Medicus Mundi Catalunya organitza la jornada gratuïta "Atenció Primària de Salut i Cooperació: una utopia?", que té lloc el 7 de juny a Barcelona. Medicus Mundi celebra el 2013 els 50 anys d'existència.
El 2013 Medicus Mundi celebra els 50 anys d’existència a l’Estat espanyol, des de que el 1963 un grup de metges, infermeres i farmacèutics van fundar l’organització a Barcelona, i ha preparat diferents actes per celebrar-ho, entre ells aquesta jornada.
La seva filosofia d'actuació es basa en la concepció de la salut com un dret humà que s'ha de garantir per a totes les persones, i en la priorització de l'Atenció Primària de Salut (APS) com l'estratègia més efectiva i eficient per fer realitat aquest dret.
Medicus Mundi va participar en la Conferència d'Alma Ata de 1978, la declaració de la qual va establir els principis de l'APS i es va resumir en l'eslògan d'aconseguir la “salut per a tots l'any 2000”. Des de llavors, Medicus Mundi ha estat testimoni, expliquen, dels “interessos i successos que van fer naufragar els propòsits d'Alma Ata i del rumb que, per altres vies, van prendre les polítiques de salut global”.
Des de 2010 hi ha hagut 80.000 desnonaments als Països Catalans, un 80% dels quals han afectat menors d’edat que han hagut de deixar casa seva. Per treballar aquesta problemàtica amb els infants i joves, el cau d’Igualada ha elaborat recursos pedagògics orientats a diferents grups d’edat.
Com explicar a nens de 6 anys què suposa per a una família quedar-se sense casa? Com conscienciar del dret a l’habitatge un grup de preadolescents? Partint del conte d’“Els tres porquets”, del joc de les cadires o del documental “La plataforma”, els i les caps de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar – Maria Antònia Salvà, d’Igualada, han treballat el tema amb els seus infants i joves i han elaborat recursos pedagògics que ara posen a disposició de tothom.
El consell de caps del cau d'Igualada va decidir posicionar-se contra els desnonaments i treballar el tema amb els infants i joves. Per aquest motiu, totes les persones que formen el cau, des de les més petites a les més grans, van interessar-se i acostar-se a aquest problema, realitzant amb totes les unitats una dinàmica revindicativa a la ciutat.
Podeu trobar el contingut de les dinàmiques i la manera com van treballar el tema amb cada unitat al Rebost, el recull de recursos educatius i pedagògics de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Aquests talls de veu corresponen al número 0, primer disc que la discogràfica EDIGSA va publicar l’any 1962.
Després de la seva mort, el món acadèmic i universitari ha menystingut l’aportació de Sagarra a la literatura catalana de manera injusta. El gran mèrit de Sagarra és que va saber combinar com ningú una vastíssima cultura (alta cultura) i la tradició popular. Sagarra és la llengua elaborada, treballada, i que té el dring de la genuïnitat. Sagarra és un autor que, com Verdaguer o Joaquim Ruyra, sap parar l’orella i és capaç de captar els registres populars, de la llengua genuïna, en estat pur, sense les interferències de les altres llengües que ens malmeten la parla.
La musicalitat de la llengua de Sagarra és innata i la riquesa lèxica i expressiva és gegantina. I aquesta autenticitat ha lligat la seva obra poètica i dramatúrgica amb el poble, que el va encimbellar en el seu moment i que després, quan va deixar de ser considerat dels anys seixanta ençà per les patums intel·lectuals del país, li va continuar reconeixent l’estima a través de les companyies de teatre amateur que s’escampen per tot el territori. Fer una obra de Sagarra era, i és, un reclam per al públic i un goig per als actors.
Definitivament cal aprofitar aquest cinquantenari de la mort de Josep M. de Sagarra per a recuperar aquesta gran figura literària de la cultura catalana que el teixit associatiu del nostre teatre amateur mai no ha oblidat.
La Junta Directiva del FC Barcelona acaba d'anunciar l'aprovació d'un Codi Ètic que busca "l'excel•lència en la gestió, dotant-la de transparència i honestedat". S'ha aprovat amb el suficient consens? Tracta els temes necessaris? Els mecanismes de seguiment i control són els adequats? Josep Maria Canyelles fa una anàlisi de l'adopció d'aquest Codi Ètic al bloc de xarxanet.org.
Demà, dimarts 10 de novembre, la Fundació Marianao organitza les Jornades Locals de Gestió Multicultural. Hem parlat amb un dels experts que hi participarà, en Xavier Torrens, perquè ens expliqui què és la gestió multicultural.
A Catalunya, avui dia, hi ha ciutadans/es que pertanyen a una majoria cultural, ciutadans/es que pertanyen a minories cultural i nous habitants que estan arribant. Som, per tant, una societat multicultural, que necessita una política de gestió multicultural. Les Jornades Locals de Gestió Multicultural, organitzades per la Fundació Marianao i que tindran lloc a Sant Boi de Llobregat el 10 de novembre, volen contribuir a aproximar la realitat multicultural a la ciutadania, aportant visions i lectures diverses: la mirada des dels ens locals, la visió des dels moviments socials i, especialment, la visió dels protagonistes: les persones immigrades que han decidit convertir-se en ciutadans i ciutadanes catalans.
Experts en gestió multicultural i diversos representants d'entitats sense afany de lucre participaran en aquestes jornades aportant la seva visió. Entre d'altres, hi serà en Xavier Torrens, sociòleg i professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona. Per tal de donar a conèixer què és la gestió multicultural i què s'està fent a Catalunya en aquesta línia, Xavier Torrens ha respost unes preguntes per a xarxanet.org:
Què és la Gestió Multicultural?
La gestió multicultural és un tipus específic de gestió de la diversitat, adreçada a les minories culturals i els i les immigrants. Concretament, és la gestió que té cura de la diversitat cultural, religiosa, de color de pell, de pertinença ètnica i d'origen nacional.
A tall d'exemple, si et dediques a fer selecció de personal, procuraràs que la teva organització reflecteixi la composició multicultural de la societat, de la mateixa que quan es fa gestió de gènere es busca la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. O bé si ets cuiner i prepares el menú escolar, de la mateixa manera que es fa gestió de la diversitat per motius de salut, com ara pels celíacs i diabètics, també faràs gestió multicultural de la gastronomia, cuinant menjars tradicionals catalans i, a més a més, de l'Equador, el Marroc o la Xina, en funció dels nens i nenes del cole o l'insti.
La gestió multicultural es pot fer des de la gestió pública (administracions públiques), la gestió privada (empreses privades) i també la gestió social (les ONG i altres entitats de la societat civil).
Quines iniciatives s'estan portant a terme a Catalunya en aquesta línia?
D'entrada, a Catalunya des de fa anys s'està treballant força des dels ajuntaments, les associacions i les empreses amb la presència d'immigrants i minories culturals. Els immigrants i les minories culturals són usuaris dels serveis, com la resta de catalans. Ara bé, que hi siguin presents no significa automàticament que siguin iniciatives de gestió multicultural. La gestió multicultural implica incorporar el pluralisme i, per tant, deixar de tractar a tothom de forma idèntica o homogènia.
Dit això, podem dir que hi ha molts projectes que treballen amb immigrants però són menys les iniciatives que de debò fan una gestió pròpiament multicultural. Una de les limitacions que tenim és la formació, doncs en general és una formació que fou força positiva els anys 80's i 90's però que ja està una mica desfassada. Cal fer innovació en la formació multicultural, incorporant factors de capacitació habituals a Canadà, Amèrica, Austràlia o Suècia.
Explica'ns el projecte de la Confavc.
La Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) té un projecte pioner a Catalunya que es basa en dos grans pilars. Primer, el curs de "Gestió Multicultural i Intervenció en Immigració", que ja compta amb 16 edicions, i ofereix formació avançada i de qualitat. Segon, la creació dels GIM arreu del país.
Un GIM és un Grup d'Interacció Multicultural. N'hi ha a Sabadell, Sagrada Família i Sants (Barcelona), Viladecans, Sant Just Desvern i d'altres indrets que progressivament se n'estan creant. El GIM actua en el barri i fa gestió multicultural a partir de la seva gent, que són veïnes i veïns de diferents cultures, religions i orígens nacionals. El GIM és un pas endavant cap a la cohesió social dels barris multiculturals de Catalunya.
Per què ens recomanaries assistir a les Jornades locals de Gestió Multicultural de Sant Boi?
La Fundació Marianao de Sant Boi organitza unes jornades a les quals m'han convidat a oferir una conferència i, en elles, desglossaré factors d'innovació en la gestió multicultural. Són unes jornades en les quals participa el Secretari per a la Immigració de la Generalitat i l'Alcalde de Sant Boi, juntament amb diverses entitats motivades en millorar la seva tasca quotidiana en aquest nou món multicultural en què vivim.
Recomana'ns una lectura obligatòria per a qualsevol persona que s'interessi per la Gestió Multicultural.
Allò que més recomanaria és llegir en anglès llibres de "Multicultural Management", perquè és la manera d'assolir una formació més avançada en aquestes temàtiques. Si fossin llibres traduïts, llavors en destacaria per als que vulguin una lectura complexa, "Repensando el multiculturalismo", de Bhikhu Parekh; per als que vulguin una lectura elemental, "Emigrar no és cap ganga", de Peter Stalker; i per als que vulguin un llibre pràctic, "Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals", d'Elisabeth Coelho.
