Amb aquest títol, ESADE ha organitzat una trobada per intentar trobar solucions a la problemàtica actual de moltes ONG, deguda a la difícil situació econòmica, i mirar d'encarar el futur amb noves propostes
La difícil situació econòmica que pateix el país, les retallades en les subvencions practicades per les administracions públiques en el tercer sector i la pèrdua de capacitat de mobilització de les ONG espanyoles en front d’altres plataformes, ha impulsat ESADE, a través del seu Institut d'Innovació Social, amb col·laboració de la Fundació PwC, a programar per al proper dilluns 15 d'abril la conferència 'Com evolucionarà el rol de les ONG?'
Amb aquesta trobada es vol treballar el paper de les ONG en els propers anys i com aconseguir que tinguin més impacte social en un context cada cop més canviant. Altres qüestions que es plantejaran són saber què requeriran per ser catalitzadores de les causes socials i cap a on va la capacitat d’innovació de les ONG.
Per aprofundir en aquests punts, comptaran amb un convidat especial, Jeremy Hobbs, director executiu d'Oxfam International, i amb el contrapunt de Miquel de Paladella, director de Social Innovation for Communities (SIC) i Ignasi Carreras, director de l' Institut d’Innovació Social d’ESADE.
La conferència tindrà lloc el dilluns 15 d'abril de 19:00h a 20:30h, a la seu de ESADE FORUM, Av. Pedralbes, 60, de Barcelona. És oberta al públic en general i, donat que les places són limitades, cal confirmar l'assistència fent clic aquí.
L'informe contempla tendències concretes (com l'energia solar domèstica, les bicicletes o cotxes compartits, les cooperatives de consum, l'agricultura urbana i la de proximitat, els comptadors "intel·ligents" de subministraments domèstics), o més genèriques com polítiques de sostenibilitat a ciutats i viles. Aquestes tendències, entre altres, tenen una lenta però progressiva implantació. També la tenen actituds de consum, que tendeixen a la durabilitat, la qualitat i la implicació social, inclòs el comerç just.
L'informe assenyala que "som bàsicament insostenibles, però hi ha tendències a la sostenibilitat que es poden potenciar"
Són tendències encara minoritàries i no generalitzades, ja que seguim sent majoritàriament insostenibles, i hi ha sobreproducció, sobreconsum i hàbits de vida no saludables, indica l'informe.
Però aquesta iniciativa també ens parla del gran potencial futur d'estils de vida sostenibles. Les percepcions de que “tenir més” comporta més qualitat de vida, i la de que ser sostenible comporta un cost afegit, si bé encara molt implantades, poden canviar i ho estan fent poc a poc. Els reptes pel canvi no només apunten a la millora del medi ambient, sinó també a la qualitat de vida dels individus.
Sobre l'informe “Sustainable Lifestyles: Today’s Facts and Tomorrow’s Trends” (Estils de vida sostenibles: fets actuals i tendències de futur)
Les qüestions que es planteja el projecte, que té finançament de la Comissió Europea, són aquestes:
L'informe també dóna pautes per respondre. Indica que a nivell individual s'ha de ser més conscient de les implicacions socials, econòmiques i ambientals de les pròpies decisions, un primer pas per canviar comportaments, però no hi ha una recepta màgica per motivar a fer-ho des de les polítiques i estratègies nacionals. Aquestes polítiques i estratègies institucionals haurien de facilitar, assenyala l'informe, aquests estils de vida més sostenibles, amb infraestructures i campanyes dirigides a col·lectius específics.
Sobre la xarxa promotora de l'informe, SPREAD Estils de Vida Sostenibles 2050
És un projecte de plataforma social europea que es va iniciar el gener de 2011, i es planteja com a termini el desembre 2012. En formen part diversos agents socials que participen en el desenvolupament d'estils de vida sostenibles per la societat europea del 2050. Vol ser un full de ruta per responsables a tots els nivells -administracions, empreses, recerca i societat civil-, sobre la capacitació en estils de vida sostenibles en la societat europea.
Són sòcies del projecte organitzacions de Finlàndia, Països Baixos, Itàlia, Suècia, Hongria, Espanya, Bèlgica i França, amb finançament de la Comissió Europea. L'organització que representa Espanya té seu a Barcelona, i és l'Ecoinstitut Barcelona (ECOI). El projecte SPREAD disposa de dos webs, una sobre el projecte i una altra de la comunitat de treball en xarxa, a la que us podeu afegir.
Amb el suport de Fundació “la Caixa”, l’Instiut d’Innovació Social d’ESADE va presentar el passat mes d’octubre l’estudi La evolución de la profesionalización en las ONG, d'Ignasi Carreras i Maria Sureda.
L’estudi La evolución de la profesionalización en las ONG parteix d’una sèrie d’entrevistes a experts i professionals del Tercer Sector i de més de 200 enquestes contestades per persones relacionades amb el món no lucratiu.
L’objectiu del document és el de conèixer com han evolucionat les entitats no lucratives durant les darreres dècades pel que fa a la gestió.
Més del 90% de les persones enquestades consideren que les entitats han experimentat millores en la seva professionalització: un terç creu que han millorat molt mentre que un 60% entén que s’ha avançat "una mica". No obstant això, un 5% considera que el sector s’ha estancat i no ha evolucionat en aquest sentit.
Segons els resultats de les enquestes, els elements més importants que tenen a veure amb la professionalització de les entitats són l’estratègia i la rendició de comptes.
Quant als elements que han experimentat una millora més destacable en els darrers anys, les persones enquestades entenen que són aquells que tenen a veure amb les àrees següents:
