Les xarxes socials s'han fet un important ressó del II Congrés Europeu del Voluntariat. A twitter, la xarxa on més participació hi ha hagut, més de 100 persones han aportat idees, comentaris i propostes tot utilitzant el hashtag #eurovol2011.
El hashtag #eurovol2011 ha tret fum durant aquests dies 9, 10 i 11 de novembre. El dijous 10 és el que ha registrat més activitat, generant més de 550 piulades i comptant amb la participació de 106 persones.
Podeu consultar el debat generat a twitter durant els 3 dies del Congrés gràcies a aquests 3 reculls de piulades:
- Recull de piulades 9 de novembre
- Recull de piulades 10 de novembre
Des de xarxanet.org hem elaborat una galeria d'imatges de Flickr amb les fotografies destacades del II Congrés Europeu del Voluntariat.
Tants als que vau assistir al II Congrés Europeu del Voluntariat com als que no hi vau ser, us animem a fer una ullada per la galeria d'imatges del Congrés. Hi podreu trobar un recull de les fotografies destacades de l'acte inaugural al Palau de la Generalitat, la jornada plenària al Word Trade Center i el Marketplace.
El World Trade Center de Barcelona acull la jornada més intensa del II Congrés Europeu del Voluntariat. Durant el matí s’ha desenvolupat la sessió plenària, en què s’ha debatut sobre els principals reptes del voluntariat.
La jornada ha començat amb la benvinguda del conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que ha recordat que el sentit del deure és molt present al voluntariat i que cal reconèixer la tasca voluntària i la “gran riquesa d’expressions molt variades d’associacionsime, voluntariat i solidaritat a Catalunya”. També ha assenyalat que les conclusions d’aquest II Congrés Europeu del Voluntariat seran la base del futur Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat.
La jornada ha donat pas a la conferència “El voluntariat, un gran actiu social”, que ha comptat amb les aportacions de dos representants d’organitzacions europees: Martijn Pakker, director del Centre Europeu del Voluntariat, i Piotr Sadowski, secretari general de Volonteurope.
Referents de diferents àmbits del voluntariat i l’associacionisme català han exposat el seu punt de vista sobre els reptes del voluntariat actual. Enric Canet (Casal dels Infants. Acció Social als Barris), Begoña Navarrete (Fundació Autònoma Solidària), Mònica Sabata (FOCIR), Juanjo Butrón (XVAC) i Jordi Gras (Orfeó Martinenc) han exposat les seves percepcions sobre “Què passarà o hauria de passar en el món del voluntariat en els propers 5 anys?”.
La Marató de TV3 també ha tingut el seu espai en el marc del II Congrés Europeu del Voluntariat. Carme Basté, directora de la Fundació La Marató de TV3, ha destacat que La Marató actua com a punt de confluència entre diferents agents socials i “dinamitza totes les varietats del voluntariat”.
Durant la segona part del matí Josep Maria Canyelles ha dinamitzat una taula rodona sobre la col·laboració en el sector social, públic, privat i de manera global. En ella han participat amb representats de diferents àmbits. Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya, ha destacat que per les entitats “l’aliança de la ciutadania és la més important” i ha volgut remarcar que les entitats “no són la marca blanca de ningú”.
La jornada ha acabat amb la conferència “El voluntariat com a camí de transformació” de Xavier Guix, que ha destacat que “el voluntariat és una actitud vital”.
Quins són els reptes del voluntariat? Per a respondre aquesta pregunta hem parlat amb 11 experts catalans i europeus en diferents àmbits del voluntariat.
La majoria d’aportacions es poden resumir en 5 grans reptes. En aquest article explicarem en detall aquestes 5 idees:
- Les organitzacions han d’adaptar-se a una societat que ha canviat
- Cal potenciar el voluntariat com a agent que genera valors
- S’ha d’avançar en la formació del voluntariat, però també de les entitats
- Cal millorar la promoció del voluntariat que es fa des del sector públic
- Hem de reflexionar sobre el model català del voluntariat
Les organitzacions han d’adaptar-se als canvis socials
La societat i les persones han canviat. I amb ells han canviat les formes de comunicar, els valors, les motivacions i els interessos. En aquest context les organitzacions han de mirar d’adaptar-se de la millor manera possible. Ramon Bartomeus, Director de Recursos d’iWith.org, explica que el repte el veu “en donar resposta a aquesta nova onada de ciutadans que disposen de formació, temps i recursos per ajudar, però volen fer accions concretes en resultats quantificables a curt termini”. Anna Varderi, responsable de voluntariat de la Fundació Enriqueta Villavecchia, explica que “Hauríem de ser capaços d'escoltar bé allò que la ciutadania, cada cop més proactiva i més participativa, ens exigeix, i donar la resposta adequada.”
Està clar doncs, que cal canviar-se i adaptar-se al nou context. Però com i de quina manera? Segons Jaume Albaigès, autor del bloc TecnolONGia, “les entitats hauran de poder oferir al nou voluntariat diferents vies d’implicació amb les respectives causes que s’adaptin als seus desitjos i interessos i a les seves limitacions horàries, geogràfiques o de qualsevol altre tipus”. Begoña Navarrete, Presidenta de la Fundació Autònoma Solidària, concreta més: “Al Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat, parlàvem de la necessitat de fomentar l’ús de les TIC’s (..) Ens vàrem quedar curts. El repte ja no és com aprofitar-nos de les noves tecnologies per fer el que fèiem millor, sinó com adaptar-nos a una nova forma de relacionar-se, horitzontal, immediata, ràpida, oberta, que arriba a milers de persones, i que és molt capaç de mobilitzar”.
Carme Basté, directora de la Fundació La Marató de TV3, concreta molt més. Segons Basté el principal repte del voluntariat és que les organitzacions siguin capaces d’autogestionar-se i ser viables: “el gran repte passa per l’obtenció d’una base sòlida d’associats, donants i benefactors o patrocinadors que confiïn en els teus valors i en la teva capacitat de gestionar els seus fons”.
El voluntariat s’ha d’entendre com a generador de valors
No tots els experts assenyalen únicament a les organitzacions a l’hora de prioritzar reptes. Les persones també són un actor clau en el món del voluntariat, i hi ha cert consens en què els valors juguen un paper clau.
Segons Enric Canet, Director del Casal dels Infants del Raval, “el voluntariat haurà de ser compromís per les persones i l’entorn”. I continua: “Per assolir-ho, cal que comencem per transformar-nos nosaltres mateixos, vivint el valors que propugnem i proposant-los socialment. El voluntariat ha de deixar de ser passiu i militar totalment per a la nova causa.”
Susana Szabo, del Consell de Direcció del Centre Europeu de Voluntariat, també dóna molta importància als valors associats al voluntariat. Segons ella, cal “afirmar i enfortir els valors de base del voluntariat, com la generositat i l’altruisme”. En concret explica que el voluntariat permet “participar en la vida de la comunitat però no a través del mercat, sinó canviar el món a través de participar activament en el món local i de manera col·lectiva". Manuel García, president de la Plataforma Andaluza del Voluntariado també eludeix a aquesta idea: “la prioritat és consolidar-se com la manera més genuïna i més completa de participar en la nostra societat.”
La formació dels voluntaris, però també de les entitats
Fins ara s’ha focalitzat molt la formació cap als voluntaris. Una formació que és realment necessària, ja que cada cop s’ha de fer front a realitats més complexes. Ara bé, Marta Canas, responsable de l’Oficina de Voluntariat Social de Sant Cugat, ens recorda que les entitats (i els seus responsables) també s’han de formar. “les persones voluntàries i les entitats que tenen voluntariat han de veure la necessitat de la formació de les dues parts. Hem de passar a un voluntariat de qualitat i modern, preparat per les necessitats actuals”.
Millorar la promoció del voluntariat que es fa des del sector públic
Sandra Carrera, directora adjunta de la Xarxa de Custòdia del Territori, explica que és molt important “Visibilitzar els beneficis associats al voluntariat (socials, ambientals, econòmics i culturals), per tal de posar en valor la seva gran aportació a nivell personal, però sobretot a nivell social i ambiental.” Per aquesta raó, Gabriela Civico, Project Manager de l’Aliança per a l’Any Europeu del Voluntariat, explica que “el reconeixement del voluntariat és fonamental per (...) augmentar la quantitat, qualitat i l'impacte del voluntariat.”
Queda clar doncs que el sector públic ha de promocionar el voluntariat. Però, sabent que ja porta anys fent-ho, de quina manera han de millorar les polítiques de promoció del voluntariat. Segons Begoña Navarrete, “Hem d’optimitzar recursos, hem de prioritzar, hem de treballar més que mai amb transparència i confiança, i no hem d’oblidar que el que ens mou és la millora de les condicions de vida de les persones i la defensa de l’estat de benestar”.
Reflexió sobre el model català del voluntariat
El Model Català del Voluntariat, vigent fins a l’actualitat, té com a característica diferencial que el voluntariat es desenvolupa sempre en el marc d’entitats no lucratives. No obstant, hi ha elements que estan posant en qüestió aquest tret identitari del model català. Begoña Navarrete parla de com el voluntariat corporatiu està influint al model. “Sense adonar-nos-en, s’està transformant el nostre model català de voluntariat, que defensa que el voluntariat es dóna en el marc d’entitats privades i no lucratives, com a expressió d’una ciutadania activa i d’una societat civil que s’organitza per participar del bé comú de forma altruista i sense esperar rebre res a canvi”. Segons Navarrete “Ens manca una reflexió profunda, com la que va dur a terme el sector en el seu moment respecte al model català de voluntariat. El II Congrés Europeu del Voluntariat pot ser un bon moment per a aquesta reflexió”.
Des de xarxanet.org agraïm la col·laboració de: Ramon Bartomeus, Jaume Albaigès, Anna Barderi, Begoña Navarrete, Carme Basté, Enric Canet, Susana Szabo, Manuel García, Marta Canas, Sandra Carrera, i Gabriela Civico.
Quina relació s'estableix actualment entre les entitats no lucratives i el voluntariat online? És una pràctica estesa a Catalunya? Dos experts en voluntariat virtual, Jaume Albaigès, autor del bloc TecnolONGia, i Ramon Bartomeus, Director de Recursos d’iWith.org, ens responen a aquestes i altres qüestions.
Reptes del voluntariat avui en dia
Des de xarxanet.org hem entrevistat dos experts en voluntariat online: l’autor del bloc TecnolONGia, Jaume Albaigès, i el Director de Recursos d’iWith.org, Ramon Bartomeus, per conèixer les relacions actuals entre les noves tecnologies de la informació i la comunicació i el món del voluntariat. Segons Ramon Bartomeus, la societat actual està en un procés de canvi en la seva forma de participar en tot allò públic, fet que influirà també en la forma en què els ciutadans volen millorar la societat. Per ell el repte és “donar resposta a aquesta nova onada de ciutadans que disposen de formació, temps i recursos per ajudar, però que volen fer accions concretes que tinguin resultats quantificables a curt termini”. Per la seva banda, Jaume Albaigès destaca que “el gran repte de les organitzacions de voluntariat és descobrir i aprofitar el gran ventall de noves formes de voluntariat que han anat apareixent els darrers temps”. Per ell, algunes d’aquestes són possibles gràcies a l’explosió del fenomen de la digitalització, bàsicament al voltant d’Internet i dels dispositius mòbils. Així, les entitats hauran de poder oferir al nou voluntariat diferents vies d’implicació adaptades als desitjos, interessos i limitacions dels voluntaris. Però hi una cara B, “el risc que si les entitats no es posen al dia el voluntariat s’articularà d’altres maneres per poder donar sortida a les seves motivacions”, afegeix Albaigès.
És present el voluntariat online en l’àmbit català?
Els dos entrevistats tenen diferents percepcions sobre si el voluntariat online és prou present en l’àmbit català. Ramon Bartomeus, per la seva banda, creu que sí, però que és poc visible. Ell creu que el voluntariat “molt sovint fa una aportació silenciosa de curta durada que no deixa llaços visibles a l’entitat”. Afegeix que les tasques que es fan des del voluntariat online són importants i estan deixant una important petjada al nostre país. Jaume Albaigès expressa una opinió ben diferent, ja que per ell les entitats catalanes encara no han descobert tot el potencial que Internet els pot oferir en termes de voluntariat. Ens explica que veu molt poques iniciatives de 'crowdsourcing', d’aprofitament de la intel·ligència i les capacitats col·lectives per construir coses que una entitat per si sola no podria fer. “També ho percebo en la poca profunditat amb què es treballa el món de les xarxes socials, on qui més qui menys tothom es dedica a bombardejar el propi missatge, sense capacitat de generar mobilització o noves complicitats”, afegeix. De tota manera, es mostra esperançat, ja que creu que estem només al principi d’aquest camí i que cal que tots n’anem aprenent.
Recomanacions a entitats que s’inicien en el món d’Internet
Jaume Albaigès i Ramon Bartomeus ens donen alguns consells per fer els primers passos en el món digital. Per una banda, cal deixar de banda les pors i obrir la mirada per aprofitar tot el que ens ofereix Internet, “encara que d’entrada no encaixi amb les maneres de fer tradicionals”, ens recomana Albaigès. També ens explica que és bo observar com altres entitats aprofiten Internet per potenciar el seu voluntariat. “Moltes vegades replicar allò que ha funcionat en altres casos és perfectament útil i legítim”, afirma. Bartomeus remarca que cal pujar al tren, però que cal fer-ho bé, ja que “Internet sembla tenir una memòria d’elefant i probablement recordarà els nostres errors durant molt de temps”. Per ell, és molt important no utilitzar Internet de forma aïllada, sinó que recomana a les entitats que planifiquin la seva presència online, creant una imatge coherent i cuidant la seva reputació. “A cada pas cal preguntar-se: a qui ens dirigim, què volem que faci l’internauta quan ens llegeixi i quina resposta serem capaços de donar-li", afirma Ramon Bartomeus.
És cert que cada vegada hi ha una tendència a fer un voluntariat més puntual?
Ramon Bartomeus ens explica que, segons els primers resultats del darrer estudi “La Solidaritat i Jo” promogut per iWith.org –que es presentarà en el marc del II Congrés Europeu del Voluntariat–, la inclinació a col·laborar puntualment en un projecte és més del doble que la inclinació a fer una col·laboració més petita però amb un compromís a llarg termini. Jaume Albaigès ens diu que el compromís costa, però que no es pot atribuir tot a aquest fet. Ens explica que hi ha persones que no tenen el perfil per a un voluntariat clàssic però que poden fer accions més acotades en el temps, persones que volen fer un voluntariat associat al seu àmbit de coneixement i persones que mantenen una relació de continuïtat amb una entitat i que en paral·lel col·laboren esporàdicament amb d’altres. En resum, hi ha “noves formes de fer voluntariat, nous jaciments de persones voluntàries i, per tant, oportunitats per a les organitzacions de trobar nous suports”.
Exemples d’entitats que fan un bon ús de les TIC
Jaume Albaigès ens explica que en l’àmbit internacional hi ha moltes entitats que ho fan molt bé, com ara Greenpeace, que segons el seu parer és una font inesgotable i molt creativa d’activisme online. També destaca Charity:water, que aprofita fantàsticament el potencial de l’audiovisal i, a casa nostra, la iniciativa del portal Viulaterra.cat de la Xarxa de Custòdia del Territori, on es convida tothom a publicar les seves experiències al medi natural en qualsevol format: text, fotografies, vídeo...També, remarca les petites accions que fa Arrels Fundació a les xarxes socials, com el perfil fictici a Twitter d’una persona sense llar o la iniciativa #tuetselmeufil. “Són idees senzilles però que tenen un potencial gran per arribar a la gent”, afirma. Bartomeus cita com a exemple l’associació Parlacatalà.org, que recull l’esforç de 1.000 voluntaris online que han ajudat a més de 3.000 aprenents de català
Manuel García, president de la Plataforma Andaluza del Voluntariado, ens explica en aquesta breu entrevista quins són els reptes actuals del voluntariat, per què és important promocionar el voluntariat i argumenta per què és important que les entitats mantinguin la independència.
Quins creus que haurien de ser les prioritats en el món del voluntariat en els propers anys?
Consolidar-se com la manera més genuïna, més completa, de participar en la nostra societat. A més a més, s'hauria de fer reconeixent aquesta doble funció que tenen les accions de voluntariat: Una com a Participació Ciutadana, a través de la qual exercim aquest dret a participar dins d'una comunitat o oferir un servei a la nostra comunitat. I una altra com a acció a través de la qual identifiquem, intervenim i procurem la resolució d'aquelles situacions que creen injustícia, exclusió, desavantatge, etc.
Quin és, segons el teu criteri, el millor instrument per promocionar el voluntariat?
Cada context i cada camp d'actuació tindrà un instrument millor i més eficaç per a la promoció del voluntariat. La comunicació adequada, oportuna i eficaç del que fem i per què i com ho fem, pot ser un extraordinari instrument per acostar l'acció voluntària a les persones que encara no fan voluntariat.
Per què els governs s'haurien de preocupar de promocionar el voluntariat i l'associacionisme?
Una societat democràtica avançada, madura i plural, s'assoleix a través de la participació de la ciutadania en accions fonamentalment relacionals (veïnatge, convivència, oci, etc) i d'aquelles que busquen la transformació social, sobretot en aquelles situacions de desigualtat. Aquestes activitats capaciten a les persones per actuar com a ciutadans eficaços, que són els que necessiten els governs que cerquen el desenvolupament, la convivència madura i pacífica, i l'absència de desigualtats socials.
És important que el món associatiu sigui independent?
Tan important que li va la salut en això. La independència al costat de la maduresa i l'autonomia són algunes de les característiques més importants que han d'acompanyar el funcionament d'una entitat, d'una associació. Diagnosticar i intervenir en situacions de necessitat de persones o col·lectius no pot supeditar-se a interessos polítics o econòmics, contraris a l'acció necessària o que pretenguin rendibilitzar per a si mateixos el treball de les associacions.
El treball en xarxa, les relacions inter-associatives, la diversificació de les fonts de recursos i la formació adequada, són elements que contribueixen de manera decisiva a assolir i mantenir la independència en el món associatiu.
Manuel García participarà al Congrés Europeu del Voluntariat que es celebrarà els propers dies 9, 10 i 11 de novembre a Barcelona. La seva ponència tractarà l'experiència andalusa amb les polítiques de promoció del voluntariat.
Quina és la visió del voluntariat des de l’àmbit local? Com es treballa per promocionar-lo des dels municipis? Per donar resposta a aquestes preguntes, des de xarxanet.org hem parlat amb la responsable de l’Oficina de Voluntariat Social de Sant Cugat, Marta Canas, i la cap del Departament d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Marta Calero.
Quin és el principal repte del voluntariat avui en dia?
Des de xarxanet.org hem entrevistat la responsable de l’Oficina de Voluntariat Social de Sant Cugat, Marta Canas, i la cap del Departament d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per conèixer la realitat del voluntariat des de la perspectiva de l’àmbit local. Per Marta Calero cal “desenvolupar eines, instruments i formes de participació adients per tal que el voluntariat pugui contribuir a la vertebració i cohesió social, tant a través de la tasca solidària com en la seva aportació a la missió de l’entitat amb la qual participa”. Marta Canas creu que el principal repte és “passar a un voluntariat de qualitat i modern, preparat per les necessitats actuals”, per la qual cosa és necessària una “formació a mida en funció de les necessitats i les característiques de les entitats i els voluntaris”.
Han crescut els darrers anys els valors individualistes en la societat?
Totes dues entrevistades coincideixen en afirmar que hi ha valors individualistes en la societat, però que també hi ha moltes persones que en són conscients i duen a terme accions per canviar-ho. Ho fan acudint al Punt de Voluntariat de Santa Coloma de Gramenet buscant informació per saber com i on col·laborar o, com ens explica Marta Canas, associant-se, creant una entitat i/o fent-se membres d’una ja existent. Entre els valors individualistes de la societat, destaquen les persones voluntàries, que treballen per l’interès comú, promovent actituds totalment solidàries, pensant en el bé col·lectiu i no només en l’interès personal.
El voluntariat és qüestió d’edat?
Marta Calero ens explica que tot i que totes les edats són propícies per fer voluntariat “cal trobar el context i el projecte adequat per a desenvolupa-ho”. Tot i això, des del servei municipal Punt del Voluntariat de Santa Coloma de Gramenet han detectat que la franja d’edat que s’adreça majoritàriament a sol·licitar informació sobre el voluntariat és la compresa entre els 30-35 i els 67 anys. Destaquen que el canvi més destacable que han notat darrerament fa referència al perfil del voluntari, ja que cada vegada inclou més persones en situació d’atur. Per altra banda, també hi ha hagut un increment en l’interès dels joves, sobretot després d’accions de sensibilització i/o aproximacions a l’àmbit educatiu, per la qual cosa s’ha d’establir com una futura línia de treball.
Des de l’Oficina de Voluntariat Social de Sant Cugat ens expliquen que actualment les persones jubilades, molt actives i preparades, són una interessant aportació per les entitats que treballen amb voluntaris. Tot i això, “pensem que també cal sensibilitzar les persones joves sobre els valors del voluntariat, la tasca que duen a terme les entitats i les opcions de col·laboració que tenen al seu abast”, explica Marta Canas.
Claus per a la promoció del voluntariat a nivell local
Marta Calero afirma que la clau es basa en “la suma d’esforços i el treball en xarxa entre els diferents agents (administració pública i xarxa associativa) que actuem i vetllem pels mateixos objectius”. Segons la visió de Marta Canas, per una banda cal treballar en l’àmbit escolar i per l’altra cal capacitar i enfortir el teixit associatiu per promoure la important feina del sector i de les persones voluntàries que en formen part.
Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat
Seguint la dita “una imatge val més que mil paraules” des de xarxanet.org hem elaborat un recull de vídeos sobre voluntariat. Tots ells ens mostren la important aportació de les persones voluntàries a la millora i la transformació de la societat i, alhora, com és d’important la implicació i la participació per aconseguir canviar les coses.
Comencem aquest recull amb 7 vídeos, representatius del voluntariat i de l’energia de les persones voluntàries, que dediquen el seu temps i aporten el seu gra de sorra per millorar la societat. Si en coneixeu més, podeu deixar-nos un comentari en aquesta mateixa notícia i així entre tots anirem ampliant aquesta recopil·lació.
Vídeo de la campanya del Gran Recapte d’Aliments 2011
Vídeo de presentació de l’Any Europeu del Voluntariat
“No puc, tinc cau”, reportatge sobre els voluntaris en l’educació en el lleure
“Hazte voluntario”, anunci de l’Agencia Andaluza del Voluntariado
Vídeo de presentació de la campanya UKUncut
“Volunteers: All around you” de Volunteer Canada
“Volunteers are beautiful people” de VolunteerMatch.org
Introduïm els temes
Fer un voluntariat internacional és doncs una opció que a Catalunya s'ofereix, una eina de sensibilització sobre necessitats de països en desenvolupament, per la transformació social i pel creixement personal, sempre en partenariat amb organitzacions locals d'aquests països. I té diverses possibilitats, i en fem un recorregut per algunes, representatives. I també hi ha la possibilitat que les entitats acullin voluntaris de l'exterior, fem-ne un repàs ràpid.
Una opció: fer la maleta o la motxilla i moure's cap a espais de solidaritat a l'exterior: camps de treball, estades solidàries, turisme responsable o el Servei Voluntari Europeu (SVE), aquest per joves. I altres, l'acollida de voluntariat, com la de University Of Dreams, el mateix SVE, les beques de la Fundació IES Abroad o bé les propostes d'idiomes i voluntariat del Coined International.
Podríem incloure un voluntariat internacional que anomenaríem “sedentari”, a través de l'apadrinament (la Fundació Vicenç Ferrer i la Fundació Intervida són alguns exemples), l'acolliment d'infants sahrauís, o bé el consum de productes de comerç just. Però veurem el voluntariat internacional que comporta fer la maleta o la motxilla. O a la inversa, l'acollida de voluntariat internacional per part d'entitats amb diferents iniciatives.
Turisme responsable, sostenible o comunitari
Seguim amb l'anomenat turisme sostenible, responsable o comunitari. I ens ho explica Ernest Cañada, d'Alba Sud, expert en el tema. Veiem perquè assimilem el concepte turisme amb el voluntariat internacional. Li hem preguntat i ens ha respost:
“El turisme responsable l’hem d’entendre com a una aspiració: que l’activitat turística sigui sostenible des d’un punt de vista social, econòmic, mediambiental, cultural,… i per tant, implica la conversió d’aquesta voluntat en acció social per tal que això realment sigui així. Lluny de ser un segment més de l’oferta turística, el turisme responsable suposa: a) establir models de desenvolupament turístics sostenibles i específics per a cada zona de destinació; b) denunciar els impactes negatius que poden suposar determinades formes d’activitat turístiques i, per tant, solidaritzar-se i acompanyar les poblacions afectades; c) valorar i reclamar responsabilitat dels diferents actors implicats en l’activitat turística.”
“Els viatges solidaris poden formar part o no, depèn de com es gestionin, d’aquest moviment de turisme responsable que va molt més enllà. Per tal que la forma d’organitzar uns determinats viatges o alguna cosa que es pugui certificar com a tal, suposa la construcció d’un moviment social amb voluntat d’incidència global en el sector turístic.”
Quan li demanem per entitats catalanes referents en el tema, ens explica: “Fa més de sis anys que visc i treballo en aquest tema a Amèrica Central i segur que han aparegut a Catalunya entitats noves, o organitzacions que han avançat molt en el seu treball. Però penso que la feina de les ONG en relació al turisme encara està molt centrat en l’organització de viatges solidaris, i menys en una acció global sobre el sector. En qualsevol cas, hi ha entitats amb molta tradició que organitzen viatges a diferents llocs del món realment compromeses amb les poblacions locals, com Setem, Sodepau o l’Associació Catalana per la Pau, per citar-ne algunes. Per altra banda la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament juga un paper excel·lent per brindar informació i assessorament a les persones interessades en aquest tema i redirigir-les cap a diferents entitats en funció dels seus interessos. Penso que per altra banda cal destacar el treball que des de fa anys duu a terme Acció per un Turisme Responsable, una entitat compromesa amb un treball d’investigació i denúncia sobre el funcionament del sector, amb una línia molt semblant al que intentem fer des d’Alba Sud. A nivell estatal fa uns anys es va constituir el Foro de Turismo Responsable, que és la principal plataforma que aglutina les ONG interessades en el treball en l’àmbit del turisme.”
Fer voluntariat internacional
Parlant de voluntariat internacional en el sentit més estricte, tenim dues entitats capdavanteres, tot i que podem trobar-ne d'altres amb una llarga experiència -com Setem-, que organitzen camps de solidaritat en el sentit que apuntàvem en iniciar aquesta nota.
El Servei Civil Internacional ens explica: “Els camps de voluntariat són una eina per a la cultura de la pau a partir de la convivència intercultural. El treball i l’aprenentatge conjunt són un element clau. L’objectiu és col·laborar en un projecte de treball voluntari i de temàtica diversa –ecologia, art i cultura, infància, recuperació històrica, construcció de pau...–, amb l'acció conjunta de la població local i d’un grup d’internacionals”. Tot plegat comença amb un seminari de formació, continua amb la participació al camp de treball i acaba amb una trobada conjunta d’avaluació.
I Sodepau, en la mateixa línia, i en la línia d'altres organitzacions que munten espais solidaris a l'exterior, explica a la seva web: “Sensibilitzar i conscienciar sobre la problemàtica de la cooperació, el desenvolupament, la solidaritat, el comerç just, els moviments socials… són alguns dels temes i objectius. Un altre objectiu important és el de conèixer i compartir amb la població local, i permetre als participants la descoberta de la seva realitat quotidiana. Elaborem les estades en col·laboració amb associacions locals de desenvolupament social, de defensa de la dona, del medi ambient, dels drets humans, de les identitats col·lectives”.
Acollint voluntariat de l'exterior
I, per acabar, veiem iniciatives amb les que han treballat moltes entitats europees, entre elles algunes de catalanes, per exemple el Servei Voluntari Europeu (SVE), per joves, de la Unió Europea. Acollir joves voluntaris europeus en projectes d'entitats d'altres països, durant uns mesos; els beneficis són tant per l'entitat que acull com pels joves que hi participen.
I en un altre marc, la Fundació IES Abroad dóna resposta a les inquietuds solidàries dels estudiants nord-americans.
I a més: University Of Dreams gestiona els Dream Careers Internship Programs amb estudiants de Universitats de Chicago, New York, Boston, etc., que a més de venir a estudiar a les Universitats catalanes, complementen la seva immersió cultural amb activitats de voluntariat.
O Coined International, que inclou programes de voluntariat com a complement dels estudis d’idiomes.
Per què cal fomentar el voluntariat? De quina manera cal fer-ho? Pot existir una estratègia europea conjunta? Des de xarxanet.org hem parlat amb dos referents del voluntariat a nivell europeu per a posar aquests dubtes sobre la taula: Susana Szabo (CEB) i Gabriela Civico (EYV 2011 Alliance).
Per què cal fomentar el voluntariat?
El voluntariat és ara més necessari que abans? Des de xarxanet.org hem parlat amb dos referents de voluntariat que pensen que sí. Es tracta de Susana Szabo, del Consell de Direcció del Centre Europeu de Voluntariat, i de Gabriella Civico, Project Manager de l’Aliança per a l’Any Europeu del Voluntariat.
Segons Szabo “estem vivint en una societat cada vegada més individualista. La família, l’escola, l’empresa, la noció del treball i moltes altres institucions s’estan transformant. Els valors de la societat de consum no estan donant sentit a la vida dels joves (que els estan buscant).” Davant d’això “el voluntariat proposa una manera activa de donar sentit a la vida, d’aprendre i de connectar amb altres persones”.
Civico explica la importància que té el voluntariat en la nostra societat: “El voluntariat és una de les expressions més visibles de la solidaritat. Permet promoure i facilitar la inclusió social, la construcció de capital social, i produir un efecte transformador de la societat.” I continua: “El voluntariat contribueix al desenvolupament d’una societat civil puixant que pot oferir solucions creatives i innovadores als reptes comuns i contribueix al creixement econòmic.
De fet ja fa temps que diferents organitzacions intenten quantificar l’impacte social del voluntariat. En són un exemple el recent “Manual per al mesurament del treball voluntari” (International Labour Organization) i l’estudi “Volunteering Works”, un informe que quantifica l’impacte del voluntariat al Regne Unit. Segons aquest últim estudi, per cada lliura que s'inverteix en el sector del voluntariat, la societat obté un retorn d'entre 3 i 8 lliures.
Uns valors molt necessaris en la societat actual
Les dues expertes entrevistades coincideixen en una mateixa idea: el voluntariat d’arreu d’Europa comparteix l’objectiu de generar valors. Uns valors que van més enllà del mercat, de l’individu i del consumisme. Valors com l’altruisme o la generositat.
Szabo assenyala que: “Som unànimes a l’hora de creure en els mateixos valors, malgrat que de vegades hi hagi diferents interpretacions d’aquests valors segons la cultura de cada país”. Civico afegeix que “els voluntaris són agents de valors (...), en particular en termes de promoció de la cohesió social, la solidaritat i la ciutadania activa”.
Quan preguntem sobre les prioritats per al món del voluntariat, les dues entrevistades tornen a posar sobre la taula els valors. Szabo explica que cal “afirmar i enfortir els valors de base del voluntariat, com la generositat i l’altruisme”. En concret explica que el voluntariat permet “participar en la vida de la comunitat però no a través del mercat, sinó canviar el món a través de participar activament en el món local i de manera col·lectiva".
Com fomentem el voluntariat?
Civico explica que una de les prioritats per al voluntariat és el reconeixement, que “és fonamental per tal de donar incentius per a totes les parts interessades, i d’aquesta manera augmentar la qualitat, quantitat i impacte del voluntariat”. Aquest reconeixement s’hauria de donar a nivell individual (a la persona voluntària) i també a nivell col·lectiu. Szabo afirma que cal “enfortir la formació del voluntariat, donar una imatge molt més positiva i dinàmica del voluntariat, i diversificar el voluntariat amb l’objectiu d’incloure persones menys instruïdes o amb dificultats.
Diferencies entre països pel que fa al voluntariat
Gabriella Civico explica que “hi ha una gran varietat d’idees, definicions i tradicions relacionades amb el voluntariat en els 27 estats membres de la UE”. Tan Szabo com Civico assenyalen diferencies en l’estructuració del voluntariat. Szabo explica que hi ha “alguns països que tenen lleis i altres no” i que “alguns tenen un pla de polítiques públiques recolzant el voluntariat i altres no”.
De fet aquestes diferències també es deixen notar dins l’estat espanyol. Catalunya ha optat per un model en què les entitats tenen un paper central en la gestió del voluntariat, i d’acord amb aquesta lògica no existeix una llei de voluntariat catalana. En canvi sí que existeix una Ley estatal de Voluntariado (1996) i múltiples lleis de voluntariat a les autonomies. És el cas de les lleis de voluntariat del País Valencià, País Basc, Andalusia i Aragó. Dins l’estat espanyol també hi ha qui opta per desenvolupar plans per recolzar el voluntariat (Com Catalunya, País Basc o Andalusia) i altres Comunitats que no ho han considerat necessari.
Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat
Entitats internacionals que obren delegació a Catalunya, a iniciativa de col·lectius catalans, com ara Save the Children o Amnistia Internacional.
Organismes Internacionals que deleguen en ONG catalanes la seva representació a Catalunya o a nivell internacional, com ara l'International Peace Bureau-IPB, de la qual la Fundació per la Pau és membre des de 1985, i té la representació per al sud d'Europa des de 1996.
Organitzacions que sumen esforços a través d'una fusió de partenariat, com ara Intermon i Oxfam Internacional, o que des de Catalunya assumeixen el rol de capçalera i motor de les xarxes Internacionals, com el cas de Mountain Wildernes, on com ens comenta Jordi Quera s’han unit per endegar un projecte sense precedents que vol avaluar l'esperit Wilderness de les muntanyes de tot el món.
Entitats que des de fa ja molt temps formen part d'un entrellaçat internacional amb el que interactuen, com és el cas de Caritas, Creu Roja o Justícia i Pau, per exemple.
Entitats catalanes que tenen un llarg currículum de reconeixement internacional, com les membres de la FOCIR, Federació d'Entitats Catalanes Internacionalment Reconegudes, on trobem molts exemples recollits en la col·lecció de llibres “Casos d’internacionalització” que va començar l’any 2010 amb l’exemple de l’Escoltisme Català, en el qual Josep Castells explica amb tot detall com la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge es va veure empesa a l’aventura de replantejar el seu estatus internacional per les incomoditats que el sector patia el 1978 en el marc estatal. També comentem aquí sobre la projecció del Centre UNESCO de Catalunya-Unescocat que, com ens explica Daniel Muntané, va néixer el 1984 a partir de la iniciativa de diverses fundacions que es van constituir en associació, per fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO.
Entitats que fan partenariat amb institucions europees com en el cas del Servei Voluntari Europeu, iniciativa de la Unió Europea, per la qual nombroses entitats catalanes han acollit joves voluntaris de països europeus o de l'òrbita europea, o han “enviat” voluntaris a l'exterior o coordinen l’acolliment de voluntaris internacionals a les entitats catalanes com fa la COCAT, Coordinadora d'Organitzadors de Camps de Treball, que com ens deia l’Oriol Josa en una trobada internacional celebrada a Barcelona el desembre passat, s’han proposat afrontar reptes globals amb la col·laboració de mes de 80 organitzacions i xarxes d’arreu del món.
Entitats que s'adhereixen de forma activa a campanyes internacionals, com ara la Campanya “Armes sota control” o la xarxa Qui deu a qui?
O altres en les quals la internacionalització ja forma part de la pròpia missió, com les ONG de cooperació pel desenvolupament, per la pau o pels Drets Humans. i les iniciatives “sense fronteres”.
Altres entitats que focalitzen la seva acció en l'àmbit nacional, però troben en federacions o confederacions internacionals un espai de coneixement i intercanvi. Un exemple estès d'aquesta vessant de projecció exterior són les entitats o grups d'ajuda mútua que treballen contra una malaltia específica. O una altra vessant, a iniciativa personal, com la Fundació Josep Carreras de lluita contra la leucèmia o una altra iniciativa personal, la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca sobre l’Alzheimer.
Entitats que treballen el tema del turisme responsable, o el comerç just. “Enviant” turistes a fer turisme sostenible o important productes de comerç just per al seu consum a Catalunya, com fa la xarxa Alternativa 3.
Entitats que organitzen camps de treball periòdicament, “enviant” voluntaris catalans a l'exterior, en partenariat amb entitats locals d'altres països, com ara el Servei Civil Internacional, Setem, Sodepau o la COCAT, Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball de Catalunya.
Entitats, col·lectius i xarxes que participen activament en processos de transformació social com el Fòrum Social Mundial (FSM), i altres espais, quan, per exemple, es promouen a casa nostra mobilitzacions i alternatives consensuades en aquest procés d'elaboració de propostes de transformació social que és el FSM.
També trobem, en el món de la tecnologia, organitzacions com iWith.org que des de Catalunya donen serveis tecnològics a projectes no lucratius de tot el món.
I segur que durant aquest II Congrés Europeu de Voluntariat tindrem ocasió d’inspirar-nos en multitud d’iniciatives que no caben en l’espai d’aquest article.
Catalunya és oberta al món, i són moltes les organitzacions de la societat civil que tenen el “sense fronteres” en la seva agenda. I si bé l'àmbit de la cooperació internacional pel desenvolupament és potser, i per definició, el que té més presència en el món de la projecció exterior de la societat civil catalana, també els àmbits social, cultural, acadèmic, i empresarial en el camp de la responsabilitat social corporativa, hi són força presents.
Podeu contribuir amb altres experiències d’internacionalització en l’àrea de comentaris.
Des d'avui, totes les persones que vulguin assistir al II Congrés Europeu del Voluntariat podran formalitzar la seva inscripció gratuïtament, així com presentar el seu projecte a l'espai Àgores d'experiències.
El període d'inscripcions al Congrés presencial estarà obert fins al proper 25 d'octubre, així com també el termini de presentació de les Àgores d'experiències.
Les inscripcions al Marketplace, l'espai per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el món social, es poden fer a través d'aquest formulari.
Opina!
El debat sobre els eixos temàtics del II Congrés Europeu del Voluntariat, de manera que les persones que no puguin esperar més per expressar les seves idees tenen un espai al Congrés Obert. D'aquesta manera s'obre la participació prèvia al Congrés a voluntaris, entitats, organitzacions i administracions de tot Europa. Podeu deixar la vostra opinió fins el proper 23 d'octubre.
Més informació
Pàgina web del II Congrés Europeu del Voluntariat: congreseuropeuvoluntariat.gencat.cat
