L’ARADA
SCCL participa de la constitució d’una Agrupacio de Cooperatives de la Catalunya central.
Dies d’Agost sccl, Frescoop sccl, Gedi sccl , l’ Arada sccl i Sambucus sccl, són els sòcis de l’agrupació que juntament amb el Coop57, Set.C i la Federacio de Cooperatives de treball, pretenen dinamitzar l’Ateneu a les comarques centrals.
L’Ateneu compta també amb el suport de prop de 15 administracions locals i comarcals, representant les 6 comarques objecte de la intervenció.
Els objectius generals d’activitat del projecte són:
_ Desenvolupar i executar un programa d’activitats basat en la creació i promoció de l’ocupació a través de la creació d’iniciatives d’economia social i la promoció de xarxes locals, enfortint i fomentant l’economia social a les comarques participants.
_Enfortir i fomentar l’economia social a les comarques participants com a entorn d’auto-ocupació i promoció local, així com de creació d’ocupació estable
_Esdevenir un espai referent i de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i suport a la creació de cooperatives i a les iniciatives d’economia social
_Promoure nodes o xarxes locals d’economia social i solidària
Crear espais per a l’enfortiment de l’economia social i cooperativa
_Afavorir la creació d’empreses de l’economia social i cooperativa
Generar llocs de treball en el marc d’empreses de l’economia social i cooperativa.
Objectius d’impacte – compromisos de l’Agrupació.
a)Atenció a més de 1.000 persones
b)Constitució de 15 cooperatives
C)Creació directe de 25 llocs de treball
La cooperativa de treball Suara desenvolupa el projecte "Un, dos, coop" en col·laboració amb centres educatius amb l'objectiu de promoure el cooperativisme entre els/les joves.
Un, dos, coop porta a les escoles i als instituts uns tallers pràctics sobre els valors del cooperativisme. És un programa impulsat per Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d'atenció a les persones, per difondre els valors i principis del cooperativisme entre l'alumnat de primària i primer cicle de secundària de Catalunya.
A través d'aquest programa, les escoles participants acullen tallers que permeten a l'alumnat conèixer i viure l'experiència cooperativa, a través del joc, la música i el debat.
Els formadors/ores dels tallers són socis i sòcies de Suara, que expliquen trets definitoris de l'economia social: "Així contribuïm tant a cobrir part de l’incomprensible forat que els formats empresarials alternatius tenen als plans d’estudi com a transmetre la il·lusió i l’orgull de ser soci cooperativista".
El projecte es va posar en marxa durant el segon trimestre de 2014 i ja s'han realitzat més de 80 tallers a més de 20 instituts o escoles per tot el territori català. Al setembre, juntament amb el curs 2014-2015, s'engegaran nous tallers.
La llei catalana de cooperatives estableix que aquestes han de destinar un 10% dels seus beneficis a l'anomenat Fons d'Educació i Promoció Cooperativa. Aquest fons serveix per finançar activitats formatives i d'intercooperació, per assolir objectius d'incidència social i de lluita contra l'exclusió, i per difondre el cooperativisme.
"Un, dos, coop" és una de les accions que realitza Suara en aquest sentit. Destina els beneficis generats pel treball al foment dels valors cooperatius i a impulsar l'economia social i solidària, amb la convicció de que si els valors cooperatius tenen més presència a l'escola, la societat serà més pròspera i solidària.
Les escoles que vulguin participar al programa s'hi poden inscriure a través d'aquest formulari.
Un estudi sobre l'actitud cooperativa elaborat per tres universitats de l'estat conclou que els més grans de 65 anys són els que més cooperen i que dels 10 als 16, s'és cooperatiu però inconstant.
Científics de les universitats de Barcelona (UB), Saragossa i Carlos III de Madrid publicaven a finals de juliol a la revista Nature Communications un estudi sobre quin rol juga l'edat de les persones en la seva voluntat de cooperar amb altres persones. L'estudi conclou que les persones majors de 65 anys són les que més cooperen i que dels deu als setze anys, es té un comportament més voluble (inconstant, variable) a l'hora de cooperar.
Yamir Moreno explica que en general, a l'hora de col·laborar, "la gent té en compte el que han fet els altres", el que es coneix com a "cooperador condicional". No obstant això, "els adults també consideren les seves pròpies accions passades, és a dir que la seva manera d'actuar és més predictile". El comportament dels joves, en canvi, no segueix aquest patró. Segons l'estudi, afirma Mario Gutiérrez Roig, "els nens i nenes són més volàtils en les seves decisions, no segueixen una estratègia fixa i són essencialment cooperadors condicionals, ja que es fixen molt més en el seu entorn".
La posterior corroboració dels resultats al Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona va reforçar la idea que els infants són més cooperatius però amb una actitud més canviant. Això, situat al costat del fet que els més grans de 65 anys són els més cooperatius fan pensar, reflexiona Garcia Lázaro, que hi ha un component evolutiu i cultural al llarg del cicle de la vida i que ser més proclius a cooperar és una qualitat que es pot aprendre”.
L'experiment es va fer amb 168 persones d'entre deu i vuitanta anys triades aleatòriament durant el Festival de Jocs de Taula DAU de Barcelona el desembre de 2012. L'equip investigador va valdre's d'un laboratori portàtil amb què van fer l'experiment a una mostra estadísticament rellevant. Els resultats van quedar posteriorment corroborats amb cinquanta-tres alumnes de dotze i tretze anys del Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona.
Les persones participants es dividien en quatre grups segons franges d'edat. Durant vint-i-cin tandes consecutives havien de triar entre cooperar o no fer-ho amb els seus companys de grup. El major benefici s'obtenia en cas que tothom cooperés. Si una persona col·laborava i l'altra no, la que no ho havia fet tenia un major benefici. Si ningú cooperava, ningú guanyava res. Els punts obtinguts es transformaven al final de cada ronda en diners, que se'ls pagaven al moment.
Mentre el focus mediàtic de les darreres setmanes estava centrat en Gaza i Ucraïna, la crisi a Síria ha viscut dos dels dies més sagnants des de l'inici de la guerra. Repassem algunes ONG que treballen sobre el terreny.
Més de 700 sirians van morir el 18 i 19 de juliol com a conseqüència del conflicte que va començar el març de 2011 i que, de moment, no mostra senyals d'acabar-se. La crisi de refugiats ha obligat més de 2,8 milions de persones a desplaçar-se fora de les fronteres del país i la xifra de víctimes es calcula que podria arribar a les 170.000.
Repassem diverses ONG que desenvolupen campanyes d'ajuda als afectats per la guerra a Síria.
Intermón Oxfam ha fet arribar la seva ajuda a més d'un milió de persones al Líban, Jordània i Síria, malgrat les dificultats per treballar sobre el terreny. L'ONG estima que la població del Líban ha crescut un 25% i la de Jordània un 10% com a conseqüència de l'allau de refugiats, fet que posa les infraestructures i economies dels països receptors en una situació extrema. Des del seu web ens informen de les seves actuacions i com podem fer aportacions.
El Comitè de Creu Roja Internacional treballa sobre el terreny amb la Mitja Lluna Roja Siriana. L'ONG, que ha perdut alguns dels seus treballadors durant el conflicte, es mostra alarmada per les restriccions d'aigua agreujades per la manca de pluja i les altes temperatures. El següent vídeo resumeix les activitats del CCRI a la zona durant els darrers anys.
Acció contra la fam, ha actuat, entre d'altres, a la zona de Bekaa (Líban) en col·laboració amb Water Stablishment, l'organització encarregada de la gestió de l'aigua en aquest país. Aquesta zona, que acull més de 20.000 refugiats sirians és, segons dades del Ministeri d'Energia Libanès, la regió on les infraestructures necessiten major rehabilitació. Per a donacions a Acció contra la fam, podeu visitar el seu web.
ACNUR, l'Agència de l'ONU per als refugiats, feia una crida el passat dia 11 als estats de la Unió Europea als quals demanava més implicació amb l'acollida de refugiats sirians. Només el 4% dels refugiats han sol·licitat asil a un país de la Unió Europea, i la majoria d'ells estan concentrats en uns pocs països. Suècia i Alemanya van rebre el 56% de totes les sol·licituds d'asil i els cinc països amb més refugiats (Suècia, Alemanya, Bulgària, Suïssa i Holanda) concentraven gairebé el 70% de les sol·licituds.
El pròxim mes de setembre comença una prova pilot que donarà feina a les persones que sobreviuen recullin ferralla pels carrers de la ciutat.
La cooperativa ocuparà de moment a 12 treballadors, tot i que l’Ajuntament de Barcelona confia que en poc temps es pugui donar feina a 30. La majoria d’aquestes persones són d’origen africà, tot i que també hi ha un important col·lectiu galaic-portuguès. Els contractats es dedicaran a recollir ferralla dels contenidors de la ciutat per portar-los a punts verds o als ferrovellers majoristes.
La nova cooperativa farà contractes d’un any i pagarà el sou mínim interprofessional (645,30 euros al mes). Els empleats podran renunciar a una part del seu salari, que no sigui superior al 30% del total, per obtenir un habitatge municipal. La cooperativa només contractarà a persones amb situació administrativa regular.
La iniciativa, considerada insuficient per l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, costarà a l’Ajuntament 274.055. Tot i així, segons el promotor del projecte, Jordi Portabella, conseller per ERC a l’Ajuntament de Barcelona, en el fons serà “un estalvi”, ja que es deixaran de destinar altres recursos a altres partides socials.
La ruta es posarà en marxa l'any vinent amb l'objectiu de difondre la cultura cooperativa, tot vinculant el turisme amb el món cooperatiu.
Set cooperatives de treball de Catalunya formaran part de Cooproute, la primera ruta europea de cooperatives. Aquesta oferta turística vol reflectir el patrimoni cultural i industrial cooperatiu europeu comú i les tradicions locals. També pretén contribuir a la regeneració econòmica i a la creació d'ocupació, a través de la cooperació interregional i transnacional en l'àmbit del turisme.
Les cooperatives catalanes que es podran visitar en el marc de la ruta són Sambucus, Biciclot, L'olivera Cooperativa, La Ciutat Invisible, Els Caus de Mura, la Garbiana i l'agència de desenvolupament rural del Berguedà en representació de les cooperatives de la comarca. Tres altres entraran a formar part de la ruta més endavant: les cooperatives agràries Agrícola Falset-Marçà, Adernats Vinícola de Nulles i Apícola el Perelló.
La idea de crear una proposta turística d'aquestes característiques va sorgir arran de que l'ONU va declarar el 2012 any internacional del cooperativisme. Dos anys després, està prenent forma. Ja s'hi han sumat 67 entitats, la majoria de les quals són cooperatives encara que també hi ha fundacions o associacions: 38 són italianes, 10 espanyoles i altres 10 catalanes. Totes són entitats "arrelades en el territori local i les seves activitats econòmiques contribueixen a la preservació de les habilitats i dels productes tradicionals de la zona".
A través de la plana web de Cooproute els/les visitants podran trobar les diverses cooperatives que en formen part i propostes de rutes o itineraris, tant transnacionals com interregionals. Així, podran fer-se la ruta a la seva mida.
Font: eldiario.es
L'alumnat de l'Autònoma pot matricular-se a la primera edició de l'itinerari formatiu formal sobre desenvolupament sostenible i transformació social. La preinscripció és oberta fins el 30 de juliol.
La Fundació Autònoma Solidària (FAS) i diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat el nou mínor "Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global", preinscripció del qual és oberta fins el proper dimecres 30 de juliol. Tot alumne de l'Autònoma pot escollir-lo com a itinerari com a crèdits optatius a través d'aquest formulari.
Un mínor és un itinerari formatiu organitzat, format per assignatures de diversos plans d'estudis (i per tant de diferents facultats) però que estan totes centrades al voltant d'una temàtica concreta. La seva finalitat és, doncs, la formació en un àmbit específic diferent al del nucli principal del grau, que complementi la formació de l'alumne. Possibilitat que aporta a l'estudiant un valor afegit als seus estudis. Els mínors queden acreditats al Suplement Europeu del Títol de Grau i no suposen cap cost addicional per a l'estudiant.
La FAS ha estat l'entiat promotora del projecte i ha treballat en col·laboració amb tot un llistat de facultats que hi han pres part. La creació d'aquest minor pren sentit en l'actual context de crisi global i d'urgència de nous models econòmics i socials més justos, democràtics i sostenibles.
Paral·lelament, s'enmarca en una línia de treball més àmplia, la de "l'educació per al desenvolupament", en la qual la FAS treballa per incorporar en l'educació formal universitària, és a dir, a les aules dels graus, continguts referents al desenvolupament, a la cooperació i a la lluita contra les desigualtats socials.
El Mínor de Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global neix, doncs, amb la voluntat d'oferir eines d'anàlisi per comprendre les dinàmiques de desigualtat estructural i aborda models de desenvolupament alternatius, fonamentats en principis de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Alhora, pretén facilitar el coneixement d'estratègies i mecanismes de participació ciutadana amb potencialitat transformadora.
Contingut relacionat
La UdL incorpora l'estudi de la pobresa a 6 titulacions
Crític, el nou mitjà digital cooperatiu, especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi crítica, amplia el seu objectiu: vol aconseguir 1.000 subscriptors per garantir l’estabilitat del projecte.
Falten només 5 dies perquè acabi la campanya a Verkami de Crític, un nou mitjà impulsat per la cooperativa de periodistes formada per Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila. Després d'una arrencada sorprenent, es plantegen arribar als 1.000 subscriptors:
Les subscripcions via Verkami són més econòmiques que un cop es llanci el projecte: 25 euros el semestre (la subscripció semestral quan s'acabi el Verkami valdrà 30 euros) i 40 l'anual (que valdrà 52). Si arriben als mil subscriptors, l'estabilitat del projecte serà molt més a prop i a més, realitzaran un d'aquests tres objectius extra, que decidiran mitjançant una votació popular entre els micromecenes.
Cada setmana, Crític publicarà un reportatge en profunditat sobre un tema d'actualitat política, econòmica i social. També publicarà continguts diaris d'opinió i anàlisi i una entrevista setmanal. Puntualment editarà revistes monogràfiques en paper sobre temes de gran interès social.
La campanya de micromecenatge va tenir una arrencada d'allò més exitosa: en només quatre dies van recaptar els 25.000 euros que s’havien proposat inicialment. “La setmana passada vam viure 78 hores que recordarem durant molts anys”, relataven els impulsors de Crític al blog del projecte.
Després d’aquest èxit, van ampliar l’objectiu, però no per assolir una xifra concreta de diners, sinó un nombre determinat de subscriptors. “El que volem és consolidar CRÍTIC sumant nous subscriptors. El pla d'empresa de CRÍTIC preveu l'estabilitat del projecte a l'entorn dels 1.000. Per tant, el nostre objectiu no serà arribar a cap quantitat concreta de diners, sinó arribar una quantitat concreta de persones. 1.000 micromecenes. Els 1.000 primers subscriptors de CRÍTIC.” Per aconseguir-ho, estan fent campanya a les xarxes socials amb l'etiqueta #Posemnosa1000.
Mentrestant, al web de Crític ja han començat a publicar continguts.
El director de la Fundació Proide ens explica en aquesta entrevista la tasca que realitza l’entitat des de fa més de 30 anys en els àmbits de la cooperació educativa i de l’educació pel desenvolupament.
Quina és la missió de la vostra entitat?
"Proide treballa des d’un doble vessant d’intervenció. D’una banda, actuem per millorar les oportunitats educatives als països del Sud, mitjançant projectes de cooperació a Àfrica i Amèrica Llatina. D’altra banda, portem a terme accions d’Educació pel Desenvolupament a casa nostra".
"L’entitat forma part de la xarxa educativa de La Salle a Catalunya i treballem directament amb el públic objectiu d’aquesta institució: uns 20.000 alumnes de 23 escoles. Això significa arribar a un públic potencial de prop de 60.000 persones, comptant-t’hi alumnes, professors, pares i mares".
"L’objectiu de la nostra entitat és construir i difondre vies que permetin vehicular accions encaminades a la transformació social i la justícia global"
Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?
"Doncs ara per ara hi tenim una situació que ens obliga a desvincular d’una manera definitiva la tradicional dualitat Nord-Sud quan parlem de pobresa. Aquesta dicotomia, abans tan clara, ha començat a diluir-se i això ens permet entendre i transmetre molt millor el missatge de ciutadania global i de lluita per la igualtat".
"És aquest el camí que les organitzacions han de recórrer en aquests moments, variant els discursos, sent més transparents i vinculant el Nord i el Sud dintre d’una única realitat quan es parli de desigualtats"
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?
"Tenim diferents nivells de voluntariat, segons el seu perfil i grau d’intervenció. A la seu central, per exemple, els voluntaris desenvolupen tasques de tipus més tècnic, com ara comptabilitat, formació, merchandising, gestió web, etc. Molts d’aquests voluntaris són persones jubilades que volen aportar a l’entitat els seus coneixements professionals. Podríem dir que, en total, tenim unes 120 persones voluntàries fixes".
"A les escoles, els voluntaris treballen en accions més puntuals i concretes, involucrant un gran nombre de participants entre l’alumnat i el seu entorn proper. Cada escola finança un projecte i realitza activitats diverses per poder-lo finançar. Ben bé es poden arribar a mobilitzar 2.000 persones en aquesta mena de projectes. El mateix passa a les delegacions (en tenim quatre, a les zones del Bages, Baix Empordà, Tarragona i Barcelona), que posen en marxa campanyes adreçades als municipis".
"Finalment, un cas molt específic de voluntariat són els camps de treball de l’Estiu Solidari, que s’organitzen cada any durant els mesos de juliol i agost als quatres països on treballa Proide: Togo, Madagascar, Guatemala i Perú. De fet, la llavor de la nostra associació se situa en aquests camps d’estiu voluntaris, que es van començar a realitzar l’any 1982 i que entenem com una experiència de presa de consciència global, de reflexió i de creixement personal, cap a un compromís per la solidaritat".
"Aquests camps representen un voluntariat que s’estén més enllà dels mesos d’estiu, ja que inclouen un període formatiu previ, al febrer, i una tasca de socialització posterior, a l’octubre"
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
"Molts voluntaris provenen, precisament, d’una vivència de camp de treball al Sud. Després d’experimentar en primera persona la repercussió de la feina que fa Proide en aquests països i constatar les mancances educatives que encara tenen els seus habitants, aquests voluntaris decideixen a la tornada involucrar-se en la tasca de la fundació, per ajudar a transmetre aquesta realitat entre la ciutadania d’aquí".
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a deu anys?
"Tinc molta confiança en el que passarà en un futur pròxim. Imagino una entitat molt més sòlida i enfortida, vinculada de manera més directa a la societat civil i al món de l’empresa. En aquest sentit, crec que hi ha un buit important pel que fa a les relacions entre les empreses i el món associatiu, un buit que cal omplir".
"Durant els propers anys, s’aniran creant espais de col·laboració entre els dos àmbits, en base a una situació de “win to win” i a través de la incorporació de l’empresa com a agent actiu dintre del procés de transformació de la societat"
"També crec que apostarem per realitzar projectes més petits, més acotats. En lloc de fer un gran nombre de projectes, buscarem una major coherència entre tots els projectes dels diferents països, evitant les accions aïllades"-
Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l’entitat?
"Un moment apassionant a nivell personal va ser el meu tercer viatge a Togo. A aquest país hi treballem des dels inicis de l’organització i hi tenim una xarxa d’escoles rurals que integra 78 escoles i 400 mestres i que permet l’escolarització de 18.000 nens i nenes. En les dues anteriors ocasions, hi havia anat durant l’estiu, quan les escoles estan tancades. I aquest cop, en anar-hi a l’octubre, vaig poder viure plenament el funcionament de les escoles i comprovar in situ els resultats assolits amb els projectes que hi desenvolupem. Va ser sorprenent comprovar com la precarietat de l’entorn no es corresponia amb l’elevada qualitat educativa present a l’aula. I això és molt gratificant i t’anima a seguir treballant".
"I de manera més general, cada any revius un moment de passió amb els voluntaris d’estiu, perquè et donen molta energia i aconsegueixen que es creï un ambient de reciprocitat: ells et contagien la seva il·lusió i tu els hi contagies tota la teva empenta. És un moment de connexió màxim!".
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.
La tercera edició d’aquesta fira, amb projecció internacional, tindrà lloc els pròxims 24, 25 i 26 d’octubre a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Els seus objectius són divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, donar visibilitat al teixit comercial i empresarial solidari, incrementar la consciència de “sector econòmic”, fomentar la cooperació, així com augmentar el nombre de persones i organitzacions compromeses.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones. Entre ells, l’habitatge, l’alimentació, l’oci, el coneixement, el corporativisme, la comercialització justa, la inserció laboral, les assegurances ètiques, l’emprenedoria social, l’educació etc.
Segons els organitzadors, l’economia social i solidària és tota aquella activitat econòmica que es duu a terme sota uns criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.
La xarxa social de cooperació en material informàtic necessita portàtils per projectes educatius d'altres països. Qualsevol entitat pot recollir-los.
Labdoo és una xarxa social nascuda el 2013 que uneix les persones que disposen de portàtils en desús, els centres escolars que necessitin aquests portàtils i voluntaris que puguin viatjar fins a aquests centres. Actualment Labdoo disposa de 3124 portàtils registrats, distribuïts en 96 països i que donen cobertura educativa a 73403 estudiants.
Per als mesos de primavera i estiu, Labdoo ha engegat una campanya de recaptació de portàtils. Durant aquests mesos és quan els portàtils són entregats als centres educatius que els necessitin. Labdoo aprofita els desplaçaments dels viatgers solidaris per enviar els portàtils arreu del món. És en aquesta temporada quan els stocks de Labdoo baixen i és necessiten més portàtils.
Per a realitzar la campanya, Labdoo ha elaborat un cartell on hi ha un espai en blanc on podeu incloure l'adreça del vostre centre, entitat o ong. El cartell el podeu penjar a la vostra seu o enviar-lo mitjançant les xarxes socials. Un cop recollits els portàtils, el vostre centre els pot enviar a una estació Labdoo. Una estació és un altre centre on etiqueten i instal·len el programari que faran servir en el centre educatiu. L'estació també guarda els portàtils en estoc per a després entregar-los als viatgers.
Els portàtils de Labdoo funcionen amb programari lliure, concretament amb EdUbuntu. EdUbuntu és una distribució GNU/Linux que inclou el sistema Ubuntu amb programari GNU i altres programes educatius amb llicència de programari lliure.
L'entitat ha atorgat l'1% dels ingressos propis a projectes per donar suport emocional a la infància a Bòsnia, formar en cooperació estudiants d’arquitectura de Guatemala i finançar un centre de formació a Burkina Faso.
El concurs públic per atorgar l’1% dels ingressos propis de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a projectes de cooperació pel desenvolupament d’altres entitats ja té veredicte.
El jurat ha decidit repartir l'import total a atorgar, 6.969,64 euros (corresponents a l’1% dels ingressos propis del curs 2012-2013, juntament amb partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en què no s’ha convocat concurs), entre tres projectes diferents:
Entre tots els projectes presentats, s'han escollit aquells que millor s'ajusten als criteris de valoració publicats en la convocatòria i que millor representen l'estil i els valors de MEG sobre la cooperació per al desenvolupament.
El jurat estava format per un/a representant de la Taula Executiva; un/a de l'Àmbit de Gestió; un/a de la Taula de Secretaris/àries i Administradors/ores i un/a de l'Equip de Cooperació de l'Àmbit Internacional.
Un habitatge de per vida, la possibilitat de transmetre’n el dret de permanència als fills i a un preu baix. És una alternativa a la hipoteca i al lloguer que ofereixen les cooperatives d’habitatges.
La cooperativa d’habitatge SostreCívic no s’ha inventat res. El seu model és calcat de les experiències d’èxit que es duen a terme a Dinamarca i Alemanya des de fa molt anys. Davant del problema de l’habitatge, els desnonaments, la impossibilitat de fer front a les hipoteques i la falta d’habitatge social, prenen força algunes alternatives al lloguer o a la hipoteca.
Són les anomenades cooperatives d’habitatge que a partir de la cessió a llarg termini d’un solar o un edifici, hi construeixen o el rehabiliten i s’ofereixen als socis habitatges amb espais comuns i espais privats per un preu reduït i amb la possibilitat de restar-hi de per vida. Aquesta alternativa no els convertirà mai en propietaris, ja que la propietat serà de la cooperativa, però garanteix estabilitat ja que la persona s’hi pot quedar fins que vulgui o, fins i tot, cedir el dret de permanència als fills o familiars directes.
Hem parlat amb Raül Robert, el president de SostreCívic, que des de fa 8 anys està treballant per buscar un model d’accés a una vivenda no especulatiu ni abusiu.
SostreCívic té com a objectiu la transformació personal i social a través de l’accés i les formes d’habitatge. És una Cooperativa mixta d’usuaris i habitatge, sense ànim de lucre i especialment protegida, una associació sense ànim de lucre declarada d’utilitat pública. L’objectiu de SostreCívic es vehicula a través de les Cooperatives en Model de Cessió d’Ús (MCU), la Gestió Social de Patrimoni per particulars i entitats, Plans d’Activació de Patrimoni en desús per ajuntaments i entitats del tercer sector, Projectes d’Urbanisme Social i Rehabilitació Ecològica i Estudis d’Innovació Social i Tècnica en relació a l’habitatge i les formes d’habitar.
SostreCívic Cooperativa promou o assessora les Cooperatives en Models de Cessió d’Ús (MCU) com una via per activar patrimoni en desús, procurar habitatge no especulatiu i permanentment assequible en el temps, promoure la integració social donant drets i deures a les persones. La Cooperativa arriba a acords de tinença amb propietaris de patrimoni públic i privat, el qual recau en el conjunt de la Cooperativa. Els seus socis tenen un dret d’ús indefinit de l’habitatge i serveis a través d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible a la seva realitat.
Transformació social i personal a través de l’habitatge. Un espai d’eines i recursos per crear el teu projecte.
A Catalunya les experiències similars de Cooperatives en Model de Cessió d’Ús amb les que hem col·laborat i en les que ja hi està vivint gent són Cal Cases (Santa Maria d’Oló), Ca la Fou (Cabrera d’Anoia), o La Sequoia (Sant Vicenç de Torelló). També hi ha entitats amb línees de treball similars a Catalunya com són Comunitaria.cat (www.comunitaria.cat) o Oikos (www.oikos.coop).
Pot ser soci expectant qualsevol persona jurídica o física major o menor d’edat. Per ser soci usuari s’ha de ser major d’edat. Els socis col·laboradors o inversors poden ser qualsevol persona jurídica o física major d’edat.
Les persones sòcies tenen dret a serveis gratuïts de negociació d’activació de patrimoni, assessorament en relació conflictes d’habitatges, descomptes en economia social i cooperativa, i accés a intranet de SostreCívic per buscar grups o patrimoni d’interès.
SosteCívic ofereix transformació social i personal a través de l’habitatge.
El finançament es fa a través de capital propi de la cooperativa, l’aportació de capital dels socis, l’emissió de títols participatius, la banca ètica, les quotes i els donatius.
Actualment som 200 socis
El model de vida de feina fixa i segura amb l’habitatge com a bé d’inversió a través d’una hipoteca individual assequible s’ha acabat. Davant una legislació de lloguer poc atractiva pels inquilins, models basats en la flexibilitat i apropiació de l’habitatge sense hipoteca individual, amb el foment de valors i serveis associats, aquestes alternatives són part de la solució i d’un canvi de model que la població està ja demanant.
Can Batlló: Una plataforma veïnal gestiona dues naus en desús. Amb uns 60 membres es vol constituir en Cooperativa La Borda i edificar trenta habitatges.
LaCol: cooperativa d’arquitectes encarregada del projecte de Can Batlló i de la recerca de finançament.
Cal Cases: Des de fa set anys viuen al Bages vint adults i deu infants. Comparteixen serveis, tenen espais privats i les decisions es prenen de manera assembleària. La cooperativa és la propietària de la finca i cap dels socis pot vendre o llogar.
La Sequoia: Cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, un grup de 9 adults i 2 infants, amb el propòsit de crear un model de vida col·lectiva a través de l'experiència.
Ca la Fou: És un espai auto-organitzat, cooperativista, pacífic i sostenible per al desenvolupament d'alternatives productives, tecnològiques i de vivendes.
Metges sense Fronteres estudia la disponibilitat de vacunes a països del sud, durant la Setmana Mundial de la Immunització.
Aquesta última setmana d'abril, l'Organització Mundial de la Salut, de Nacions Unides, proposa la celebració de la Setmana Mundial de la Immunització, recordant que algunes vacunes, per a persones de qualsevol edat, encara són una de les eines més importants per a la salut i la lluita contra epidèmies. La Setmana Mundial és del 24 al 30 d'abril. I el lema escollit és “Estàs al dia?”
Metges sense Fronteres (MSF) estima que 1,5 milions d'infants menors de 5 anys moren anualment a causa de malalties que es poden prevenir amb vacunes. Una de les causes que fan que uns 22 milions d'infants menors d'un any no completen la seva vacunació és que les vacunes es fan malbé en els climes més càlids, fet que fa difícil que arribin a llocs d'accés complicat.
Cal, explica MSF, “comptar amb vacunes que poden ser segures fora de la cadena de fred durant determinats períodes de temps”
La cadena del fred de les vacunes obliga a mantenir-les a temperatura constant entre 2 i 8 graus C, cosa que implica un seguit d'obstacles logístics. Però Metges sense Fronteres ens indica que aquests obstacles logístics es podrien pal·liar si les companyies farmacèutiques “proporcionessin més informació sobre el grau real de sensibilitat a la calor d'algunes vacunes”. Per exemple, Metges sense Fronteres ha realitzat un estudi que conclou que algunes vacunes, com ara la del tètanus, poden utilitzar-se amb seguretat fora de la cadena de fred. Cal doncs, explica l'ONG, “comptar amb vacunes que poden ser segures fora de la cadena de fred durant determinats períodes de temps”.
Metges sense Fronteres estima que 1,5 milions d'infants menors de 5 anys moren anualment a causa de malalties que es poden prevenir amb vacunes
Pots ajudar a Metges sense Fronteres des d'aquest enllaç, a partir de 15 euros anuals. I saber més sobre MSF i vacunes, aquí.
Fins el proper 25 d’abril, les entitats i organitzacions poden presentar els seus projectes al concurs públic que convoca Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).
La dotació econòmica de la donació correspon a l’1% dels ingressos propis de MEG del curs 2012-2013 conjuntament amb les partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en que no s’ha convocat concurs públic, que equival a 6.969,64 €, a repartir, a criteri del jurat, entre els projectes seleccionats.
Es valoraran especialment els projectes d’educació pel desenvolupament i/o la pau, que promoguin el canvi d’actituds de la ciutadania al nord, que explorin la transcendència del joc en el desenvolupament de les persones (en relació amb l’Eix del Curs de MEG 2013-2014), que siguin realitzats per persones joves al Nord o que incideixin en la millora de les condicions de vida dels infants i joves al Sud, entre altres. També es prioritzaran aquells projectes d’entitats amb una forta base associativa, democràtica i participativa.
Podeu consultar tots els criteris i com presentar-s’hi a la Normativa que regeix el concurs, que trobareu en aquesta pàgina web.
El documental mostrarà experiències personals i col·lectives d'arreu d'Europa "que han demostrat que es pot conviure d'una manera més justa, humana i sostenible".
La cooperativa audiovisual La Antena prepara un documental que explicarà diferents experiències al voltant del model de l'Economia del Bé Comú. Per poder desenvolupar el projecte necessiten un pressupost de 60 mil euros, que volen aconseguir a través d'aportacions voluntàries de particulars i patrocinadors.
L'Economia del Bé Comú és un model econòmic alternatiu al capitalisme sorgit a Àustria fa uns anys i que cada cop compta amb més suport. El film pretén reflectir com ha sorgit aquesta proposta, com es desenvolupa i com s'implementa "en un procés orientat a la construcció d'una societat més equitativa, justa i responsable amb l'ésser humà i amb el medi ambient". Ho farà tot recollint experiències que promoure el bé comú com a valor fonamental en les relacions econòmiques, socials i mediambientals a Àustria, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Espanya.
És la història de persones, empreses i organitzacions de tot Europa que ja han iniciat un camí cap al canvi.
El documental es finançarà a través del crowdfunding. Les persones que facin una aportació econòmica seran considerades productores i els seus noms figuraran en els crèdits de la pel·lícula. També rebran un correu el dia de l'estrena amb un enllaç perquè puguin descarregar-se el documental. Les empreses i les organitzacions poden ser patrocinadores a través d'una aportació voluntària. El seu logotip figurarà en la pàgina d'inici en la secció de Patrocinadors i serà inclòs en els crèdits del documental. També rebran un correu amb l'enllaç per la la descàrrega.
Aquesta cooperativa sense ànim de lucre pretén aconseguir la sobirania en el camp de les telecomunicacions. De moment s'estan fent xerrades pel territori.
Quantes vegades heu intentat fer algun tràmit en qualsevol companyia de telèfons i us heu quedat amb la sensació què us estan prenent el pèl? Segurament moltes. I per no dir les multituds de vegades que us han trucat per oferir-vos ofertes i nous serveis. És aquest el servei que desitja la ciutadania? O és un altre?
Aquestes són algunes de les preguntes que possiblement s'han formulat els fundadors de Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre que pretén oferir un bon servei de telefonia i connexió a Internet. Aquesta nova cooperativa vol seguir l'estela de Som Energia, i ja s'estan fent les primeres xerrades pel territori. La idea ha nascut de la mà de Mercè Botella, Andreu Camprubí, la cooperativa EtiCom i l'empresa tecnològica Nubip. El seus principals objectius, són oferir els següents serveis:
Fins aquí tothom pot pensar que Som Connexió, ofereix lo mateix que els grans proveïdors de telecomunicacions. Però són molts els fets diferencials d'aquesta cooperativa. En l'aspecte tècnic, primer de tot cal destacar que Som Connexió vol crear una xarxa de fibra òptica pel territori de la mateix manera que s'ha creat la xarxa Guifi.net. Aquestes xarxes entren dins l'anomenat Xarxa de Comuns, que vol dir que és una xarxa oberta, lliure i neutral.
Un altre de les principals característiques, és que filosòficament estan acollits al paradigma de l'Economia del Bé Comú. Aquest paradigma comporta els següents valors:
Oferint els serveis esmentats i acollint-se al paradigma de l'Economia del Bé Comú, Som Connexió pretén arribar a la sobirania de les infraestructures i els serveis de telecomunicacions. Això traduït al llenguatge col·loquial vol dir, la democratització i humanització d'aquests serveis.
Si Som Connexió té l'èxit de Som Energia, aleshores s'acabaran les trucades intempestives amb ofertes enganyoses, el mal servei que ofereixen algunes empreses i la sensació generalitzada que t'estan prenent el pèl.
Font d'informació: Som Connexió
I si enlloc de Síria, fos a Londres? Com afectaria la guerra a una nena de 8 anys? La campanya de l’organització humanitària per recaptar fons per als infants sirians acumula 20 milions de visites en poques hores.
L’organització humanitària d’atenció a la infància Save the Children ha llançat un vídeo impactant que mostra com la guerra té uns efectes devastadors en una nena de 8 anys.
A les imatges veiem la seva vida “abans” i “després” del conflicte, però enlloc de situar l’acció a Síria, ho fa a Londres, amb el lema: “Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant”.
Amb el vídeo, que ha aconseguit més de 20 milions de visites en les primeres hores, Save the Children demana aportacions econòmiques que es traduiran en “menjar, aigua potable, roba, material escolar i suport psicològic”.
A Síria hi ha més de 4 milions de nens i nenes atrapats per la guerra, i més de 3 milions d’infants expulsats de l’escolarització per culpa del conflicte, que ja fa 3 anys que dura.
El sistema sanitari està destrossat: més del 60% dels hospitals no funcionen; el 93% de les ambulàncies han patit danys, les han robat o destruït; i gran part dels treballadors sanitaris i personal mèdic han estat assassinats, empresonats o han fugit del país.
Els nens i les nenes en pateixen les conseqüències: molts moren no només per culpa de la violència sinó també per malalties que es podrien haver previngut o tractat.
L'organització Save the Children exposa aquesta situació al document "Un preu massa alt: l'impacte de tres anys de guerra en la salut dels nens i nenes siris".
Font: Diari de l'Educació
Aquesta nova cooperativa de consumidors oferirà serveis de telefonia i Internet adaptats a les necessitats dels seus socis i sòcies, els quals podran decidir on invertir els beneficis que es vagin generant.
Avançar cap a un model econòmic que promogui la justícia social, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i la construcció comunitària. Aquest és l'objectiu de la cooperativa de consumidors Eticom - Som connexió. Ho volen fer utilitzant els serveis de telecomunicacions "d'una manera més justa, democràtica, solidària i sostenible". Així, aquest projecte "proveirà de serveis de telefonia i Internet als socis i sòcies i crearà ocupació, en el marc d'un projecte de construcció cooperativa i d'economia social i solidària".
L'assemblea constituent de la cooperativa estava prevista per a l'1 de març, però s'ha traslladat al 22 del mateix mes. Fins llavors l'agenda dels impulsors d'Eticom - Som connexió està plena de presentacions arreu del territori català. La idea és donar a conèixer el projecte i aplegar 400 persones que vulguin ser sòcies fundadores de la cooperativa.
Ara com ara, estan programades les següents presentacions:
"És una alternativa comunitària des de la ciutadania que pot donar respostes a les necessitats reals que tenim i no allò que marquen els oligopolis", explica Óscar Rando, un dels impulsors d'Eticom - Som connexió. El funcionament d'aquest projecte serà com la de qualsevol altra operadora amb els mateixos serveis, però per poder contractar-la caldrà ser soci/sòcia de la cooperativa, aportant un capital inicial i únic de 100 euros.
Josu Martínez, un altre dels impulsors, assegura que poden oferir tots els serveis que ofereixen les altres operadores i "algun més". Així, explica que al principi començaran amb serveis "paquetitzats", però que esperen rebre feedback de les necessitats de cada soci i fer "vestits a mida".
El model cooperatiu arriba a la universitat. De moment a una nova universitat mexicana cooperativa, que començarà els cursos el setembre amb titulacions oficials.
El model d'educació superior a Mèxic té una comunitat universitària crítica, part de la qual ha posat (el procés el van iniciar 24 professors) en funcionament una universitat a Cancun, la Universitat Cooperativa Unicoop. Democràcia i valors socials estan al capdavant de la línia fundacional, explica Miguel Rendón, el seu coordinador general, segons recull El Diari de l'Educació.
Els estudis seran en els àmbits d'ecotecnologia, productivitat i economia socials, desenvolupament local i autogestió comunitària, seguretat ciutadana i drets humans, i salut integral
Imatges de la primera trobada-festa d'Unicoop:
El procés des de la crítica, a la incorporació del model cooperatiu i la creació de la Universitat, el va explicar Rendón a Barcelona el passat gener a membres de la Universitat Popular Autogestionada de Catalunya, un col·lectiu que vol fer un procés similar aquí. Unicoop és una cooperativa de consum, no de treball, i així els alumnes també poden ser socis. Els plans d'estudis estan en tràmit de validació oficial, però s'espera que siguin aprovats i així poder començar el proper setembre, amb un ventall de cinc titulacions oficials.
Els estudis seran en els àmbits d'ecotecnologia, productivitat i economia socials, desenvolupament local i autogestió comunitària, seguretat ciutadana i drets humans, i salut integral. Sobre preus, valors, previsions de viabilitat, i més dades, podeu consultar l'article de El Diari de l'Educació al respecte.
Dos documents per saber de primera mà més dades al respecte:
El Fons finança projectes de cooperació entre la UAB i universitats de països del sud o bé iniciatives de sensibilització al Campus. Els casos de Guatemala i Nicaragua són dos exemples d'iniciatives d'èxit.
El Fons de Solidaritat de la UAB finança projectes o bé de cooperació per al desenvolupament entre la UAB i universitats de països del Sud o iniciatives de sensibilització al Campus des de fa quasi 20 anys. El nombre de projectes així com el seu èxit i la seva utilitat pràctica, varia a cada convocatòria. Ara bé, les experiències viscudes a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars.
Guatemala retorna la propietat a famílies indígenes desallotjades fa 2 anys
El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, entregava el passat mes d'octubre del 2013 els títols de propietat a 140 famílies, d'entre les 769 que el març de 2011 havien estat violentament desallotjades de la vall del riu Polochic. El govern, a més, va comprometre's a lliurar títols a totes les famílies abans de finalitzar la legislatura. Aquest és el fruit de més de dos anys de mobilització i d'una gran campanya de pressió política per part d'Oxfam Intermón que va incorporar els resultats d'un projecte que l'ICTA-UAB havia dut a terme a la regió amb el suport de l’ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB. Es tracta d'una mostra d'èxit del treball en xarxa entre universitats, ONGS i moviments camperols.
Els desallotjaments violents a Guatemala s'emmarquen en una problemàtica cada cop més estesa al país i que dóna lloc a múltiples violacions de drets humans i a la destrucció de les formes de vida i de subsistència de les comunitats que han viscut i treballat durant generacions les terres que són forçades a abandonar.
La problemàtica ve donada per l'acaparament de terres per part de grans terratinents i d'empreses agroexportadores amb la finalitat d'especular amb els preus del sòl, la producció d'agrocombustibles (palma africana i canya de sucre) que abasteixin la demanda energètica dels països del Nord o l'exportació d'aliments a gran escala.
És en aquest context d'intensificació de la conflictivitat agrària, lligada també a la forta desigualtat en l'accés a la terra que històricament han patit les comunitats indígenes i camperoles de la vall, que l'any 2009 l'ICTA-UAB i l'IDEAR-CONGCOOP van impulsar el projecte "Desenvolupament d'un marc analític-participatiu de les dinàmiques sòcioambientals i de la qualitat de vida de les comunitats camperoles de la vall del riu Polochic, Guatemala", que va rebre el suport de l'ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB.
Es proposava recolzar les comunitats rurals en la recerca d'alternatives productives que permetessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant la implementació d'un procés participatiu i construir un pont efectiu entre ciència i societat.
Un dels resultats finals del projecte ha estat un document que sistematitza les informacions més rellevants per a aquestes comunitats indígenes camperoles. En primer lloc, permet conèixer la situació d'altres comunitats en un context territorial semblant i els resultats d'aplicar una o altra estratègia productiva. En segon lloc, és una eina per analitzar i facilitar la decisió sobre possibles estratègies productives-reproductives de futur. Per últim, les comunitats tenen coneixement de la seva situació en termes de l'estat del sòl i de les necessitats de recuperació/manteniment de la seva fertilitat. A nivell més ampli, el document fa una avaluació de les principals polítiques de desenvolupament rural aplicades a Guatemala, des del punt de vista dels impactes en la quotidianitat de les llars i comunitats indígenes-camperoles.
Creació d'un doctorat ambiental a Nicaragua
La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAM – Managua) conjuntament amb el Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, van aconseguir crear un màster ambiental que ha tingut ja 5 edicions, amb un augment progressiu del professorat local de Nicaragua. Oferien així l'oportunitat a estudiantat nicaragüeny d'especialitzar-se i seguir-se formant en l'àmbit mediambiental.
La proposta per culminar el projecte, però, va arribar el curs passat, amb la iniciativa de crear un Doctorat propi a la UNAM – Managua que permeti que als estudiants destacats del màster poder doctorar-se i, tal i com s'especifica a la presentació del projecte, "donar l'oportunitat a les universitat nicaragüenyes d'incorporar doctors ambientòlegs, estimulant i enfortint així la investigació en aquesta disciplina".
Projecte exemplars
Les iniciatives dutes a terme a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars del motiu que dóna sentit al Fons de Solidaritat: la cooperació entre universitats per fer possibles projectes de col·laboració i millora.
Des d'aquest gener són obertes les convocatòries per a PAS i PDI, que finalitzarà el proper 28 de febrer, i per a estudiantat de màster, postgrau i doctorat, que es tancarà el 25 d’abril. Al web de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) s'hi poden trobar les bases de la convocatòria i tota la informació necessària per sol·licitar-lo.
La Universitat Oberta de Catalunya té oberta la matrícula per les seves noves propostes de formació -màsters, postgraus, altres- en cooperació, ajuda humanitària i àmbits relacionats. Fins el 18 de març de 2014.
Està obert el període d’inscripció per al nou semestre de màsters, postgraus i especialitzacions dels àmbits de la cooperació, l’acció humanitària i altres àrees relacionades -conflictologia, gestió en el tercer sector...-. Els cursos començaran el 19 de març de 2014, tenen diverses durades; i la inscripció finalitza, per aquesta etapa formativa, el 18 de març.
L'Escola de Cooperació de la UOC - Institut Internacional de Postgrau proposen doncs 7 accions formatives en acció humanitària i cooperació, 8 en conflictologia, i 1 en dret internacional humanitari, entre altres (àmbits de gestió, sostenibilitat, i dependència). Col·laboren Creu Roja Espanyola i Gaia Education.
Podeu trobar la informació completa en aquest enllaç.
Lluís M. Plà Aragonès, professor de la UdL, ha impulsat amb la UNASAM del Perú un projecte per millorar el sistema agrari de la Huapra, als Andes. Aragonès explica el per què, el com i els possibles riscos i millores.
La Comunitat de La Huapra, als Andes peruans, es composa avui de 180 persones, que han viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums. La Universitat de Lleida (UdL), però, en col·laboració amb la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), han impulsat un projecte per optimitzar els recursos naturals de la zona, adaptar el seu sistema agrari a les noves condicions climàtiques i donar un rol a la sostenibilitat i a l'ecologia en aquest sistema.
Lluís Miquel Plà Aragonès, professor de la UdL i impulsor del projecte des d'aquí en col·laboració amb l'equip d'investigació peruà, comparteix amb Xarxanet el fons de la iniciativa.
El projecte impulsat conjuntament per la UNASAM del Perú i la UdL es focalitza en la comunitat indígena de la Huapra, als Andes. Per què aquesta comunitat? Què la diferencia de comunitats similars dels Andes?
La voluntat del projecte és que sigui una prova pilot que es pugui estendre a altres comunitats semblants del país. El per què s'ha començat per aquesta és degut a que hi havia facilitat per accedir-hi i relacions personals amb membres del projecte que afavorien la confiança i disponibilitat a col·laborar de la comunitat (majoritàriament quítxua-parlant).
A la justificació del Projecte es fa referència al tipus d'agricultura de la comunitat (tradicional i basada en les seves costums), al desconcert derivat del canvi climàtic i de la mineria i a la poca cura per la sostenibilitat. Fan aquestes circumstàncies que sigui necessària una "intervenció", una "col·laboració" externa? Quina seria la realitat si NO es dugués a terme el projecte?
Si NO es dugués a terme el projecte la comunitat continuaria evolucionant "a la deriva". La seva tradició és oral i el nivell econòmic i cultural molt baix, amb el que els seus coneixements sobre els conreus, altres alternatives, risc d'erosió i empobriment de la terra son molt, molt limitats. La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir/millorar aquesta situació d'empobriment – continu.
Quines conseqüències, tant positives com negatives, pot tenir l'aplicació del projecte i d'un nou sistema agrari? Existeix el risc de canviar la base del model de vida de la comunitat?
La comunitat és sobirana i és impensable un canvi de la nit al dia provinent d'una proposta externa (a no ser que hi haguessin diners pel mig per "comprar" les consciències). La idea del projecte no és un NOU sistema agrari, sinó un MILLOR sistema agrari i que aquesta millora sigui sostenible en el temps i inclogui tres aspectes principals: econòmics, socials i mediambientals. En aquest sentit totes les conseqüències es preveuen "positives". Negatives podrien ser les lluites que puguin sortir en el sí de la comunitat per disputes de terres o recursos, o entre partidaris i detractors de les bases del projecte.
La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir o millorar aquesta situació d'empobriment continu.
Quin rol ha pres la comunitat de la Huapra en la creació d'aquest sistema? (detecció de necessitats, explicació de problemes, voluntat de canvi, participació, etc.)
Inicialment la comunitat es va alegrar de la notícia del projecte perquè esperaven diners! Diners per gastar en... En saber que no era així es van decebre i va decaure l'ànim. Posteriorment, quan van veure les visites que fèiem, l'interès que hi evocàvem i les orientacions que donàvem, anaven prenent més interès i s'implicaven compartint els seus problemes, neguits i dubtes. Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions i controls de tasques encomanades. En aquestes visites i sessions de formació han participat estudiants d’agrònoms de la Universitat Nacional Santiago Antunez de Mayolo (UNASAM) que finança també part del projecte. Els alumnes explicaven individualment o en petits grups tècniques rudimentàries de protecció contra plagues, o l'elaboració d'adobs bàsics a base de residus, o precaucions amb el rec per aminorar l'erosió, o com completar la producció amb la cria de conills o cuis (conillets d'indies). Això ha tingut doble efecte positiu, en la comunitat i en els estudiants vinculats al projecte qus s'han implicat personalment.
Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions
Quines són les capacitats potencials dels projectes de cooperació per al desenvolupament? Què es pot aconseguir? D'altra banda, quins riscos comporta? Hi ha un tipus de cooperativisme que pot ser nociu per a les comunitats o països en els quals o amb els quals s'actua?
Sense la nostra participació (la de la UdL), el projecte de la UNASAM es pretenia acabar aquest any amb l'únic objectiu de liquidar un pressupost. S'hauria pagat a un consultor per fer informes i formar "en massa" a la comunitat i no hi hauria hagut interès de continuar y fer realment "sostenible" el projecte.
La nostra participació en el projecte amb finançament UdL de la oficina de cooperació i solidaritat ha permès canviar la mentalitat dels professors de la UNASAM participants en el projecte: racionalitzant els recursos atorgats al projecte, implicant a estudiants de la seva universitat en els problemes socials del seu entorn, adonant-se de la necessitat d'oferir continuïtat als membres de la comunitat indígena, la possibilitat de formar enginyers agrònoms especialitzats en desenvolupament i sostenibilitat, la possibilitat de formar alumnes d'informàtica en la programació d'eines d'optimització i webs per difondre resultats de projectes, la possibilitat d'escriure articles científics en revistes i donar a conèixer la realitat del país.
Els canvis més importants no incideixen de forma immediata en la comunitat, però capacita a membres de la societat peruana per a que es prenguin seriosament la qüestió del desenvolupament i sostenibilitat i que això té futur. La comunitat se'n beneficia perquè actualment ja hi ha propostes de continuïtat del projecte que els hi facilitarà més sessions formatives i de control que assegurin la millora de la seva productivitat i sostenibilitat en el temps.
Un cooperativisme nociu que nosaltres hem detectat és aquell que no aconsegueix la complicitat dels agents participants, que tot ho basa en l'aportació de recursos econòmics i que no dóna una continuïtat en el temps amb data de caducitat. Hem d'ajudar-los a caminar sols, no podem ser sempre amb ells.
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya organitza quinzenalment sessions informatives on us explicaran que cal tenir en compte durant el procés de constitució.
Les xerrades s’emmarquen en el programa d’Ara Coop, adreçat a renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa a Catalunya, i tenen com a finalitat donar a conèixer les principals característiques d’aquesta forma jurídica, com plasmar la idea en el paper, els elements que s’han de tenir presents en el procés de constitució i els diferents serveis de suport que la federació posa a l’abast de persones que volen posar en marxa una iniciativa.
Per assistir a aquestes sessions, que tenen lloc a la seu de la federació (c. Premià, 15 1er 2a – Barcelona), només cal realitzar reserva prèvia a través del correu electrònic nuria@cooperativestreball.coop, especificant la data de la sessió a la qual voleu assistir, dades de contacte, nombre de persones assistents i l’activitat que teniu prevista realitzar. La federació us enviarà una resposta de confirmació de la plaça.
Calendari de les properes sessions
