Malgrat ser llengua cooficial a l’Estat espanyol, el català segueix sense rebre cap reconeixement legal. Així ho evidencia l’InformeCAT 2013, elaborat per la Plataforma per la Llengua. En concret, l’estudi estima que 40.000 catalanoparlants de diferents zones d’Espanya, com la Franja o el Carxe a Múrcia, no tenen reconeguda la seva llengua.
A més de les dificultats de territoris amb un percentatge representatiu de població de parla catalana, l’InformeCAT explica d’altres exemples que dificulten el procés de normalització de la llengua a Espanya i al món: “per exemple, el passaport espanyol inclou 23 llengües diferents, però no el català. D'altra banda, el català continua sense ser llengua oficial d'Estat ni de la Unió Europea, tot i que el parlen habitualment uns 6 milions de persones, una xifra molt superior a moltes llengües, com l'irlandès”.
Segons l’estudi, el català és una llengua “en expansió” i registra un “creixement sostingut”. Segueix sent la 7a llengua més emprada d’Europa i la que té més capacitat d’atracció comparat amb els idiomes de dimensions similars. A més, entre els castellanoparlants que resideixen a Catalunya, un 10% d’aquests acaben adoptant el català com a llengua principal.
Malgrat aquesta bona salut, l’informe detecta importants mancances. Al País Valencià, el 60% dels centres de preescolar no ofereixen ensenyament en català, i 126.000 alumnes d'infantil i primària no han pogut estudiar en català aquest any, tot i haver-ho sol·licitat. En el cas de les Balears, malgrat la política lingüística del Govern en detriment del català, la demanda segueix sent elevada: un 93% de les famílies la trien com a preferent per als seus fills.
Pel que fa el sector cultural, segons l’estudi, la presència de la llengua a les cartelleres és “molt minsa”. La Plataforma per la Llengua estima que només un 3% de les pel·lícules que s'estrenen a Catalunya tenen còpia en català, de les quals només el 15% s'acaba projectant en aquest idioma, ja que molts distribuïdors trien la versió castellana.
Les principals conclusions que es poden extreure de l’InformeCAT 2012, fet per Plataforma per la Llengua, són que la llengua catalana no és una llengua minoritària sinó mitjana, comparada amb la resta de llengües europees, i que té una bona presència en els diferents àmbits d’ús lingüístic de la societat. La nostra és una llengua vital i en evolució i expansió constant. La parlen prop de 10 milions de persones, i l’entenen gairebé tots els habitants del seu domini lingüístic.
Un àmbit que gaudeix d’una alta presència del català és el de les noves tecnologies i la comunicació web. En aquest sentit, 6 dels 10 webs més visitats del món ja tenen versió en català, i un 60% dels principals webs culturals i empresarials de Catalunya són en català.
Pel que fa als mitjans de comunicació, es calcula que uns 3 milions i mig de telespectadors veuen televisió en català habitualment i que aproximadament 1 milió de persones llegeixen premsa en català. També ens mostra l’InformeCAT que el català està en el lloc 22 de les llengües més traduïdes del món, d’un total de 7.000 llengues que existeixen al planeta.
També es consolida el català com a llengua d’acollida ja que la meitat de la població catalana provinent d’altres països la parla.
Però no tot són bones notícies. L’InformeCAT també evidencía que en alguns àmbits l’ús del català és encara molt baix. Només un 3% de les pel·lícules que es projecten a les sales catalanes es pot visionar en català, ja sigui doblada o subtitulada, només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català i només un 14% de les sentències es dicta en català. També hi ha encara una assignatura pendent amb l’etiquetatge en català, ja que dels 30 productes més venuts a Catalunya només un està etiquetat en català, entre d’altres llengües.
Des de la Plataforma per la Llengua es fa una “crida a la participació activa de la societat civil en el desenvolupament i creixement de la nostra llengua”.
Voleu veure l’espot de la darrera campanya de la Plataforma per la Llengua?
Aqui el teniu, sorprenent i directe.
