La cooperativa de treball Suara desenvolupa el projecte "Un, dos, coop" en col·laboració amb centres educatius amb l'objectiu de promoure el cooperativisme entre els/les joves.
Un, dos, coop porta a les escoles i als instituts uns tallers pràctics sobre els valors del cooperativisme. És un programa impulsat per Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d'atenció a les persones, per difondre els valors i principis del cooperativisme entre l'alumnat de primària i primer cicle de secundària de Catalunya.
A través d'aquest programa, les escoles participants acullen tallers que permeten a l'alumnat conèixer i viure l'experiència cooperativa, a través del joc, la música i el debat.
Els formadors/ores dels tallers són socis i sòcies de Suara, que expliquen trets definitoris de l'economia social: "Així contribuïm tant a cobrir part de l’incomprensible forat que els formats empresarials alternatius tenen als plans d’estudi com a transmetre la il·lusió i l’orgull de ser soci cooperativista".
El projecte es va posar en marxa durant el segon trimestre de 2014 i ja s'han realitzat més de 80 tallers a més de 20 instituts o escoles per tot el territori català. Al setembre, juntament amb el curs 2014-2015, s'engegaran nous tallers.
La llei catalana de cooperatives estableix que aquestes han de destinar un 10% dels seus beneficis a l'anomenat Fons d'Educació i Promoció Cooperativa. Aquest fons serveix per finançar activitats formatives i d'intercooperació, per assolir objectius d'incidència social i de lluita contra l'exclusió, i per difondre el cooperativisme.
"Un, dos, coop" és una de les accions que realitza Suara en aquest sentit. Destina els beneficis generats pel treball al foment dels valors cooperatius i a impulsar l'economia social i solidària, amb la convicció de que si els valors cooperatius tenen més presència a l'escola, la societat serà més pròspera i solidària.
Les escoles que vulguin participar al programa s'hi poden inscriure a través d'aquest formulari.
El pròxim mes de setembre comença una prova pilot que donarà feina a les persones que sobreviuen recullin ferralla pels carrers de la ciutat.
La cooperativa ocuparà de moment a 12 treballadors, tot i que l’Ajuntament de Barcelona confia que en poc temps es pugui donar feina a 30. La majoria d’aquestes persones són d’origen africà, tot i que també hi ha un important col·lectiu galaic-portuguès. Els contractats es dedicaran a recollir ferralla dels contenidors de la ciutat per portar-los a punts verds o als ferrovellers majoristes.
La nova cooperativa farà contractes d’un any i pagarà el sou mínim interprofessional (645,30 euros al mes). Els empleats podran renunciar a una part del seu salari, que no sigui superior al 30% del total, per obtenir un habitatge municipal. La cooperativa només contractarà a persones amb situació administrativa regular.
La iniciativa, considerada insuficient per l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, costarà a l’Ajuntament 274.055. Tot i així, segons el promotor del projecte, Jordi Portabella, conseller per ERC a l’Ajuntament de Barcelona, en el fons serà “un estalvi”, ja que es deixaran de destinar altres recursos a altres partides socials.
Crític, el nou mitjà digital cooperatiu, especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi crítica, amplia el seu objectiu: vol aconseguir 1.000 subscriptors per garantir l’estabilitat del projecte.
Falten només 5 dies perquè acabi la campanya a Verkami de Crític, un nou mitjà impulsat per la cooperativa de periodistes formada per Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila. Després d'una arrencada sorprenent, es plantegen arribar als 1.000 subscriptors:
Les subscripcions via Verkami són més econòmiques que un cop es llanci el projecte: 25 euros el semestre (la subscripció semestral quan s'acabi el Verkami valdrà 30 euros) i 40 l'anual (que valdrà 52). Si arriben als mil subscriptors, l'estabilitat del projecte serà molt més a prop i a més, realitzaran un d'aquests tres objectius extra, que decidiran mitjançant una votació popular entre els micromecenes.
Cada setmana, Crític publicarà un reportatge en profunditat sobre un tema d'actualitat política, econòmica i social. També publicarà continguts diaris d'opinió i anàlisi i una entrevista setmanal. Puntualment editarà revistes monogràfiques en paper sobre temes de gran interès social.
La campanya de micromecenatge va tenir una arrencada d'allò més exitosa: en només quatre dies van recaptar els 25.000 euros que s’havien proposat inicialment. “La setmana passada vam viure 78 hores que recordarem durant molts anys”, relataven els impulsors de Crític al blog del projecte.
Després d’aquest èxit, van ampliar l’objectiu, però no per assolir una xifra concreta de diners, sinó un nombre determinat de subscriptors. “El que volem és consolidar CRÍTIC sumant nous subscriptors. El pla d'empresa de CRÍTIC preveu l'estabilitat del projecte a l'entorn dels 1.000. Per tant, el nostre objectiu no serà arribar a cap quantitat concreta de diners, sinó arribar una quantitat concreta de persones. 1.000 micromecenes. Els 1.000 primers subscriptors de CRÍTIC.” Per aconseguir-ho, estan fent campanya a les xarxes socials amb l'etiqueta #Posemnosa1000.
Mentrestant, al web de Crític ja han començat a publicar continguts.
El cacau, protagonista aquest any del Dia Mundial del Comerç Just, serà el fil conductor de l’Aula de Cuina que AlterNativa3 organitzarà a Biocultura Barcelona
“Bo per a qui el produeix. Bo per a qui el consumeix. Bo per a canviar el món” és el lema del Dia Mundial del Comerç Just que se celebra el pròxim dissabte 10 de maig. El cacau serà el protagonista, un aliment que serveix com a exemple dels abusos i injustícies que es produeixen durant l’elaboració de molts articles de consum quotidià, i que consoliden la pobresa i la desigualtat globals.
Les vendes de xocolata a tot el món generen uns 100.000 milions de dòlars però els que la cultiven reben una quantitat molt allunyada del que necessitarien per a sortir de la pobresa extrema. L’explotació laboral infantil a les plantacions de cacau és una altra de les lacres del sector, a pesar dels compromisos que les principals empreses xocolateres van adoptar el 2001.
Uns 1,8 milions de nens i nenes participen en la collita del cacau. D’aquests, 284.000 es consideren treballadors, segons l’Organització Internacional del Treball, i més de 12.000 ho fan en condicions d’esclavitud, sotmesos a abusos i tràfic de menors.
El 90% de la producció mundial de cacau es realitza en petites plantacions de 2 a 5 hectàrees. Els 6 milions d’agricultors que el cultiven, venen la seva collita a través d’intermediaris, a les 7 empreses responsables del 76% del procés de mòlta del cacau. Per últim, només 5 grans empreses transnacionals xocolateres ingressen el 60% de les vendes mundials.
En l’actualitat, el cacau de Comerç Just representa una mica més de l’1% de la producció mundial, un percentatge petit però que va en augment. A la xarxa de Comerç Just, es venen unes 40.000 tones de grans de cacau anualment. Es tracta d’una producció cultivada per treballadors que han rebut un salari digne, el mateix ells i elles per la mateixa tasca, en la que no hi ha hagut explotació infantil i que ha estat respectuosa amb el medi ambient.
AlterNativa3 per celebrar aquest dia tan especial organitzarà, a les 13.30 a la sala Show Cooking de Biocultura Barcelona, una Aula de Cuina amb sabor a Cacau, de la mà de l’Eva Davó, xef del restaurant Arte-Sano “El Diván de los Sentidos”, de Cornellà. Amb aquesta activitat volem donar a conèixer les diferencies entre el cacau de comerç just i el del comerç internacional convencional i els avantatges que el cacau de comerç just té per als seus productors, els consumidors i el Medi Ambient. Ressaltant la força que com a consumidors tenim per a construir una societat amb més justícia social.
Sabem quina imatge estem projectant cap al nostre entorn? Què opina la nostra base social? Planifiquem les accions de comunicació? Aprofitem totes les oportunitats per comunicar?
Quan parlem de comunicació a les entitats ens referim a com ens comuniquem amb les persones sòcies, les treballadores i/o voluntàries, les altres entitats i amb el nostre entorn en general.
La comunicació així entesa és “gestionable i planificable” tant quan ens referim a la interna com a l’externa. Això és especialment necessari en les entitats no lucratives en què és imprescindible la implicació i participació de la base social així com generar confiança i credibilitat de cara al conjunt de la societat.
Totes les entitats tenen una identitat pròpia, definida per la seva missió, visió i valors. Però també tenen una imatge pública que depèn de les diferents visions que l’entorn tingui sobre l’entitat.
A La gestión de la comunicación en el Tercer Sector, es descriu la imatge com “el resultat dels contactes, impactes i percepcions que cada persona ha tingut amb l’ONG [...]. Només el públic és capaç de crear una imatge”. A més, aquesta imatge no és immutable sinó que va variant amb el temps.
Com explica el mateix document, el Tercer Sector té en la societat el seu objectiu i, per tant, la imatge que hi projecta és fonamental per mantenir la seva pròpia vitalitat així com el suport de la ciutadania i les institucions.
En aquest sentit, és important que les entitats coneguin quina és la imatge que projecten, mitjançant entrevistes amb la base social, les persones usuàries, enquestes, etc.
També cal parar atenció ales xarxes socials i aprendre a escoltar i respondre els nostres contactes. Per saber-ne més, podeu consultar els diferents recursos que a Xarxanet s’han anat publicant sobre la gestió de xarxes socials.
Malgrat que el dia a dia sovint ho dificulta, és bo aturar-se a analitzar en quin estat ens trobem respecte a aspectes comunicatius. Per fer-ho, ens haurem de plantejar preguntes com ara quina imatge transmetem? Qui parla de nosaltres? Quines eines tenim? De quins recursos disposem?
L'últim Útil Pràctic editat per Torre Jussana, Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0 ens proposen una sèrie de qüestions que ens hauríem de plantejar de cara a fer una anàlisi de la situació de partida i per fer l'avaluació dels objectius fixats.
La comunicació no es pot improvisar. Cal que, abans d’engegar cap acció, tinguem clars quins objectius perseguim, a quin públic ens adrecem, etc. També cal designar persones responsables i fixar en un calendari les accions que caldrà dur a terme i els terminis que volem complir.
Quan planifiquem i redactem un projecte a l’entitat, ens plantegem totes aquestes preguntes: per què no fer-ho quan dissenyem la nostra estratègia de comunicació?
Per Alfred Vernis, la comunicació a les entitats forma part de la seva raó de ser i mai han de perdre de vista que existeixen per transmetre els seus valors centrals a la societat.
Les entitats no han d’oblidar mai aquesta essència ni limitar-se a oferir serveis. Per això, cal que quan comuniquen allò que fan tinguin presents la seva missió i valors.
Es muy importante que las organizaciones no lucrativas, cuando comunican lo que hacen, no pierdan nunca de vista los valores por los que se mueven, y que siempre, en cualquier acción de comunicación, recuerden aunque sea brevemente sus valores fundacionales.
La gestión de la comunicación en el Tercer Sector.
No hem de permetre que la diversitat d’eines de què actualment disposem per comunicar ens facin perdre de vista que el contingut segueix essent el més important en la comunicació.
Els bons continguts segueixen sent el principal pol d’atracció dins i fora de les pantalles i, sobretot, l’eina fonamental per promoure una ciutadania que es mobilitza amb raons.
Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0
Les accions de comunicació pròpiament dites no ho són tot i per això cal que tinguem especial cura amb la nostra comunicació interpersonal.
A banda de les eines i accions de comunicació com ara els butlletins, les xarxes socials, etc. existeixen multitud d’ocasions per posar en joc les nostres habilitats comunicatives: un acte, una reunió, un taller, una trucada telefònica, etc.
Podem crear continguts de molta qualitat, però el seu valor se’n pot anar en orris si la nostra comunicació interpersonal no funciona. [...] La nostra destresa en la comunicació interpersonal es pot posar en joc en una gran diversitat d’escenaris: al carrer durant un acte, en un taller, una trucada telefònica...
Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0
Com en qualsevol altra àrea, la formació i informació són fonamentals. Per conèixer alguns dels principals manuals adreçats a entitats no lucratives, podeu consultar un recurs de Xarxanet dedicat a la millora de la comunicació a les entitats.
Per estar al dia de cursos i jornades que tractin el tema de la comunicació associativa i d’altres d’interès per a entitats, consulteu el portal d’assessorament sobre formació de Xarxanet.
L’Ens de Comunicació, la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’historiador Max Cahner i la il·lustradora Pilarín Bayés, han estat guardonats amb el Premi Memòrial Francesc Candel 2014.
La sisena edició del Memòrial Francesc Candel, concedit per la Fundació Paco Candel, es van celebrar el dia 23 d’abril a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona. Els guardonats enguany han estat la il·lustradora Pilarín Bayès, en l’àmbit cultural, l’Ens de Comunicació Associativa, en l’àmbit de comunicació, la Federació d’Ateneus de Catalunya, en l`àmbit social i s’ha reconegut amb un guardó especial a títol postum, a l’escriptor Max Cahner.
L’Ens de Comunicació Associativa, recentment reconeguda com a entitat acreditada per la UNESCO, ha estat guardonat en pro d’una millor visualització de l’associacionisme i la cultura popular en el conjunt dels mitjans de comunicació.
La Federació d’Ateneus de Catalunya, ha estat guardonada en l’àmbit social en reconeixement a la tasca desenvolupada pel conjunt dels ateneus catalans durant el darrer segle i mig i, en concret, pel trentè aniversari de la Federació que va néixer en democràcia, immediatament després que Catalunya recobrés la seva principal institució de govern, la Generalitat.
Salvador Casals: «es vincula la tasca dels ateneus només a la cultura i s’oblida que molts d’ells van néixer amb una vocació social».
Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus, va agrair a la Fundació Paco Candel el reconeixement en l’àmbit social ja que moltes vegades «es vincula la tasca dels ateneus només a la cultura i s’oblida que molts d’ells, tal i com el seu nom indica, van néixer amb una vocació social i d’ajudar a les famílies com a fraternitats o socors mutus». Casals va afegir que «en aquest sentit els ateneus estem connectats amb en Francesc Candel que fa 50 anys va saber donar visibilitat a les problemàtiques socials i als nous catalans. Ara 50 anys després els ateneus tenim el repte de seguir visualitzant les actuals necessitats social i realitzant tasques de cohesió i integració social».
L'organització benèfica anglesa The Pilion Trust promou una iniciativa per demostrar que la població lamenta i condemna la pobresa i els que la provoquen però no té intenció d'actuar.
Et trobes al carrer i, de sobte, observes una persona que s'acosta amb dos cartells que criden "Fuck the Poor". Com reacciones?
L'organització benèfica The Pilion Trust ha posat en marxa una campanya per cridar l'atenció sobre la manca de consciencia social envers les persones amb problemes i demostrar que, tot i que la majoria de la població condemna i lamenta la pobresa, miren cap a una altra banda quan es tracta d'actuar.
El vídeo, que ha obtingut més de 400.000 visites a Youtube en menys de dos dies, mostra com bona part dels londinencs rebutjen i critiquen les declaracions ofensives contra els ciutadans més pobres. Però, quan l'home canvia Fuck The Poor per Help The Poor i demana donatius, els ciutadans l'ignoren.
The Pilion Trust és una entitat benèfica del Regne Unit destinada a ajudar als col·lectius més pobres i a conscienciar la població sobre aquesta problemàtica social.
El documental mostrarà experiències personals i col·lectives d'arreu d'Europa "que han demostrat que es pot conviure d'una manera més justa, humana i sostenible".
La cooperativa audiovisual La Antena prepara un documental que explicarà diferents experiències al voltant del model de l'Economia del Bé Comú. Per poder desenvolupar el projecte necessiten un pressupost de 60 mil euros, que volen aconseguir a través d'aportacions voluntàries de particulars i patrocinadors.
L'Economia del Bé Comú és un model econòmic alternatiu al capitalisme sorgit a Àustria fa uns anys i que cada cop compta amb més suport. El film pretén reflectir com ha sorgit aquesta proposta, com es desenvolupa i com s'implementa "en un procés orientat a la construcció d'una societat més equitativa, justa i responsable amb l'ésser humà i amb el medi ambient". Ho farà tot recollint experiències que promoure el bé comú com a valor fonamental en les relacions econòmiques, socials i mediambientals a Àustria, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Espanya.
És la història de persones, empreses i organitzacions de tot Europa que ja han iniciat un camí cap al canvi.
El documental es finançarà a través del crowdfunding. Les persones que facin una aportació econòmica seran considerades productores i els seus noms figuraran en els crèdits de la pel·lícula. També rebran un correu el dia de l'estrena amb un enllaç perquè puguin descarregar-se el documental. Les empreses i les organitzacions poden ser patrocinadores a través d'una aportació voluntària. El seu logotip figurarà en la pàgina d'inici en la secció de Patrocinadors i serà inclòs en els crèdits del documental. També rebran un correu amb l'enllaç per la la descàrrega.
Aquesta cooperativa sense ànim de lucre pretén aconseguir la sobirania en el camp de les telecomunicacions. De moment s'estan fent xerrades pel territori.
Quantes vegades heu intentat fer algun tràmit en qualsevol companyia de telèfons i us heu quedat amb la sensació què us estan prenent el pèl? Segurament moltes. I per no dir les multituds de vegades que us han trucat per oferir-vos ofertes i nous serveis. És aquest el servei que desitja la ciutadania? O és un altre?
Aquestes són algunes de les preguntes que possiblement s'han formulat els fundadors de Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre que pretén oferir un bon servei de telefonia i connexió a Internet. Aquesta nova cooperativa vol seguir l'estela de Som Energia, i ja s'estan fent les primeres xerrades pel territori. La idea ha nascut de la mà de Mercè Botella, Andreu Camprubí, la cooperativa EtiCom i l'empresa tecnològica Nubip. El seus principals objectius, són oferir els següents serveis:
Fins aquí tothom pot pensar que Som Connexió, ofereix lo mateix que els grans proveïdors de telecomunicacions. Però són molts els fets diferencials d'aquesta cooperativa. En l'aspecte tècnic, primer de tot cal destacar que Som Connexió vol crear una xarxa de fibra òptica pel territori de la mateix manera que s'ha creat la xarxa Guifi.net. Aquestes xarxes entren dins l'anomenat Xarxa de Comuns, que vol dir que és una xarxa oberta, lliure i neutral.
Un altre de les principals característiques, és que filosòficament estan acollits al paradigma de l'Economia del Bé Comú. Aquest paradigma comporta els següents valors:
Oferint els serveis esmentats i acollint-se al paradigma de l'Economia del Bé Comú, Som Connexió pretén arribar a la sobirania de les infraestructures i els serveis de telecomunicacions. Això traduït al llenguatge col·loquial vol dir, la democratització i humanització d'aquests serveis.
Si Som Connexió té l'èxit de Som Energia, aleshores s'acabaran les trucades intempestives amb ofertes enganyoses, el mal servei que ofereixen algunes empreses i la sensació generalitzada que t'estan prenent el pèl.
Font d'informació: Som Connexió
Aquesta nova cooperativa de consumidors oferirà serveis de telefonia i Internet adaptats a les necessitats dels seus socis i sòcies, els quals podran decidir on invertir els beneficis que es vagin generant.
Avançar cap a un model econòmic que promogui la justícia social, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i la construcció comunitària. Aquest és l'objectiu de la cooperativa de consumidors Eticom - Som connexió. Ho volen fer utilitzant els serveis de telecomunicacions "d'una manera més justa, democràtica, solidària i sostenible". Així, aquest projecte "proveirà de serveis de telefonia i Internet als socis i sòcies i crearà ocupació, en el marc d'un projecte de construcció cooperativa i d'economia social i solidària".
L'assemblea constituent de la cooperativa estava prevista per a l'1 de març, però s'ha traslladat al 22 del mateix mes. Fins llavors l'agenda dels impulsors d'Eticom - Som connexió està plena de presentacions arreu del territori català. La idea és donar a conèixer el projecte i aplegar 400 persones que vulguin ser sòcies fundadores de la cooperativa.
Ara com ara, estan programades les següents presentacions:
"És una alternativa comunitària des de la ciutadania que pot donar respostes a les necessitats reals que tenim i no allò que marquen els oligopolis", explica Óscar Rando, un dels impulsors d'Eticom - Som connexió. El funcionament d'aquest projecte serà com la de qualsevol altra operadora amb els mateixos serveis, però per poder contractar-la caldrà ser soci/sòcia de la cooperativa, aportant un capital inicial i únic de 100 euros.
Josu Martínez, un altre dels impulsors, assegura que poden oferir tots els serveis que ofereixen les altres operadores i "algun més". Així, explica que al principi començaran amb serveis "paquetitzats", però que esperen rebre feedback de les necessitats de cada soci i fer "vestits a mida".
La Fundació Pere Tarrés celebra el 18 de febrer una jornada on es reflexionarà sobre les obligacions i implicacions d’aquesta normativa a les entitats no lucratives.
La llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern que ha aprovat el govern estatal comporta una sèrie d’obligacions per a les organitzacions del tercer sector, en funció del seu nivell pressupostari i del finançament públic que rebin.
La Fundació Pere Tarrés organitza el 18 de febrer, a partir de les 9.30h a la seu de carrer Santaló 37, una jornada per conèixer en quina mesura afecta aquest nou marc regulador a les entitats i reflexionar sobre si la normativa ajudarà a avançar en la transparència i rendició de compte,
Durant l’acte, Joaquim Traiadú, soci director del sector públic del Bufet PWC a Catalunya, presentarà la llei des de l’òptica del tercer sector i diferents experts participaran a una taula rodona on s’abordarà l’impacte i oportunitats de la nova llei de transparència.
La jornada és gratuïta. Per assistir cal realitzar inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Programa
9.30h Benvinguda i presentació
10.00h Presentació de la llei de transparència, des de la perspectiva del tercer sector (rendició de comptes i eina per a la incidència política)
11.00h Pausa-descans
11.20h Taula Rodona sobre l’impacte i oportunitats de la nova llei de transparència en el sector:
Dins de la nova proposta formativa de Torre Jussana- Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona trobaràs claus per a la millora del funcionament.
Com optimitzar el dia a dia de l’entitat? Quins elements s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar i redactar les propostes? Quines vies de finançament poden ajudar al desenvolupament de noves accions? Quines obligacions fiscals s’han de tenir present?
Si vols tenir la resposta més adient a aquestes preguntes, Torre Jussana- Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona ha programat entre els mesos de gener i març disset propostes formatives adreçades a enfortir el teixit associatiu de la ciutat a través del treball dels quatre àmbits cabdals per a un correcte funcionament de l’organització: intenció, participació, acció i gestió.
Els cursos, totalment gratuïts, estan dirigits tant als responsables de les entitats com als tècnic i voluntaris que hi participen. A més a més, com a novetat, s’han inclòs diferents xerrades on es tractarà tot el que cal tenir present a l’hora de posar en marxa una nova associació.
Calendari de les formacions i inscripció a aquestes
Amb l'inici de l'any, entren en vigor algunes novetats en l'àmbit fiscal, com ara la modificació del Reglament de l'IVA i altres normes rellevants per a les entitats.
Els canvis més rellevants que poden afectar a les entitats no lucratives són els següents:
Aplicació de les exempcions de l'IVA en les ENL.
Es modifica el reglament de l'IVA per tal d'adaptar-lo als canvis que ja van entrar en vigor l'1 de gener de 2013 referents a les aplicacions de les exempcions en l'IVA aplicables a les entitats no lucratives.
Ampliació dels obligats a presentar el model 347 (operacions amb tercers).
Es modifiquen els obligats a presentar la declaració informativa d'operacions amb tercers, model 347.
Opció i aplicació de la regla de prorrata de l'IVA.
Respecte a la prorrata especial de l'IVA, d'aplicació voluntària, es modifica el termini d'opció per a la seva aplicació, que fins a la data actual s'havia de fer en el mes de desembre anterior a l'any en el qual es volia començar a aplicar, mitjançant la presentació d'una declaració censal, model 036.
Deducció de l'IVA en activitats de sectors diferenciats.
Una entitat ven o presta serveis en sectors diferenciats d'activitat quan les activitats econòmiques que fa pertanyen a grups diferents en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE).
Modificació en les bases de l'IVA causada per concurs de creditors.
Per a aquelles entitats que declarin IVA i es trobin amb un client que estigui en situació de concurs de creditors.
Modificació en les bases de l'IVA causada per altres casos insolvència.
Per a aquelles entitats que declarin IVA i es trobin amb un client que sigui insolvent, però que no estigui en situació de concurs de creditors cas.
Casos d'inversió del subjecte passiu de l'IVA.
S'han determinat nous supòsits d'inversió del subjecte passiu, és a dir, que qui fa la compra és l'obligat a ingressar i declarar l'IVA de l'operació. Aquests casos són, en la seva majoria, relatius a operacions immobiliàries i poc freqüents en entitats no lucratives.
Per a més informació consulteu el següent recurs.
De quina manera s'informa als mitjans sobre cooperació, pau i drets humans? Va canviar alguna cosa després de la catàstrofe d’Haití? Són alguns dels temes del Primer Seminari Catalunya DevReporter.
La tragèdia d’Haití, d’una gran magnitud, va tenir una cobertura informativa especialment llarga per part dels mitjans de comunicació, que van dedicar-hi molt temps i esforços. Després de la catàstrofe, va millorar la qualitat de la informació sobre cooperació, pau i drets humans? En vam aprendre alguna cosa?
La Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (FCONG) organitza el Primer Seminari Catalunya DevReporter per tractar aquestes i altres qüestions. Tindrà lloc el proper 16 de gener a les 6 de la tarda al Col·legi de Periodistes.
En primer lloc es farà una presentació dels principals resultats i les conclusions dels estudis "La cobertura de la catàstrofe humanitària d'Haití de TVE i TV3" (Informe CAC 2013) i "Discurs sobre cooperació i desenvolupaments als mitjans catalans" (FCONG 2013).
A continuació es farà un debat amb els periodistes Isabel Galí, redactora d'Informatius de TV3 i excorresponsal a l’Amèrica Llatina; Marc Vidal, cap d'Internacional del diari ARA i vocal de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Montse Martínez, redactora d'Internacional de El Periódico; i Nicolás Castellano, periodista de la Cadena SER. Moderarà el debat Iolanda Fresnillo, investigadora experta en Haití i responsable del projecte "Haití Altres terratrèmols".
El Projecte Rossinyol Barcelona de mentoria entre universitaris i infants participarà al Taller d'accions organitzat des d'Acord Ciutadà per millorar les oportunitats dels i les joves i adolescents.
Tres hores a la setmana, un o una voluntari/a universitari o universitària i un/una alumne/a d'un centre escolar públic català es troben per compartir part del seu temps lliure i de lleure emmarcats en el Projecte Rossinyol de mentoria.
Aquest curs, el Projecte Rossinyol Barcelona participarà al Taller d'Accions organitzat per Acord Ciutadà de Barcelona amb l'objectiu de compartir els projectes que s'estan duent a terme en l'àmbit d'adolescència i joventut i explorar noves vies d'actuació.
A nivell català, diverses universitats tenen aquest any conveni de col·laboració amb el projecte, impulsat per la Fundació Servei Solidari: la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Ramon Llull (URL), Universitat de Girona (UdG) i, com a nova incorporació, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La incorporació de la UPC aquest nou curs ha significat la creació de 14 noves parelles amb un perfil d'universitari i universitària diferent al que hi havia fins ara, que estava centrat en estudiants vinculats a la pedagogia, la psicologia o el treball social. Segons explica Inma Martín, coordinadora i tècnica del Projecte Rossinyol a Barcelona, "l'entrada d'estudiants amb un perfil més tècnic és molt positiva, ja que és una obertura de mires i de contacte amb noves realitats tant pels universitaris com pels infants".
El Projecte Rossinyol va engegar el nou curs el passat mes de novembre. A nivell barceloní, a més de la UPC, tres escoles s'han afegit també a la iniciativa. A més de l'increment de centres, ha augmentat el nombre de parelles –que ha passat de 24 a 38- també com a petició de les pròpies escoles que ja hi participaven, després de veure els grans beneficis que n'extreuen els infants.
Les parelles, formades per un/a menor (mentorat) i un/a estudiant universitari (mentor/a), estableixen una relació de respecte mutu i confiança molt propera a través d'una trobada setmanal en el seu temps lliure. Segons explica Inma Martín, "és un projecte en el qual hi guanyen les dues parts i els mentors en parlen des d'un punt de vista molt emocional". "Per als mentors esdevé una experiència molt transformadora derivada d'una relació molt estreta i propera amb els nens i nenes".
"La mentoria universitària fa créixer les aspiracions dels infants, la seva autoestima i l'emptenta per afrontar nous reptes", explica Inma Martín
Pel que fa als infants mentorats, compartir el seu temps amb estudiants universitaris els suposa, segons Inma Martín, "un benefici a nivell personal i de retruc escolar". "Creixen les seves aspiracions de cara al futur, també la seva autoestima i l'empenta per afrontar nous reptes i descobreixen i aprenen a gaudir de la ciutat on viuen, de barris que els podien resultar totalment desconeguts".
En aquest sentit hi prendrà part la participació del Projecte Rossinyol Barcelona en el Taller d'accions promogut per Acord ciutadà, amb el qual es busca treballar per una ciutat amb capacitat d'organització conjunta que avanci cap a una Barcelona més inclusiva. També i sobretot per als infants, adolescents i joves.
Recentment s’ha posat en funcionament una pàgina web permanent de col·laboració entre entitats socials de la ciutat de Barcelona i el voluntariat.
Des de fa uns mesos la Federació Catalana de Voluntariat Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han estat treballant conjuntament amb Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva per crear aquest nou espai web on la ciutadania pugui conèixer com col·laborar amb les entitats socials de Barcelona i on pugui consultar les demandes de voluntariat que les entitats hagin publicat.
La Borsa de voluntariat per una Barcelona Inclusiva és un dels projectes més emblemàtics d’aquesta iniciativa. Des de la Borsa, gestionada per la FCVS, es podran donar a conèixer aquelles necessitats de voluntariat en cada moment i, singularment, aquelles necessitats de col·laboració que es requereixin en moments puntuals per a determinades activitats o iniciatives concretes, com pot ser durant Nadal.
Aquesta iniciativa podrà ser útil per desenvolupar la tasca que les entitats fan diàriament per poder atendre més i millor aquella població vulnerable o en risc d’exclusió social, alhora que contribuirà a promoure el compromís cívic i la implicació ciutadana.
DIXIT Vic, acollirà el cicle de conferències ”L’economia solidària, una economia pensada per a les persones”.
Amb aquestes conferències, impulsades per la Càtedra de Serveis Socials de Catalunya, amb el suport del Departament de Benestar i Família, es vol donar a conèixer la economia social i solidaria
Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern. Es l'activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables.
Les conferències programades són les següents:
Data: 31 d'octubre de 2013 a les 17 h.
Lloc: Miquel Martí i Pol, 1 Vic
Inscripcions: Places limitades. Correu electrònic dixit.vic@uvic.cat o 93.881 55 24
La quarta edició del Festival Màgicus, organitzat pels Lluïsos de Gràcia, omplirà de màgia els carrer del barri de Gràcia durant el dies 18, 19 i 20 d’octubre.
El Màgicus, Festival de Màgia Jove de Barcelona, va néixer als Lluïsos de Gràcia fa quatre anys com a iniciativa de la companyia del jove Mag Oli que buscava un espai on poder realitzar els seus espectacles. El projecte es va gestar i es va presentar als Premis Ateneus, concretament a la categoria del Premi Jove, proposa! i en va resultar guanyador.
Aquest va ser el principi del que ja s’ha consolidat com el Festival de Màgia Jove de Barcelona que arriba una vegada més a Gràcia del divendres 18 al diumenge 20 d’octubre. Com ja es habitual inclourà el Concurs de joves mags amb la participació de 10 mags menors de 25 anys, la Gran Gala Nacional de Màgia que serà dissabte, tallers infantils de màgia que s’impartiran a Lluïsos de Gràcia i la Màgia als mercats que es podrà veure als mercats de La Llibertat, de l'Abaceria Central a Gràcia i de la Concepció i de Galvany a l'Eixample i Sant Gervasi.
Com a novetat enguany hi ha previstes conferències i taules rodones de màgia gràcies a un acord amb Àgora Màgica, que comptarà amb reconeguts mags i il·lusionistes, com Selvin, Luís Pardo, Enric Magoo, Marga Martí o Sergi Buka, que explicaran les seves experiències.
Podeu trobar tota la programació i els horaris al web del festival Màgicus o al web de Lluïsos de Gràcia.
Notícies relacionades: El Màgicus encanta Gràcia (2012)
Amb 1.100 milions d'usuaris actius al mes, Facebook segueix sent la xarxa social número 1. Si la teva entitat hi vol ser, l'ideal serà fer-ho en el marc d'una estratègia de comunicació definida i amb uns objectius clars.
Abans de començar a crear comptes a les diferents xarxes socials és important reflexionar sobre en quines vols tenir presència com a entitat i per què, així com fer una previsió de quantes persones, temps i esforços hi vols dedicar. També és interessant establir els objectius que es volen assolir a través d'aquest canal de comunicació. Preparar una petita estratègia abans de començar t'ajudarà a tenir més clar què busques a Facebook i a les altres plataformes i a avaluar els resultats.
Algunes entitats es van crear un perfil personal al Facebook quan només hi havia aquesta possibilitat, però després va sorgir la pàgina d'admiradors, un nou tipus de perfil que encaixa perfectament amb les entitats, ja que es va crear específicament per empreses, entitats o campanyes.
Ara doncs, el més adient és que les entitats comptessin amb una pàgina d'admiradors. En aquest cas, no tindran "amics" a la xarxa social, sinó que qualsevol persona que faci clic a "M'agrada" a la pàgina serà "admiradora" de l'entitat i veurà les informacions que publiqui a la pàgina.
Si encara no heu fet aquest canvi, en aquest recurs de xarxanet.org pots trobaràs una guia per fer-ho.
Què publicaràs i quan? Els experts recomanen planificar la publicació de diferents tipus de continguts, tot establint les freqüències i horaris.
Vols saber quin tipus de continguts aconsegueixen més "M'agrada" i comentaris i són més compartints pels usuaris de Facebook? Aquesta infografia, basada en l'anàlisi de 1.300 milions de continguts publicats a la plataforma, afirma que les fotografies són les que aconsegueixen més visibilitat, seguides per les actualitzacions d'estat, vídeos i enllaços.
No hi ha un acord sobre la millor hora per publicar continguts al Facebook. Cada entitat haurà d'anar provant i treure les seves pròpies conclusions. Amb la freqüència passa una cosa semblant, però, en principi, publicar una o dues vegades al dia, màxim tres, hauria de ser suficient per no aclaparar els seguidors.
Incloure l'enllaç de la pàgina de Facebook a la plana web de l'entitat, a la signatura dels correus i a les comunicacions que fa l'entitat pot ser una manera d'anar incrementant els "admiradors" de Facebook.
En canvi, l'objectiu no ha de ser aconseguir que facin "M'agrada" a la pàgina, sinó fer que aquesta sigui un canal de comunicació obert amb la base social. Per tant, cal establir una comunicació amb els "seguidors", donar sempre resposta als seus comentaris i fer que trobin un valor afegit al fet de seguir-vos al Facebook.
Si fas servir una xarxa social és important conèixer totes les possibilitats que t'ofereix. De tant en tant van creant noves funcionalitats, per tant, va bé estar al dia.
Aquest article (en anglès), per exemple, explica quatre funcionalitats de Facebook que poden ser útils per a entitats sense afany de lucre i que potser no coneixes. També pots consultar aquest altre, que està en castellà i que explica algunes altres opcions: ¿Por qué Facebook es Genial para las Organizaciones Sin Fines De Lucro?.
La fundació Contes pel món obre les portes d’una Escola d’estiu que, de l’1 al 24 de juliol, en diferents dies i horaris, abordarà els contes des de tots els vessants (la narració, la lectura i l’escriptura) amb formacions per a adults i famílies.
Moltes són les qualitats dels contes: contribueixen al desenvolupament infantil i, especialment si són contes populars, afavoreixen el descobriment de l’univers simbòlic d’una comunitat, propicien el diàleg intergeneracional i intercultural i transmeten els valors universals de la pau.
En aquest sentit, les línies estratègies del projecte de la fundació Contes pel món són, entre altres, promoure i facilitar la narració i la lectura de contes i fer que aquests juguin un paper dinamitzador i cohesionador social, intercultural i intergeneracional.
Per això, aprofitant que arriba el bon temps, l’entitat obre les portes d’una Escola d’estiu que vol abordar els contes des de tots els vessants: la narració, la lectura i també l’escriptura.
De l’1 al 24 de juliol, en diferents dies i horaris, Contes pel món ofereix a la seva seu social (c/ Llibertat 47, baixos 2a, Barcelona) diversos tallers d’un o dos dies a la setmana que, segons el cas, s’adrecen a joves i adults o bé a famílies i que proposen un aprenentatge en grups reduïts, amb pràctica compartida, exercicis individuals i atenció personalitzada per part dels formadors.
En concret, es tracta de les següents formacions:
Per a consultes i inscripcions, cal trucar al 93.476.55.66 (de 10 a 14h) o escriure a info@contespelmon.org.
Les places de tots els tallers són limitades. Si no s’arriba al mínim d’inscripcions requerit per a realitzar-los, Contes pel món es reserva el dret a anul·lar les formacions.
El Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de les professions de l’esport. Els canvis legislatius permetran als professionals incorporar-se legalment a la via laboral i accedir al Registre Oficial de Professionals de l’Esport.
La Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, va sorgir amb la intenció de regular el col·lectiu de persones que treballaven dins l’àmbit de l’esport i les entitats esportives, i unificar criteris en allò referent a les professions i als requisits o titulacions necessàries per accedir a qualsevol de les classificacions professionals que es detallen a la llei.
En la mateixa llei també es preveia un termini màxim per tal que els diferents professionals de l’esport s’adaptessin als nous criteris i donessin compliment als requisits establerts per la normativa vigent per poder continuar en l’exercici de la seva professió. En cas contrari, es preveien importants sancions per als professionals que no s’adaptessin a la Llei.
Atesa les complexitats amb que s’han trobat els professionals alhora de fer les adaptacions necessàries que preveía la llei de les professions de l’esport es va aprovar el Decret Llei 6/2012, de 27 de desembre per mantenir en suspens fins l’1 de gener de 2015, l’aplicació de les sancions previstes.
L’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de les professions de l’esport té com objectiu el poder actualitzar-la i solucionar situacions i problemes derivats de la seva aplicació que han impedit que molts professionals adaptessin l’exercici de la seva professió als mandats legals, a banda de resoldre algun buit legat, permeten l’accés dels professionals al Registre Oficial de Professions de l’Esport.
Un dels problemes que queden resolts en l’avantprojecte de llei és l’acreditació de la formació per a l’exercici de les professions que recull la normativa, mitjançant títols, incloses les titulacions obtingudes en Estats membres de la Unió Europa, i certificats.
L’Avantprojecte de llei també vol resoldre la situació d’alguns professionals que treballen com entrenadors de modalitats esportives reconegudes pel Consell Català de l’Esport, però no previstes pel Consejo Superior de Deportes, òrgan competent per decidir que es considera o no modalitat esportiva. I d’aquells professionals de modalitats reconegudes, però on el “Consejo” no ha regulat el pla formatiu i per tant des de Catalunya no es pot desenvolupar la formació.
Finalment, la modificació del text legal també insta l’Administració a oferir una oferta formativa específica a través de l’Escola Catalana de l’Esport al col·lectiu de professionals que realitzen activitats físiques i esportives per a infants i joves, ja que fins ara era un col·lectiu que quedava fora de la Llei.
Les finances ètiques no han deixat de créixer durant el 2012, situant el volum d'estalvi ètic per sobre dels 915 milions d'euros a l'estat espanyol. Així ho van explicar a la presentació de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica 2013.
El passat dijous, 9 de maig, es va donar el tret de sortida a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica amb una roda de premsa. Un total de 31 municipis catalans participen enguany en aquesta iniciativa, que reivindica que sí existeixen alternatives a la crisi, com ara, el comerç just, la banca ètica i l'economia solidària.
A la roda de premsa, es van donar a conèixer les dades del Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques 2012, elaborat per l'Observatori de les Finances Ètiques, promogut per FETS (Finançament Ètic i Solidari): La banca ètica ha crescut durant l'any 2012 un 60% en estalvi i un 20% en préstecs, i compta ja amb 100.000 persones usuàries a nivell estatal.
Les xifres d'estalvi gestionat per les entitats de finances ètiques no han deixat de créixer de forma molt significativa, a taxes molt properes al 60%, situant el volum d'estalvi ètic per sobre dels 915 milions d'euros. Els préstecs, tot i que no han tingut una evolució tan notable, també han tingut un creixement significatiu, al voltant del 20% i s'han situat per sobre dels 700 milions d'euros.
La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals, una altra forma d’estalviar i invertir que prioritza l’obtenció d’un triple benefici social, ambiental i econòmic.
El comerç just és l'altre protagonista de la festa. Les vendes de productes de comerç just en tot món superen avui dia els 5.500 milions d'euros. Això es tradueix en impactes decisius sobre 2,5 milions de productores i productors a més de 70 països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.
Aquesta festa ha arribat a molts municipis durant el cap de setmana de l'11 i 12 de maig, tot coincidint amb el Dia Mundial del Comerç Just (11 de maig), però això no ha fet més que començar. Durant els propers dies i fins a mitjans de juny, diferents municipis acolliran la festa. En aquest mapa pots consultar les dates i llocs on arribarà:
Maig serà, doncs, el mes del comerç just i la banca ètica a Catalunya. Les entitats que organitzen la festa, SETEM, Alternativa3, Fiare, FETS, Intermón Oxfam, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària, et conviden a participar-hi per tal de conèixer alternatives possibles a la crisi.
El Parlament de Catalunya sol·licitarà al Govern central que eximeixi els serveis de menjadors escolars i altres serveis educatius fora de l’horari lectiu de l’aplicació del 21% d’IVA.
El passat 18 d’abril el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució amb el suport de tots el partits, excepte el Partit Popular i Ciutadans, per demanar al Govern central que eximeixi d’IVA els serveis escolars com ara el menjador i les activitats extraescolars.
A Catalunya, la Generalitat té fixat un preu màxim de servei de menjador de 6,20 euros diaris, i algunes AMPA de centres escolars ja han denunciat que el fet d’aplicar el 21% d’IVA suposaria que haurien d’assumir l’encariment de l’impost.
Per la seva banda, les empreses i entitats no lucratives que donen serveis a les escoles asseguren que no poden fer-se càrrec de la pujada de l’impost i que, per tant, aquest encariment suposaria reduir la qualitat del servei i l’acomiadament de personal.
Els grups parlamentaris catalans insten al Govern de l’Estat a:
Cada cop són més els productors i distrubïdors que aposten pel comerç just. Us oferim una breu guia amb 7 propostes per comprar i consumir aquest tipus de productes.
A dos mesos del Dia Internacional del Comerç Just, l'11 de maig, la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica ja escalfa motors. Una nova imatge que reivindica l'existència d'alternatives davant la situació actual i la crida a entitats perquè acullin la festa al seu municipi són els primers passos de la 14a edició de la festa.
Sota el lema "Prou. Sí que hi ha alternatives", Setem, Alternativa 3, Fiare, FETS, Intermón Oxfam, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària impulsen la 14a edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Tot i el complicat panorama actual, volen destacar la capacitat de les persones de crear iniciatives i models que posen a l'ésser humà, el medi ambient i el respecte per la democràcia en el centre de l'activitat econòmica.
La festa busca connectar amb el latent sentiment d'indignació i animar a la ciutadania a sortir al carrer, a descobrir les alternatives i a celebrar-les. Alternatives com el Comerç Just, que proposa una relació comercial justa per a totes les parts que entren en joc, la banca ètica, que permet que els nostres estalvis s’inverteixin en projectes que beneficiaran la societat, o l'economia solidària, conformada per multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses capitalistes.
Les entitats que vulguin fer-se càrrec de portar la festa als seu barri o municipi ja es poden adherir-hi emplenant aquest formulari, tot indicant la data i les activitats previstes. Si mai has organitzat la festa abans o tens consultes, idees… et pots posar en contacte amb '’equip de coordinació escrivint a coordinacio[arrova]festacj.org o a través del telèfon 650553684.
