Aquest estiu el Casal dels Infants ha ampliat la seva oferta i reforçat el repàs de matèries escolars de cara als exàmens de setembre.
L’estiu és una època especialment complicada. L’aturada de les classes i les grans dificultats que tenen moltes famílies per oferir als seus fills un reforç escolar adequat, fa que es compliqui l’inici del curs de molts infants.
Així, des de fa dos estius, el Casal dels Infants amplia la seva oferta i reforça el repàs de matèries escolars de cara als exàmens de setembre. “Es va detectar un augment del fracàs als exàmens del setembre i, en analitzar les causes, vam descobrir que gran part del problema era que les famílies amb pocs recursos no podien fer-se càrrec del reforç que necessitaven els seus fills a l’estiu”, explica Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants.
Així va ser com, a les activitats lúdiques de l’estiu als barris de Badalona, Santa Coloma, Barcelona i Salt, es va afegir a un programa complet de reforç de matèries, adaptat a l’edat i les capacitats de l’infant o jove. “Els joves estan molt contents però les mares i els pares fins i tot més” explica la Mireia Mirasol, educadora responsable del Casal al barri del Besòs-Maresme de Barcelona.
Durant aquest estiu, al Casal han ofert 800 places de reforç educatiu diari. La major part d’elles combinades amb activitats de lleure com anar a la piscina o a la platja, fer excursions, camps de treball, colònies, tallers de manualitats o de cuina. Es tracta de que els infants siguin i es sentin els protagonistes del seu èxit escolar. Per això es treballa amb les seves motivacions i en aquest sentit “és clau poder oferir-los també activitats lúdiques a l’exterior”, remarca la Mireia.
A pocs dies de que comencin els exàmens de recuperació del setembre, el Casal aposta pels nois i noies que han seguit les classes de reforç perquè estan preparats per afrontar la prova i superar-la.
L'objectiu principal de l'acord és potenciar l'activitat associativa i cultural del barri barceloní.
El districte de Sant Andreu de Barcelona va cedir el passat 31 de juliol el Casal del Barri Fabra i Coats a l'Ateneu Harmonia. Feia vuit anys que la coordinadora d'entitats demanava a l'Ajuntament de Barcelona la gestió de l'espai i finalment l'administració i l'entitat van arribar a un acord, que entrarà en vigor a partir de l'1 de setembre i serà vigent fins al 2015. Amb aquesta cessió, ja són 44 els espais cedits per el consistori de la capital catalana a entitats de la ciutat.
L'objectiu d'aquest conveni és el de convertir el casal Fabra i Coats en un espai de referència al barri de Sant Andreu com a espai de suport i impulsor de l'articulació de la comunitat. L'equipament ha de possibilitar la realització d'activitats d'interès social i cultural, l'ús per part de veïns i d'entitats pel desenvolupament de les activitats pròpies i la promoció de la cultura, la creació i de l'associacionisme al barri de Sant Andreu.
El Casal de Barri Sant Andreu és un equipament de nova creació que ocupa un dels edificis del recinte fabril de Fabra i Coats que ha estat rehabilitat expressament com a Casal de Barri. En el seu interior compta amb aules per fer tallers, sales polivalents, espai expositiu, bucs d'assaig musical, sala d'informàtica, despatxos per entitats, despatxos de gestió, magatzems i espais de trobada i relació.
Font: Diari Ara
L'escriptor Víctor Panicello i un grup de joves del Casal dels Infants del Raval treballen en un llibre on compartiran les seves experiències d'integració.
Un taller d'escriptura pot ser l'espai perfecte per reflexionar sobre la pròpia identitat i posar en paraules les seves experiències de vida. Això és el que fan els i les participants del taller d'escriptura que imparteix l'escriptor Víctor Panicello a la seu del Raval del Casal dels Infants.
Són joves de diversos orígens que han crescut al barri del Raval de Barcelona, enmig d'una gran diversitat cultural. Al taller comparteixen les seves experiències i les posen per escrit en cartes que escriuen als familiars que es troben als seus països d'origen.
Les cartes són una via per explicar les seves emocions i reflexionar sobre la identitat pròpia i les múltiples pertinences. I seran també l'eix conductor del llibre que preparen entre tots. D'aquesta manera, el taller d'escriptura ajuda als joves a reflexionar i, a més, donarà com a fruit una novel·la que recollirà aquestes reflexions.
Els socis del casal Lambda ens expliquen com viuen el voluntariat en el sí de la seva entitat.
La productora idemTV ha produit una série de vídeos per tal difondre les principals activitats del col·lectiu LGTB. A Xarxanet.org us oferirem mensualment les diferents propostes que vagin produint.
Comencem aquest recull de vídeos amb el voluntariat del Casal Lambda. Ja fa 37 anys que treballen per normalitzar el fet homosexual en la societat i fer que sigui reconegut el dret de tota persona a la seva autodeterminació sexual, sense traves ni discriminacions de cap mena.
Què és idemTV?
idemTV és una organització sense ànim de lucre, formada per persones provinents de diferents àmbits laborals i professionals que uneixen la seva experiència i formació per a donar forma audiovisual i informativa a les notícies i esdeveniments que es produeixen en el sector del moviment LGTBIQ (lesbianes, gais, transexuals, bisexuals, intersexuals i queers).
El Casal Infantil Urgell busca voluntaris per a participar en un SceneMob que recollirà fons per la Fundació La Marató.
El Casal Infantil Urgell organitza una jornada per gaudir d’una activitat en família i solidària per participar de La Marató de Tv3, aquest any dedicada a les malalties neurodegeneratives.
Es proposa realitzar una SceneMob que serà gravat el 8 de novembre a les 5 de la tarda, que explicarà com ajuden les aportacions solidàries dels ciutadans a la Fundació La Marató.
Un SceneMob és un vídeo musical, realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. L’acció es dóna en un lloc concret com a escenari.
Aquest vídeo serà després presentat oficialment el 13 de desembre,en un acte per a recollir fons per la Fundació de La Marató amb un concert de pop-rock solidari a càrrec del grup Jules,.
Movem-nos per La Marató!
Més informació
El Casal Societat la Principal de Vilafranca organitza el 16 de juny una recollida d’aliments per la campanya La fam no fa vacances. Totes les persones que acudeixin al ball de diumenge portant aliments podran entrar gratis.
El Casal de Vilafranca s’ha volgut sumar a la campanya que durant el mes de juny la Fundació Banc dels Aliments està duent a terme per recollir aliments bàsics per tal d’ajudar a les famílies i persones necessitades durant l’estiu. Amb el lema “La fam no fa vacances” es vol conscienciar a la població de la fam més propera i amb les recaptacions garantir l’alimentació de més de 300.000 beneficiaris durant els mesos d’estiu.
L’entitat penedesenca, El Casal, ha decidit renunciar a cobrar l’entrada del ball organitzat el dia 16 de juny a canvi de l’aportació d’aliments bàsics com són: arròs, pasta, llegums secs, oli i llet. Aquests aliments es lliuraran a l’Associació Ressò de Vilafranca (Rebost Solidari) adherida a la campanya i que treballa a l’Alt Penedès distribuint aliments entre les persones més necessitades. Aquesta associació solidària compta amb el suport de l'Ajuntament i de diverses entitats que s’han agrupat per afrontar de manera més eficaç el repte d’atendre les demandes d’aliments de més de dos mil ciutadans de Vilafranca.
El ball tindrà lloc al Teatre del Casal la Principal a les 18.00h. Més informació al web de l’entitat.
Objectius de la campanya
Recollir aliments bàsics com arròs, pasta, llegums secs, oli i llet, per garantir l’alimentació de 300.000 beneficiaris durant els mesos d’estiu.
Sensibilitzar a la ciutadania en general sobre la realitat de la pobresa al nostre país.
Afavorir una col·laboració continuada amb el Banc dels Aliments i amb la seva xarxa d’entitats benèfiques durant tot l’any potenciant el treball amb associacions locals.
La Fundació Catalana de l'Esplai ha engegat "la Gimcana Solidària de l'Estiu", una competició lúdica sorgida amb l'objectiu d'ajudar infants i joves de famílies amb necessitats econòmiques perquè puguin gaudir d'experiències inoblidables en casals, colònies i activitats pròpies de l'època.
"La Gimcana Solidària de l'Estiu" proposa dos reptes als equips participants. D'una banda, una competició recreativa en la que hauran de superar un seguit de proves que finalitzaran el 28 de setembre, moment en que es celebrarà la gran final; i d'altra banda, aconseguir els donatius necessaris per fer possible que tots els infants i adolescents puguin gaudir de les activitats d'estiu.
La Fundació Catalana de l'Esplai destinarà la recaptació econòmica a beques i material esportiu i de muntanya necessari per fer possible la participació dels infants en casals, campaments, rutes o colònies. Els donatius recollits a partir de l'1 d'agost seran invertits en beques per participar en activitats organitzades durant el curs escolar.
A Catalunya, el 26,4% dels menors de 16 anys viuen en llars per sota del llindar de la pobresa. L'estiu de 2012, la Fundació Catalana de l'Esplai va atendre 1.600 sol·licituds de beques i per aquest 2013 ja han rebut més de 4.000 peticions. Participar en la Gimcana és una bona manera d'ajudar a que el somni d'aquests infants sigui possible.
Si vols formar part de manera activa en "la Gimcana", col·laborar amb una donació o participar com a voluntari en les tasques d'organització de les proves, no dubtis en informar-te al web: estiu.esplai.org/gimcana/
El Casal dels Infants necessita voluntaris per participar aquest estiu a les activitats que s’han programat per als infants i joves més vulnerables. L’entitat oferirà als nens més de 800 places, doblant així la capacitat de l’any anterior.
Durant les vacances escolars moltes famílies no es poden fer càrrec dels seus fills per manca de xarxa familiar, de recursos, etc. Per això, el Casal dels Infants fa un esforç extraordinari per obrir el màxim de projectes aquest estiu, arribant a oferir més de 800 places. L’objectiu és donar així oportunitats formatives i de lleure durant les vacances dels infants i dels joves.
Per tirar endavant les activitats programades del Casal dels Infants es necessita l’ajuda de persones per acompanyar els infants i joves. Aquestes activitats inclouen els casals d’estiu, les classes intensives de català, les activitats amb famílies, l’espai de ludoteca, les colònies i campaments, el reforç escolar, etc.
El territoris on treballa el Casal dels Infants són: els barris del Raval i Besòs a Barcelona; la Mina de Sant Adrià de Besòs; els barris de Fondo i Raval-Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet; el barri de Llefià i Sant Roc de Badalona i el municipi de Salt de Girona.
T’animes a fer el voluntariat? Si vols formar part de l’equip d’estiu del Casal dels Infants posa’t en contacte amb l’entitat a través del telèfon 93 317 00 13 o envia un correu electrònic a voluntaris@casaldelsinfants.org.
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya ha atorgat l’1% dels seus ingressos propis a dos projectes de cooperació: “Òptic Jove”, del Casal dels Infants; i “Puerto Esperanza”, de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.
El passat mes de febrer, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya va convocar un concurs públic per atorgar l’1% dels seus ingressos propis a organitzacions i entitats que duguin a terme projectes de cooperació pel desenvolupament. Un cop analitzats tots els projectes presentats, s'ha repartit l'import entre dos projectes: “Òptic Jove”, organitzat pel Casal dels Infants, que rebrà 3.999 euros; i “Puerto Esperanza”, del grup Gràcia amb Cuba de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia, que en rebrà 2.700.
El projecte “Òptic Jove”, del Casal dels Infants, té com a objectiu millorar les oportunitats de participació social, ciutadana i comunitària dels joves i de les entitats juvenils de barris perifèrics de Tànger - Beni Makada, al Marroc. Per aconseguir-ho es vol engegar un procés de capacitació tècnica i institucional de les entitats, que permeti dur a terme iniciatives i activitats que millorin les competències educatives i de participació dels seus usuaris/es i, alhora, sensibilitzin l’entorn, augmentant la seva visibilitat, legitimitat i representativitat.
El projecte “Puerto Esperanza”, del grup Gràcia amb Cuba de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia, neix arrel de la problemàtica social existent al poble cubà de Puerto Esperanza i, especialment, al barri de La Camorra. La violència de carrer, l’abundància de famílies desestructurades, l’alcoholisme, la presència de drogues, la violència de gènere i la falta de recursos financers i materials són alguns dels problemes de la zona. En aquest context, el projecte vol formar persones de la localitat a través del CIERIC, una entitat cubana que treballa pel desenvolupament sociocultural des del compromís amb la comunitat.
L’import de la donació correspon a l’1% dels ingressos propis de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya del curs 2011-2012 conjuntament amb les partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en què no s’ha convocat concurs públic.
Hi ha moltes maneres d’integrar i cohesionar barris, pobles i ciutats. La cultura tradicional en pot ser, una tal i com ho han demostrat els Castellers de Poblesec, els Geganters de Nou Barris o els Falcons de Barcelona. L’objectiu es acostar les tradicions a les persones i aconseguir que com més gent millor s’hi senti identificat i interessat.
Segons l’expert en multiculturalitat i cohesió social, Pep Fornés, actual director del Museu Etnològic de Barcelona les representacions festives són “un element d’integració entre grups socials,classes, gènere, grups d’edat i ètnies”. La capacitat de les festes d’aglutinar a les persones i generar complicitats fa que els membres d’una mateixa comunitat es sentin identificats. Per aquest motiu les tradicions populars són una manera de crear vincles entre les persones. Un exemple és el cas dels Castellers de Poblesec que han organitzat tallers per a immigrants del barri per tal d’explicar-los en que consisteix ser casteller i animar-los a participar.
L’objectiu no és tant el de buscar nous membres de la colla, com el de explicar i donar a conèixer aquesta tradició entre les persones del barri. D’aquesta manera,a través del sentiment de pertinença s’aconsegueix reforçar l’entramat ciutadà d’aquest barri amb un alt percentatge de persones de l’estranger. Per tal d’arribar al col·lectiu des dels Castellers de Poblesec es van editar vídeos, cartells i díptics i es va comptar amb la col·laboració de les entitats que treballen amb nouvinguts: el Consorci de Normalització Lingüística, el Casal dels Infants o Poblesec per a tothom.
Un altre exemple on la cultura popular ha jugat un paper important de cohesió del barri és el cas de Nou Barris on s’ha creat una colla gegantera. En aquest barri, on predomina la població procedent de Galícia o Andalusia aquesta incorporació de la tradició gegantera, l’acosta una mica més a la cultura catalana. Una possibilitat és incorporar els gegants a la romeria que es fa cada any fins a Torre Baró, unificant tradicions.
Però un dels casos més emblemàtics és el dels Falcons de Barcelona que des del 2004 van engegar una col·laboració amb el centre de Sant Josep de la Muntanya on hi ha uns 150 nens i nenes en règim d’acollida. Des de que va començar la iniciativa molts d’aquests joves formen part dels Falcons i actuen habitualment amb la colla: “per als nens i nenes és una experiència molt positiva i a la vegada hem incorporat jovent que ens feia molta falta per les actuacions”.
La petjada de la tradició
La cultura popular passarà a formar part de la identitat de les persones que formen part d’aquestes colles i dels seus amics i familiars encara que no siguin nascuts a Catalunya o tinguin pares catalans. “La formació de la memòria col·lectiva, d’allò que els membres de la comunitat reconeixen com esdeveniments històric propis, se’n podria dir que va conformant la seva identitat comuna, i és sovint en les festes on es recreen de forma simbòlica i ritualitzada aquests esdeveniments” tal i com explicava Pep Fornés en el seu estudi “Multiculturalitat i cohesió social. La cultura popular com a instrument”.
Però sentir-se integrat en un entorn i identificat amb les tradicions no és suficient perquè la gent es quedi. És el cas den Serigne que després d’arribar a Espanya fa sis anys i viure’n tres anys a Catalunya ha decidit tornar a la seva terra natal: el Senegal. Va començar fent de manter i però sis anys després parla correctament el català, s’ha tret un títol de tècnic de farmàcia i fa de casteller a la colla de la Sagrada Família. Les coses no li han anat bé a Catalunya però se’n torna a casa per iniciar un projecte amb l’ajuda d’un programa de retorn. “Vaig presentar un projecte per obrir una sastreria al Senegal” i li han concedit 2.000€, la meitat del que necessita, i el bitllet per tornar a casa.
Fa les maletes i s’emporta la camisa verda de la seva colla, una per ell i altres per les seves filles, un llibre de tradicions catalanes i un munt de records i d’amistat. Es sentia integrat però les alternatives que li oferia la ciutat l’han fet tornar a casa. Al Senegal podrà explicar que a Catalunya fem castells i parlem català, una manera de fer extensives les tradicions catalanes més enllà de les fronteres.
El passat 17 de desembre, el Casal del Raval va presentar el seu balanç anual i va fer una crida a la ciutadania, empreses, fundacions i entitats privades en general per superar les retallades d'ajuts socials per part de les administracions públiques, i poder continuar atenent als infants i joves més desvalguts, perquè sense educació no hi ha futur i sense menjar no hi ha present.
Aquest any 2012 el suport públic ha estat del 42% (53% l'any 2011), per al 2013 serà tan sols del 36%; d'altra banda el nombre de baixa de socis, per primera vegada, ha estat superior al nombre de nous socis. La demanda és clara: necessiten nous socis, així com nous convenis amb el sector privat.
La directora del Casal del Raval, Rosa Balaguer, a més d'apel·lar a la sensibilitat de la ciutadania, ha denunciat que sis de cada deu usuaris de l'entitat (65%) reben aliments d'altres entitats, perquè no tenen ni per menjar. Així mateix des de l'entitat s'ha detectat un augment de casos de depressió entre els infants per la situació d'extrema pobresa de la seva llar, o bé perquè s'han de fer càrrec de germans més petits, o perquè no tenen una alimentació correcte; precisament sobre aquest punt va lamentar la pèrdua de beques menjador, que molts cops era l'únic àpat del menor.
Una altra de les preocupacions de l'entitat és el col·lectiu dels joves, el més abandonat de tots; molts d'ells han hagut de tornar al Casal després de perdre el treball pel qual s'havien preparat. S'incrementa el nombre de joves sense les necessitats bàsiques cobertes, que els impossibilita accedir a places de formació o recerca de feina: molts cops tenir una T10 és tot un luxe!
Entre moltes altres tasques, el Casal dels Infants treballa en la formació en els sectors d'hostaleria i turisme, finançada amb suport privat, assolint un alt nivell d'inserció (80%).També s'esforça en la detecció d’adolescents en risc a peu de carrer amb més intervenció educativa per mantenir-los vinculats i no abandonin.
Així mateix, incrementaran els espais de suport emocional per a les famílies i ampliaran l’atenció als adolescents, doblant les places aquest curs al Raval, consolidant la feina a Santa Coloma, i obrint nous espais a Badalona. També inverteixen esforços en els espais de reforç escolar, des de primària a batxillerat. Val a dir que entre el 75% i 100% d'infants i adolescents que assisteixen als Espais de Reforç Escolar i Estudi Assistit del Casal superen el curs.
El barri barceloní del Raval et convida a visitar els seus comerços emblemàtics i a col·laborar perquè cap infant del barri es quedi sense joguina aquestes festes. Ho fa amb la iniciativa "Per Nadal, vine al Raval", en què participen diferents entitats.
El Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris del Raval Sud, amb la col·laboració de l’Eix Comercial del Raval, porten a terme durant el mes de desembre la segona edició de la campanya "Per Nadal vine al Raval", després de l'èxit de l'any passat. La campanya està integrada en l'actuació del Pla de Barris destinada a promoure accions que contribueixin a la dinamització comercial del barri.
La recollida de joguines per a infants del barri, les rutes guiades per comerços històrics i moderns, i el cagatió conformen el programa de la iniciativa "Per Nadal, vine al Raval", que pretén oferir una visió positiva del barri, promocionar els seus comerços i fer arribar joguines a tots els nens i nenes que hi viuen.
La campanya de recollida de joguines es durà a terme un any més per contribuir a fer que cap infant del barri es quedi sense una joguina nova aquestes festes. Amb aquesta finalitat, fins al dia 31 de desembre tothom que vulgui podrà lliurar una joguina nova en dos punts del barri: l’Eix Comercial del Raval (C/ Nou de la Rambla, 14; de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.00 hores) i el Centre Cívic Drassanes (C/ Nou de la Rambla, 43; de 9 a 14 i de 16 a 21 hores).
Les joguines que s'hagin recollit es lliuraran al Centre Obert Casal Infantil Estel d'Assis, entitat social que treballa per millorar les condicions dels infants del barri. Serà la tarda del divendres 4 de gener de 2013, a la plaça Salvador Seguí.
En el marc del Pla d'Acció de la plaça Salvador Seguí i l'entorn, aquesta plaça acull d'altres actes nadalencs. El passat dissabte 15 de desembre, per exemple, l'associació Impulsem i el Casal dels Infants hi van realitzar una activitat amb els nens i nenes del barri per decorar la plaça.
Rutes guiades perls comerços emblemàtics
Qui vulgui conèixer els establiments comercials més emblemàtics del Raval Sud, ho podrà fer a través de dues rutes guiades que s'ofereixen en el marc de "Per Nadal, vine al Raval". La ruta Oest recorrerà una trentena d’establiments situats entre la Rambla del Raval i la Ronda de Sant Pau, mentre que la ruta Est passarà per 26 comerços situats entre la Rambla del Raval i la Rambla.
Els dies 14 i 15 de desembre ja s'han ofert aquestes dues rutes, però encara hi ha la possibilitat de participar-hi, ja que, es faran dues noves edicions el 21 i 22 de desembre. Trobaràs més informació en aquest enllaç.
La internacionalització d'entitats catalanes és un fet, amb presència d'organitzacions catalanes a espais internacionals i multiculturals. Però també té la vessant de les persones, que en participar en aquesta internacionalització adquireixen noves capacitats i riquesa de vida. Veiem que ens explica FOCIR respecte a joves i internacionalització d'ONG catalanes.
FOCIR, la Federació d'Entitats Catalanes Internacionalment Reconegudes, explica que “La necessitat d’internacionalització a la nostra societat és avui més evident que mai. Una internacionalització protagonitzada per organitzacions però també per persones, que individualment, esmercen recursos en aprendre idiomes i poder desenvolupar-se en entorns multiculturals. Pels joves aquesta internacionalització és cada cop més necessària tant per la millora de la seva formació com per la recerca d’oportunitats professionals”.
En aquest sentit, des de fa molts anys, entitats catalanes amb presència internacional promouen espais d’aprenentatge on joves de diversos indrets del planeta comparteixen visions, eixamplen horitzons i des de la convivència aprenen a respectar la diversitat. És a l’estiu quan aquests casals, esplais i organitzacions escoltes concentren molta de la seva activitat internacional. Enguany, malgrat la crisi, han seguit promovent aquestes trobades de creixement i capacitació, oferint als joves, des de ben aviat, l’oportunitat de viure i aprendre en un entorn internacional.
La tasca d'estius solidaris joves i internacionals d'entitats com la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya o Esplais Catalans la podeu trobar en aquest document – resum, sovint amb posicionaments en primera persona.
La gent gran ha deixat de ser el col·lectiu més vulnerable i exposat a la pobresa. Actualment, el 23,7% dels menors de 16 anys viuen per sota del llindar de pobresa. Aquest context ha fet que les entitats que treballen pels infants hagin vist créixer els seus reptes.
Fa gairebé 30 anys, veïns i veïnes del Raval es van començar a preocupar al veure que hi havia nens i nenes que estaven al carrer i que alguns no anaven a l’escola. Així, de manera voluntària i sense cap associació al darrere algunes persones van començar a organitzar activitats pels infants. "Les necessitats anaven augmentant i per tant també les accions, fins a arribar el moment en què aquests voluntaris van decidir crear una associació i d’aquí va néixer el Casal dels Infants", explica Anna Oró, cap de l’Àrea de Voluntariat de l’entitat. El Casal dels Infants té, entre d’altres, l’objectiu de "garantir els drets dels infants i joves i donar-los les eines per trencar el cercle de pobresa". Els menors són actualment el col·lectiu més vulnerable, i així ho demostren les xifres de pobresa infantil: el 23,7% dels menors de 16 anys catalans viuen per sota del llindar de pobresa i un 12,9% viu en llars on tots els seus membres estan aturats, segons dades de l’Idescat.
A dia d’avui el Casal té cinc línies d’actuació tot i que segons senyala Oró, la que té més pes és infància i família: "Primer de tot s’hauria de treballar sempre de manera conjunta amb els nens i la família; intentar que les famílies se’n surtin, que puguin ser autònomes, tirar endavant. Es tracta de donar recolzament però no d’una manera assistencial, és a dir, donar eines sense crear dependència". Tot i així, també remarca la importància del treball comunitari: "La idea és que si el barri millora, els infants estaran mes protegits, l’entorn passa a ser protector i impulsor i els serveis milloraran".
Un 12,9% dels menors de 17 anys viu en llars on cap dels seus membres treballa
Mercè Duran és voluntària del Casal i el 2010 va guanyar el 1r Concurs de Relats de Voluntariat Social. En el text Aprendre ensenyant parla de la seva experiència: "La primera vegada que vaig agafar la mà de la Imane per travessar el carrer, vaig connectar amb la importància d’aquesta feina que va més enllà d’un simple somriure: una sensació indescriptible que em va donar força per col·laborar i comprometre’m en la seva ajuda fins al final. Sortir de les meves sensacions per ocupar-me de les seves". Des del seu origen, el Casal dels Infants s’ha definit com una entitat basada en la força del voluntariat. "Creiem en la transformació social i aquesta pren força i sentit quan impliquem al màxim de ciutadans i ciutadanes que lluiten per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social", comenta Anna Oró, qui afegeix que la tasca social i educativa del Casal "no seria possible sense el suport i la participació de totes aquelles persones particulars que col·laboren com a voluntaris i voluntàries en cada un dels projectes i departaments de gestió". Anualment el Casal compta amb la participació d’uns 750 voluntaris, als quals es sumen els estudiants en pràctiques. "En l’últim any van ser més de 800 persones", comenta la cap de l’Àrea de Voluntariat. Des del Casal creuen fermament en "l’impacte social de la figura del voluntari compromès i en els fruits que es deriven del treball compartit" i veuen en el voluntariat una eina important de transformació social. Duran és un exemple dels canvis que el voluntariat pot contribuir a implantar entre la societat. Ella ho explica així al seu relat: "Vaig prendre consciència de les realitats socials, de com són de diferents unes de les altres, de com afecten en el desenvolupament de la personalitat d’un nen o d’un familiar, però tanmateix quelcom únic es manté intacte i es veu com d’iguals en som tots".
Durant l'últim any el Casal va comptar amb la participació de més de 800 persones per atendre els aproximadament 6.000 usuaris
Al Casal dels Infants van atendre al voltant de 6.000 usuaris l’any 2011. "Nosaltres intervenim amb les persones que més ho necessiten: les famílies amb més dificultats o el nen amb menys possibilitats, el que no anirà a l’escola, el que formativament no se’n surt i que viu en un entorn molt complicat", detalla Oró. Un dels canvis derivats de la crisi econòmica i financera ha estat el retorn d’algunes famílies al Casal dels Infants en busca d’un suport que es creia que ja no necessitaven: "Tot i que elles havien fet un procés de millora molt important ara algunes tornen a demanar suport o assessorament", explica la cap de l’Àrea de Voluntariat. Davant aquesta nova situació, Oró té molt clar què és el que s’ha de fer: "Amb el suport educatiu també és important que els nens i nenes tinguin les necessitats bàsiques cobertes i per això treballem de manera col·laborativa amb altres entitats que ofereixen el que nosaltres no oferim. Hem de sumar esforços entre tots per ser més eficients i donar un suport integral a la persona. Si un nen no menja tres vegades al dia com a mínim, ja li pots dir que vagi a l’escola, es porti bé i tregui bones notes que no ho farà, perquè no podrà, és evident que per rendir i créixer hem de menjar i tenir un el suport educatiu, afectiu i emocional". A l’Anuari 2011 de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya també s’afirma haver detectat aquesta voluntat de coordinar-se entre entitats de la qual parla Anna Oró entre els diferents grups de discussió organitzats per elaborar l’informe.
Tanmateix, els canvis derivats de la crisi han condicionat fins a cert punt alguns dels programes del Casal. Els que n’han sortit més afectats són els que formen part de la línia de formació i inserció social i laboral: "El Casal dóna resposta al jove acompanyant-lo, coneixent-lo i potenciant les seves habilitats i competències, fent formació, buscant conjuntament llocs on fer pràctiques fins que tenen capacitat d’inserir-se laboralment , però actualment això és complicadíssim perquè costa molt inserir: el mercat laboral i les polítiques socials no donen oportunitats als joves que parteixen amb desavantatge pel que fa a la formació i inserció social", comenta Oró.
Anna Oró: "Hem de sumar esforços entre tots per ser més eficients i donar un suport integral a la persona"
La feina de l’entitat no tan sols es basa en el treball directe sobre les persones en risc d’exclusió sinó que des del Casal dels Infants es té molt present la importància de la tasca d’incidència social i política que poden realitzar les entitats. L’Anuari 2009 de la Taula del Tercer Sector indicava que en aquells moments un 34% de les entitats socials realitzaven activitats d’incidència política. Des del Casal, Oró afirma que també intenten incidir en les polítiques: "Nosaltres som els que estem a peu de carrer, i per això donem la nostra opinió i intentem que ens escoltin i que els polítics siguin conscients que tenen part de responsabilitat del que està passant. Els polítics, les empreses, els veïns...tots i per això tots hem de sumar esforços!".
José Adelantado: "El voluntariat i les entitats són boníssims prospectors de necessitats socials perquè estan a peu de carrer"
Les previsions són bones. El procés de creixement del Tercer Sector Social ha anat acompanyat d’un increment gradual del reconeixement polític que se li ha concedit i proves d’això en són el resultat de la Llei de serveis socials del 2007, la presència que té el sector en l’Estatut d’Autonomia del 2006 o la decisió de redactar una nova Llei del Voluntariat. Tanmateix, les crítiques tampoc estan absents. "El voluntariat i les entitats són boníssims prospectors de necessitats socials perquè estan a peu de carrer però un cop detectats aquests problemes, no els haurien de resoldre les organitzacions voluntàries o sense ànim de lucre sinó que hi hauria d’haver una intervenció estatal", remarca el sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)José Adelantado, qui afirma que no veu correcte el voluntariat com un substitutiu de l’estat: "La societat civil té molts problemes per substituir a l’estat a nivell organitzatiu fonamentalment però també a nivell econòmic. Crec que no s’hauria de permetre que els problemes que tenen els ciutadans depenguin de la bona voluntat, o mala voluntat, o nul·la voluntat de la resta de conciutadans".
L’autora del llibre infantil “Petons perduts” ha cedit els beneficis derivats dels drets d’autor al Casal dels Infants. Aquest llibre parla dels petons com a element significatiu de les relacions socials entre persones.
Per als nens i nenes del Casal dels Infants un petó és “una cosa preciosa que la gent fa”, “és molt bonic”, “consola” i “és una cosa d’amor”. Aquestes són algunes de les definicions recollides entre els infants del Casal en motiu de la presentació del llibre Petons perduts de Carlota Valls, educadora que des de fa més de 20 anys manté una estreta relació amb aquesta entitat social.
Els beneficis derivats dels drets d’autor d’aquest llibre es destinaran a projectes socials i educatius i amb aquest gest l’autora aporta una ajuda important a l'entitat que des de fa gairebé 30 anys lluita contra l’exclusió social i la pobresa infantil.
Petons perduts és un conte que parla dels petons com a símbol d’estima i com a element significatiu en els dia a dia i la quotidianitat, des de l'experiència de l'autura observant la relació entre néts i avis i el paper que hi juguen els petons.
El passat 19 d’abril es va donar a conèixer aquest llibre, il·lustrat per Andrea Zayas, i amb els dibuixos de les guardes fets pels mateixos nens i nenes del Casal. Forma part de la col·lecció Pessigolles, que té l’objectiu de fer pedagogia de forma senzilla i amena a la vegada que engresca als més petits.
El passat 2 de juny veia la llum el primer episodi de Teatre Gran, una iniciativa que permetrà a 18 persones majors de 65 anys prendre contacte amb el món de l'escena.
La proposta neix a l'Escola de Formació i Iniciatives Teatrals EFIT del Casal de Vilafranca amb l'objectiu de promoure la creativitat entre la gent gran, i es vehicula a través de la Regidoria de la Gent Gran de l'Ajuntament de Vilafranca que ha difós el projecte entre el major nombre de persones interessades, per tal d'arribar a tota la població del municipi amb l'edat requerida. La productora vilafranquina Punt TVs'encarrega d'enregistrar les classes, que dirigeix Marina Mestres.
En aquestes es mira de treballar sobre nocions bàsiques de l'escena i la dramaturgia: treballar amb el propi cos, generar dinàmiques de grup, perdre la vergonya, la por a l'escenari, treballar diferents emocions, els personatges...
L'objectiu serà convertir aquest grup en un grup artístic d'actors i actrius capaços de desenvolupar i representar una obra de teatre, que hauran triat ells mateixos i que es centrarà sobretot en l'humor i l'ironia propis d'un clàssic bodevil.
El programa permet veure el desenvolupament d'aquestes classes, les vivències de cada participant i l'evolució de l'aprenentatge. Les persones participants acaben descobrint les seves capacitats lúdiques i creatives en un moment vital en que no tenen prou cabuda o reconeixement, alhora que es relacionen amb altra gent amb inquietuds similars. El projecte també els dóna l'oportunitat de conèixer i vincular-se al món de l'associacionisme que els ofereix el Casal.
Aquest procés d'aprenentatge es podrà seguir al llarg d'uns 3 mesos a través de Penedès TV mitjançant 6 programes i portarà a un acte final que serà la representació d'una obra de teatre cap a mitjans de juliol que els mateixos participants aniran escrivint dia a dia. L'objectiu és que aquesta activitat tingui continuïtat i cada any vagi canviant de protagonistes.
Salvador Casals, gerent del Casal de Vilafranca, va explicar durant l'acte de presentació del projecte que les persones que participessin a Teatre Gran tindrien un procés d'aprenentatge de 26 assajos (dos per setmana) combinat amb un treball a l'aula continuat amb persones vinculades al món teatral. Casals va remarcar que el projecte, des dels seus orígens, s'havia orientat al seguiment televisiu com una manera de visibilitzar el treball dels participants i obrir les seves experiències a tota la vila.
A l’entrevista realitzada a Vilaweb Muriel Casals (professora d’història econòmica a la UAB), manifesta el seu interès perquè en aquesta nova etapa el soci tingui més protagonisme, posant tots els recursos al servei de l’activitat –“a l’activisme voluntari dels socis”-, tot manifestant que la seva candidatura ha estat realitzada des del “consens polític” i que “...no volem ser el centre, ni el referent, però sí un centre i un referent”, conscient de la importància i significació de l’entitat. Muriel Casals ha estat 2 anys a l’executiva d’Òmnium, aspecte que garanteix el seu coneixement de l’entitat.
En aquestes eleccions hi hagué una sola candidatura i la participació va ser del 3% dels socis.
Ara fa vuit anys Òmnium Cultural afrontà amb èxit una profunda etapa de reestructuració organitzativa i d’objectius de treball. Amb en Jordi Porta com a president l’entitat va obrir una nova etapa amb la qual es plantejà prendre la iniciativa de portar més enllà la llengua, la cultura i el país. Així ha intervingut i s’ha posicionat davant les qüestions d’actualitat que tenen transcendència o afecten la societat catalana, organitzant campanyes de sensibilització, reivindicació i resposta amb l’objectiu de refermar la realitat cultural i nacional de Catalunya. En aquest període Òmnium Cultural ha passat dels gairebé 15000 associats als més dels 21000 actuals, creant i consolidant una sèrie de delegacions territorials.
Darrerament Òmnium Cultural i l’Ens de Comunicació Associativa han signat un conveni de col·laboració per a dos anys.
