d'atenció a persones sense llar, com Arrels Fundació, la Companyia de les Filles de la Caritat i Santa Lluïsa de Marillac.
El proper dilluns 12 de novembre a partir de les 19h de la tarda, Arrels Fundació celebrarà els seus 25 anys amb un acte commemoratiu. Convoquen a tots aquells que hi vulguin participar a trobar-se a les 19h a la Plaça Vázquez Montalbán, a la Rambla del Raval número 25 de Barcelona.
Està programada una encesa d'espelmes i la lectura del manifest 'Ningú dormint al carrer'. Conviden a tots els que han format o formen part de l'entitat a que hi participin portant una espelma per a l'encesa d'esplmes.
El programa de l'acte és el següent:
Arrels Fundació va néixer el 1987 i té com a principal objectiu col·laborar en el desenvolupament integral de les persones sense sostre de la ciutat de Barcelona. Des de la seva fundació Arrels ha atès més de 7.500 persones. L’actual equip de l’entitat està format per 54 professionals, 221 voluntaris i 3.752 socis i donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació.
Artnobel promou un projecte solidari on diversos artistes plasmaran la seva creativitat en tovallons que seran subhastats i els beneficis s’entregaran a Arrels Fundació. Per commemorar els 25 anys d’ Arrels Fundació, Artnobel promou una iniciativa solidària en la qual reconeguts artistes i creadors de diverses disciplines expressin, amb total llibertat, llur visió de la societat actual.
Els tovallons de tela, de 50X50 cm. es mostraran al públic els dies 17 i 18 de novembre a l’Hotel Barceló Raval de Barcelona. Un cop clausurada l’exposició, els tovallons seran subhastats el 21 de novembre i tots els ingressos es destinaran a Arrels Fundació.
La humanitat és una gran família i l’art és part de la seva essència, aquest és el missatge que es vol difondre a través d’aquest tovallons i de l’art contemporani.
+INFORMACIÓ: ARTNOBEL
25 ANYS D'ARRELS FUNDACIÓ I NOU DIRECTOR
Des del mes de setembre a Arrels Fundació hi ha un nou director. Es diu Ferran Busquets i Forés i està vinculat a l’entitat des de fa 14 anys. El Ferran agafa el relleu al Salvador Busquets i Vila, que ha dirigit Arrels durant els últims 17 anys. El canvi coincideix amb la celebració dels 25 anys de l’entitat i amb un procés de reflexió intern per saber com mirar cap al futur i encarar els reptes que ens planteja el difícil context socioeconòmic que ens envolta.
Salvador Busquets i Vila va començar a formar part d’Arrels al 1995, quan el Josep Mª Pañella, una de les persones que va impulsar la creació d’Arrels ara fa 25 anys, el va convidar a participar. “La fragilitat i indefensió de les persones que malvivien als carrers de Barcelona”, com explica el propi Salvador, el van commocionar i va acceptar la proposta de dirigir Arrels.
+INFORMACIÓ: www.arrelsfundacio.org/ca/noticies/442-relleu-en-la-direccio-darrels
El proper dimarts 23 d’octubre als cinemes Maldà de Barcelona tindrà lloc la primera sessió del III Cicle de cinema sobre pobresa i exclusió social, amb la projecció del documental “Capital humà” i un diàleg sobre l’economia del bé comú amb Joan Melé, subdirector general de Triodos Bank.
El cicle, organitzat conjuntament per Càritas de Barcelona, Arrels Fundació i Cristianisme i Justícia, arriba a la seva tercera edició. Aquesta vegada presentarà alternatives reals i possibles per a un model de societat que busqui el bé de totes les persones. “Cansats de discursos pessimistes, de no albirar horitzó i amb una clara voluntat de recuperar l’esperança, dediquem el cicle a repensar el bé comú”, diuen els organitzadors. Per això, els documentals seleccionats abordaran la perspectiva del bé comú des de tres àmbits: economia, educació i societat.
Els tres documentals que es visionaran són “Capital humà”, que mostra projectes finançats per la Banca Ètica (dimarts 23 d’octubre a les 20:00h); “La educación prohibida”, que documenta experiències educatives no convencionals (dimarts 30 d’octubre) i “El després de la crisi”, on pensadors internacionals opinen sobre quin món tindrem després de la crisi (dimarts 6 de novembre). Totes les sessions es faran als cinemes Maldà (C/ Pi, 5 de Barcelona) a les 20.00h, i comptaran amb la presència de persones expertes en cada àmbit, amb els quals mantindrem un diàleg després de la projecció.
El Cicle de Cinema sobre pobresa i exclusió social és una iniciativa de reflexió i debat de la realitat de pobresa i exclusió social a través del cinema i l’audiovisual. Les tres entitats organitzadores també volen, d’aquesta manera, valorar i mostrar la importància del compromís social dels creadors.
Amplia la informació:
§ Web del cicle de cinema: www.ciclecinema.org
§ Facebook i Twitter del cicle de cinema: facebook.com/ciclecinema | twitter.com/ciclecinema
Per a la Mercè, Arrels surt al carrer per recollir propostes sobre com evitar que més persones es quedin sense llar. Veniu al nostre estand a la Mostra d’Associacions i porteu-nos les vostres idees! A canvi us regalarem una samarreta amb un missatge clar: Jo no vull ser important, vull ser útil.
Del 22 al 24 de setembre, Arrels participarà a la 17a Mostra d’Associacions de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè. L’objectiu és aprofitar que molts ciutadans s’acostaran a la plaça Catalunya per conèixer la feina de les 200 entitats participants, per convidar-los a aportar les seves idees perquè ningú acabi dormint al carrer.
Totes les propostes que porteu les recollirem per incorporar-les a la nostra reflexió -com a entitat que acompanya a persones sense llar- i les difondrem perquè més persones les vegin, se sensibilitzin i puguin dir la seva. Com a agraïment, us regalarem la samarreta que aquest any hem fet per celebrar el 25è aniversari d’Arrels i que recull un lema ple d’intencions: Jo no vull ser important, vull ser útil.
Perquè ja comenceu a pensar idees sobre com evitar que més persones es quedin sense llar, aquí us donem una: tenir curar dels fils que formen la vostra teranyina. A tots nosaltres ens aguanten diferents fils (els amics, la família, la feina, la salut, l’habitatge, etc); si un es trenca, la resta de fils ens sostenen. Però si es trenquen més fils la teranyina cau i nosaltres podem caure en la pobresa i al carrer. Per això és tant important tenir cura dels nostres fils.
Adaptar-se al nou espai i aprendre a gaudir de la intimitat i la llibertat de disposar d’un habitatge propi és un procés lent que permet caminar cap a l’autonomia. Cinc persones d’Arrels acaben de rebre cinc pisos de lloguer del Patronat Municipal de l’Habitatge i ara ja veuen més a prop el moment de tenir la seva pròpia llar.
El 68% de les persones allotjades amb el suport d’Arrels cobren pensions de 440 euros mensuals de mitjana, una xifra insuficient per accedir pel seu compte a un habitatge. Des d’Arrels, es vol donar resposta a aquesta necessitat a través de diferents modalitats d’allotjament, apostant per una atenció estable i continuada que permeti a les persones normalitzar la seva vida i tornar a crear les seves pròpies rutines. Ara, cinc persones d’Arrels tenen l’oportunitat de tenir el seu propi espai, en cinc pisos atorgats pel Patronat Municipal de l’Habitatge, que els permetran gaudir de més independència i intimitat.
Des d’Arrels s'aposta per una atenció estable i continuada que permeti a les persones normalitzar la seva vida i tornar a crear les seves pròpies rutines
La primera d’aquestes cinc persones en rebre les claus de casa seva ha estat el Josep Vicente. Té 64 anys i durant un temps va viure als carrers de Barcelona. Ara, després de compartir pis durant gairebé cinc anys amb dos companys més d’Arrels, viu des de l’abril en el seu nou habitatge de la Ciutat de la Justícia, on encara li queden algunes coses per col·locar però que ja sent com casa seva.
A les 10 del matí d’un dimarts es respira un ambient tranquil a casa del Josep Vicente. Fa estona que s’ha despertat i ho té tot a punt per a rebre una visita. El pis està ben equipat. Arrels li va proporcionar un kit d’entrada amb el mobiliari més bàsic. Ell mateix és qui ha muntat tots els mobles i n’està molt satisfet. Després de les pors i els dubtes inicials sorgits de la incertesa d’aquest canvi, ara el Josep està molt content de tenir el seu propi espai, ampli i lluminós, i orgullós d’haver-lo pogut decorar al seu gust.
Per a fer aquest pas, el Josep ha comptat amb el suport professional de treballadors i voluntaris d’Arrels que l’han acompanyat en tot moment. “El procés de sol·licitud dels pisos ha estat costós i complex”, assegura Ester Sánchez, responsable de Treball Social d’Arrels. “De les 40 sol·licituds de pisos que es van enviar ara fa un any, el Patronat Municipal de l’Habitatge ens n’ha atorgat cinc”, continua. Es tracta de cinc persones ateses a Arrels, majors de 55 anys, que han rebut un pis del Programa d’habitatge i allotjament per a persones socialment vulnerables, amb un contracte de lloguer per a cinc anys renovables. El pis que paga el Josep té un preu de lloguer més baix que en el mercat normalitzat, equivalent al 20% de la seva prestació econòmica. No és la primera vegada que el Patronat atorga pisos a persones ateses a Arrels; actualment una vintena de persones viuen en aquests habitatges.
El pis que paga el Josep té un preu de lloguer més baix que en el mercat normalitzat, equivalent al 20% de la seva prestació econòmica.
Per a afrontar els canvis que suposa aquesta nova situació, el Josep també ha comptat amb el suport de la Mariona Mir, voluntària que acompanya els residents de pisos d’Arrels: “Em motiva veure l’evolució i el creixement d’aquestes persones quan entren en un recurs de vivenda estable. Durant aquest any he vist com es reafirma la seva autoestima i com es produeix un canvi en el seu interior”, explica. Durant el 2011, voluntaris com la Mariona han realitzat 666 visites a pisos durant les quals, a més de portar-los estris per la llar i d’ajudar en el que calgui, acompanyen aquestes persones en el seu camí cap a l’autonomia.
Noves formes d’allotjament cap a l’autonomia
L’habitatge és un element clau per a l’arrelament d’una persona a la societat. Durant el 2011, des d’Arrels s’ha garantit un sostre digne i estable a 200 persones a través de diferents modalitats d’allotjament. Però per a l’entitat, més important que el nombre de persones allotjades és el temps que aquestes persones porten allotjades, 372 dies de mitjana, el que denota la voluntat per a l’atenció estable i continuada.
L’habitatge és un element clau per a l’arrelament d’una persona a la societat.
“Volem dignificar l’habitatge”, afirma Ester Sánchez. “Tot i que Arrels cobreix les necessitats més bàsiques de totes les persones que atenem, ens plantegem allotjar més i amb més qualitat”, afegeix. La demanda és creixent. Només en els primers quatre mesos de 2012, s’ha ofert allotjament a 190 persones: “Ara hem de pensar noves formes d’allotjament cap a l’autonomia com, per exemple, potenciar el lloguer de pisos de forma autònoma per dotar de més independència les persones que atenem”.
Des de l’esclat de la crisi el 2008, entitats sense ànim de lucre i persones voluntàries estan realitzant una important tasca per frenar el dràstic augment de persones que corren el risc de caure en l’exclusió social.
A les conseqüències de la crisi financera global que va esclatar el 2008, al nostre país se li afegeixen les debilitats derivades d’una economia que durant molt temps va dependre en excés del sector immobiliari i de la construcció i que ha deixat sense feina a milers de persones. El 2009 el PIB català va caure un 4% i la recuperació està sent extremadament lenta: el 2010 va créixer un 0,4% respecte a les dades de l’any anterior i el 2011 un 0,7%. El 2010, 1 de cada 5 catalans vivia per sota del llindar de pobresa segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el 2010 el 58,2% de les llars afirmaven tenir alguna o moltes dificultats per arribar a final de mes.
Un dels principals problemes rau en l’augment constant de la taxa d’atur:el 22,16% de la població activa catalana no disposava de feina durant el primer trimestre del 2012 segons l’última actualització de l’Enquesta de Població Activa de l’INE. La creixent desocupació i la dificultat de tornar a trobar feina fan que la recuperació es plantegi difícil. Tot plegat ha agreujat la situació de vulnerabilitat dels col·lectius considerats ja de per si més fràgils i ha dotat a la pobresa de nous rostres.
La creixent desocupació i la dificultat de tornar a trobar feina fan que la recuperació es plantegi difícil.
El degoteig de persones i famílies que cauen en situacions de precarietat ha estat constant des del 2008. Immersos en un context de pressupostos públics obligatòriament austers, la classe mitja està afrontant una conjetura que li ve de nou. “La realitat és que la situació és quasi d’emergència”, comenta José Adelantado, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en polítiques socials i Estat del Benestar. “S’han anat retallant multitud de mecanismes de protecció social i a això cal sumar-hi les retallades que s’han aplicat al sistema educatiu, sanitari i també a determinats serveis socials com poden ser les beques de menjador”, enumera Adelantado, qui segueix senyalant la gravetat de la situació actual: “Aquesta onada de retallades és l’última però no la primera. Al llarg del procés de reestructuració dels estats del benestar [va començar a principis dels 90] a la Unió Europea s’han produït diversos períodes de retallades, tot i que probablement aquest és el més fort”. Adelantado es mostra obertament crític amb la gestió a nivell social que s’està duent a terme des dels governs i no dubta en senyalar el que ell considera un “Estat del Benestar molt feble”.
José Adelantado: "Aquesta onada de retallades és l'última però no la primera".
Valors i solidaritat en expansió
El Tercer Sector Social és una font de valors i aprenentatge amb una aplicació clarament pràctica en la societat actual. Enrique Richard és voluntari de l’equip de carrer d’Arrels Fundació i reconeix que fer voluntariat l’ha ajudat a veure el món d’una altra manera: “Crec que el voluntariat m’ha fet ser més persona i m’ha fet sentir estimat i acceptat. He aprés a no jutjar (o a intentar jutjar una mica menys), a no quedar-me en les aparences, a no culpabilitzar i a acceptar altres maneres de viure i de fer, encara que no les entengui”.
Les dades estimades referents al Tercer Sector Social, conformat per al voltant de 7.500 entitats, gairebé parlen per si soles: 100.000 treballadors, 250.000 voluntaris i 1,7 milions de persones ateses, segons l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya. El passat 21 de juny es va dur a terme la Jornada sobre Economia Social i Tercer Sector on tots els ponents van demostrar estar d’acord en que el Tercer Sector és un dels pocs que s’ha mantingut pel que fa a empreses i contractacions i fins i tot ha pogut augmentar el nombre de treballadors durant els darrers temps. “Hi ha una correspondència entre la progressiva retirada de l’Estat del Benestar i l’expansió d’aquest Tercer Sector Social”, relaciona Adelantado, qui prossegueix analitzant aquest fet: “Això vol dir que l’Estat està externalitzant obligacions respecte a la prestació de serveis als ciutadans a través d’aquest Tercer Sector”.
Adelantado: "Hi ha una correspondència entre la progressiva retirada de l'Estat del Benestar i l'expansió d'aquest Tercer Sector Social".
La diversitat i complexitat de les situacions d’exclusió social derivades d’una crisi que ja fa quatre anys que dura han creat necessitats que el Tercer Sector Social intenta cobrir sense parar. Segons indica l’Anuari 2011 del Tercer Sector Social de Catalunya, els àmbits d’actuació que més han notat aquest canvi han estat quatre: inserció social i laboral, quart món i pobresa, joventut i infància i immigració. Tot i que l’arribada d’aquestes noves prioritats i necessitats sobre les quals cal treballar no ha anat acompanyada d’un augment dels recursos financers, la majoria d’entitats coincideixen a senyalar que durant els últims temps han detectat un increment de les persones que s’ofereixen per fer voluntariat, sobretot en aquells “àmbits on la població percep que hi ha hagut un major augment de les necessitats com en temes d’exclusió social”, puntualitza l’Anuari 2011. La situació actual sembla estar fent despertar la solidaritat entre la ciutadania. “Hem detectat un augment de la solidaritat. A part de més voluntaris estables, ha augmentat la solidaritat en general de les empreses i de les persones. Si les empreses no tenen prou excedents i els demanem més producte ens en donen del que no forma part dels excedents”, comenta Laia Guinjoan, responsable de comunicació de la Fundació Banc dels Aliments.
La diversitat i complexitat de les situacions d’exclusió social han creat noves necessitats que el Tercer Sector Social intenta cobrir sense parar.
Segons anunciava la Plataforma del Voluntariado de España, en el que portem d’any han detectat un augment d’aproximadament el 20% de persones interessades en col·laborar en alguna organització social, moltes de les quals són jubilades o persones en atur. “El voluntariat expressa valors molt importants i és una manera d’entendre la solidaritat directa en societats relativament fragmentades i individualitzades”, comenta José Adelantado. Segons afirma Guinjoan, al Banc dels Aliments de Barcelona hi ha 185 voluntaris i entre aquests s’ha detectat un cert canvi de perfil: “Ara tenim moltes persones que estan a l’atur. És com continuar actiu i així, el que t’ha de contractar veu que no t’has quedat a casa”. La Plataforma del Voluntariado de España també remarca aquesta situació relativament nova.
Voluntaris i entitats treballen dia rere dia per evitar que les persones caiguin en l’exclusió social. Diuen els experts que tothom està integrat a la societat per diversos fils molt forts i invisibles. És el que en antropologia i sociologia es coneix com la teranyina. Aquests fils permeten sentir-se integrat i viure en societat . De fils i lligams n’hi ha molts però un dels més importants és la família i els amics: el fet de comptar amb algú que et doni suport i t’escolti. És en aquest punt on totes les entitats coincideixen; es dediquin al que es dediquin, totes afirmen que treballar de tu a tu amb les persones forma part de la seva raó de ser i establir relacions de confiança i proximitat és una de les eines fonamentals.
A Catalunya, una de cada cinc persones viu en situació de pobresa i, en els darrers quatre anys, la població sense llar a Barcelona ha augmentat un 32,1%. La memòria anual d’Arrels recull informació en aquesta línia i recorda la importància de protegir els Serveis d’Atenció Primària i impulsar mesures que garanteixin l’allotjament estable.
“Lo que no sabéis es que estáis más cerca de nosotros que de tener un yate.” Aquesta frase ens la va dir ja fa temps una de les persones sense llar ateses a Arrels, però il·lustra perfectament la situació de crisi actual.
Cada mes, unes trenta persones s’adrecen a l’entitat sense que les puguem donar un cop de mà. Es tracta de gent més jove, molts immigrants en situació irregular i d’altres comunitaris i autòctons, que per diversos motius viuen al carrer des de fa poc i que, quan arriben a Arrels demanant suport, ho fan perquè als recursos d’atenció bàsica no els han pogut atendre.
Aquest fet de no poder atendre tothom és un indicador important de les conseqüències de la crisi a mig termini. De les 1.126 persones sense llar que Arrels va atendre al 2001, 414 estaven al carrer. En total, es calcula que a Barcelona hi ha 2.791 persones sense llar, un 32,1% més que fa quatre anys. I la situació podria empitjorar si es tenen en compte altres indicadors que poden ser desencadenants d’exclusió greu:
“Segurament s’han fet coses legals però que no són morals. Hem de començar a pensar a salvar les persones abans que les institucions; si els Serveis Socials d’Atenció Primària fallen, moltes persones que ara pertanyen a la classe mitja acabaran al carrer”, afirma Ramon Noró, portaveu d’Arrels Fundació. I afegeix: “Quantes vegades s’ha de repetir que per evitar que més gent arribi al carrer calen polítiques de suport a l’habitatge i social? Pensem-hi: coincidirà la foto actual de l’atur amb els sense sostre d’aquí uns anys?”
Aposta per l’allotjament estable
El 2011 ha estat un any “dramàtic per a moltes persones”, afirma el director d’Arrels, Salvador Busquets. “L’índex actual tan elevat d’atur fa preveure molt patiment d’aquí a uns anys i és probable que aquest patiment també generi conflictes personals i familiars i altres problemes associats. El carrer es convertirà en la casa de moltes persones d’aquí a uns anys”, afegeix.
Arrels va atendre 1.126 persones sense llar durant el 2011, 414 de les quals estaven al carrer. El 70% d’aquestes persones són catalanes i de la resta de l’Estat. D’entre totes les xifres registrades, destaca la de 200 persones allotjades als pisos i a la llar gestionats per Arrels, a habitacions de lloguer, pensions i altres recursos. I els 372 dies de mitjana d’allotjament, el que denota l’aposta per a l’atenció estable i continuada. Segons les dades recollides a la memòria anual d’Arrels, al 2011 el 48% de les despeses es van invertir en allotjament.
Reptes pendents: habitatge, renda bàsica i prevenció
Apostar per l'allotjament estable és precisament un dels reptes pendents de l'administració, que en l’actualitat no dóna resposta a aquesta necessitat per manca de recursos específics. Altres reptes són:
El 2011 a la ciutat de Barcelona hi havia gairebé 2.800 persones sense llar. Tanmateix, desenes d’entitats i associacions treballen perquè una part d’aquestes persones tinguin la possibilitat de dormir en un llit.
Són les quatre de la tarda d’un dimecres i al número 24 del carrer Riereta de Barcelona no para d’entrar-hi gent. La porta està tancada i cal tocar el timbre tot i que hi ha un home que s’encarrega de fer-ho, fen-te així l’arribada una mica més còmode. Els senzills bancs de fusta del rebedor estan plens, la majoria són homes que aparenten més de 40 o inclús 50 anys. La majoria parlen alegrament entre ells, és com si es coneguessin de fa temps. Tots esperen que els voluntaris d’Arrels Fundació comencin l’activitat que els tenen preparada per la tarda. El Centre Obert d’Arrels és un espai on pot accedir tothom qui vulgui, tot i que està pensat especialment per persones en situació de sense sostre. D’aquesta manera, al Centre s’hi ofereixen una sèrie de serveis que fan millor el dia a dia dels qui hi acudeixen: dutxes, rober, consigna, dispensació farmacològica. A més, s’hi organitzen activitats que permeten fomentar les relacions i fer que el Centre resulti un lloc d’acollida agradable i dinàmic: tallers de premsa, sessions de musicoteràpia, projeccions de pel·lícules...
Maria Pomés: "Hi ha persones que baixen del tren voluntàriament i altres que després d’haver anat durant un temps a l’últim vagó, cauen"
Enguany Arrels Fundació ha fet 25 anys. Tota una vida dedicada a atendre persones que viuen al carrer. Aquell primer grup de voluntaris que va tirar endavant el projecte no va tardar a adonar-se que el tracte personal era bàsic per crear lligams entre ells i les persones que vivien al carrer i havien començat a freqüentar el centre. Al 2012 Arrels segueix mantenint aquest principi com quelcom fonamental, però la Fundació ha anat molt més enllà. Actualment disposa de múltiples equipaments com la Llar Pere Barnés, on s’ofereix atenció personalitzada i integral per tal que "les persones acostumades a viure al carrer tornin a adquirir alguns hàbits d’higiene i alimentació", comenta Maria Pomés, membre del departament de comunicació d’Arrels Fundació i responsable del programa escoles. Allà, les persones hi fan vida: dormen, mengen i realitzen activitats diverses. Tanmateix, cada cop més gent es veu obligada a dormir al carrer: "Hi ha persones que baixen del tren voluntàriament i altres que després d’haver anat durant un temps a l’últim vagó, cauen. Nosaltres intentem que hi puguin tornar a pujar però no sempre s’aconsegueix", explica Pomés.
El 8 de novembre del 2011, 696 voluntaris i voluntàries van participar en un recompte de les persones sense llar a la ciutat de Barcelona organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Distribuïts per zones, van comptabilitzar totes les persones que aquella nit de tardor estaven dormint al carrer: 838 segons l’informe Diagnosi 2011, publicat després del recompte. La diferència respecte a les dades presentades pel recompte que la XAPSLL va fer el 2008 és considerable: 204 persones més pernocten actualment al carrer.
Una de les múltiples cares d’aquesta crisi que va començar el 2008 són els problemes que molts ciutadans han viscut en relació amb l’habitatge: lloguers i hipoteques que no es poden pagar i que acaben conduint a desnonaments i, en el pitjor dels casos, amb l’obligatorietat de seguir pagant l’hipoteca tot i haver perdut el pis. "Hi ha persones que ens diuen que han arribat al punt d’haver de triar entre pagar el lloguer del pis o comprar menjar. I quasi sempre s’acaben decidint pel menjar", afirma vehement Maria Pomés. L’exclusió residencial té moltes cares, però la més punyent i extrema és la de les persones en situació de sense sostre.
La Diagnosi 2011 va comptabilitzar quasi 2.800 persones sense llar només a Barcelona. D'aquestes, 838 dormien al carrer
Aquella mateixa nit de novembre, segons la el recompte, 1.222 persones van dormir en equipaments de la XAPSLL com residències o pisos subvencionats de Barcelona i 695 en assentaments formats per caravanes, estructures provisionals o naus abandonades, entre d’altres. Les xifres fan posar la pell de gallina. L’any passat, hi havia gairebé 2.800 persones sense llar només comptant Barcelona. Tanmateix, les dades que el 2009 va publicar la secretaria d’habitatge superen, i de molt, les dades de la Diagnosi 2011. Segons el Pla Territorial Sectorial d’habitatge, fa tres anys, només comptant Barcelona ciutat es van detectar 1.613 casos de persones en situació de sense sostre i 833 casos de persones que dormen en equipaments de la XAPSLL i similars.
Miguel Virto: "El primer dia al carrer, dolorós, és l'ingrés a la Universitat de la Vida"
La manca d’habitatge és un fenomen social sovint incomprès i són moltes les entitats que treballen per conscienciar a la població i eliminar alguns tòpics. "Òbviament que hi ha persones sense llar que són alcohòliques i que no fan massa res per millorar la seva situació, però n’hi ha d’altres que sense esperar-s’ho i quasi d’un dia per l’altre s’han trobat dormint al carrer", comenta Pomés. Pedro Copado ho sap bé. Té 74 anys i amb els 17 anys que porta com a voluntari del Centre Obert d’Arrels afirma haver vist de tot. Explica que, una tarda, estant al Centre, va veure entrar un antic conegut que, després de quedar-se sense feina s’havia separat de la seva parella i s’havia acabat quedant sense pis. Fa un temps, Miquel Julià, responsable de l’Equip de Carrer d’Arrels publicava un article al diari 20 minutos on il·lustrava de manera clara la situació de la qual parla Copado: "Cadascú de nosaltres som com una teranyina formada per fils de la salut, la formació, els amics, la feina, la família... Si un fil es trenca la resta ens sosté. Però si després se’n trenca un altre, i un altre, la teranyina cau i la persona arriba al carrer. Teixir de nou la teranyina és un procés llarg i lent".
Miguel Virto narra a la pàgina web d’Arrels com va ser el seu primer dia al carrer: "Dues línies: frustració, molta tristesa, incertesa, desemparament, indeterminació, molt mal i tots els dubtes". "El primer dia al carrer, dolorós, és l’ingrés a la Universitat de la Vida", afirma. Tot i així, destaca que per més que tot quedi completament invertit, a ell els dies al carrer li han "deparat un món de sentiments extraordinaris, amistats lleials i solidaritats insospitades". Antonio Escoriza és usuari del Centre Obert i en el seu cas, només té paraules d’agraïment pels voluntaris d’Arrels Fundació: "Fa cinc anys que l’atzar («les males companyies») va fer possible la meva trobada amb Arrels. He de confessar que allò inesperat es va produir. Em refereixo a l’amor que vaig sentir des del primer dia per la institució, en especial per aquesta mena de «follets» anomenats voluntaris". Escoriza relaciona el que ell considera “l’esperit de sacrifici noble i desinteressat” dels voluntaris amb el fet que encara avui “queden persones que es preocupen dels més necessitats”.
L'obra de Pedro Barbadillo explica les terribles conseqüències d'un model econòmic basat en la mercantilització del sòl i l'habitatge. Es tracta d'una narració coral que investiga com es va crear la bombolla immobiliària espanyola, qui en són els responsables i quines podrien ser les solucions per al futur.
Aquesta serà la segona sessió del cicle i tindrà lloc avui, dijous 3 de novembre, a les 20:00 hores, als Cinemes Maldà. Després de la projecció s'obrirà un diàleg amb el director i amb l'Ada Colau, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
A causa de l'interès causat pel cicle, cal fer reserva prèvia d'entrades emplenant aquest formulari.
La primera sessió es va realitzar dijous passat, 27 d'octubre, i va girar al voltant del nou barraquisme i la pauperització de l'habitatge. S'hi va projectar Nedant Contracorrent, de Joana Calleu.
El II Cicle de cinema sobre pobresa i exclusió social pretén reflexionar i obrir un debat sobre la realitat econòmica, social i política que ens ha portat a la conjuntura on l'especulació immobiliària i la consolidació d'una cultura de l'endeutament han portat a la societat i a moltes famílies a una situació límit.
A partir dels documentals i amb la participació dels directors i persones expertes, s'obrirà un debat sobre les conseqüències d'aquest model insostenible i sobre les possibles alternatives per superar-lo.
La tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc el 17 de novembre, amb la projecció de Escanyats per la hipoteca, documental de Rosa Oliver, emès al programa 30 minuts de TV3. Serà a les 22:00 hores, als Cinemes Verdi Park.
El passat 17 d’octubre es va celebrar el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa. Coincidint amb aquesta jornada, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social va engegar una campanya amb l’objectiu de sensibilitzar a la població envers el problema de la pobresa. Un de cada 5 catalans és pobre (ingressos inferiors a 14.000 euros anuals). La pobresa afecta un 25,1% de persones de més de 65 anys i un 23,4% de menors de 16.
Les persones a les que es dirigeixen
Des de xarxanet.org hem entrevistat a 3 responsables de les entitats Arrels Fundació i in via. La primera es dirigeix de manera prioritària a homes i dones en situació cronificada d’exclusió social, mentre que in via es dirigeix a un ventall de col·lectius més heterogeni i en situació de risc d’exclusió: dones, famílies, infants, adolescents, immigrants i persones amb discapacitats.
Tal i com destaquen moltes de les entitats, actualment el principal repte és haver de donar resposta a problemes que creixen amb uns recursos econòmics que disminueixen. No obstant, les tres persones que hem entrevistat parlen d’altres reptes. Segons Ramon Noró, portaveu d’Arrels fundació, són “atendre a les necessitats immediates i properes” i “eliminar les causes que generen les desigualtats i l’exclusió social”. D’altra banda, Annabel Pallás i Francesca Ferrari, d’in via, afirmen que el principal repte és “articular de manera equilibrada la xarxa de serveis en el territori (...) fins a assolir un nivell que permeti l’accés de tothom que tingui necessitats”.
La col·laboració administració - entitats
Segons les organitzacions, la col·laboració entre l’administració pública i les entitats és molt important. Tal i com destaca Ramon Noró, les entitats desenvolupen una funció molt important a l’hora de detectar canvis i noves necessitats en la societat. Una altra funció que destaca el portaveu d’Arrels Fundació, és que les organitzacions socials sovint col·laboren amb les administracions esdevenint prestadores de serveis. En aquest sentit, Noró subratlla la importància de que aquesta relació s’ha de donar “en un entorn de llibertat d’expressió no condicionat pel tipus de vincle o contracte de serveis establert entre cada entitat i l’administració.
La consciència ciutadana i el suport social
Segons les persones que hem entrevistat l’actual crisi ha fet que s’incrementi la consciència ciutadana envers la pobresa. Noró explica que “La crisi ha aproximat el risc d’empobriment a més persones”. Pallás i Ferrari també expliquen que “Actualment pot ser qualsevol família que abans tenia un suport laboral i econòmic regular la que arribi a trobar-se en una situació propera al llindar de la pobresa.”
Aquest increment de la consciència ciutadana podria fer incrementar el recolzament social de les entitats. Noró explica que “ara hi ha menys recursos (econòmics) per a ser solidaris, però hi ha una major consciència en situacions de pobresa”. Pallás i Ferrari acaben afirmant que “cal fomentar la participació de la ciutadania en les organitzacions que tracten aquesta problemàtica”.
Què mou a les persones a col·laborar en aquestes entitats?
Segons Jordi Llopart, voluntari d’in via, els dos factors clau que el van portar a col·laborar amb l’entitat van ser el fet de disposar de temps (ja sigui per qüestions laborals o personals) i la voluntat d’ajuda al necessitat.
Més enllà de la disponibilitat de temps i altruisme, l’Ignasi Queralt, voluntari d’Arrels Fundació, també destaca valors de responsabilitat ciutadana. En concret explica que “el problema és un crit d’urgència per resoldre un problema que no pot esperar que el sistema polític es posi en marxa” Queralt afirma que “aquestes persones amb nom i congnom no poden esperar de forma indefinida, ja que potser quan arribi la solució ja és massa tard.
Com pots ajudar?
Posa't en contacte amb la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social.
Participa en el Gran Recapte d'Aliments
Fes de voluntari en la Diagnosi de persones de carrer 2011
Ramon Noró és portaveu d’Arrels Fundació, una entitat dedicada a l’atenció de persones sense llar en tota la seva complexitat i a la sensibilització de la ciutadania respecte la pobresa del nostre entorn. En aquesta entrevista, ens explica quins són els reptes a l’hora de lluitar contra la pobresa, els perfils de persones que atén l’entitat i les maneres de col·laborar per contribuir a millorar la situació de les persones sense sostre.
Quin creus que és el principal repte a l’hora de lluitar contra la pobresa?
Atendre les necessitats immediates i properes, coordinar esforços, incidir, denunciar i eliminar les causes que generen desigualtats i exclusió socials
És important la col·laboració entre l’administració pública i el tercer sector a l’hora de fer front a la pobresa?
Les organitzacions socials i les administracions poden col·laborar, i de fet col·laboren, de diferents maneres. Per una banda, com a organismes sensibles als canvis detectant les noves necessitats i generant pràctiques pel seu abordatge. Si aquestes problemàtiques persisteixen les administracions públiques han d’assumir aquestes noves necessitats incorporant-les a les polítiques socials, mitjançant la creació de nous serveis i recursos, on les organitzacions socials podran col·laborar com a prestadores de serveis. Per altra banda, les entitats col·laboren amb les administracions com a prestadores de serveis, sense deixar de ser fidels a les seves missions i objectius fundacionals. En un marc de gestió no lucratiu, però amb unes condicions de treball acceptables pels seus empleats. Aquesta relació ha de ser de diàleg i sense imposicions, en un entorn de llibertat d’expressió no condicionat pel tipus de vincle o contracte de serveis establert entre cada entitat i l’administració.
Quins perfils de persones atén la vostra entitat? Hi ha hagut algun canvi en els darrers anys?
Atenem a persones en situació consolidada d'exclusió social. En els últims anys, Arrels ha continuat atenent el mateix perfil de persones: homes i dones en situació cronificada d'exclusió social. És cert que des de fa un temps hi ha més dones i persones més joves al carrer. Potser veurem un canvi de perfil important d'aquí a uns anys, quan atenguem persones víctimes de l’actual crisi.
Hi ha prou consciència ciutadana envers el problema de la pobresa?
La crisi ha aproximat el risc d’empobriment a més persones. Pot ser ara que hi ha menys recursos per ser solidaris, principalment econòmics, hi ha una major consciència de situacions de pobresa.
De quina manera pot col·laborar qualsevol persona amb la vostra entitat?
Es pot col·laborar amb Arrels Fundació fent tasques de voluntariat, col·laborant econòmicament –tant a nivell particular com les empreses– i sensibilitzant a la ciutadania sobre la problemàtica de les persones sense llar.
Per a més informació:
Ignasi Queralt és voluntari de la Llar Pere Barnés, un programa innovador d’Arrels Fundació que neix per donar resposta a la manca de recursos residencials de mitja/llarga estada per a persones en situació de sense llar des de l’acompanyament i el treball en xarxa. En aquesta entrevista, ens explica què li aporta el voluntariat i què el va moure a participar activament per ajudar persones que es troben sense sostre.
Què et va moure a col·laborar amb l’entitat?
Les persones que veia i veig “viure” al carrer i la meva vocació de viure atenent preferentment els més pobres i necessitats.
Fins a quin punt creus que la pobresa a Catalunya és un problema?
Si entenem com a problema un tema social o de política social en què l’Estat s’ha compromès a intervenir per protegir l’individu enfront la desigualtat social, sí crec que tenim un problema per solucionar. Estic convençut que a la llarga és més costós no donar solucions definitives a la pobresa estructural que permetre que existeixi aquesta enorme desigualtat, que cada cop intueixo que és més gran. Això si responc a nivell més teòric. Però quan li poses nom i cara a aquesta realitat, el problema és un crit d’urgència per resoldre sense esperar que el sistema polític es posi en marxa. Aquestes persones amb nom i cognom no poden esperar de forma indefinida, ja que potser serà massa tard quan arribi la solució, si és que arriba mai.
Si haguessis de convèncer a la gent perquè col·labori en aquest tipus d’iniciatives, que els hi diries?
Que no podem esperar a demà perquè pot ser que arribem massa tard. També els explico una dada que em va donar quan vaig començar el voluntariat a Pere Barnés: en la Barcelona post-olímpica existeix una gran disparitat entre els barris del Raval i Pedralbes pel que fa a l’esperança de vida. Mentre en un barri està entre els 48-50 anys, en l’altre està entre els 83-85 anys. Crec que tot queda bastant clar.
Explica’ns algun episodi que t’hagi marcat especialment durant la teva experiència a l’entitat.
Un dels mes impactants és, quan després d’un temps de relacionar-te amb algunes d’aquestes persones entranyables, et comuniquen que han mort i et sorprèn saber l’edat que tenien. Diuen que el carrer desgasta molt. La relació personal es crea dia a dia i els porto al cor, penso i prego per ells com ho faig amb qualsevol ésser estimat de la meva família i amics.
Més informació:
A través de la web migranodearena.org, la Fundació Arrels i el triatleta Fausto Berini recullen donancions particulars per tal de finançar els projectes de l’entitat.
Fausto Berini correrà el Garmin Triatló el 16 d'octubre a favor d'Arrels. Tot el que recapti a través de la web abans de la cursa serà per a l'entitat i la Fundación Barcklays en doblarà l'import.
A la Garmin Triatló de Barcelona de l’any passat hi van participar 5.000 triatletes que van haver de nedar, anar en bicicleta i córrer.
Garmin Barcelona Triathlon anima als participants a enllaçar el seu repte esportiu a una causa solidària. Com ho poden fer? Doncs a través de la plataforma migranodearena.org, que recapta fons a favor d'entitats sense afany de lucre.
Els i les triatletes hauran de decidir a favor de quina entitat volen llançar la causa i crearan una plana web dins de migranodearena.org, on podran oferir informació sobre la tasca social de l'entitat i anar recollint donacions.
Joan Fontbernat Mach, per exemple, ha llançat el seu repte a favor de la Fundación Josep Carreras i ja ha aconseguit 360 euros amb donacions. Ell corre, les persones solidàries hi col·laboren i la fundació treballa en la lluita contra la leucèmia.
Els esportistes podran donar suport a una aquestes entitats: Arrels Fundació, Intermón Oxfam, Fundació Èxit, Fundación real dreams, ÀNIMA Fundación, Fundación Alex, Fundación Josep Carreras i Fundación Theodora.
Arrels Fundació, una de les entitats a les quals poden donar suport, ha fet una petita guia que explica com crear una causa.
El termini per poder realitzar la inscripció finalitzarà el 30 de setembre i la triatló tindrà lloc el 16 d'octubre.
A Catalunya, un de cada cinc ciutadans viu amb uns ingressos inferiors al llindar de la pobresa i les projeccions per als propers anys no són gaire alentadores, tant per l’actual situació econòmica com per aquelles que puguin venir degut a futures crisis.
És per aquest motiu que una entitat com Arrels, dedicada a l’atenció de les persones sense sostre, vol mostrar a la societat catalana la vulnerabilitat de les xarxes que actualment ens subjecten i ens eviten caure en situacions d’exclusió social (família, feina, habitatge, salut, etc.), així com la importància de la prevenció a l’hora de teixir –ne de més fortes i resistents que ens sostinguin a tots.
Per fer-ho, l’entitat ha posat en marxa una campanya, que porta per títol "Tot el que avui et sosté demà es pot trencar", on crida a la participació de tots i totes per tal que pensem en aquelles persones que són els nostres fils, els hi diguem i ho compartim amb Arrels.
Com col·laborar amb la campanya
