Un estudi sobre l'actitud cooperativa elaborat per tres universitats de l'estat conclou que els més grans de 65 anys són els que més cooperen i que dels 10 als 16, s'és cooperatiu però inconstant.
Científics de les universitats de Barcelona (UB), Saragossa i Carlos III de Madrid publicaven a finals de juliol a la revista Nature Communications un estudi sobre quin rol juga l'edat de les persones en la seva voluntat de cooperar amb altres persones. L'estudi conclou que les persones majors de 65 anys són les que més cooperen i que dels deu als setze anys, es té un comportament més voluble (inconstant, variable) a l'hora de cooperar.
Yamir Moreno explica que en general, a l'hora de col·laborar, "la gent té en compte el que han fet els altres", el que es coneix com a "cooperador condicional". No obstant això, "els adults també consideren les seves pròpies accions passades, és a dir que la seva manera d'actuar és més predictile". El comportament dels joves, en canvi, no segueix aquest patró. Segons l'estudi, afirma Mario Gutiérrez Roig, "els nens i nenes són més volàtils en les seves decisions, no segueixen una estratègia fixa i són essencialment cooperadors condicionals, ja que es fixen molt més en el seu entorn".
La posterior corroboració dels resultats al Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona va reforçar la idea que els infants són més cooperatius però amb una actitud més canviant. Això, situat al costat del fet que els més grans de 65 anys són els més cooperatius fan pensar, reflexiona Garcia Lázaro, que hi ha un component evolutiu i cultural al llarg del cicle de la vida i que ser més proclius a cooperar és una qualitat que es pot aprendre”.
L'experiment es va fer amb 168 persones d'entre deu i vuitanta anys triades aleatòriament durant el Festival de Jocs de Taula DAU de Barcelona el desembre de 2012. L'equip investigador va valdre's d'un laboratori portàtil amb què van fer l'experiment a una mostra estadísticament rellevant. Els resultats van quedar posteriorment corroborats amb cinquanta-tres alumnes de dotze i tretze anys del Col·legi Jesuïtes de Casp de Barcelona.
Les persones participants es dividien en quatre grups segons franges d'edat. Durant vint-i-cin tandes consecutives havien de triar entre cooperar o no fer-ho amb els seus companys de grup. El major benefici s'obtenia en cas que tothom cooperés. Si una persona col·laborava i l'altra no, la que no ho havia fet tenia un major benefici. Si ningú cooperava, ningú guanyava res. Els punts obtinguts es transformaven al final de cada ronda en diners, que se'ls pagaven al moment.
Mentre el focus mediàtic de les darreres setmanes estava centrat en Gaza i Ucraïna, la crisi a Síria ha viscut dos dels dies més sagnants des de l'inici de la guerra. Repassem algunes ONG que treballen sobre el terreny.
Més de 700 sirians van morir el 18 i 19 de juliol com a conseqüència del conflicte que va començar el març de 2011 i que, de moment, no mostra senyals d'acabar-se. La crisi de refugiats ha obligat més de 2,8 milions de persones a desplaçar-se fora de les fronteres del país i la xifra de víctimes es calcula que podria arribar a les 170.000.
Repassem diverses ONG que desenvolupen campanyes d'ajuda als afectats per la guerra a Síria.
Intermón Oxfam ha fet arribar la seva ajuda a més d'un milió de persones al Líban, Jordània i Síria, malgrat les dificultats per treballar sobre el terreny. L'ONG estima que la població del Líban ha crescut un 25% i la de Jordània un 10% com a conseqüència de l'allau de refugiats, fet que posa les infraestructures i economies dels països receptors en una situació extrema. Des del seu web ens informen de les seves actuacions i com podem fer aportacions.
El Comitè de Creu Roja Internacional treballa sobre el terreny amb la Mitja Lluna Roja Siriana. L'ONG, que ha perdut alguns dels seus treballadors durant el conflicte, es mostra alarmada per les restriccions d'aigua agreujades per la manca de pluja i les altes temperatures. El següent vídeo resumeix les activitats del CCRI a la zona durant els darrers anys.
Acció contra la fam, ha actuat, entre d'altres, a la zona de Bekaa (Líban) en col·laboració amb Water Stablishment, l'organització encarregada de la gestió de l'aigua en aquest país. Aquesta zona, que acull més de 20.000 refugiats sirians és, segons dades del Ministeri d'Energia Libanès, la regió on les infraestructures necessiten major rehabilitació. Per a donacions a Acció contra la fam, podeu visitar el seu web.
ACNUR, l'Agència de l'ONU per als refugiats, feia una crida el passat dia 11 als estats de la Unió Europea als quals demanava més implicació amb l'acollida de refugiats sirians. Només el 4% dels refugiats han sol·licitat asil a un país de la Unió Europea, i la majoria d'ells estan concentrats en uns pocs països. Suècia i Alemanya van rebre el 56% de totes les sol·licituds d'asil i els cinc països amb més refugiats (Suècia, Alemanya, Bulgària, Suïssa i Holanda) concentraven gairebé el 70% de les sol·licituds.
L'alumnat de l'Autònoma pot matricular-se a la primera edició de l'itinerari formatiu formal sobre desenvolupament sostenible i transformació social. La preinscripció és oberta fins el 30 de juliol.
La Fundació Autònoma Solidària (FAS) i diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat el nou mínor "Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global", preinscripció del qual és oberta fins el proper dimecres 30 de juliol. Tot alumne de l'Autònoma pot escollir-lo com a itinerari com a crèdits optatius a través d'aquest formulari.
Un mínor és un itinerari formatiu organitzat, format per assignatures de diversos plans d'estudis (i per tant de diferents facultats) però que estan totes centrades al voltant d'una temàtica concreta. La seva finalitat és, doncs, la formació en un àmbit específic diferent al del nucli principal del grau, que complementi la formació de l'alumne. Possibilitat que aporta a l'estudiant un valor afegit als seus estudis. Els mínors queden acreditats al Suplement Europeu del Títol de Grau i no suposen cap cost addicional per a l'estudiant.
La FAS ha estat l'entiat promotora del projecte i ha treballat en col·laboració amb tot un llistat de facultats que hi han pres part. La creació d'aquest minor pren sentit en l'actual context de crisi global i d'urgència de nous models econòmics i socials més justos, democràtics i sostenibles.
Paral·lelament, s'enmarca en una línia de treball més àmplia, la de "l'educació per al desenvolupament", en la qual la FAS treballa per incorporar en l'educació formal universitària, és a dir, a les aules dels graus, continguts referents al desenvolupament, a la cooperació i a la lluita contra les desigualtats socials.
El Mínor de Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global neix, doncs, amb la voluntat d'oferir eines d'anàlisi per comprendre les dinàmiques de desigualtat estructural i aborda models de desenvolupament alternatius, fonamentats en principis de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Alhora, pretén facilitar el coneixement d'estratègies i mecanismes de participació ciutadana amb potencialitat transformadora.
Contingut relacionat
La UdL incorpora l'estudi de la pobresa a 6 titulacions
El director de la Fundació Proide ens explica en aquesta entrevista la tasca que realitza l’entitat des de fa més de 30 anys en els àmbits de la cooperació educativa i de l’educació pel desenvolupament.
Quina és la missió de la vostra entitat?
"Proide treballa des d’un doble vessant d’intervenció. D’una banda, actuem per millorar les oportunitats educatives als països del Sud, mitjançant projectes de cooperació a Àfrica i Amèrica Llatina. D’altra banda, portem a terme accions d’Educació pel Desenvolupament a casa nostra".
"L’entitat forma part de la xarxa educativa de La Salle a Catalunya i treballem directament amb el públic objectiu d’aquesta institució: uns 20.000 alumnes de 23 escoles. Això significa arribar a un públic potencial de prop de 60.000 persones, comptant-t’hi alumnes, professors, pares i mares".
"L’objectiu de la nostra entitat és construir i difondre vies que permetin vehicular accions encaminades a la transformació social i la justícia global"
Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?
"Doncs ara per ara hi tenim una situació que ens obliga a desvincular d’una manera definitiva la tradicional dualitat Nord-Sud quan parlem de pobresa. Aquesta dicotomia, abans tan clara, ha començat a diluir-se i això ens permet entendre i transmetre molt millor el missatge de ciutadania global i de lluita per la igualtat".
"És aquest el camí que les organitzacions han de recórrer en aquests moments, variant els discursos, sent més transparents i vinculant el Nord i el Sud dintre d’una única realitat quan es parli de desigualtats"
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?
"Tenim diferents nivells de voluntariat, segons el seu perfil i grau d’intervenció. A la seu central, per exemple, els voluntaris desenvolupen tasques de tipus més tècnic, com ara comptabilitat, formació, merchandising, gestió web, etc. Molts d’aquests voluntaris són persones jubilades que volen aportar a l’entitat els seus coneixements professionals. Podríem dir que, en total, tenim unes 120 persones voluntàries fixes".
"A les escoles, els voluntaris treballen en accions més puntuals i concretes, involucrant un gran nombre de participants entre l’alumnat i el seu entorn proper. Cada escola finança un projecte i realitza activitats diverses per poder-lo finançar. Ben bé es poden arribar a mobilitzar 2.000 persones en aquesta mena de projectes. El mateix passa a les delegacions (en tenim quatre, a les zones del Bages, Baix Empordà, Tarragona i Barcelona), que posen en marxa campanyes adreçades als municipis".
"Finalment, un cas molt específic de voluntariat són els camps de treball de l’Estiu Solidari, que s’organitzen cada any durant els mesos de juliol i agost als quatres països on treballa Proide: Togo, Madagascar, Guatemala i Perú. De fet, la llavor de la nostra associació se situa en aquests camps d’estiu voluntaris, que es van començar a realitzar l’any 1982 i que entenem com una experiència de presa de consciència global, de reflexió i de creixement personal, cap a un compromís per la solidaritat".
"Aquests camps representen un voluntariat que s’estén més enllà dels mesos d’estiu, ja que inclouen un període formatiu previ, al febrer, i una tasca de socialització posterior, a l’octubre"
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
"Molts voluntaris provenen, precisament, d’una vivència de camp de treball al Sud. Després d’experimentar en primera persona la repercussió de la feina que fa Proide en aquests països i constatar les mancances educatives que encara tenen els seus habitants, aquests voluntaris decideixen a la tornada involucrar-se en la tasca de la fundació, per ajudar a transmetre aquesta realitat entre la ciutadania d’aquí".
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a deu anys?
"Tinc molta confiança en el que passarà en un futur pròxim. Imagino una entitat molt més sòlida i enfortida, vinculada de manera més directa a la societat civil i al món de l’empresa. En aquest sentit, crec que hi ha un buit important pel que fa a les relacions entre les empreses i el món associatiu, un buit que cal omplir".
"Durant els propers anys, s’aniran creant espais de col·laboració entre els dos àmbits, en base a una situació de “win to win” i a través de la incorporació de l’empresa com a agent actiu dintre del procés de transformació de la societat"
"També crec que apostarem per realitzar projectes més petits, més acotats. En lloc de fer un gran nombre de projectes, buscarem una major coherència entre tots els projectes dels diferents països, evitant les accions aïllades"-
Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l’entitat?
"Un moment apassionant a nivell personal va ser el meu tercer viatge a Togo. A aquest país hi treballem des dels inicis de l’organització i hi tenim una xarxa d’escoles rurals que integra 78 escoles i 400 mestres i que permet l’escolarització de 18.000 nens i nenes. En les dues anteriors ocasions, hi havia anat durant l’estiu, quan les escoles estan tancades. I aquest cop, en anar-hi a l’octubre, vaig poder viure plenament el funcionament de les escoles i comprovar in situ els resultats assolits amb els projectes que hi desenvolupem. Va ser sorprenent comprovar com la precarietat de l’entorn no es corresponia amb l’elevada qualitat educativa present a l’aula. I això és molt gratificant i t’anima a seguir treballant".
"I de manera més general, cada any revius un moment de passió amb els voluntaris d’estiu, perquè et donen molta energia i aconsegueixen que es creï un ambient de reciprocitat: ells et contagien la seva il·lusió i tu els hi contagies tota la teva empenta. És un moment de connexió màxim!".
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.
La tercera edició d’aquesta fira, amb projecció internacional, tindrà lloc els pròxims 24, 25 i 26 d’octubre a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Els seus objectius són divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, donar visibilitat al teixit comercial i empresarial solidari, incrementar la consciència de “sector econòmic”, fomentar la cooperació, així com augmentar el nombre de persones i organitzacions compromeses.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones. Entre ells, l’habitatge, l’alimentació, l’oci, el coneixement, el corporativisme, la comercialització justa, la inserció laboral, les assegurances ètiques, l’emprenedoria social, l’educació etc.
Segons els organitzadors, l’economia social i solidària és tota aquella activitat econòmica que es duu a terme sota uns criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.
La xarxa social de cooperació en material informàtic necessita portàtils per projectes educatius d'altres països. Qualsevol entitat pot recollir-los.
Labdoo és una xarxa social nascuda el 2013 que uneix les persones que disposen de portàtils en desús, els centres escolars que necessitin aquests portàtils i voluntaris que puguin viatjar fins a aquests centres. Actualment Labdoo disposa de 3124 portàtils registrats, distribuïts en 96 països i que donen cobertura educativa a 73403 estudiants.
Per als mesos de primavera i estiu, Labdoo ha engegat una campanya de recaptació de portàtils. Durant aquests mesos és quan els portàtils són entregats als centres educatius que els necessitin. Labdoo aprofita els desplaçaments dels viatgers solidaris per enviar els portàtils arreu del món. És en aquesta temporada quan els stocks de Labdoo baixen i és necessiten més portàtils.
Per a realitzar la campanya, Labdoo ha elaborat un cartell on hi ha un espai en blanc on podeu incloure l'adreça del vostre centre, entitat o ong. El cartell el podeu penjar a la vostra seu o enviar-lo mitjançant les xarxes socials. Un cop recollits els portàtils, el vostre centre els pot enviar a una estació Labdoo. Una estació és un altre centre on etiqueten i instal·len el programari que faran servir en el centre educatiu. L'estació també guarda els portàtils en estoc per a després entregar-los als viatgers.
Els portàtils de Labdoo funcionen amb programari lliure, concretament amb EdUbuntu. EdUbuntu és una distribució GNU/Linux que inclou el sistema Ubuntu amb programari GNU i altres programes educatius amb llicència de programari lliure.
L'entitat ha atorgat l'1% dels ingressos propis a projectes per donar suport emocional a la infància a Bòsnia, formar en cooperació estudiants d’arquitectura de Guatemala i finançar un centre de formació a Burkina Faso.
El concurs públic per atorgar l’1% dels ingressos propis de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a projectes de cooperació pel desenvolupament d’altres entitats ja té veredicte.
El jurat ha decidit repartir l'import total a atorgar, 6.969,64 euros (corresponents a l’1% dels ingressos propis del curs 2012-2013, juntament amb partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en què no s’ha convocat concurs), entre tres projectes diferents:
Entre tots els projectes presentats, s'han escollit aquells que millor s'ajusten als criteris de valoració publicats en la convocatòria i que millor representen l'estil i els valors de MEG sobre la cooperació per al desenvolupament.
El jurat estava format per un/a representant de la Taula Executiva; un/a de l'Àmbit de Gestió; un/a de la Taula de Secretaris/àries i Administradors/ores i un/a de l'Equip de Cooperació de l'Àmbit Internacional.
Metges sense Fronteres estudia la disponibilitat de vacunes a països del sud, durant la Setmana Mundial de la Immunització.
Aquesta última setmana d'abril, l'Organització Mundial de la Salut, de Nacions Unides, proposa la celebració de la Setmana Mundial de la Immunització, recordant que algunes vacunes, per a persones de qualsevol edat, encara són una de les eines més importants per a la salut i la lluita contra epidèmies. La Setmana Mundial és del 24 al 30 d'abril. I el lema escollit és “Estàs al dia?”
Metges sense Fronteres (MSF) estima que 1,5 milions d'infants menors de 5 anys moren anualment a causa de malalties que es poden prevenir amb vacunes. Una de les causes que fan que uns 22 milions d'infants menors d'un any no completen la seva vacunació és que les vacunes es fan malbé en els climes més càlids, fet que fa difícil que arribin a llocs d'accés complicat.
Cal, explica MSF, “comptar amb vacunes que poden ser segures fora de la cadena de fred durant determinats períodes de temps”
La cadena del fred de les vacunes obliga a mantenir-les a temperatura constant entre 2 i 8 graus C, cosa que implica un seguit d'obstacles logístics. Però Metges sense Fronteres ens indica que aquests obstacles logístics es podrien pal·liar si les companyies farmacèutiques “proporcionessin més informació sobre el grau real de sensibilitat a la calor d'algunes vacunes”. Per exemple, Metges sense Fronteres ha realitzat un estudi que conclou que algunes vacunes, com ara la del tètanus, poden utilitzar-se amb seguretat fora de la cadena de fred. Cal doncs, explica l'ONG, “comptar amb vacunes que poden ser segures fora de la cadena de fred durant determinats períodes de temps”.
Metges sense Fronteres estima que 1,5 milions d'infants menors de 5 anys moren anualment a causa de malalties que es poden prevenir amb vacunes
Pots ajudar a Metges sense Fronteres des d'aquest enllaç, a partir de 15 euros anuals. I saber més sobre MSF i vacunes, aquí.
Fins el proper 25 d’abril, les entitats i organitzacions poden presentar els seus projectes al concurs públic que convoca Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).
La dotació econòmica de la donació correspon a l’1% dels ingressos propis de MEG del curs 2012-2013 conjuntament amb les partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en que no s’ha convocat concurs públic, que equival a 6.969,64 €, a repartir, a criteri del jurat, entre els projectes seleccionats.
Es valoraran especialment els projectes d’educació pel desenvolupament i/o la pau, que promoguin el canvi d’actituds de la ciutadania al nord, que explorin la transcendència del joc en el desenvolupament de les persones (en relació amb l’Eix del Curs de MEG 2013-2014), que siguin realitzats per persones joves al Nord o que incideixin en la millora de les condicions de vida dels infants i joves al Sud, entre altres. També es prioritzaran aquells projectes d’entitats amb una forta base associativa, democràtica i participativa.
Podeu consultar tots els criteris i com presentar-s’hi a la Normativa que regeix el concurs, que trobareu en aquesta pàgina web.
I si enlloc de Síria, fos a Londres? Com afectaria la guerra a una nena de 8 anys? La campanya de l’organització humanitària per recaptar fons per als infants sirians acumula 20 milions de visites en poques hores.
L’organització humanitària d’atenció a la infància Save the Children ha llançat un vídeo impactant que mostra com la guerra té uns efectes devastadors en una nena de 8 anys.
A les imatges veiem la seva vida “abans” i “després” del conflicte, però enlloc de situar l’acció a Síria, ho fa a Londres, amb el lema: “Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant”.
Amb el vídeo, que ha aconseguit més de 20 milions de visites en les primeres hores, Save the Children demana aportacions econòmiques que es traduiran en “menjar, aigua potable, roba, material escolar i suport psicològic”.
A Síria hi ha més de 4 milions de nens i nenes atrapats per la guerra, i més de 3 milions d’infants expulsats de l’escolarització per culpa del conflicte, que ja fa 3 anys que dura.
El sistema sanitari està destrossat: més del 60% dels hospitals no funcionen; el 93% de les ambulàncies han patit danys, les han robat o destruït; i gran part dels treballadors sanitaris i personal mèdic han estat assassinats, empresonats o han fugit del país.
Els nens i les nenes en pateixen les conseqüències: molts moren no només per culpa de la violència sinó també per malalties que es podrien haver previngut o tractat.
L'organització Save the Children exposa aquesta situació al document "Un preu massa alt: l'impacte de tres anys de guerra en la salut dels nens i nenes siris".
Font: Diari de l'Educació
El Fons finança projectes de cooperació entre la UAB i universitats de països del sud o bé iniciatives de sensibilització al Campus. Els casos de Guatemala i Nicaragua són dos exemples d'iniciatives d'èxit.
El Fons de Solidaritat de la UAB finança projectes o bé de cooperació per al desenvolupament entre la UAB i universitats de països del Sud o iniciatives de sensibilització al Campus des de fa quasi 20 anys. El nombre de projectes així com el seu èxit i la seva utilitat pràctica, varia a cada convocatòria. Ara bé, les experiències viscudes a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars.
Guatemala retorna la propietat a famílies indígenes desallotjades fa 2 anys
El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, entregava el passat mes d'octubre del 2013 els títols de propietat a 140 famílies, d'entre les 769 que el març de 2011 havien estat violentament desallotjades de la vall del riu Polochic. El govern, a més, va comprometre's a lliurar títols a totes les famílies abans de finalitzar la legislatura. Aquest és el fruit de més de dos anys de mobilització i d'una gran campanya de pressió política per part d'Oxfam Intermón que va incorporar els resultats d'un projecte que l'ICTA-UAB havia dut a terme a la regió amb el suport de l’ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB. Es tracta d'una mostra d'èxit del treball en xarxa entre universitats, ONGS i moviments camperols.
Els desallotjaments violents a Guatemala s'emmarquen en una problemàtica cada cop més estesa al país i que dóna lloc a múltiples violacions de drets humans i a la destrucció de les formes de vida i de subsistència de les comunitats que han viscut i treballat durant generacions les terres que són forçades a abandonar.
La problemàtica ve donada per l'acaparament de terres per part de grans terratinents i d'empreses agroexportadores amb la finalitat d'especular amb els preus del sòl, la producció d'agrocombustibles (palma africana i canya de sucre) que abasteixin la demanda energètica dels països del Nord o l'exportació d'aliments a gran escala.
És en aquest context d'intensificació de la conflictivitat agrària, lligada també a la forta desigualtat en l'accés a la terra que històricament han patit les comunitats indígenes i camperoles de la vall, que l'any 2009 l'ICTA-UAB i l'IDEAR-CONGCOOP van impulsar el projecte "Desenvolupament d'un marc analític-participatiu de les dinàmiques sòcioambientals i de la qualitat de vida de les comunitats camperoles de la vall del riu Polochic, Guatemala", que va rebre el suport de l'ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB.
Es proposava recolzar les comunitats rurals en la recerca d'alternatives productives que permetessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant la implementació d'un procés participatiu i construir un pont efectiu entre ciència i societat.
Un dels resultats finals del projecte ha estat un document que sistematitza les informacions més rellevants per a aquestes comunitats indígenes camperoles. En primer lloc, permet conèixer la situació d'altres comunitats en un context territorial semblant i els resultats d'aplicar una o altra estratègia productiva. En segon lloc, és una eina per analitzar i facilitar la decisió sobre possibles estratègies productives-reproductives de futur. Per últim, les comunitats tenen coneixement de la seva situació en termes de l'estat del sòl i de les necessitats de recuperació/manteniment de la seva fertilitat. A nivell més ampli, el document fa una avaluació de les principals polítiques de desenvolupament rural aplicades a Guatemala, des del punt de vista dels impactes en la quotidianitat de les llars i comunitats indígenes-camperoles.
Creació d'un doctorat ambiental a Nicaragua
La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAM – Managua) conjuntament amb el Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, van aconseguir crear un màster ambiental que ha tingut ja 5 edicions, amb un augment progressiu del professorat local de Nicaragua. Oferien així l'oportunitat a estudiantat nicaragüeny d'especialitzar-se i seguir-se formant en l'àmbit mediambiental.
La proposta per culminar el projecte, però, va arribar el curs passat, amb la iniciativa de crear un Doctorat propi a la UNAM – Managua que permeti que als estudiants destacats del màster poder doctorar-se i, tal i com s'especifica a la presentació del projecte, "donar l'oportunitat a les universitat nicaragüenyes d'incorporar doctors ambientòlegs, estimulant i enfortint així la investigació en aquesta disciplina".
Projecte exemplars
Les iniciatives dutes a terme a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars del motiu que dóna sentit al Fons de Solidaritat: la cooperació entre universitats per fer possibles projectes de col·laboració i millora.
Des d'aquest gener són obertes les convocatòries per a PAS i PDI, que finalitzarà el proper 28 de febrer, i per a estudiantat de màster, postgrau i doctorat, que es tancarà el 25 d’abril. Al web de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) s'hi poden trobar les bases de la convocatòria i tota la informació necessària per sol·licitar-lo.
La Universitat Oberta de Catalunya té oberta la matrícula per les seves noves propostes de formació -màsters, postgraus, altres- en cooperació, ajuda humanitària i àmbits relacionats. Fins el 18 de març de 2014.
Està obert el període d’inscripció per al nou semestre de màsters, postgraus i especialitzacions dels àmbits de la cooperació, l’acció humanitària i altres àrees relacionades -conflictologia, gestió en el tercer sector...-. Els cursos començaran el 19 de març de 2014, tenen diverses durades; i la inscripció finalitza, per aquesta etapa formativa, el 18 de març.
L'Escola de Cooperació de la UOC - Institut Internacional de Postgrau proposen doncs 7 accions formatives en acció humanitària i cooperació, 8 en conflictologia, i 1 en dret internacional humanitari, entre altres (àmbits de gestió, sostenibilitat, i dependència). Col·laboren Creu Roja Espanyola i Gaia Education.
Podeu trobar la informació completa en aquest enllaç.
Lluís M. Plà Aragonès, professor de la UdL, ha impulsat amb la UNASAM del Perú un projecte per millorar el sistema agrari de la Huapra, als Andes. Aragonès explica el per què, el com i els possibles riscos i millores.
La Comunitat de La Huapra, als Andes peruans, es composa avui de 180 persones, que han viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums. La Universitat de Lleida (UdL), però, en col·laboració amb la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), han impulsat un projecte per optimitzar els recursos naturals de la zona, adaptar el seu sistema agrari a les noves condicions climàtiques i donar un rol a la sostenibilitat i a l'ecologia en aquest sistema.
Lluís Miquel Plà Aragonès, professor de la UdL i impulsor del projecte des d'aquí en col·laboració amb l'equip d'investigació peruà, comparteix amb Xarxanet el fons de la iniciativa.
El projecte impulsat conjuntament per la UNASAM del Perú i la UdL es focalitza en la comunitat indígena de la Huapra, als Andes. Per què aquesta comunitat? Què la diferencia de comunitats similars dels Andes?
La voluntat del projecte és que sigui una prova pilot que es pugui estendre a altres comunitats semblants del país. El per què s'ha començat per aquesta és degut a que hi havia facilitat per accedir-hi i relacions personals amb membres del projecte que afavorien la confiança i disponibilitat a col·laborar de la comunitat (majoritàriament quítxua-parlant).
A la justificació del Projecte es fa referència al tipus d'agricultura de la comunitat (tradicional i basada en les seves costums), al desconcert derivat del canvi climàtic i de la mineria i a la poca cura per la sostenibilitat. Fan aquestes circumstàncies que sigui necessària una "intervenció", una "col·laboració" externa? Quina seria la realitat si NO es dugués a terme el projecte?
Si NO es dugués a terme el projecte la comunitat continuaria evolucionant "a la deriva". La seva tradició és oral i el nivell econòmic i cultural molt baix, amb el que els seus coneixements sobre els conreus, altres alternatives, risc d'erosió i empobriment de la terra son molt, molt limitats. La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir/millorar aquesta situació d'empobriment – continu.
Quines conseqüències, tant positives com negatives, pot tenir l'aplicació del projecte i d'un nou sistema agrari? Existeix el risc de canviar la base del model de vida de la comunitat?
La comunitat és sobirana i és impensable un canvi de la nit al dia provinent d'una proposta externa (a no ser que hi haguessin diners pel mig per "comprar" les consciències). La idea del projecte no és un NOU sistema agrari, sinó un MILLOR sistema agrari i que aquesta millora sigui sostenible en el temps i inclogui tres aspectes principals: econòmics, socials i mediambientals. En aquest sentit totes les conseqüències es preveuen "positives". Negatives podrien ser les lluites que puguin sortir en el sí de la comunitat per disputes de terres o recursos, o entre partidaris i detractors de les bases del projecte.
La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir o millorar aquesta situació d'empobriment continu.
Quin rol ha pres la comunitat de la Huapra en la creació d'aquest sistema? (detecció de necessitats, explicació de problemes, voluntat de canvi, participació, etc.)
Inicialment la comunitat es va alegrar de la notícia del projecte perquè esperaven diners! Diners per gastar en... En saber que no era així es van decebre i va decaure l'ànim. Posteriorment, quan van veure les visites que fèiem, l'interès que hi evocàvem i les orientacions que donàvem, anaven prenent més interès i s'implicaven compartint els seus problemes, neguits i dubtes. Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions i controls de tasques encomanades. En aquestes visites i sessions de formació han participat estudiants d’agrònoms de la Universitat Nacional Santiago Antunez de Mayolo (UNASAM) que finança també part del projecte. Els alumnes explicaven individualment o en petits grups tècniques rudimentàries de protecció contra plagues, o l'elaboració d'adobs bàsics a base de residus, o precaucions amb el rec per aminorar l'erosió, o com completar la producció amb la cria de conills o cuis (conillets d'indies). Això ha tingut doble efecte positiu, en la comunitat i en els estudiants vinculats al projecte qus s'han implicat personalment.
Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions
Quines són les capacitats potencials dels projectes de cooperació per al desenvolupament? Què es pot aconseguir? D'altra banda, quins riscos comporta? Hi ha un tipus de cooperativisme que pot ser nociu per a les comunitats o països en els quals o amb els quals s'actua?
Sense la nostra participació (la de la UdL), el projecte de la UNASAM es pretenia acabar aquest any amb l'únic objectiu de liquidar un pressupost. S'hauria pagat a un consultor per fer informes i formar "en massa" a la comunitat i no hi hauria hagut interès de continuar y fer realment "sostenible" el projecte.
La nostra participació en el projecte amb finançament UdL de la oficina de cooperació i solidaritat ha permès canviar la mentalitat dels professors de la UNASAM participants en el projecte: racionalitzant els recursos atorgats al projecte, implicant a estudiants de la seva universitat en els problemes socials del seu entorn, adonant-se de la necessitat d'oferir continuïtat als membres de la comunitat indígena, la possibilitat de formar enginyers agrònoms especialitzats en desenvolupament i sostenibilitat, la possibilitat de formar alumnes d'informàtica en la programació d'eines d'optimització i webs per difondre resultats de projectes, la possibilitat d'escriure articles científics en revistes i donar a conèixer la realitat del país.
Els canvis més importants no incideixen de forma immediata en la comunitat, però capacita a membres de la societat peruana per a que es prenguin seriosament la qüestió del desenvolupament i sostenibilitat i que això té futur. La comunitat se'n beneficia perquè actualment ja hi ha propostes de continuïtat del projecte que els hi facilitarà més sessions formatives i de control que assegurin la millora de la seva productivitat i sostenibilitat en el temps.
Un cooperativisme nociu que nosaltres hem detectat és aquell que no aconsegueix la complicitat dels agents participants, que tot ho basa en l'aportació de recursos econòmics i que no dóna una continuïtat en el temps amb data de caducitat. Hem d'ajudar-los a caminar sols, no podem ser sempre amb ells.
El 25 de gener se celebrarà un dinar al Casinet d’Hostafrancs per donar a conèixer els projectes a l’Índia i a Madagascar.
Per al proper dissabte 25, a les 13:00h, l’entitat Yamuna ha preparat un dinar que tindrà lloc al Casinet d’Hostafrancs (carrer Doctor Triadó 53 de Barcelona). En el decurs de l’acte es donarà a conèixer com estan els projectes que Yamuna du a terme a l’Índia i a Madagascar; així mateix es podrà veure i adquirir artesania de la cooperativa de dones Vehivavy Mihavotra de Madagascar; se sortejarà l’estada d’una nit al Gran Hotel Central de Barcelona i altres regals sorpresa. I, com a fi de festa, es podrà gaudir d’una actuació especial.
Cal confirmar l’assistència abans del 12 de gener a: info@yamuna.org o al telèfon 934 196 944, indicant quants menús adults i quants infantils.
A més, Yamuna du a terme diversos programes de desenvolupament, bàsicament a Madagascar, i treballa per assegurar la integració familiar dels infants i adolescents en situació de marginalitat, dotant-los dels medis necessaris per tal que gaudeixin d’una vida digna. També donen suport a dones soles amb fills al seu càrrec, sense recursos ni feina i les formen en un ofici amb condicions laborals dignes.
El 22 de gener la FCONG organitza una activitat per donar a conèixer les propostes de voluntariat internacional i estades solidaries de les entitats federades. Visita la web i informa't sobre com participar!
De cara a l'estiu, moltes persones s'interessen per participar en un programa de voluntariat internacional o estada solidaria així com per marxar uns mesos a l'estranger a viure una experiència sobre el terreny. Participar d'un programa d'aquestes característiques requereix temps i la majoria d'ONG comencen a preparar-los al gener. En molts casos prendre la decisió de participar d'un programa d'aquests al mes de maig és tard. Cal fer-ho amb més antelació.
La majoria de programes de voluntariat i estades solidàries busquen ser una font d'experiència i aprenentatge. Per tant, estan basats en donar a conèixer i en fer partícips a la ciutadania dels projectes que estan executant les seves contraparts.
El dimecres 22 de gener algunes ONG us explicaran els seus projectes. Et convidem a fer un te amb cadascuna d'aquestes organitzacions per tal d'informar-te i resoldre tots els teus dubtes de la mà de persones participants en edicions anteriors i responsables de les entitats. Visita la nostra web i participa-hi!
Immediatament després del terratrèmol de 2010 es va posar en marxa la maquinària de l’ajuda humanitària primer, de reconstrucció després, i, ens expliquen, del “capitalisme del desastre”.
Es presenta, en una xerrada, el projecte “Haití, els altres terratrèmols”, que vol donar resposta als “perquès” que poden ajudar a explicar l’empobriment d’un país com Haití, el considerat més pobre d'Amèrica, abans i després del terratrèmol. Recordem que el 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats.
El 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats
A 4 anys d’aquella catàstrofe, què ha sigut d’Haití? Expliquen des de el projecte “Haití, els altres terratrèmols”:
“Perquè després d’haver invertit milers de milions d’euros en la reconstrucció, el país segueix sense reconstruir? Quin és el paper de les ONG internacionals al país? Quin paper estan jugant el govern haitià, els països donants o les institucions internacionals? Perquè quan parlen de reconstrucció algunes institucions parlen de mineria, de maquiles, agroindústria o turisme de luxe? Què fa Aznar assessorant al govern Haitià? Perquè acaba de signar Espanya un acord de protecció d’inversions amb Haití? Quines empreses espanyoles han aterrat a Haití des del terratrèmol i per a què? Què fan els cascos blaus de Nacions Unides – MINUSTAH – a Haití? Quines conseqüències polítiques i socioeconòmiques té aquesta presència militar estrangera? I sobretot, què en pensa de tot això la societat civil haitiana?”.
“Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen en mirar cap a Haití amb una mirada crítica que va més enllà de la superfície. A quatre anys del terratrèmol que va assolar Haití, mirarem als altres terratrèmols que segueixen espoliant i empobrint el país. Parlarem sobre la cooperació i les interferències en el desenvolupament, sobre la necessitat o no de l’ajuda d’emergència, sobre la cobertura mediàtica i el paper que juguen les ONG, no només sobre el terreny, sinó en la transmissió de coneixements sobre aquestes situacions”.
L'ONG Mans Unides t'ofereix postals amb bons propòsits per als teus amics i família, així com amb propòsits solidaris, que els conviden a col·laborar amb projectes dels països empobrits.
Deixar de fumar, trobar parella o aprendre a cuinar són alguns dels desitjos que pots fer arribar amb les postals nadalenques de Mans Unides. Aquestes, però, també inclouen propòsits solidaris per al 2014. És a dir, conviden a la persona que rep la postal a col·laborar amb els projectes que desenvolupa aquesta ONG, com ara, en l'eradicació del tràfic de persones a l'Índia, la rehabilitació de les instal·lacions d'un centre sanitari de Camerun o construir una escola a una zona minera d'El Congo.
Si vols felicitar l'any nou amb aquestes postals només cal que facis click en aquest enllaç i triïs el propòsit solidari que vols fer arribar amb la teva postal.
L'Associació VOLS proposa tres opcions de voluntariat internacional pel 2014: Experiència jove, Voluntariat d'estiu i Voluntariat de llarga durada. El termini d'inscripció és el 31 de gener de 2014.
L'objectiu és proporcionar les eines teòriques i pràctiques per involucrar-se en projectes en funcionament a comunitats i projectes contraparts als països del Sud. La data límit per a les inscripcions és el 31 de gener de 2014.
Experiència jove (per persones d'entre 18 i 21 anys). Per:
“Formar-se en voluntariat internacional. Fer experiència de grup, de treball en equip i de convivència amb el grup i amb les persones del país acollidor. Descobrir una cultura i una realitat social diferent. Realitzar un tasca concreta en un dels projectes que es coneixeran. Arribar a ser un agent sensibilitzador i transformador de les realitats d'injustícia i desigualtat, tot participant des d'alguna de les plataformes solidàries de casa nostra”. Descàrrega del tríptic amb la informació concreta, preu i condicions, en aquest enllaç.
Voluntariat d’estiu i Voluntariat de llarga durada (majors de 21 anys). Per:
“Conèixer i conviure la realitat concreta d'un país d'Àfrica o Amèrica Llatina. Fer experiència de comunitat, de treball en equip i de convivència amb les persones del país acollidor. Donar suport i col·laboració a la tasca que s'està realitzant a cada projecte. Arribar a ser un agent sensibilitzador i transformador de les realitats d'injustícia i desigualtat, tot participant des d'alguna de les plataformes solidàries de casa nostra”. Tríptic amb la informació sobre Voluntariat d'estiu, aquí. Tríptic sobre el Voluntariat de llarga durada, aquí.
Per a la participació a l'Experiència jove i al Voluntariat d’estiu s'ha de realitzar prèviament algun voluntariat local al llarg de l'any si no s'ha fet abans. Per a la participació al Voluntariat de llarga durada s'ha d’haver realitzat un voluntariat internacional d'almenys un mes, anteriorment.
Podeu omplir el formulari d'inscripció des de la web de VOLS. També podeu fer consultes a voluntariat@ongvols.org.
Les dues universitats han obert durant novembre i desembre les convocatòries per a que iniciatives de cooperació per al desenvolupament o de solidaritat amb col·lectius exclosos puguin accedir a fons econòmics.
Els requisits per accedir als ajuts econòmics, així com les condicions sobre els terminis de presentació de projectes i també les modalitats de les iniciatives que podrien rebre'ls varien. El factor comú és, però, que ambdues universitats destinaran recursos a projectes de cooperació per al desenvolupament o, en el cas de la UPF, també per a col·lectius exclosos o en risc d'exclusió de Catalunya.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), per la seva banda, va obrir la convocatòria el passat 26 de novembre i es tancarà demà dimecres 18 de desembre. Ofereix els ajuts econòmics a tres modalitats de projectes: cooperació universitària per al desenvolupament, cooperació per al desenvolupament amb ONG o altres entitats i solidaritat amb col·lectius exclosos o amb risc d'exclusió a Catalunya. La dotació econòmica prové dels membres de la comunitat universitària que col·laboren amb la Plataforma UPF Solidària, de la pròpia Universitat i del Consell Social i aquest curs és de 40.000 €.
En el cas de la UPF, tot membre de la comunitat universitària pot presentar el seu projecte, ja sigui estudiant, personal docent i investigació o personal d'administració i serveis. El 18 de gener com a data límit, la Comissió Avaluadora hauria de fer pública la resolució de les subvencions a través de UPF Solidària.
Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és la Fundació Autònoma Solidària (FAS) qui obra dues convocatòries per al Fons de Solidaritat. La primera, destinada a Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d'Administració i Serveis (PAS) i la segona pensada per a estudiants de postgraus, màsters i doctorats.
El Fons de Solidaritat de la UAB promou, d'una banda, accions de cooperació per al desenvolupament entre la Universitat i els països del Sud, i, d'altra, activitats d'educació per al desenvolupament al Campus. El període de presentació de projectes s'obrirà el proper 7 de gener i finalitzarà el 25 d'abril.
La campanya SUMA-UPC començava ahir l'esprint final que s'allargarà encara fins el 25 de novembre per a que 13 projectes solidaris aconsegueixin els recursos econòmics necessaris per dur-se a terme.
La iniciativa de finançament col·lectiu de projectes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), SUMA-UPC, va arrancar ahir l'última setmana de microfinançament. Un total de 13 projectes solidaris de diferents àmbits poden aconseguir, fins el dilluns 25 de novembre, els recursos econòmics que necessiten per dur-se a la pràctica.
A només sis dies del tancament de la campanya, tota petita aportació significa una ajuda per a les persones que han engegat i impulsat els diversos projectes. En cas de no arribar a la quantitat mínima de diners recollits, les aportacions fetes fins al moment es retornaran als seus propietaris i els projectes no es realitzaran; si més no, a través d'aquesta via.
La campanya de microfinançament s'iniciava el 16 d'octubre i abasta propostes directament vinculades als objectius de la UPC: la docència, la recerca i la transferència de resultats a la societat. S'han seleccionat, segons BarcelonaTech (UPC), "propostes innovadores que respecten el codi ètic i de bones pràctiques del personal al servei de la UPC i del seu estudiantat".
Un dels projectes, Laboratori d'Apps, ja ha aconseguit el finançament mínim. Desenvolupat per un laboratori d'innovació i recerca de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, el projecte s'adreça a reconvertir una aula del Campus Nord en un laboratori de desenvolupament d'aplicacions mòbils per a iOS. Segons expliquen els impulsors de la idea, "l'objectiu final és incorporar al mercat laboral professionals emprenedors en aquest àmbit en les millors condicions".
12 projectes més necessiten aportacions
A part del projecte que ja ha arribat al finançament mínim per desenvolupar-se, 12 més necessiten encara l'ajuda de tots i totes. Dos dels projectes seleccionats han estat presentats des del Centre de Cooperació per al desenvolupament de la UPC (CCD).
Amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament de Goundi, República del Txad, i la seva economia local, i gràcies a voluntaris i estudiants becats, el CCD vol engegar el Projecte Pôle Goundi, que consisteix en crear un sistema de gasificació de biomassa residual agrícola, és a dir, en crear un generador d'electricitat renovable mitjançant la gasificació dels cors de les panotxes de blat de moro, que són els principals residus agrícoles produïts per la població txadiana.
L'objectiu és abastir d'electricitat l'hospital de la zona, fundat fa 20 anys i que actualment depèn del gasoil com a única via d'obtenció energètica. Els i les impulsores del projecte expliquen que amb el projecte de generació d'electricitat renovable per gasificació de biomassa residual, "es promouria l'economia local i s'evitaria la fuga de diners cap a les empreses petrolíferes".
El segon projecte del CCD es basa en el desenvolupament d'un nou teixit per a les mosquiteres que combat la malària. El teixit és fet d'un fil multi-fibra que incorpora un insecticida en la mateixa estructura i en conseqüència no és necessari impregnar-lo amb insecticida periòdicament. La tela mosquitera té una vida útil de 5 anys, molt superior a la vida de les mosquiteres impregnades convencionals.
Des del 16 d'octubre projectes com els explicats recol·lecten diners amb la campanya de micromecenatge impulsada per SUMA-UPC a través de la plataforma Goteo.org. Encara queda temps per col·laborar fins el dilluns 25 de novembre.
Ajuda amb l'última empenta! Tu també pots participar-hi i col·laborar amb idees per fer un món millor!
Dues taules rodones amb entitats i una conferència magistral -en una jornada d'un matí, gratuïta- per analitzar prioritats, i papers dels diferents agents socials en el context actual.
La primera taula rodona, amb representants d'entitats, vol aportar perspectives sobre prioritats (“Solidaritat local versus cooperació internacional”), i el paper del sector privat en l'acció social en temps d'ajustaments. En la segona taula es visitaran experiències i recursos concrets.
Organitzacions que participen en les taules: Oxfam Intermon, Obra Social Sant Joan de Déu, FEDAIA, Observatori del Tercer Sector, Observatori del Deute en la Globalització - Càtedra UNESCO-UPC, Institut d’Innovació Social d'ESADE, Coop57, Global Mamas i tecnolONGia.
La jornada, d'un matí, està organitzada per la Fundació Probitas i la Fundació Víctor Grífols i Lucas, per “debatre sobre qüestions ètiques relatives a la solidaritat i la cooperació en el context de crisi actual”.
Entre les dues taules, Thomas Pogge, que és profesor de Filosofia de la Universitat de Yale i director de The Global Justice Program, donarà una conferència magistral: “Human Rights and Human Duties: What Do We Owe to Compatriots and Distant Strangers?”, amb traducció simultània anglès – català.
Senegalesos i catalans analitzen a Girona el passat, el present i el futur de la cooperació pel desenvolupament. I es presenten eines per formular projectes bidireccionals viables.
Es tracta d'una trobada d'un matí a Girona. Vol ajudar a plantejar projectes de cooperació eficaços, viables, compartibles, i que estableixin xarxes.
El programa:
9:30h: Inici, a càrrec de Rafael Villena, president de la Coordinadora d'ONG Solidàries, de Bacari Sane, president de la Coordinadora d'Entitats Senegaleses de Catalunya - secció Girona, d'Alba Bou, tresorera del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i regidora al Prat de Llobregat, i d'Eduard Berloso, regidor de serveis socials i cooperació de l'Ajuntament de Girona
10h: Dinàmica a càrrec de la Coordinadora d'ONG Solidàries: el conte del cooperant.
11h: Pausa -cafè
11:30h: Ponències
13:30h: Conclusions i comiat, a càrrec d’Àngel Vàzquez (Ajuntament de Girona)
Lleida s’omple un any més de les activitats i els espais que han preparat diferents entitats per donar a conèixer la seva tasca solidària.
Per tal d’aconseguir un món més just, solidari i en pau, hi ha moltes entitats que hi posen molt d’esforç i dedicació. El proper 19 d’octubre és el dia on moltes d’aquestes entitats tindran un espai a Lleida per tal que puguin mostrar de primera mà tota aquesta tasca que porten a terme.
Com a tret diferenciador d’aquesta edició de Solidàrium, s’ha treballat entorn de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua. A més, s’ha aprofundit en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni número 7, per tal d’aconseguir un medi ambient més saludable, tant a nivell local i mundial.
Solidàrium és una iniciativa plena d’activitats, amb espai per a l’acció i la reflexió. Hi haurà actuacions teatrals, tallers, batucada, exposicions... A més, es comptarà amb la XII Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament, així com la X Fira d’Entitats Solidàries de Lleida on hi seran presents entitats com la FCVS.
Administracions catalanes signen un acord per coordinar-se en qüestions de cooperació i educació pel desenvolupament.
L'Ajuntament de Barcelona, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han acordat concretar junts les línies estratègiques de les seves accions de cooperació. “L'acord està en sintonia amb la nova agenda sobre l'eficàcia de l'ajuda, que aposta per la concertació i l'articulació multinivell i multisectorial”, s'afirma des de la Diputació de Barcelona.
“Entre altres possibles actuacions de treball conjunt destaquen la coordinació en les convocatòries de subvencions (per evitar duplicitats, coordinar calendaris i criteris, etc.), la sensibilització i l'educació per al desenvolupament, l'elaboració de documents estratègics, les visites a terreny, la relació amb el món local i la resta d'actors de la cooperació catalana o la identificació de nous models de cooperació”, es segueix explicant des de la Diputació.
“El conveni inclou la preparació d’un Pla de Treball Anual, que aprovarà una Comissió Mixta, amb els àmbits i línies de coordinació, les activitats concretes a desenvolupar per les parts, un cronograma, la identificació d’altres entitats executores, si és el cas, així com una previsió dels recursos humans i financers que es puguin estimar necessaris per a les diferents activitats programades”, explica l'ACCD.
Fins al 7 de gener de 2014 es pot visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona l'exposició "Més a prop, coneixement + compromís + cooperació".
Aquesta exposició vol fer reflexionar sobre les causes de la pobresa a partir de quatre drets humans bàsics (aigua, alimentació, salut i educació), tot analitzant la seva situació i mostrant la tasca de diferents institucions i entitats per a un desenvolupament sostenible Nord – Sud. Hi ha imatges, xifres, curtmetratges... sobre la falta d'aquests drets i explica com incideixen en les dificultats del dia a dia dels habitants dels països del Sud.
"Més a prop, coneixement + compromís + cooperació" inclou cicles de documentals i cinefòrums oberts al públic, debats i sessions de conta-contes.
També s'han previst visites especials per a escoles, a partir del segon cicle de primària fins al batxillerat, amb materials pedagògics per treballar abans i després de la visita.
Ha estat impulsada per l'Agència de Cooperació al Desenvolupament i organitzada per 30 ONG del sector, la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
