Amnistia Internacional convoca accions a tot el món, inclòs Brasil, per recolzar les protestes contra la repressió policial de les manifestacions que acompanyen l'inici del Mundial 2014.
A dies de l'inici del Mundial de futbol #Brasil2014, tenen lloc a Brasil “grans protestes i manifestacions públiques que la policia ha reprimit amb l'ús excessiu de la força i, en alguns casos, amb armes menys letals, com gasos lacrimògens i bales de goma”, indica Amnistia Internacional (AI) Espanya.
Aquesta delegació d'AI a Madrid ha convocat una acció davant l'ambaixada de Brasil el 5 de juny a les 11 hores, en la qual lliurarà els milers de signatures rebudes des de mitjans de maig que recorden “que manifestar-se no és un delicte, és un dret humà”. Activistes vestits de seguidors i àrbitres de futbol “recordaran que totes les persones tenen el dret a protestar de forma pacífica i que el govern brasiler té l'obligació de garantir que sigui així.
Els activistes mostraran la targeta groga a #Brasil2014”, segueix explicant l'organització. AI aprofitarà l'acció per presentar el document “L'estratègia de la por”, sobre el dret a protestar a Brasil. Més informació aquí.
Els darrers dies, milers de persones han sortit al carrer a Brasil a manifestar-se pacíficament contra l'augment del preu del transport, la poca inversió en serveis públics i els costos del Mundial. Pots actuar amb Amnistia aquí.
TV3 estrena “Descalç sobre la terra vermella”, un ‘biopic’ sobre el bisbe català que ha esdevingut tot un referent en la lluita pels drets de les persones desafavorides al Brasil.
Nascut a Balsareny el 1928, Pere Casaldàliga s'ha convertit en un referent en la lluita pels drets de les persones més desafavorides. Resident a Mato Grosso (Brasil) des del 1968, la seva tasca contra les desigualtats a la zona no s’ha aturat ni tan sols després de rebre amenaces de mort dels poderosos de la regió.
Recuperem algunes frases inspiradores de Casaldàliga, aparegudes en una entrevista publicada a la revista Estris l’any 1999, en motiu de l’estrena a TV3, aquest 24 de març, de la minisèrie documental "Descalç sobre la terra vermella", basada en el llibre homònim de Francesc Escribano i dirigida per Oriol Ferrer:
La utopia
“La veritable utopia és la que es va realitzant històricament, sempre amb la perspectiva del futur més gran. La bona utopia es va fent cada dia.”
L'educació
“L’educació serveix per fer persones capaces de relacionar-se, respectuoses i solidàries.”
Els referents
“Busquem mites perquè necessitem referències vives, estimulants. Sempre és més fort el testimoni que la paraula”
L'Església
“L'Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?”
La Teologia de l'Alliberament
“He optat [per la Teologia de l’Alliberament] perquè em sembla la teologia més cristiana, sobretot avui, i més al Tercer Món o al Quart Món vostre”.
El futur
“La pobresa de la sobrietat compartida és l’únic futur possible per a la humanitat, pensant socialment i ecològicament. El present, per dissort, encara és “oficialment” el capitalisme, el consumisme, una mena de suïcidi estructural”.
L'esperança
“La solució sempre, en tot cas, és l'esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb d'altres el treball de la justícia i de l'alliberament”.
La pobresa
“El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.”
El Tercer Món
¿Què li diu el Tercer Món al Primer Món? - Si no fóssiu el que sou, podríem ser els que som!
Els joves que lluiten a través de l’educació en el lleure per canviar la societat
Que mirin, primerament, d’ésser ells mateixos (ells i elles) “canviats”. En segon lloc, que no es desanimin mai, perquè l’educació és un procés de tota la vida. I en tercer lloc, que comuniquin esperança, passió per la justícia, esperit de solidaritat i fe en el Déu de Jesús”.
La Declaració Universal dels Drets Humans recull, en l'article 25.1, que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri l'habitatge. Què ha estat d'aquest dret? Quanta gent hi ha sense habitatge digne?
No són poques les regions del món en que aquest dret és violentat fins al punt de preguntar-se si alguna vegada es complirà.
Aquest vídeo ("Perquè tots tenim dret a un habitatge digne"), que va guanyar en la categoria escolar del Concurs de Clipmetratges de Mans Unides, expressa molt encertadament l'angoixa de veure privat d'un habitatge digne.
Quina cara poden posar els habitants de les faveles brasileres al sentir parlar d'aquest dret? Ells, que malviuen en "cases" de construcció precària i on les condicions higienicosanitàries són moltes vegades una utopia.
O els pobladors dels barris més desfavorits d'Haití? Allà hi ha 300.000 persones que sobreviuen entre escombraries en un zona de tot just 200 hectàrees.
On queda doncs el dret a l'habitatge digne?
El bisbe català Casaldàliga, proper a la teologia de l'alliberament, sempre ha sigut molest per les oligarquies d'algunes zones del Brasil. Resideix des de fa 40 anys al Brasil, i sempre ha estat implicat en els temes de drets dels indígenes.
Ha sigut la policia la que l'ha traslladat a uns 700 quilòmetres de Sao Felix do Araguaia, on ha residit fins ara, segons informa el diari Ara. Les amenaces de mort que ha rebut han estat el detonant d'aquest trasllat. La defensa del retorn de terres als pobles indígenes ha sigut bona part de la seva feina fins el moment. Des de fa 20 anys, una ordre ministerial obligava als terratinents a marxar i a retornar les terres als indis Xavante. Segons una autorització judicial, aquest mes de desembre, els terratinents han de ser desallotjats de les terres.
Un clima de violència latent ha fet que s'hagi de refugiar lluny de casa seva, custodiat per la policia, a casa d'un amic religiós, segons el diari Ara
En el seu dia a dia, sempre ha donat suport als indis Xavante, “originàriament propietaris d'aquestes terres que després van passar a les mans dels terratinents. Casaldàliga, de 84 anys i malalt de Parkinson, ha rebut noves amenaces de mort per un conflicte latent des de fa mig segle. Aquest mes de desembre els terratinents hauran de ser desallotjats de les terres, d'acord amb una ordre ministerial que fa més de 20 anys que està pendent de compliment”, informa el diari Ara.
El bisbe Casaldàliga ha sortit en avió, escoltat per la policia. Ara han de ser els moviments socials, l'administració brasilera i la comunitat internacional els que han de vetllar per que sigui reconeguda la propietat indígena de les terres Xavante.
El codi que està en vigor actualment data de 1965 i necessita una revisió, ja que actualment té molts buits legals, però la decisió del Senat, pressionat pel sector agropecuari, ha posat en peu de guerra a diversos sectors del món científic i cultural brasiler.
Segons l’Institut d’Investigacions Espacials, en aquest últim any s’han destruït 6.238 km quadrats de selva, la xifra més baixa des de 1988 (any en què es van començar a fer aquestes estadístiques).
El sector agropecuari justifica la decisió del Senat dient que Brasil no podrà assolir el seu ple potencial de desenvolupament econòmic si no s’amplien les àrees susceptibles d’acollir més cultius i explotacions ramaderes.
En canvi, els ecologistes asseguren que amb les àrees ja desforestades es pot augmentar exponencialment la productivitat sense necessitat de talar més arbres.
A més, alerten que amb l’aprovació del nou codi, Brasil enviarà un missatge en el sentit que aquest país perdona a aquells que han fet negoci fent malbé la natura. Aquest fet és el que dedueixen els ambientalistes com a conseqüència de l’amnistia dels delictes contra la vegetació que s’hagin produït abans de 2008.
Aquesta premissa, a la pràctica, implica que els condemnats per delictes mediambientals podran eximir-se dels pagaments de les sancions si regularitzen les seves propietats en un termini encara sense determinar.
Aquest text, aprovat pel Senat, haurà de votar-se també al Congrés i després passar a mans de la Presidenta del Brasil.
El decret, en els seus dos primers articles, introdueix conceptes clau per tal de consensuar un llenguatge comú sobre el comerç just i l'economia solidaria. A més a més representa un important salt qualitatiu al ser-hi reconeguda institucionalment per l’Estat brasiler l'economia solidaria i, dins de ella, el comerç just i solidari.
Ubicat dins del Ministeri de Treball i Ocupació, els agents socials com municipis, iniciatives de l'àmbit i altres, es podran adherir voluntàriament al Sistema. Es tracta doncs d'una iniciativa estatal absolutament pionera arreu. Un salt endavant per l'economia solidària, i especialment pel comerç just, temes que queden definits en l'àmbit brasiler -però de forma comú al què entenem per comerç just també aquí- en l'article 2 del decret.
Recolzar les iniciatives, sensibilitzar i educar, protegir als productors, i altres accions estan contemplades en el decret.
Podeu llegir el decret, breu i en castellà, en aquest enllaç.
