A l'edició digital de 'Lo Carranquer', la revista dels Diables de Cervera - Carranquers compté un bon grapat de notícies, opinions i altres xafarderies sobre el món diabler, la cultura popular i tradicional, i les activitats de la colla.
Adjunt, relacionem les dates, horaris i la programació de la XXXIV edició de la festa de l'Aquelarre, l'Aquelarret 2011, i de la XIV Fira del Gran Boc, que tindran lloc a la ciutat de Cervera del 22 al 28 d'agost de 2011.
La iniciativa dels Diables i Bruixes del Riberal (Catalunya del Nord) ha rebut el suport dels eurodiputats catalans en el Parlament Europeu, del Nord i del Sud, que han signat un manifest, en el qual es comprometen a fer “pressió política” perquè la transposició de la Directiva a França no faci desaparèixer les tradicions vinculades a la cultura del foc.
A banda dels eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CIU), Oriol Junqueras (ERC), i Raul Romeva (ICV), també l’ha signat l’eurodiputada nord-catalana popular Marie-Thérèse Sanchez-Schmid. Els diputats José Bové i Catherine Greze, elegits per la circumscripció electoral de la qual forma part la Catalunya del Nord, també han firmat el text.
A l'Estat espanyol, l’aplicació de la Directiva de la UE, en canvi, no impedeix la celebració de correfocs. “El que pot acceptar una monarquia, segur que ho podrà acceptar una república”, ha afirmat el representant dels diables, Hervé Pi, a l'Eurocambra.
“Serem legals a l’Estat Espanyol i a només 15 km. serem il·legals. És una aberració i cal denunciar aquesta absurditat”, es va queixar un representant dels Diables i Bruixes del Riberal, durant la roda de premsa que varen oferir, juntament amb els eurodiputats, al Parlament Europeu.
S’adjunta el Manifest
Xarxanet: Ens podria explicar breument en què consisteix la nova directiva Europea sobre el foc, que regula l’ús del material pirotècnic? I com ens afecta?
PE: En primer lloc, la nova directiva, no contempla, ni deixa la possibilitat d’un ús diferenciat, entre l'ús per particulars o per elements festius. Restringeix en general el seu ús. Un exemple clar, son els materials pirotècnics destinats a majors de 18 anys, que necessiten distàncies de seguretat...
Xarxanet: Quina amenaça suposa sobre la cultura i la tradició a Catalunya la transposició que es pensa fer a Espanya?
PE: La proposta de transposició per part del Ministeri, publicada el 29 de juny i en període d’al•legacions, tot i que vol buscar un marc legal possible, pel propi desconeixement de la nostra festa, proposa unes condicions que volen resoldre altres festes més complexes però que fan totalment inviables la nostra festa.
Xarxanet: Ara mateix, quin és el mapa de l’estat de les entitats catalanes de diables i dimonis? O d’altres entitats que tinguin el foc com element primordial? De quantes entitats parlem? Antiguitat? I el seu estat de salut?
PE: Actualment, existeixen unes 400 grups de diables i besties de foc als Països catalans, principalment al Principat on és realitzen un 1.500 actes amb la participació de Balls de diables i besties de foc. Parlar de diables o besties de foc, és parlar d’una de les manifestacions festives de cultura popular i tradicional catalanes, més antigues. Malgrat que l’origen del element festiu dels diables és molt antic, si que trobem referències amb ús de materials pirotècnics a partir del 1.400 com per exemple, l’any 1426 a Cervera i Tarragona, el 1451 a Igualada, el 1460 a el Vendrell, el 1602 a Reus i Vilafranca del Penedès, entre moltes altres referències.
Xarxanet: Quina ha sigut la resposta de les entitats? Dues grans mobilitzacions a Barcelona si no m’equivoco (amb força originalitat i sentit de l’humor)?
PE: El mes de febrer d’aquest any, desprès de dos anys i que només quedaven pràcticament entre 8 i 9 mesos per presentar la transposició per part del Ministeri d’indústria al Parlament Europeu i considerant que no s’havia iniciat cap mena de comissió o proposta política referent al tema, varem decidir per trencar amb la paràlisi política i iniciar tot un seguit d’accions públiques, per tal de donar un toc a les diferents institucions i formacions polítiques.
Varem començar a Berga el 7 de febrer, reunint a més de 10.000 diables i portadors de bèsties de foc, seguint les mobilitzacions a àmbits comarcal i locals. El 18 d’abril acte unitari a Perpinyà amb més de 1.000 diables, a Barcelona el 5 de setembre amb 7.000 diables i per últim el mes d’octubre amb un correfoc nudista, per a demostrar que els materials pirotècnics utilitzats pels diferents element festius no són perillosos que fins i tot els podem utilitzar despullats.
Durant aquests 9 mesos, s’han realitzat més d’un centenar d’actes entre unitaris, comarcals i locals.
Xarxanet: L’estat de la qüestió? Les últimes notícies semblen augurar una panorama molt més positiu. El passat 4 de novembre els representants del Grup de Treball sobre pirotècnia que agrupa representats de diverses entitats i departaments de la Generalitat es van reunir a Madrid amb el “Director General de Energía y Minas” del Ministeri d”Industria, Turismo y Comercio”, Antonio Hernández, i sembla que van arribar a un compromís que preservarà el patrimoni festiu català?
PE: Com a participant de la reunió el que sí puc dir és que per primer cop, la sensació de la reunió és positiva i l’actitud dels tècnics del Ministeri és d’acceptar moltes de les al•legacions presentades per les entitats culturals. De Compromís en ferm, cap. Res per escrit i tots els compromisos condicionats a informes ministerials o jurídics. Hem de ser prudent fins el moment de la publicació, però sí que hem de tenir clar, que no serà mai com fins ara. El que hem d’esperar és que les restriccions futures, no siguin prou significatives per posar en perill la nostra festa.
Xarxanet: Quin balanç fa de la resposta social i per part de les entitats catalanes? Quines han sigut les fases d’aquesta lluita? Considera positiu el resultat final o encara no ha acabat?
PE: Hem de dir, que la societat catalana, ha entès que un dels principals elements festius de cultura popular i tradicional catalana, poden quedar amb una mala transposició, completament prohibits. S’han recollit més de 700 manifestos en defensa de les manifestacions festives amb ús de materials pirotècnic entre municipis, consells comarcals, sindicat, partits polítics, institucions religioses i entitats de tota mena.
El final de tot plegat, no podrem considerar-lo fins que Brussel•les no accepti la transposició Espanyola i francesa.
Xarxanet: El proper 4 de gener el Ministeri ha de tenir vigent un nou reglament de pirotècnia. En quina direcció va? Quin futur augura a les festes del foc a Catalunya?
PE: El primer document, el Ministeri proposa considerar-nos com a semi-professionals, però amb uns condicionats impossibles de complir. Esperant el resultat de les nostres al•legacions, el nostre futur és clar. Farem les festes amb foc, peti qui peti...
Xarxanet: Quin suport o resposta han rebut del sector polític català?
PE: Crec que la resposta de les institucions i formacions polítiques, requereix una gran reflexió de la seva capacitat per resoldre problemes com aquest. Una directiva que deixa tres anys per realitzar una transposició, no es pot començar a treballar a 9 mesos de la data límit i per causa de la pressió popular. També hem de dir, que les diferent federacions hem hagut de liderar totes les accions i propostes.
Xarxanet: Amb les mancances que ja tenia l’actual normativa quina seria la llei ideal? Quines millores demanda el sector?
PE: Les nostres propostes per regular de la millor manera les manifestacions festives de cultura popular i tradicional, ja les varem presentar l’any 2004 i varem estar lluitant fins amb diferents propostes pel nou Estatut i desprès amb el delegat del govern fins a la publicació de la nova directiva. Malauradament, la nova directiva no permet portar a terme les nostres propostes, ni a la Generalitat o l’Estat Espanyol.
La nostra proposta, era tan simple, com la creació d’una classificació de materials pirotècnics d’ús per a elements festius de cultura popular, per diferenciar-los dels productes d'ús per al públic en general. D’aquesta manera, les condicions d’ús d’aquest materials, podien ser específiques i no generals, com fins ara.
