El programa Lupa en mà, de Ràdio Ateneu del Clot, va entrevistar a Eloi Rebés, on hi explica tot el projecte de Guifi.net. En el mateix programa es va parlar dels avantatges del programari lliure i, en especial, del sistema operatiu GNU/Linux.
Lupa en mà és un programa de Ràdio Ateneu del Clot. Aquest programa conduït per en Jofre Palau, analitza temes d'actualitat social amb la visió crítica d'haver-los observat amb major amplitud. Un dels temes que els ha preocupat, i què també és de actualitat social encara que no ho sembli, és el de la construcció d'una xarxa lliure. Així ha sigut com el passat 17 de gener, Lupa en mà va entrevistar Eloi Rebés, una persona que coneix amb molt detall el projecte Guifi.net.
Guifi.net, és una xarxa de telecomunicacions, oberta, lliure i neutral on els usuaris es regeixen per un principi d'acord d'interconnexió. Tal i com va explicar l'Eloi, Guifi.net és una altra Internet, on els usuaris poden intercanviar arxius, poden visitar les seves pàgines web's i també poden compartir la seva connexió Internet, aprofitant així varis recursos a la vegada.
El programa es va completar amb la participació habitual de Xavier Gàndara. En Xavier, va explicar les avantatges d'utilitzar programari lliure, i més concretament les avantatges d'utilitzar el sistema operatiu GNU/Linux.
Lupa en mà es pot escoltar els dimecres de cada quinzena de les 20:00 a les 21:30h, per Internet mitjançant la pàgina web de Ràdio Ateneu del Clot. Per escoltar el programa dedicat a Guifi.net i al programari lliure, cliqueu aquí.
Font d'informació: Ràdio Ateneu del Clot
Sorgit per motivar els infants a introduir-se en el món dels ordinadors, amb aquesta petita tarja electrònica es pot treballar sota distribucions GNU/Linux. El seu cost és molt baix, comparat amb altres ordinadors.
La generació nascuda als anys setanta i vuitanta van presenciar l'arribada dels ordinadors als menjadors de casa. Spectrum, MSX o Atari, són marques conegudes d'aquells ordinadors que es composaven exclusivament d'un teclat amb un "casette" o lector de disc. Per a fer-los funcionar només calia connectar-los a la corrent elèctrica i a una pantalla de televisió.
Molts d'aquells infants es passaven hores jugant a jocs d'ordinador i amb l'ajuda de les revistes especialitzades aprenien a modificar els paràmetres dels jocs per aconseguir més puntuacions. La curiositat per retocar els jocs d'ordinador es va traslladar a realitzar petites aplicacions amb el llenguatge BASIC. És així com molts infants van començar a interessar-se per el món de la informàtica i fins i tot arribar a estudiar per a poder-hi treballar.
El projecte Raspberry Pi va néixer el 2006 al laboratori d'informàtica de la Universitat de Cambridge, amb la voluntat de tornar a fomentar aquest interès per la informàtica als infants del segle XXI. Eben Upton, Rob Mullins, Jack Lang i Alan Mycroft van tenir aquesta brillant idea i es van posar a desenvolupar-lo materialment.
Raspberry Pi és una tarja amb xips electrònics que conté una CPU, un slot fixe de memòria RAM, un connector HDMI per connectar-lo a un monitor, un connector RCA VIDEO per connectar-lo a un televisor, un xip d'audio, un lector de targeta SD CARD, dos connectors USB's i un connector LAN per connectar-lo a una xarxa. Dins de la targeta SD CARD s'instal·là una distribució GNU/Linux que es pot descarregar de la mateixa pàgina del projecte.
Aquest petit ordinador es pot comprar en botigues especialitzades d'electrònica pel cost de 25 dòlars. Molts infants d'Anglaterra ja el tenen i estan començant a crear competicions entre ells, com per exemple la Raspithon, una marató de 48 hores programant amb el llenguatge Python sota ordinadors Raspberry Pi.
