La Campanya Roba Neta exigeix a les grans marques contribuir econòmicament al fons de compensació creat per a les víctimes del Rana Plaza, abans que es compleixi un any des de la tragèdia.
La Campanya Roba Neta torna a posar sobre la taula la tragèdia del Rana Plaza, la fàbrica de Bangla Desh que es va ensorrar fa deu mesos provocant més de mil morts. Aquest moviment internacional i les seves organitzacions sòcies a Bangla Desh fan una crida perquè les empreses tèxtils que es proveeixen en aquest país facin una aportació econòmica al fons de compensació creat per a les víctimes de Rana Plaza. Ho fa amb una campanya contundent, tal com deixa veure el seu nom: Pay up! (Pagueu ja!). "Exigim els 40 milions de dòlars dels EUA necessaris abans de que es compleixi un any des de la tragèdia".
1.138 persones van morir i més de 2.000 van resultar ferides el 24 d'abril de 2013 degut a l'enfonsament d'un edifici a Dacca, capital de Bangla Desh. Era el Rana Plaza, edifici que albergava cinc fàbriques tèxtils. En aquell moment, al menys 27 marques mundials de roba tenien encàrrecs, o n'havien fet recentment, amb alguna de les cinc empreses.
La campanya "Pay up!" s'adreça a les grans marques de roba que es proveeixen a Bangla Desh i els demana contribuir de manera substancial al fons de compensació creat per a les víctimes de Rana Plaza (Rana Plaza Donors Trust Fund). Aquest fons de compensació està recollint donacions voluntàries en nom de Rana Plaza Arrangement i està supervisat per l'Orgnaització Internacional del Treball (OIT). Totes les persones, empreses i organitzacions poden fer la seva aportació a aquest fons i mostrar així la seva solidaritat.
Les setmanes posteriors a la tragèdia, al voltant de 150 companyies van signar el Programa per a la millora de la seguretat en les fàbriques de Bangla Desh (Bangladesh Fire and Building Safety Agreement), un acord legalment vinculant i independient dissenyat per fer que les fàbriques de roba de Bangla Desh esdevinguin un lloc segur on treballar. Des de la campanya valoren positivament aquest pas i consideren que podrà evitar altres tragèdies, tot i així, assenyalen que no reconforta als supervivents i a les famílies de les víctimes.
A la plana web de "Pay up!" enumeren tant les companyies que ja han contribuït al fons de compensació (Mango, Inditex i el Corte Inglés, per exemple) com les que no ho han fet (Carrefour, Auchan, Primark, C&A, Benetton, etc.). La majoria de les empreses que es preveien de Rana Plaza encara no han col·laborat. La campanya fa una crida perquè ho facin i també demana a la societat civil que pressioni Benetton a través de les xarxes socials i fent arribar una carta a les botigues d'aquesta marca.
A les botigues de les grans marques de roba es poden comprar samarretes per 3 euros. El preu d'això, però, es paga a països com Bangla Desh, l'Índia, Sri Lanka, Cambodja o el Pakistan, on treballadors i treballadores de la confecció fan llargues jornades laborals a canvi d'un salari ínfim.
Encara que tots els països tenen salaris mínims establerts, Roba Neta afirma que, per atraure la inversió estrangera, sovint els governs els fixen molt per sota dels nivells de substistència. A Bangla Desh, per exemple, el salari mínim no arriba a un dòlar diari. Els salaris no poden, doncs, garantitzar les necessitats bàsiques com l'alimentació l'habitatge, la roba i els serveis imprescindibles com l'educació, la salut o el transport.
Jornades de 12 o 14 hores en espais petits, amb mala il·luminació i ventilació, sense segur mèdic ni cobertura o subsidi per baixa. Aquesta és la realitat de milers de treballadores i treballadors en fàbriques tèxtils de molts països. Sovint tenen també restriccions per organitzar-se en sindicats o directament se'ls prohibeix aquest drets, així com la negociació col·lectiva.
La campanya assenyala que "el sector global de la confecció es nodreix del treball de milions de persones que viuen en la pobresa, encara que facin llargues jornades laborals" i denuncia que "les pràctiques de compra de les maques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben en l'arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores".
"Amb la roba que té una persona en el seu armari es podria vestir una família del segle XVIII durant tota la seva vida". Així ho va afirmar el coordinador de la Campanya Roba Neta, Albert Sales, a una xerrada que va fer a Gavà el mes de gener. Hi presentava la Guia per vestir sense treball esclau. Publicada fa uns mesos, vol donar resposta a les inquietuds de les persones consumidores que es qüestionen què s'amaga darrere de les etiquetes de la roba i que busquen formes alternatives de consum.
L'Albert Sales assegura que encara que és difícil ser 100% ètic a l'hora de vestir, sí que és possible donar més ús a la roba. En comptes de comprar-ne de nova cada temporada i tenir l'armari ple de roba que no ens posem, suggereix fer-la servir fins que es desgasti i buscar maneres alternatives de canviar el vestuari, com ara, intercanviant-lo.
No ens hem de guiar només per criteris estètics i el preu de la roba, pensant que el que comprem són peces d'un sol ús
En aquesta entrevista realitzada per Gavà Televisió, Sales anima a tothom a fer petits passos per canviar la manera de consumir i donar suport a les treballadores de la confecció: "Trobar-nos còmodes donant suport a iniciatives empresarials que ho volen fer d'una altra manera i donar suport polític a aquelles treballadores que s'enfronten a l'empresa que està vulnerant els seus drets i que pateixen la repressió".
Segons Roba Neta, un plantejament responsable de consum suposa conèixer d'on prové la roba, quines són les condicions de les treballadores i treballadors que la confeccionen, quines empreses obtenen els beneficis de les compres o quin és el cost social, mediambiental i personal de consumir roba.
Mercats d'intercanvi, botigues de segona mà... són alternatives que permeten aprofitar la roba que altres ja no fan servir, però que encara està en bon estat.
En aquest sentit, entitats i equipaments municipals de Barcelona organitzen un cop l'any la campanya Renova la teva roba. És una iniciativa per fomentar el consum conscient i la prevenció de residus que es porta a terme a centres cívics, casals de joves i d'altres espais de la ciutat. El sistema d'intercanvi es fa a través dels "renoves". Tothom pot portar roba que ja no fa servir a algun dels punts d'intercanvi i rep "renoves" que podrà fer servir en aquell mateix punt o un altre per aconseguir roba que li vagi bé.
La guia de Roba Neta, a més d'explicar la realitat del sector de la confecció, parla del sector de la moda ètica, tot oferint marques i contactes i explicant diferents experiències. Per tant, la seva proposta engloba tant la consciència i la denúncia de l'explotació laboral de les treballadores de la confecció, com una compra i ús ètic i responsable de la roba.
La tragèdia a l'edifici de la indústria tèxtil de Bangla Desh ha tornat a posar en relleu les pràctiques de la indústria tèxtil global. La Campanya Roba Neta segueix el seu recorregut, ara amb la publicació d'una “Guia per vestir sense treball esclau”.
La Guia, publicada gràcies al micro-finançament amb Verkami, vol posar sobre la taula “què s'amaga al darrere de les etiquetes de les nostres peces de roba”. I ser una eina pel consum responsable, un consum que tingui en compte les condicions de fabricació d'aquelles peces que vestim.
La Campanya Roba Neta, liderada per Setem, ha publicat la Guia a través de Verkami, amb la col·laboració de 256 mecenes
I, segueix Setem, “aquestes pàgines no són una “llista blanca” de botigues on poder anar a a comprar amb la consciència tranquil·la, són una anàlisi de la situació dels drets laborals a la indústria global de la confecció i una llista d’iniciatives que ens mostren que sí que existeixen altres formes de produir i de consumir roba. Un altre món no es tan sols possible sinó que ja existeixen nombroses alternatives properes que tenen com a prioritat les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible”.
Com dèiem, la Campanya Roba Neta, liderada per Setem, ha publicat la Guia a través de Verkami, i la col·laboració de 256 mecenes. Podeu consultar més detalls a través de l'Editorial Icària, que ha editat la Guia. I també podeu proposar a Setem l'organització de xerrades i presentacions de la Guia.
La recent tragèdia en un edifici de producció tèxtil de Bangla Desh va commocionar l'opinió pública mundial i va posar en evidència les pràctiques productives de les principals empreses de roba internacionals. Ara 31 marques han signat un protocol per la millora de la seguretat en el treball al país.
Les directius de l'Organització Mundial del Treball, de Nacions Unides, són vulnerades, segons les ONG de la Campanya Roba Neta, per la majoria d'empreses que localitzen la seva producció a països empobrits, on els costos de producció són més baixos.
A Bangla Desh un treballador a les plantes tèxtils guanya uns 30 euros al mes, i treballa en condicions molt precàries
A excepció de GAP i Wal-Mart, les grans marques tèxtils han signat el protocol, degut, indiquen les ONG de la Campanya, a les pressions de les organitzacions internacionals, sindicals, de drets humans i de comerç just. L'acord vol donar més veu a les organitzacions sindicals de Bangla Desh i portar millores en la seguretat en el treball.
L'acord signat tindrà influència en les més de 1000 fàbriques de roba del país, i és el resultat de les pressions de les ONG de la Campanya Roba Neta i dels principals sindicats mundials.
Les empreses signants són: H&M, Inditex, C&A, PVH, Tchibo, Tesco, Marks & Spencer, Primark, El Corte Inglés, Hess Natur, JBC, Mango, Carrefour, KIK, Helly Hansen, G-Star, Aldi, New Look, Next, Mothercare, Loblaws, Sainsbury's, Benetton, N Brown Group, Stockmann, WE Group, Esprit, Rewe, Lidl, Switcher i Abercrombie & Fitch.
Segons els representants de la Campanya Roba Neta, l'acord és un pas de gegant que portarà un canvi històric en la indústria de Bangla Desh. A Bangla Desh un/a treballador/a a les plantes tèxtils guanya uns 30 euros al mes, i treballa en condicions molt precàries.
Més d'un milió de persones d'arreu del món han signat la petició per pressionar les marques que es proveeixen a Bangla Desh a adherir-se immediatament a l'Acord legalment vinculant per millorar la seguretat de les fàbriques d'aquest país.
El 15 de maig de 2013 és la data acordada amb les marques per tal que signin el Programa per a la millora de la seguretat en les fàbriques de Bangla Desh (Bangladesh Fire and Building Safety Agreement). Amb l'objectiu de pressionar les companyies perquè efectivament signin l'acord, més d'un milió de persones han donat suport a una acció mundial llançada per la Campanya Roba Neta.
Amb les seves signatures fan una crida a les marques "perquè prenguin mesures immediates i que apliquin les mesures de seguretat necessàries a les seves fàbriques proveïdores per tal d'evitar una altra tragèdia com la de Rana Plaça".
H&M, Mango, El Corte Inglés, Inditex, Primark, GAP, C&A, Benetton KIK i Wal-Mart són algunes de les marques que es proveeixen a Bangla Desh, país on, des de 2005, han mort més de 1.700 persones treballadores de la confecció a causa dels edificis insegurs. Algunes ja s'han compromès a donar suport a aquest acord. És el cas d'H&M, que ahir, 13 de maig, així ho va comunicar.
Han calgut, però, una tragèdia de grans dimensions, la mobilització de més d'un quart de milió d'obrers i obreres i la recollida de més d'un milió de signatures perquè algunes companyies es comprometin a millorar les condicions dels treballadors i treballadores de Bangla Desh.
Després que la tragèdia del Rana Plaza hagi superat les més de 1000 víctimes mortals es fa més necessari que mai que les empreses signin aquest acord
El Bangladesh Fire and Building Safety Agreement contempla inspeccions independents d'edificabilitat, publicació dels resultats de les auditories, reparacions obligatòries per solucionar les deficiències trobades, i accés a les fàbriques per part dels sindicats per formar els treballadors i treballadores en matèria de seguretat i drets laborals, inclòs el seu dret a rebutjar treballs perillosos. També corresponsabilitza, per primera vegada, a les empreses transnacionals amb el destí de les seves treballadores i treballadors en matèria de seguretat.
La Campanya Roba Neta assegura que és un acord transparent i pragmàtic, que compta amb el suport de tots els actors de l'àmbit dels drets laborals tant a Bangla Desh com a escala internacional.
