Des de 2010 hi ha hagut 80.000 desnonaments als Països Catalans, un 80% dels quals han afectat menors d’edat que han hagut de deixar casa seva. Per treballar aquesta problemàtica amb els infants i joves, el cau d’Igualada ha elaborat recursos pedagògics orientats a diferents grups d’edat.
Com explicar a nens de 6 anys què suposa per a una família quedar-se sense casa? Com conscienciar del dret a l’habitatge un grup de preadolescents? Partint del conte d’“Els tres porquets”, del joc de les cadires o del documental “La plataforma”, els i les caps de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar – Maria Antònia Salvà, d’Igualada, han treballat el tema amb els seus infants i joves i han elaborat recursos pedagògics que ara posen a disposició de tothom.
El consell de caps del cau d'Igualada va decidir posicionar-se contra els desnonaments i treballar el tema amb els infants i joves. Per aquest motiu, totes les persones que formen el cau, des de les més petites a les més grans, van interessar-se i acostar-se a aquest problema, realitzant amb totes les unitats una dinàmica revindicativa a la ciutat.
Podeu trobar el contingut de les dinàmiques i la manera com van treballar el tema amb cada unitat al Rebost, el recull de recursos educatius i pedagògics de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
La Universitat Autònoma de Barcelona ha decidit investir doctor “honoris causa” Jordi Porta, president d'Unescocat, expresident d'Òmnium Cultural i de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i exdirector de la Fundació Jaume Bofill. Filòsof de formació, Porta ha fet aportacions significatives a les ciències socials i ha estat vinculat a multitud d’organitzacions de la societat civil.
El Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona ha decidit, a proposta de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, investir Jordi Porta i Ribalta doctor “honoris causa” el proper 20 de febrer. Amb una llarga trajectòria dins de les entitats i organitzacions de la societat civil, Porta és president d'Unescocat des de 2010, expresident d'Òmnium Cultural (2002-2010) i de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i exdirector de la Fundació Jaume Bofill (1971-2001), entre d’altres. Va ser guardonat el 2010 amb la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Porta (Barcelona, 1936) es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona i va realitzar els seus estudis de postgrau a la Université de Paris Ouest - Nanterre. Des de la direcció de la Fundació Jaume Bofill va donar un suport intens a la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, i la col·laboració de Porta amb aquesta universitat va continuar amb la seva incorporació al Consell Social (1992-1998) i amb el seu nomenament com a Síndic de Greuges (2000-2009). La seva aportació ha estat especialment destacada en el camp de les ciències socials, sobretot a les ciències polítiques i la sociologia.
En la seva trajectòria destaca la vinculació amb l’escoltisme i el guiatge al nostre país. Porta va ser comissari general (president) de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya durant l’època franquista, primer president de la Federació Catalana d’Escoltisme i patró de la Fundació Josep Sans. Per conèixer millor Jordi Porta us recomanem aquesta entrevista publicada originalment a El Correu, la revista de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, la tardor del 2011.
Porta ha presidit altres entitats, com la Fundació Enciclopèdia Catalana, la Coordinadora Catalana de Fundacions o la Plataforma Cristianisme Segle XXI, i ha estat membre dels consells editorials del diari Avui i d'Edicions 62. Entre les seves obres publicades, destaquen Anys de referència (1997) i El català, ara o mai (2005).
L’etnomusicòleg vigatà Jaume Ayats ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular 2012, que anualment atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya, “pel rigor i l’excel·lència del seu treball en la recerca i la divulgació de la música popular”.
Ayats, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en la influència de la música en les societats contemporànies i, concretament, a Catalunya. Entre d’altres, ha publicat ‘Explica’m una cançó’, una obra per donar a conèixer l’origen i el significat de les cançons tradicionals catalanes, i ‘Córrer la sardana. Balls, joves i conflictes’, que narra l’evolució de la sardana, inicialment un ball de moda popularitzat entre els joves de l’Empordà fins esdevenir la dansa nacional de Catalunya.
En els darrers anys, Ayats també ha escrit ‘Cantar a la fàbrica, cantar al coro. Els cors obrers a la conca mitjana del Ter’ i ‘Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional’, un estudi sobre la trajectòria històrica de l’himne català. També ha comissariat l’exposició ‘Veus de la Mediterrània’ i és coautor del documental ‘Veus i sons de la Mediterrània’.
Els Premis Nacionals de Cultura són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya i s'atorguen cada any a persones o organitzacions que hagin excel·lit en cadascuna de les àrees culturals representades en les diferents categories durant l'any anterior.
