La base organitzativa dels castells, com la de tota la cultura popular, és l’associacionisme. Són iniciatives de caràcter privat però amb voluntat de servei públic, obertes a tota la societat.
A Catalunya, des de mitjans de segle XIX, s’ha anat desenvolupant un important teixit associatiu com a resposta a les necessitats bàsiques de la població: ajut mutu, educació, acció social, lleure, etc. A través d’aquest mecanisme, s’han impulsat propostes a tot el territori com les mutualitats, els centres escolars, el cooperativisme, les caixes d’estalvis, la xarxa d’ateneus i centres culturals,... Amb els anys, els avenços democràtics i les conquestes socials, l’associacionisme cultural ha derivat en allò conegut com ‘cultura popular’, en les seves múltiples expressions i facetes: esbarts, cant coral, bestiari, diables, gegants, sardanisme, societats musicals, teatre amateur, ateneus, etc. Dins d’aquest context, es desenvolupen els castells, construccions humanes que, actualment, arriben fins als deu pisos d’alçada i que, en els darrers anys, estan tenint una expansió per tota Catalunya i, fins i tot, a l’estranger.
En aquestes darreres dècades els castells s’han significat com un element important i significatiu de la cultura popular. El fet del seu reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO, la seva visibilitat plàstica i la seva simbologia, han reforçat aquesta presència.
Tal i com explica Joan-Manuel Tresserras, ex-conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ”la cultura popular i de manera especial els castells, han anat incorporant progressivament la creixent diversitat del país, amb una capacitat per introduir noves formes de coordinació, de cooperació i de gestió, com una mostra de bona adaptació de la cultura popular tradicional al nou context social i cultural”, i en conseqüència com un element d’ajut a la cohesió social, foment de la participació, d’aportació de valors a la comunitat i a la identitat comunitària, així com la capacitat de mantenir-ho.
La base organitzativa dels castells, com la de tot el món de la cultura popular, és l’associacionisme. Es tracta d’iniciatives de caràcter privat però amb voluntat de servei públic, obertes a tota la societat. La seva base són els associats i les seves activitats estan regides per uns estatuts. L’associacionisme és l’element transversal que uneix i relaciona el món de la cultura popular i tradicional i en particular a les seves entitats. Aquesta activitat és generadora de tot un seguit de valors que també es visualitzen als castells: treball en equip, solidaritat, funcionament democràtic, voluntarisme, preeminència del col·lectiu per sobre l’individu, identitat nacional, municipal, de barri...
Precisament, en l’àmbit de l’esperit democràtic i d’internacionalització s’emmarca la iniciativa Human Towers for democracy, que el passat 8 de juny va mobilitzar a 71 colles castelleres per diferents ciutats europees, les quals van aixecar de manera simultània castells en favor del dret democràtic a decidir el futur de Catalunya i la consulta prevista pel 9 de novembre.
Més enllà del component reivindicatiu, en els darrers anys, diferents colles han participat en el projecte “Tots som una colla” per donar a conèixer la cultura castellera entre els nouvinguts i, a la vegada, incorporar-los dins d’una xarxa de cohesió social integrada en el seu entorn més immediat. Centenars de persones immigrades van respondre a aquesta crida.
“Les colles castelleres en fem una valoració molt positiva perquè efectivament hem aconseguit fer arribar una tradició molt arrelada a la nostra cultura al col·lectiu de nouvinguts, i a la vegada hem conquerit una part, que han acabat integrant-se a les colles amb total normalitat”, explica Benet Íñigo, de la colla castellera del Poble Sec, una de les entitats participants al programa.
Precisament, en aquest barri barceloní, on la immigració arriba al 30%, les entitats han tingut un rol important en la difusió de la campanya. “Molts nouvinguts veuen els castells com quelcom molt allunyat a la seva cultura, i si veuen un rètol probablement no s’hi aproparan. En canvi, si des de les associacions que treballen amb aquests col·lectius i també les entitats per a persones amb risc d’exclusió social, es fa una aproximació més directa, de seguida s’animen a venir”, remarca Íñigo, que destaca també que el servei de normalització lingüística ha dut molts alumnes de català a la colla.
Una trentena de colles de Catalunya es van sumar al projecte, formant-se unes dues-centes cinquanta persones nouvingudes i incorporant-se finalment una desena de persones.Com explica Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, “el fet que es tractés d’una iniciativa que comptés amb el suport de les institucions, va permetre no sols conèixer els col·lectius d’immigrants sinó també contactar amb les entitats que hi treballen possibilitant d’aquesta manera la realització de projectes futurs comuns”.
Per a totes aquelles persones que l'Onze de Setembre es trobin lluny de Catalunya, la plataforma Catalansalmon.com ha creat l'espai Diada virtual 2012. Un mapamundi mostra els indrets d'arreu del món on hi ha catalans, tot conformant una manifestació virtual.
La manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany promet ser històrica. Catalansalmon.com, xarxa mundial de llocs web que posa en contacte els catalans que viuen arreu del món, pretén que ningú es quedi sense poder participar-hi i per això ha ideat la Diada virtual 2012.
Es tracta d'una plataforma on els catalans i catalanes poden indicar en un mapa el lloc on es troben i afegir-hi una fotogafia. El resultat és un mapamundi ple d'Estelades. Ara com ara, ja hi ha representades més de 3.000 persones, repartides en tots els continents.
Catalansalmon.com ha creat una etiqueta de Twitter, #diadavirtual, per ajudar a difondre la manifestació virtual.
Si vols saber més sobre la concentració a Barcelona, pots consultar la plana web de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
El Cor Jove dels Països Catalans neix a Mallorca sota l'impuls de l'entitat Forum Musicae. Forma part del projecte de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) i es crea amb el suport dels representants dels moviments corals de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d'Aragó i les Illes Balears, els quals , reunits a Palma el 6 de juny de 2009, decideixen reforçar-ne la seva fundació.
El Cor Jove dels Països Catalans estarà format per joves d'entre 18 i 26 anys, residents a l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d'Aragó , Illes Balears i País Valencià. Té com a objectiu, recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català i amb la llengua com a vincle d'unió ser una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura al mateix temps que ser-ne un ambaixador cultural.
Dirigit per Esteve Nabona i amb Pau Casan com a pianista, el seu repertori va des de la música tradicional d'àmbit català fins a la simfònica coral.
El cor funciona per Encontres anuals que es celebren durant els mesos de juliol o agost. Cada Temporada el cor combina la seva estada anual central de treball amb la de l'OJIPC independentment que, de manera ocasional, pugui realitzar concerts a nivell individual.
La selecció dels seus membres es realitza cada any, mitjançant proves d'accés, durant els mesos de març-abril arreu de tots els territoris. La permanència en el cor és de dos anys.
Els seus components reben una formació destinada a aconseguir un nivell de qualitat que permeti dur una activitat concertística de prestigi.
Amb el mateix lema, i la senyera al capdavant. Ciutadans catalans que s'han d'afegir als entre 1.1 i 1.5 milió de persones que van demanar respecte a la dignitat de Catalunya.
Van ser bàsicament els Casals Catalans d'aquestes ciutats els que van mobilitzar aquests grups, En el cas de Nova York -va ser el Catalan Institute of America qui convocava-, mig centenar de persones es van reunir a l'hotel Roger Smith. L'organització va llegir el manifest redactat per la North American Federation of Catalan Associations. A Washington, una trentena de persones han repartit fulls explicatius a la plaça Dupond Center.
A Tolosa, occitans i catalans van protestar contra la sentència del TC. El Casal Català de Tolosa, Cadres Catalans i el Partit Occità van reclamar dignitat per Catalunya. Es van concentrar davant del consultat d'Espanya a Tolosa. Els convocants van demanar als ciutadans que portessin banderes catalanes i occitanes a la concentració. Amb aquest acte, les entitats van voler protestar contra la censura del Tribunal Constitucional i per defensar la dignitat de Catalunya.
La trobada es desenvoluparà el cap de setmana del 6 i 7 de març a Teià. L’objectiu d’aquestes jornades és millorar la formació dels escoltes de l’entitat com a educadors.
A la V Trobada de Formació d’Escoltes Catalans es tractaran temes com la recuperació de la memòria històrica per a construir un futur de pau, l’Aprenentatge Servei i varis tallers de temàtiques tan diverses com el lideratge, la dimensió espiritual, el treball en l’entorn o les necessitats educatives especials.
L’entitat preveu l’assistència d’uns 350 escoltes, procedents de diferents punts del territori català, a aquesta formació que es desenvoluparà a Teià i que acollirà l’Agrupament Escolta Mintaka.
Les trobades formatives escoltes són un element bàsic per a dur a terme la seva tasca de qualitat. Des d’Escoltes Catalans es vol posar de manifest que sovint s’ha relacionat els joves amb actituds consumistes i passives, i aquesta trobada evidencia una imatge alternativa molt positiva.
Escoltes Catalans és l’associació laica de l’escoltisme català que aplega 4.000 infants i joves repartits en una quarantena d’agrupamentsen dotze comarques catalanes. Les dues organitzacions a les quals pertany, l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i l’Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS) són les organitzacions juvenils més nombroses del planeta (amb prop de quaranta milions de membres i presència a quasi tots els països).
V Trobada de Formació d’Escoltes Catalans
Escoltes Catalans organitza, divendres 26 de febrer, un acte al voltant de la recuperació de la memòria històrica, que inclourà una conferència, la inauguració d’una exposició pròpia i un concert de Cesk Freixas i Pau Alabajos. Aquesta conferència compta amb el suport de la Fundació Escolta Josep Carol (FEJC), la fundació catalana de l’escoltisme laic.
L’objectiu de l’acte és llençar, a partir de les diferents activitats, un missatge sobre el qual EC i la FEJC fa temps que treballen: cal conèixer la pròpia història per construir un futur basat en valors de pau i democràcia. Es tracta d’una temàtica que ha esdevingut un eix transversal de moltes de les activitats i materials de l’associació i la fundació: trobades d’infants i joves d’agrupaments escoltes, publicacions, cursos de formació, camps de treball o intercanvis internacionals. A partir de cadascuna d’aquestes activitats i materials, es busca fomentar una consciència crítica al voltant de la pròpia història, una actitud bàsica per gaudir d’un futur més just. I sobretot, fer-ho en franjes d'edat en què no és habitual, a partir de 6 anys.
No obliden Bòsnia
Bòsnia també estarà present a l’acte: l’estiu passat, EC i la FEJC ampliaven el treball sobre memòria històrica fora de Catalunya, més concretament a Sarajevo, amb l’estada solidària No oblidem Bòsnia, en què participants catalans van intercanviar amb educadors/es bosnis/es recursos i coneixements sobre el tema. Objectius comuns, de Catalunya a Sarajevo.
Durant la conferència, es realitzarà la representació teatral Granollers, 5 de maig de 1938, a càrrec del grup DALTABAIX. A continuació, a les 20.30h, s’inaugurarà l’exposició Eduquem per a la memòria històrica, que mostra la feina dels camps del treball que EC i la FEJC duen a terme des de fa anys al voltant d’aquesta temàtica. Per últim, a les 22h, tindrà lloc el concert de Cesk Freixas i Pau Alabajos, dues de les principals veus de la nova generació de cantautors en català.
Per a més informació, consulteu el dossier de premsa o visiteu el web www.escoltes.org.
