A finals del mes d'abril, Mans Unides farà un enviament d'emergència destinat als refugiats sirians de Zarqa.
Jordània alberga a més de mig milió de persones fugides de Síria. Primer es congreguen en camps de refugiats i després, un cop perduda l'esperança de tornar al seu país, es traslladen a malviure a ciutats com Amman o Zarqa.
La ciutat jordana de Zarqa, la segona en nombre d'habitants després de Amman (capital del país), és un dels centres industrials del país, encara que això no es reflecteixi en les condicions econòmiques de la població.
La industrialització fa que Zarqa s'hagi caracteritzat per ser un lloc d'acollida d'emigrants provinents, principalment, de Cisjordània. En els últims anys, la ciutat és un dels punts de recepció de part del més del mig milió de refugiats arribats de la veïna Síria.
Zarqa acull més de 40 mil persones, sobretot gent gran, dones i nens, molts d'ells en condicions de gran vulnerabilitat, que fugen d'un conflicte que dura ja tres anys.
Des d'aquesta última ciutat és des d'on Mans Unides va rebre la trucada d'emergència dels pares orionins, que s'han vist desbordats per l'increment de les peticions d'ajuda d'aquestes persones que han deixat tot enrere per salvar les seves vides.
El cas de les dones és especialment sagnant. Algunes han estat víctimes de segrestos, unes altres van ser abusades en públic i altres davant els seus marits i fills. Moltes d'elles van ser obligades a assistir a l'assassinat dels seus marits i parents o traslladades als campaments militars on són usada gairebé com esclaves.
La majoria dels refugiats mai podran recuperar a alguns dels seus éssers estimats i probablement tampoc aquestes possessions que van deixar enrere. Alguns, els que van aconseguir treure diners de Síria, poden anar utilitzant aquests estalvis per viure. A altres cal ajudar-los perquè puguin menjar, allotjar-se o enviar els seus fills a l'escola.
Carta d'una refugiada siriana a Jordània agraint l'ajuda rebuda dels pares orionins.
Els pares orionins han hagut de recórrer a organitzacions com Mans Unides per poder atendre un major nombre de nous refugiats, que impliquen un equipatge buit d'objectes, però ple de mancances:
A finals del mes d'abril, Mans Unides farà un enviament d'emergència destinat als refugiats sirians de Zarqa. Aquesta acció busca garantir el dret a l'alimentació, a la sanitat i oferir suport psicològic als més traumatitzats.
Adaptada d'un original de M.I.González.
Els membres de les dues parròquies del poble, la de Sant Marc i la de Panagia Erithiani, es dediquen a llançar-se coetsamb l'objectiu principal de tocar la campana de l'església rival. Des de Catalunya ens preguntem: com es plantegen la Directiva Europea del Foc? Potser que ens hi posem d’acord, no?
Durant la “batalla”, els capellans miren de dir missa enmig de tot plegat, però ben sovint l'intens soroll els ho impedeix.
La setmana abans, les mateixes congregacions s'encarreguen de protegir les respectives esglésies per evitar que es malmetin amb la ferotge guerra de coets artesanals, en la qual se n'arriben a disparar entre 25.000 i 60.000. I aquest és l'estat del poble l'endemà.
L'origen de la tradició no és clar, però és documentada com a mínim des del segle XIX.
Per a més informació cliqueu aquí.
Podeu veure també una sèrie de vídeos.
