El Consell Europeu ha adoptat el primer instrument jurídic a escala de la Unió Europea per a la integració del poble gitano a fi de millorar la situació actual respecte al col·lectiu.
El passat 9 de desembre de 2013, el Consell de la Unió Europea (UE) va fer una recomanació als Estats membres relativa a l’adopció de mesures eficaces d’integració del poble gitano.
Els 28 Estats membres de la UE, reunits en Consell, es van comprometre a aplicar aquestes recomanacions, proposades per la Comissió Europea, amb l’objectiu d’intensificar la integració econòmica i social de les comunitats gitanes.
Aquest és el primer instrument jurídic a nivell de la UE per a la integració del poble gitano i la funció principal del mateix és que els Estats membres disposin mesures per ajudar a millorar la situació de la comunitat gitana als seus respectius territoris.
Algunes de les principals qüestions que conté aquesta recomanació fa referència a aspectes polítics fonamentals, com per exemple: l’adopció de mesures polítiques eficaces, l’accés a l’educació, l’accés a l’ocupació, l’accés a l’assistència sanitària, l’accés a l’habitatge i l’assignació del finançament adequat per l’aplicació i supervisió de les estratègies i plans d’acció respecte a l’assoliment d’aquests objectius.
A més, diferencia dos blocs de mesures:
En aquesta línia, el proper dia 4 d’abril de 2014, la Comissió Europea celebrarà la Tercera Trobada Europea sobre població gitana, la qual, estarà dedicada a reforçar el paper dels agents locals en la inclusió social de la població gitana.
A aquesta trobada assistiran els representants de les institucions comunitàries i dels Estats membres i un dels objectius de la mateixa és renovar el seu compromís polític respecte al marc europeu d’estratègies nacionals d’inclusió de la població gitana.
La universitat UNASAM del Perú, al costat de la UdL, han impulsat un projecte conjunt per crear un sistema que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat indígena d'Huapra de manera sostenible.
Els estats d'Amèrica Llatina tenen en comú, entre d'altres característiques, el fet d'haver viscut un segle XX convuls i carregat de reformes polítiques, socials i econòmiques. Un dels reclams, també comú per part de diferents comunitats, era i encara és el repartiment just de la propietat de la terra. D'aquí que avui coneguem nombrosos exemples de reformes agràries que intentessin donar solució a la lluita per la propietat del sòl, com les de Colòmbia (els anys 1936, 1961 i 1988), la de Bolívia (el 1953), Mèxic (1910), Veneçuela (1945 i 1960), Cuba (1959 i 1963), Equador (1964, 1973 i 1992) i Costa Rica (1961).
El Perú va experimentar també una reforma agrària l'any 1969, de la mà del president militar Juan Velasco Alvarado –que va arribar al poder a partir d'un cop d’estat l’any 1968-. Una conseqüència directa del canvi agrari impulsat pel dictador va ser l'alliberament de les terres habitades per comunitats indígenes dels Andes, entre elles, la de Huapra, ubicada al districte de Marcarà, província de Carhuaz, Departament de Ancash; situada a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar.
Des d'aleshores, la comunitat d'Huapra ha crescut, fins a formar-se avui per 180 persones. La comunitat d'Huapra ha viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums.
No obstant això, segons els investigadors del Projecte impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), en la manera de subsistir de la comunitat, podrien donar-se canvis que optimitzarien els recursos de la zona dels quals disposa la comunitat i permetria l'adaptació a un nou context climàtic. Segons expliquen des del Projecte, "el canvi climàtic ha fet variar el període de pluja i ha incrementat la temperatura, cosa que ha fet desorientar les costums de la comunitat". A més, "la producció agrícola i ramadera de subsistència s'ha vist també perjudicada per la contaminació minera". D'altra banda, afirmen que la "sostenibilitat del sistema agrícola no ha estat fins ara considerada una prioritat".
És per donar resposta, doncs, als canvis del context que de la mà de Lluís M. Plà Aragonés, membre del Departament de Matemàtiques de la UdL, en unió amb l'equip multidisciplinari de la UNASAM del Perú, s'ha impulsat el projecte de desenvolupament agrari sostenible.
El projecte pretén, en primer lloc, avaluar el sistema productiu passat i present de la comunitat indígena. En segon, formular un model matemàtic que optimitzi els recursos agrícoles de la comunitat i en tercer, facilitar la planificació. Diversos investigadors i professionals peruans, doncs, s'endinsen en la comunitat per oferir la possibilitat de mostrar una alternativa respecte del maneig ecològic del sòl i de les plagues, sobre l'elaboració de compostatge i la criança d'animals menors.
A finals de desembre l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya va atorgar el Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat al projecte "Encuentros de salud", el qual es desenvolupa des de fa set anys a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas (Mèxic) i busca formar i equipar el personal de les cases de salut de la zona.
Durant set anys, la Societat Civil Cultural i Solidària per la Pau de Reus i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat el projecte de cooperació "Encuentros de salud" a Mèxic. Aquest projecte també ha comptat amb la participació del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, qui des del principi hi va aportar un finançament molt important i hi va donar suport. El passat mes de desembre, "Encuentros de Salud" va rebre el reconeixement de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya en forma del Premi Joaquim Bonal per a projectes de Solidaritat.
La dotació del premi, 5.000 euros, ha estat reinvertida íntegrament en el projecte que segueix en funcionament a la Zona Nord de l'Estat de Chiapas. Segons expliquen fonts de la URV, "el projecte està centrat en donar suport al sistema de salut autònom zapatista per a les comunitats indígenes, aportant la capacitació de persones formades i promotores mitjançant seminaris formatius i contribuint a l'equipament de cases de salut amb material sanitari i farmacològic".
Fins ara, 88 persones de la comunitat universitària, majoritàriament estudiants de Medicina, Fisioteràpia, Infermeria i Nutrició, han participat al projecte i durant aquest 7 anys, la URV Solidària assegura haver-hi aportat 113.245 euros.
Economistes i analistes d’Àustria i Alemanya estudien com implantar un model d’economia basada en la sostenibilitat, solidaritat, democràcia i cooperació, i a més que generi beneficis a la comunitat i respecti els valors humans.
Actualment el model d’economia que existeix està basat majoritàriament en la competitivitat i la màxima acumulació de capital. Malauradament aquest sistema va en contra dels valors humans i de l’ètica, i es premia a les empreses que per exemple acomiaden els seus treballadors com a pla de viabilitat per millorar els seus balanços.
A l’octubre de 2010 un grup d’economistes i analistes alemanys i austríacs, van dissenyar el projecte anomenat Economia del Be Comú, basat en el repartiment just de la riquesa, en la qualitat de les condicions laborals i la cooperació amb altres entitats.
Christian Felber, impulsor del projecte Economia del Bé Comú, està convençut que una economia més sostenible és possible i porta dos anys viatjant per Europa amb l’objecte d’implantar aquest model d’economia a les empreses i organismes.
El model d’Economia del Bé Comú ofereix la possibilitat de que les empreses i economies nacionals siguin auditades valorant diferents aspectes com:
A més, Christian Felber ha plantejat també la possibilitat de que les empreses que assoleixin una puntuació alta al ser auditades, tinguin avantatges fiscals i contractes preferents amb l’Administració. Amb el model d’Economia del Bé Comú, es vol eradicar les bretxes salarials que hi ha entre els sous més baixos d’una empresa i els més elevats, que a països com Alemanya pot ser 5.000 vegades superior que el sou més baix que cobri un empleat.
A l’actualitat a Europa apliquen el codi de bé comú tres universitats, un banc, entitats publiques i privades, i 700 empreses que apliquen el codi de bé comú, 100 d’elles amb seu a Espanya.
La guia, “Salam al català”, s'ha presentat a Girona. És un llibret que té la finalitat de mostrar vincles històrics entre les realitats islàmica i catalana. Entitats catalanes i entitats islàmiques de Catalunya han organitzat la creació i presentació de la guia, aquest juny.
S'ha presentat a Girona una guia per apropar el català a la comunitat àrab-parlant. Diverses entitats i institucions, a nivell gironí i català, i entitats culturals islàmiques han fet partenariat per la cohesió social a través de les llengües, des de la Plataforma per la Llengua al Consell Islàmic Cultural de Catalunya, creadores de la guia, passant per la participació d'entitats formades per immigrants de l'àmbit àrab-parlant. Ara hi ha una nova eina, que s'ha consensuat, per apropar de manera entenedora la llengua del país a la població àrab-parlant que viu a Catalunya.
Hi ha una nova eina per apropar de manera entenedora la llengua del país a la població àrab-parlant que viu a Catalunya
“Salam al Català” explica de manera gràfica i fàcil alguns aspectes de la llengua catalana que poden ser útils per als nous parlants. El que s'intenta és apropar la realitat catalana a la comunitat musulmana que viu a casa nostra i, sobretot, recordar els avantatges que suposa adoptar el català: el llibret explica, per exemple, com els lectors i lectores del llibre que adoptin el català poden veure ampliades les seves opcions laborals o ampliar la seva xarxa social.
La guia, amb un total de 13.000 exemplars, s'ha editat en versió bilingüe català/àrab. Es distribuirà a les entitats i administracions públiques que ofereixen serveis d'acollida, i que, per tant, poden tenir com a usuaris dels seus serveis a persones àrab-parlants.
El llibret és doncs fruit d'un treball conjunt amb la comunitat islàmica i s'ha editat en versió bilingüe català-àrab. Mostra també els vincles que històricament hi ha hagut entre les realitats islàmica i catalana, i explica, de manera sintètica i entenedora, alguns aspectes de la llengua catalana, per tal d'apropar-la a les persones de parla àrab.
La cooperació al desenvolupament que realitzen les comunitats autònomes i les entitats locals s'anomena cooperació descentralitzada. Durant els darrers anys s'ha debilitat molt, degut a les retallades que s'hi han aplicat amb l'excusa de la crisi. D'aquesta manera, del 2010 al 2011 es van destinar a l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) autonòmica 60 milions d'euros menys, és a dir, va tenir un descens del 15%.
La Coordinadora de ONG para el Desarrollo de l'Estat espanyol (CONGDE) ha volgut analitzar aquestes polítiques des de la perspectiva de les ONGD amb l'Informe sobre la Política de Cooperación al Desarrollo de las Comunidades Autónomas.
Aquest document recull dades facilitades per les coordinadores autonòmiques d'ONGD, com ara la Federació Catalana d'ONGD per al Desenvolupament (FCONGD), i revisa diferents aspectes de la cooperació descentralitzada:
L'informe destaca que hi ha molta heterogeneïtat en les estructures i models de cooperació, però que tots els governs autonòmics tenen un dèficit important en quant al pes que atorguen a les polítiques de cooperació.
Les CA intervenen sobretot en tres àmbits: Cooperació al Desenvolupament; Acció Humanitària i de Emergència; i Educació per al Desenvolupament i Sensibilització. Geogràficament es prioritza la regió llatinoamericana.
L'Educació per al Desenvolupament és un element diferencial de la cooperació autonòmica, però està patint retallades
Destinen gran part de la seva a aquest últim: El 53% de la seva AOD va a l'Educació per al Desenvolupament (EpD), que a més, suposa el 70% del total de l'AOD espanyola destinada a aquest fi. És, doncs, un element diferencial de les cooperació autonòmica. Sembla, però, que la considerin menys important o prescindible, ja que, s'estan suprimint alguns accions d'EpD. En proporció al total de la seva AOD són Cantàbria (54%), Catalunya (15%) i la Comunitat Valenciana (13%) les que més fons hi destinen.
S'han realitzat grans esforços en millorar la planificació dels projectes, en canvi, l'assignatura pendent de la cooperació autonòmica segueixen sent el seguiment i l'avaluació.
S'ofereixen poques possibilitats de participar a ONGD i a la societat civil
Quant a la relació entre els governs autonòmics i les ONGD, encara que en teoria es fomenta la participació de les entitats, en la pràctica, se'ls dóna un caràcter informatiu i poques opcions de participació de qualitat. És destacable, però, que el Consell de Cooperació català és el que té un funcionament més regular i el que més pes dóna a la societat civil, mentre que en d'altres comunitats té només u caràcter informatiu.
L'informe assenyala que existeix un dèficit important als mecanismes de transparència i rendició de comptes. Tampoc es sotmet a un excessiu control parlamentari. 10 comunitats compten amb una Comissió Parlamentària per a la Cooperació o temes relacionats i, d'aquestes, l'única que té operativitat real, és a dir, capacitat de resposta, és la catalana.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) son un element clau que pot ajudar a evitar molts processos d'exclusió en les societats europees. Amb l'objectiu de conèixer com les comunitats migrants fan servir les TIC, la Comissió Europea ha encarregat a un grup d'investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que reculli quines son les maneres en que les persones migrants fan servir Internet i les tecnologies mòbils per informar-se, trobar feina, comunicar-se...
Així ha nascut el projecte ConnectIEM, dins del qual s'ha creat el portal 15 minuts més a prop, on trobem una enquesta en líniaque vol arribar a 5.000 persones migrants que visquin a Àustria, República Txeca, Irlanda, Itàlia, Letònia, Països Baixos, Espanya i Regne Unit. Les associacions que treballem amb col·lectius migrants podem col·laborar en la difusió d'aquesta enquesta fent servir els cartells i fulletons de la campanya.
L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3, de la UOC), juntament amb el Grup de Tecnologia i Canvi Social (Tascha) de la Universitat de l'Escola d'Informació de Washington (Estats Units) són els encarregats de dur a terme aquest projecte i d'elaborar, amb les dades que es concloguin de la enquesta, una publicació que reculli les recomanacions per millorar les polítiques de gestió de les noves tecnologies destinades a les comunitats migrants i lluitar d'aquesta manera contra els processos d'exclusió digital.
La Fundació Ser.Gi és una entitat amb voluntat de servei públic en el terreny de la pedagogia social. Un dels programes que gestiona és el Punt ACCÉS Salt, emmarcat dins del Programa ACCÉS (Acompanyament de Comunitats Educatives), iniciat per l’Obra Social de Caixa Catalunya l’any 2008 amb la finalitat de “millorar l’èxit escolar dels alumnes, com a element previ per a l’èxit laboral i professional”.
La nova revista digital Saltant és un projecte del Punt Accés Salt, organitzat per la Fundació Ser.Gi i que vol esdevenir una eina de “dinamització i comunicació en xarxa per a la comunitat educativa”.
Segons expliquen els promotors del projecte, la idea va sorgir a partir de la diagnosi que, l’any 2008, es va fer des del Punt Accés Salt sobre la “percepció que la població en general i la de Salt en particular tenien del municipi”. Les conclusions indicaven que, pel que fa a educació, els fets negatius i problemàtics arribaven a eclipsar les experiències d’èxit, generant “desprestigi, desconfiança, desmotivació, inseguretat a tots els agents implicats en el fet educatiu”.
En aquest sentit, els promotors es proposen oferir “una visió més completa i veraç de la realitat educativa de Salt” i es fixen com a objectius:
La revista conté seccions com ara Pares i Mares, Converses així com apartats específics sobre l’escola bressol, l’educació primària, l’ESO i la formació d’adults. També incorpora una agenda d’esdeveniments i un apartat de Mitjans on, d’una banda, s’ofereix un recull de premsa i, de l’altra, els reportatges de Saltant. Dins de la secció Entorn Educatiu, s’inclou un espai dedicat a l’Associacionisme.
La revista ja disposa, a més, d’un perfil de facebook, de Twitter i d'un canal de YouTube on podem veure, per exemple, aquesta entrevista a Bru Pellissa, Director Tècnic de la Fundació Ser.Gi sobre el programa ACCES i la revista Saltant.
Però... què és una Global Jam? La comunitat d'Ubuntu treballa molt sovint desenvolupant, programant, provant i traduint el programari a través de la xarxa. Però darrera de cada tasca hi ha persones que la desenvolupen, trobar-se per realitzar junts algunes tasques és la millor manera de conèixer-nos!
El dissabte 28 d'agost és un bon moment per apropar-se i donar impuls als diversos àmbits del procés de creació d'Ubuntu. Per exemple, és un bon moment per iniciar gent interessada en traducció de programes o documentació, creació de documentació, empaquetat de programes, detecció i correcció d’errades del programari, proves d’actualització, processos de prova de versions beta, etc.
Aquesta trobada és una trobada Global: arreu del mon trobem comunitats d'ubuntaires que decideixen donar un impuls a la seva tasca plegats. A Catalunya, la cita es dona a partir de les 11h del 28 d'agost, a Caldes de Montbui, al Centre Democràtic i Progressista.
Qualsevol persona, tingui el nivell tècnic que tingui, hi pot participar. Fins i tot si només teniu interès en veure’ns sense més implicació, sereu benvinguts!
