Amigues i amics de la UPEC,

Aprofito aquest 1r de maig per saludar-vos. Soc el João França i el passat mes d’octubre vaig prendre el relleu del Jordi Serrano com a rector de la UPEC. En aquests mesos hem estat treballant per preparar l’edició d’enguany i altres activitats sobre les quals us anirem informant aviat. De moment, aprofito per anunciar-vos que podeu reservar les dates per les jornades de l’estiu: els dies 3, 4 i 5 de juliol.

Aquest 2024 celebrarem els 20 anys de la UPEC, 20 anys d’universitat popular, d’un espai de trobada i de reflexió que ha resistit davant moltes dificultats, i ha superat molts moments en què ens han volgut fer creure que no tenia sentit comptar amb espais de trobada entre la gent d’esquerres en tota la seva diversitat. Però per davant de tot, durant aquests 20 anys la UPEC no ha deixat mai de recordar-nos, contra el mantra neoliberal, que les alternatives són possibles —i moltes ja són aquí.

Davant la responsabilitat de donar continuïtat a la tasca del Jordi Serrano, em vaig posar a repassar la història de la UPEC, i vaig prendre nota d’alguns dels lemes de les jornades des que m’hi vaig vincular el 2012: «El futur és a les nostres mans» (2012), «Repensar-ho tot, actuar juntes» (2013), «Debatre les idees, transformar el món» (2014), «De la protesta a la proposta» (2015), «El futur és un país estrany» (2019), «Sota el present hi ha sempre el futur» (2022), o el darrer, «La política, o la fas o te la fan» (2023).

No hi són tots, i en queden fora alguns que m’agraden especialment, però us els comparteixo perquè trobo que posen de relleu el que crec que és la riquesa de la UPEC: lliurar la batalla de les idees, a on les esquerres hi hem de posar molts esforços, i posar sobre la taula que, per més que ens vulguin convèncer del contrari, podem tenir un futur millor que el present. Per la gent que vam arribar a l’edat adulta entre els estralls de la crisi del 2008, i especialment pels qui han vingut després, aquesta simple idea és revolucionària.

L’enyorat Francisco Fernández Buey, al seu Utopías e ilusiones naturales, ens convidava a saber diferenciar entre fer-nos il·lusions i tenir il·lusions. També ens explicava, en el seu repàs històric, que les grans idees utòpiques semblen destinades a fer-se realitat en un lloc diferent a aquell per al que van ser imaginades. Haurem, doncs, de seguir recuperant la memòria dels futurs possibles que van pensar les persones que ens han precedit, aquí i arreu, i imaginant i construint ara futurs més vivibles per qui vingui després nostre, sembrant llavors que esperem que germinin a algun lloc.

El manifest fundacional de la UPEC insistia en aplegar-nos «al voltant de les idees de llibertat, pau i igualtat», i crec que és una reivindicació tant o més vigent ara que l’any 2004. Dues dècades després, el compromís de la UPEC és continuar-hi aprofundint i, sobretot, seguir mostrant que el futur pot ser nostre —que no té sentit que no ho sigui— i que farà goig de viure.

L’any passat vam organitzar un debat amb tres polítiques catalanes d’origen llatinoamericà per parlar sobre les esquerres de l’altra banda de l’Atlàntic. Vam titular la taula amb el lema de la campanya de Gustavo Petro i Francia Márquez a Colòmbia, «Vivir sabroso». A Xile, Gabriel Boric es va presentar «para vivir mejor», i al Brasil, Lula da Silva va tancar la campanya recuperant una cançó dels anys setanta («Amanhã») que deia que «demà serà un dia preciós, amb la més gran alegria que es pugui imaginar». Tot plegat va de tenir il·lusions, perquè volem un futur que sigui lliure, igualitari i en pau, i això també vol dir alegre i plaent.

Recentment, han traduït al castellà un llibre de carla bergman i Nick Montgomery titulat Militancia alegre. Ens diuen que l’alegria, segons Baruch Spinoza, no és tant una emoció sinó la capacitat d’afectar i ser afectades:

Por ahora queremos dejar claro que no es lo mismo que la felicidad. Un proceso de transformación gozoso puede implicar felicidad, pero también suele conllevar varios sentimientos a la vez: puede resultar abrumador, doloroso, dramático y conmovedor, o sutil y extraño. La alegría rara vez se vive de forma cómoda o fácil, porque transforma y reorienta a las personas y a sus relaciones. Más que con el deseo de explotar, controlar y dirigir a l*s demás, la alegría resuena con las capacidades emergentes y colectivas de hacer cosas, crear cosas, deshacer hábitos dolorosos y alimentar formas de estar junt*s.

Intentarem seguir contribuint des de la UPEC a imaginar aquests futurs possibles i plaents. Ens retrobem aviat.

Visca el 1r de maig i visca l’alegria!

João França

L'entrada La UPEC i el futur ha aparegut primer a UPEC - Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.

Hem signat un acord de Col·laboració en el qual Fundació Barceló participarà en dos Projectes desenvolupats a les províncies de Passoré, Boulkiemde i Kourittenga, a Burkina Faso Fundació Barceló és una Institució creada per la família Barceló amb la finalitat de contribuir a la millora de la Societat, posant l’acció als països més vulnerables del... Read More

Quan les dones tenen aigua potable a prop, no estan tant cansades, tenen molt més temps lliure i es poden dedicar a altres activitats. La primera i més important activitat, organitzada por Henry de la nostra contrapart ADLK per a les dones dels poblats que ja disposen d’aigua, és un curs d’alfabetització, ja que moltes... Read More

Un adult que no aconsegueix ingerir 2.200 calories de menjar per dia passa fam. Un noi que no aconsegueix les seves 700 o 1000, segons l’edat, passa fam. La fam és un procés, una lluita del cos contra el cos. Quant una persona no aconsegueix menjar les seves 2.200 calories per dia, passa fam o... Read More

Els nens famèlics que vam trobar a la frontera amb Mali no eren un fet puntual. Llavors nosaltres no ho sabíem, però cada uns quants anys hi ha una crisi alimentària al Sahel per problemes de pluviometria i en ocasions per plagues. Només en el segle XXI hi ha hagut males collites i fam en... Read More

Era l’any 1.991 i la primera vegada que viatjava a Burkina Faso. De seguida anem a Bobo Dioulasso, la segona capital, on passem bastants dies a l’Auberge, regentat per una parella de libanesos, quan encara et donaven una cambra al jardí, doncs no hi havia res més. Desprès, al país Senufo, al país Lobi. I... Read More

A Burkina Faso Un 80 % de la gent de Burkina Faso viu de l’agricultura. Es a dir, mengen del que ells mateixos cultiven. Per regar utilitzen l’aigua de la pluja. L’època de pluges, que es diu l’hivernage, va de juny a setembre. Així, al juny es planten les llavors, normalment de shorgo blanc, mill... Read More

Diumenge passat, 4 de febrer, tot i que el dia plujós no convidava a sortir de casa, ja a les deu del matí, molta gent, bàsicament jove, anaven entrant a l’Accra Shala Yoga, dirigida per Nieves Lahuerta, a la Via Augusta 165. Era una matí de portes obertes d’aquest nou i magnífic local de Ioga... Read More

Avui, 19 de Novembre és el  Dia  Mundial del Sanejament . Cel.lebrem el Dia Mundial del Sanejament per conscienciar sobre la crisi mundial  del sanejament i  fomentar mesures que  resolguin el problema que suposa no tenir aigua potable ni sanejament. Segons dades de la OMS Uns  892 milions de persones defequen a l’aire lliure i... Read More

Fundación Probitas, Entidad vinculada a la Empresa Grifols SA, cerró en el mes de mayo  la resolución de la convocatoria de subvenciones para Proyectos de Cooperación al Desarrollo en el sector de la Salud 2017-2018. El Proyecto de Aigua per al Sahel : “ 6 Pozos de agua e 6 poblados rurales de Burkina Faso... Read More

Cel de tempesta, terra mullada, un nen beu agua en un toll mentre també  ho fan les vaques que porta a pasturar, uns nens molt contents es tiren a l’aigua, una dóna agafa aigua amb una carabassa, una dóna omple una galleda amb l’aigua d’un pou tradicional, una dóna ja gran acciona una bomba i... Read More

Avui 23 de setembre a les 10.30 entra a l’impremta el llibre d’Aigua per al Sahel. És diu Les veus de l’Aigua. Després de dos viatges a Burkina Faso de Pepe Navarro, escollir fotos entre mils, editar-les, encomanar textos, parlar amb Federico Mayor Zaragoza que ens fa el pròleg, dissenyar i compaginar per par de... Read More

El 21 de Juny vam fer la inauguració a la Federació Catalanes d’Entitat de la Exposició d’en Pepe Navarro: les Veus de l’Aigua . L’exposició serà a la Fede fins el 15 de Juliol    

La nostra vocal de fotografia i comunicació i  periodista  Lidia Larrosa, que va estar a Burkina Faso fa un mes i mig, ha publicat un fotoreportatge a El País Futuro

La nostra vocal de fotografia i comunicació i periodista Lidia Larrosa, que va estar a Burkina Faso fa un mes i mig, ha publicat un fotoreportatge a El País Futuro        

Anem a la filmoteca. Allà és el darrer acte d’una iniciativa que va començar a principis de curs quan la fundació Re@cciona (http://tallerdecinema.com/project/reacciona/3) es va posar en contacte amb Aigua per al Sahel. A finals d’octubre vam anar a l’Institut Infanta Isabel on la Sandra Reina de Re@cciona, ens va presentar a la professora i... Read More

Després de cinc anys torno a Burkina Faso de la mà de “Aigua per al Sahel”. Visito quatre regions, al nord Arbollé, al sud Boura, a l’est Koupéla , i la zona de la capital Ouagadougou. Amb les contreparts AEVS, APS, ADLK i el centre de Marie Immaculé. Van ser vuit forages, un Chateau d’ eau, dos rehabilitacións i... Read More

Anem al CCCB on, en el marc de l’exposició Making Africa, hi ha el debat Los nuevos corresponsales. És una conversa entre Tània Adam, Xavier Aldekoa, Samuel Aranda i Gemma Perellada, moderada per el director del magazine digital d’Altair, Pere Ortín. Tània Adams és la creadora i ánima de la revista digital Radio África Magazine.... Read More

Anem al CCCB on, en el marc de l’exposició Making Africa, hi ha el debat Los nuevos corresponsales. És una conversa entre Tània Adam, Xavier Aldekoa, Samuel Aranda i Gemma Perellada, moderada per el director del magazine digital d’Altair, Pere Ortín. Tània Adams és la creadora i ánima de la revista digital Radio África Magazine.... Read More

L’Institut Francès de Barcelona ens acull  i amb el muntatge de  l’exposició de fotos Les veus de l’Aigua, en color i en banc i negre. La mirada és aquesta vegada sobre Burkina a l’època de les pluges. Veiem camps de mill, taques verdes sobre la terra vermella. Tolls marronosos amb nens que es banyen i riuen amb... Read More

L’Institut Francès de Barcelona ens acull  i amb el muntatge de  l’exposició de fotos Les veus de l’Aigua, en color i en banc i negre. La mirada és aquesta vegada sobre Burkina a l’època de les pluges. Veiem camps de mill, taques verdes sobre la terra vermella. Tolls marronosos amb nens que es banyen i riuen amb... Read More

El Dimarts 1 de Març de 2016 , tindrà lloc a l’Institut Francés la inauguració de la Exposició “Les Veus de l’Aigua” de Pepe Navarro. Les Veus de L’Aigua és el resultat de la nova trobada entre el fotògraf i Aigua per al Sahel. Quatroze anys després del seu primer viatge a terres sahelianes, en... Read More

Mar Joaniquet forma parte del Grupo de Voluntarios de Aigua per el Sahel . De formación  Geógrafa ambientalista y formada en Cooperación Internacional, realizó un viaje de seguimiento de los proyectos en Julio de 2015 . Según explica Mar en su Blog ” Un poco de mis anhelos”  : “….Desde la infancia me ha interesado la... Read More

Mar Joaniquet forma part del Grup de Voluntaris de Aigua per al Sahel. Geògrafa ambientalista i formada en Desenvolupament i Cooperació, va realitzar un viatge de seguiment dels projectes a l’estiu de 2015. La Mar va fer el seguiment de 4 pous finalitzats i un total de 24 visites entre les quals es van rebre... Read More

Ja sabeu que a Burkina Faso molts nens no tenen aigua potable per beure, molt menys aigua envasada. En aquesta ocasió, les dones de Bondokui van comprar aquestes bosses per obsequiar-nos en una reunió que vàrem fer. Ara fa un any, d’això. Amb la foto d’aquest nen aprofitem per desitjar-vos unes Bones Festes i un... Read More