S'obrirà la convocatòria d'ajuts el tercer trimestre de 2013. Aquest juny s'ha presentat el programa a Madrid, i és el resultat de la col·laboració de diferents instàncies europees reunides a EEA Grants, un consorci en el qual participen Noruega, Liechtenstein i Islàndia.
L'import total del programa és de 4.585.000 euros, i es dedicarà a l'enfortiment d'ONG, i a la seva contribució a la justícia social, al desenvolupament sostenible i a la democràcia participativa.
En l'origen d'aquest programa està EEA Grants, consorci format per Noruega, Liechtenstein i Islàndia. La Plataforma d'ONG d'Acció Social serà l'agent vehiculador de les ajudes. Les subvencions es destinaran a quatre eixos:
EEA Grants és “la contribució de Islàndia, Liechtenstein i Noruega per reduir les diferències socioeconòmiques i per reforçar relacions bilaterals amb 15 països d'Europa del nord-est, del centre i del sud”.
La convocatòria es farà pública, ha anunciat la Plataforma d'ONG d'Acció Social, el tercer trimestre de 2013 i estarà oberta durant dos mesos. Les subvencions seran d'entre 30.000 i 200.000 euros i hauran de ser per projectes cofinançats en un 10% per part de les entitats sol·licitants. El partenariat internacional entre els països donants i els projectes d'aquestes entitats serà tingut en consideració.
Les associacions d’immigrants fan una crida a la ciutadania perquè es manifesti aquest dissabte en contra de la reforma sanitària. Les entitats consideren que amb aquesta nova regulació es condemna a “morir lentament” als immigrants irregulars.
La nova normativa deixarà 700.000 persones sense tarja sanitària i les associacions que es dediquen al col·lectiu immigrant com la Federació Estatal d’Associacions d’Immigrants i Refugiats d’Espanya han manifestat que existeix una situació de gran por entre la població estrangera davant aquestes noves mesures.
A més, les associacions d’immigrants consideren que aquesta reforma incorrerà en una violació dels drets humans, ja que es limita el dret a la salut dels més vulnerables.
Davant d’aquesta situació, SOS Racisme ha fet una crida a la insubmissió dels professionals de la sanitat a tot l’Estat. Segons l’entitat, la Generalitat hauria de crear estructures d’acompanyament i assistència per donar resposta a les difícils circumstàncies en què es poden trobar els immigrants sense papers.
A fi de mostrar el seu rebuig a la normativa, diferents associacions han fet una crida a la ciutadania per que participin a les mobilitzacions previstes per aquest mes. S’ha convocat una manifestació a Bilbao pel proper divendres i el dissabte hi ha previstes diferents protestes a Lanzarote, Burgos, Las Palmas de Gran Canaria, València i Madrid.
El proper 13 de setembre també està prevista una acampada davant de l’Hospital de la Paz de Madrid, on concorreran col·lectius d’immigrants i personal sanitari de la Comunitat.
A Catalunya, la Generalitat preveu donar una targeta específica als immigrants sense papers que puguin demostrar tres mesos d’empadronament i ingressos inferiors a la renda bàsica. Aquesta tarja garantirà l’accés al metge de família, urgències o especialistes i donarà cobertura a unes 180.000 persones.
Altres comunitats també s’han posicionat en el mateix sentit que Catalunya i han manifestat que mantindran, amb matisos, l’assistència sanitària als immigrants sense papers.
Com a conseqüència d’aquesta postura davant la nova normativa, el Govern espanyol ha dit que les Comunitats que no acatin la llei i segueixin donant assistència sanitària a tothom hauran de definir com sufragaran el cost en l’àmbit de la seva competència.
La Llei 10/2010, del 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya (en endavant Llei d’acollida), aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 28 d’abril per 117 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 17 en contra (PPC i grup mixt), va néixer per poder oferir un servei integral d'acollida als nouvinguts amb els objectius principals de:
No obstant això, la defensora del poble espanyola en funcions, Maria Luisa Cava de Llano, va decidir portar la llei d'acollida al Tribunal Constitucional arran de la denúncia feta pel diputat del grup mixt, José Domingo, per l'article que estableix el català com a primera llengua d'acollida.
Si els principals partits catalans ja s’han manifestat en defensa de la llei, ara més d’una quarantena d’entitats s’han adherit a un manifest en què demanen la retirada del recurs i insten la Generalitat de Catalunya a desplegar la llei amb independència del recurs interposat.
El manifest expressa la seva defensa de la llei en tres eixos:
Entre les entitats signants del manifest, s’hi compten la Federació d'Associacions Equatorianes a Catalunya (FAEC), que agrupa 44 entitats, la Federació d'Associacions Pakistaneses (PAK Federació), que n'agrupa 26, o la Unió de Dones marroquines immigrants a Catalunya.
Per la seva banda, l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT) també ha promogut un manifest en defensa de la llei d’acollida, al qual s’han adherit igualment una cinquantena d’entitats, entre les quals es troben la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA), l’Associació de Treballadors Pakistanesos o la Federació d'Associacions de Colombians a Catalunya.
Les organitzacions signants d'aquest document lamenten la interpretacíó negativa que, des de determinats sectors, s’està fent de la Llei d'acollida i reclamen major respecte per les decisions del Parlament de Catalunya, en al·lusió al recurs interposat davant del Tribunal Constitucional per part de la defensora del poble.
Per a aquestes entitats, la llei no solament no perjudica els immigrants residents a Catalunya sinó que els “facilita la integració i autonomia personal” atenent al fet que el “coneixement de la llengua catalana suposa un valor afegit al bagatge cultural dels immigrants i els suposa un element de per a la millora d’oportunitats en el mercat de treball”.
A més, recorden que la llei és el resultat d’un ampli debat en el qual varen participar les entitats d’immigrants, així com d’altres agents socials i sindicals.
En el marc dels actes per commemorar el Dia Internacional del Migrant, que es celebra el 18 de desembre, la Fundació Pere Tarrés organitza el proper 16 de desembre una jornada sobre el fenomen del Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) a l’Estat Espanyol.
Cada vegada són més diversos els infants i adolescents immigrants que arriben a Catalunya sense comptar amb la companyia i el suport de cap persona adulta. Quants són? De quina nacionalitat són? Hi ha noies? Comparteixen els mateixos projectes migratoris? I un cop arriben, quina és la seva situació a Catalunya?
Per respondre a aquests interrogants, el grup de recerca d’Infància i Família en Ambients Multiculturals (IFAM) de la Fundació Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull està investigant des de l’any 2006 sobre l'estat actual i les noves tendències del fenomen del Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) a l’Estat Espanyol.
Cal inscripció prèvia.
