Analitzem la situació al Chocó colombià, on Mans Unides porta molts anys treballant per tal que els seus habitants recuperin el que van perdre.
Prop de mig milió de persones pateixen les conseqüències d'un conflicte armat que dura ja massa temps, i Mans Unides ha fet pròpia la lluita per la defensa dels Drets Humans dels habitants del Chocó.
Al Chocó hi habiten 50.000 indígenes, pertanyents a cinc ètnies diferents, i 400.000 afrodescendents, que viuen acorralats.
Paradoxalment, aquesta terra, la més rica en recursos de Colòmbia, és també la que alberga als més pobres i abandonats. Els pobladors nadius del Chocó s'enfronten a condicions de vida infrahumanes, en què la inoperància de l'Estat hi té molt a veure.
Les mancances de la zona són gairebé infinites: pèssima educació i salut; manca de sanejament i d'aigua potable; altes taxes d'atur, de malnutrició i de mortalitat maternoinfantil i un conflicte massa llarg ja.
Un enfrontament entre l'Estat, els narcotraficants, les guerrilles i les forces paramilitars, que impedeix que cessi el degoteig constant de morts, de desplaçats i d'afectats i que aguditza els greus problemes de la població civil.
Els portaveus de les organitzacions promotores del reportatge dubten de l'efectivitat i la forma de resoldre de les forces públiques, així com de les mediades que el Govern colombià ha pres per posar fi als llargs anys d'enfrontaments.
D'aquesta manera, amb els grups armats i els narcotraficants sense control i amb una activitat minera il·legal (emparada per empresaris sense escrúpols, polítics corruptes i pels grups en conflicte), també descontrolades, el poble del Chocó plora als seus milers de morts i desapareguts, alhora que demana al Govern que escolti els seus crit de socors, i que prengui mesures per salvaguardar els drets fonamentals de centenars de milers d'innocents.
Des de fa anys col·laborem amb la diòcesi de Quibdó i la COCOMACIA (Consell Comunitari Major de l'Associació camperola integral del Medi Atrato) impulsant un treball de desenvolupament integral, que aglutina en el Programa Integral de Desenvolupament en el Medio Atrato, amb el qual més de mil famílies afrocolombianes de 40 comunitats, estan rebent formació per reafirmar la seva identitat cultural i per enfortir les seves capacitats productives i de comercialització.
Aquest programa, en el qual s'han invertit més de dos milions d'euros, es va iniciar el 2008 i ha comptat amb el suport d'institucions i entitats com l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid i de l'Obra Social La Caixa.
A més, treballem també per garantir el dret a la terra de les comunitats afrocolombianes i indígenes, desplaçades pel conflicte i les activitats econòmiques il·legals. El projecte, posa l'accent en la millora de les condicions de les dones, que suposen el 75 per cent de la població desplaçada.
D'altra banda, i ja a la diòcesi d'Apartadó, col·laborem amb l'Asociación de Consejos Comunitarios del Bajo Atrato (ASCOBA) y Asociación de Cabildos Indígenas del Bajo Atrato (CAMIZBA), que desenvolupen part de la seva tasca en els municipis de Riosucio i de Carmen del Darién, caracteritzades per la presència de comunitats de desplaçats a causa del conflicte intern.
El projecte que recolzem des de Mans Unidestreballa per garantir la sobirania alimentària de les comunitats afrodescendents i indígenes del Bajo Atrato i per enfortir el seu sistema productiu i organitzatiu, de manera que ells mateixos siguin capaços d'exigir els seus drets i lluitar per les seves terres.
Editat en base a un original de Marta Carreño.
El proper dilluns, 18 de març, Luz Marina Bernal i Maria Sanabria, dues de les cinc dones conegudes com "Mares de Soacha", recolliran el Premi ICIP Constructors de Pau 2012. L'Institut Català Internacional per la Pau vol reconèixer així el coratge i l'exemplaritat que demostra la lluita d'aquestes dones colombianes contra la impunitat i per la memòria.
Luz Marina Bernal, Carmenza Gómez, María Sanabria, Melida Bermúdez i Lucero Carmona són cinc dones que no han volgut callar i han alçat la veu contra la injustícia i la impunitat a Colòmbia. L'any 2008 van haver d'assumir que els seus fills, juntament amb altres joves, havien estat assassinats per l'exercit colombià. 19 joves desapareguts, assassinats extrajudicialment per l’exèrcit, executats i presentats com a guerrillers morts en combat.
Malauradament, no és un cas aïllat, ja que amb aquestes pràctiques els militar cobraven les recompenses que l'exercit atorgava per les baixes de l'enemic. Aquest fet es coneix amb el nom de "falsos positius" i només a Colòmbia se'n comptabilitzen més de 3.000 casos. Les denúncies per aquests casos són moltes, però no pas les condemnes. Les "Mares de Soacha" representen la lluita de les famílies de totes aquestes víctimes.
La seva lluita contra la impunitat té un cost ben alt: han estat amenaçades i sotmeses a vigilància i han patit l'assassinat d'altres familiars. Malgrat això, no han estat silenciades i resisteixen en la batalla contra la impunitat.
Amnistia Internacional explica en aquest còmic la història d'aquestes cinc dones:
L'Institut Català Internacional per la Pau ha volgut reconèixer la lluita d'aquestes cinc dones amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2012. Destaca el coratge i exemplaritat que representa la seva lluita persistent, sense acceptar silencis, propostes d'indemnitzacions i sense deixar-se espantar per coaccions. L'ICIP també reconeix la seva contribució a la creació de ciutadania i a la defensa de la justícia i de l'estat de dret, en mostrar que, per construir una pau duradora i sostenible, cal trobar fórmules que garanteixin la satisfacció de la demanda de reconeixement i justícia per a les víctimes.
La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc dilluns 18 de març, a les 18.30 hores, al Parlament de Catalunya, i hi assistiran dues de les "Mares de Soacha": Luz Marina Bernal i Maria Sanabria. L'acte és obert a tothom, però cal confirmar assistència a activitats.icip[arrova]gencat.cat o al 93 554 42 82.
El guardó consisteix en una distinció honorífica, un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, activista i artista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada "Porta del Sol". Enguany, a més, el premi té una dotació econòmica de 6.000 euros.
El Parlament Europeu ratifica el tractat de lliure comerç amb aquests dos països que “agreujarà la pobresa i l’atur de la major part de la seva població”, segons diverses ONG de Lleida.
El Parlament Europeu ha ratificat el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Colòmbia i Perú que “agreujarà la pobresa, la precarietat i l’atur de gran part de la població d’aquests dos països. Per contra, les multinacionals es beneficiaran de condicions de treball sense cap mena de garanties i d’un sistema financer desregulat i fraudulent”. El TLC va ser aprovat el passat dimarts, dia 11, en el ple del Parlament Europeu, reunit a Estrasburg, amb 486 vots a favor, 147 en contra i 41 abstencions.
Amb aquest acord s’endurirà la greu crisi dels drets humans que pateixen Colòmbia i Perú “amb conseqüències devastadores, tant per les poblacions més fràgils i vulnerables (camperols, indígenes, afrodescendents) com per al medi ambient”.
Diverses ONG de Lleida, així com alguns sindicats han denunciat repetidament la violència i la impunitat de les agressions comeses contra defensors dels drets humans i líders sindicals a Colòmbia, i han reiterat al Parlament Europeu el seu rebuig a l'aplicació del TLC sota aquestes condicions. Així mateix diverses plataformes d'ONG amb seu a Brussel·les havien presentat un manifest signat per més de 200 organitzacions en el qual s'explicaven les seves crítiques als citats acords.
Entitats catalanes per la pau i els drets humans han signat una carta al govern de Colòmbia, als governs català i espanyol i a la UE sobre el procés de pau al país, carta a iniciativa de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.
L'inici de diàlegs de pau entre la guerrilla de Colòmbia i el govern del país, començats a Noruega aquest octubre i que seguiran a Cuba els propers mesos, centra el contingut de la carta, un inici que té lloc desprès de gairebé 50 anys de conflicte armat.
La carta demana que el govern català, l'espanyol i la Unió Europea acompanyin el procés incloent les demandes de les víctimes del conflicte, i que recolzin el paper de la societat civil colombiana en el procés de pau, que no pot arribar per vies militars.
Els signants es sumen als molts posicionaments d'organitzacions de tot el món per tal que s'aconsegueixi una pau veritable que passa per analitzar les causes del conflicte social i armat del país: la concentració de les terres, la desigualtat i l'exclusió, la manca de justícia social i de garanties democràtiques, la violació de drets humans i la impunitat dels culpables són segons els signants causes i conseqüències del conflicte.
Per tant l'acabament de les hostilitats armades no és l'única garantia d'un procés de pau, sinó que cal escoltar la veu de la població civil, les víctimes i la societat civil organitzada. “El final de la guerra no es la pau en sí mateixa, sinó que és un pas per arribar a la pau”.
Han signat la carta diputats pel PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i CiU, i representants d'entitats del tercer sector (Justícia i Pau, Consell Català de Cooperació, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Coperacció, Entrepobles, Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament, Fundació Pau i Solidaritat (CC.OO.), Fundació per la Pau, Intermón-Oxfam. Lliga dels Drets dels Pobles, Fundació Desenvolupament Comunitari, Federació Catalana d'ONG per la Pau i l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona).
