Pocs dies abans de les audicions de Cor Jove Nacional de Catalunya 2021, que se celebraran a Barcelona del 9 a l’11 d’abril, Xavier Chavarria ha entrevistat a qui serà el director de l’edició d’enguany, Pere Lluís Biosca, per conèixer tots els detalls del seu projecte. Chavarria no ha volgut deixar passar l’oportunitat de preguntar-li sobre els reptes de futur del cant coral, a més del repte que suposa un projecte com el CJNC.
The post Tots els detalls del CJNC21, de la mà del seu director appeared first on Moviment Coral Català.
El Cor Jove Nacional de Catalunya 2021 es posa en marxa amb la convocatòria d’audicions, que se celebraran a Barcelona els dies 9, 10 i 11 d’abril. D’aquestes audicions n’han de sortir els 24 cantants, 6 per corda, que integraran la 9a edició d’aquest projecte coral d’alt nivell que aquest any dirigirà Pere Lluís Biosca.
L’únic requisit per presentar-se a les audicions és ser major d’edat abans del 12 de juliol, quan començarà l’encontre, i no tenir més de 28 anys. Els aspirants hauran de presentar dues obres de lliure elecció i dues obres obligades.
El CJNC21 treballarà un programa de música sacra catalana, amb composicions del barroc i del segle XXI, i té previst participar al festival Europa Cantat, a Ljubljana, i al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).
Més informació i inscripcions a cjnc.mcc.cat/audicions
The post Oberta la inscripció a les audicions del CJNC21 appeared first on Moviment Coral Català.
És impossible recordar l’Àlex sense el somriure permanent que el caracteritzava, i la seva energia vital contagiosa. La seva passió i entusiasme per la música, però en especial pel cant coral, era tan gran, que es va presentar per primera vegada a les audicions del Cor Jove Nacional de Catalunya sent, encara, menor d’edat, amb l’autorització dels pares a la carpeta. Inquiet com era, sempre amb ganes de fer coses noves, no va voler perdre l’oportunitat de formar part, ni un sol any, d’aquest projecte. I ho va aconseguir. Aquell primer any i durant els tres següents. I, sabent com s’estimava el CJNC, segur que no hauria fallat ni un sol any fins a ser massa gran per poder-hi participar, si no ens hagués deixat tan injustament d’hora.
Sovint aprofitava les estones lliures per parlar-nos de projectes, per fer-nos propostes pel CJNC o per interessar-se pel món coral en general. Tenia tantes idees pel cant coral que, després de l’estiu, quan ens va demanar fer les pràctiques de la universitat al Moviment Coral Català, no vam tenir cap dubte d’aprofitar l’oportunitat. Feia dies que treballava en algunes propostes que no ens ha pogut arribar a explicar, però ens ha deixat les seves ganes d’acostar el cant coral a més gent. Li havia aportat tantes coses, a ell, que volia fer-lo arribar a tothom.
Casa seva eren l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana, i sempre ens deia, amb un mig somriure trapella, que el Cor Jove Nacional de Catalunya havia de cantar a l’escenari modernista. Ens va perseguir amb aquesta idea durant els seus quatre anys al CJNC fins que, fa poc més d’un mes, en un concert extraordinari de Reis, resultat de la situació excepcional que ens està tocant viure, va ser possible. El passat 7 de gener el Cor Jove Nacional de Catalunya debutava al Palau de la Música, i la casualitat, o el destí, han volgut que aquest fos l’últim concert de l’Àlex amb nosaltres. Et trobarem molt a faltar.
L’equip del CJNC i del Moviment Coral Català, i tots els directors i cantaires amb qui havia coincidit, volem fer arribar el nostre condol a la seva família.
The post Et trobarem a faltar, Àlex appeared first on Moviment Coral Català.
Després d’un any marcat per la pandèmia i la posada en pràctica dels protocols de prevenció pel cant coral, el Cor Jove Nacional de Catalunya arrenca la seva 9a edició amb la mirada posada a l’estiu, quan celebrarà el seu encontre, i l’esperança de poder-ho fer amb una certa normalitat.
Pere Lluís Biosca, actual director del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i del Cor Madrigal, assumirà enguany la direcció del Cor Jove Nacional de Catalunya, un projecte formatiu d’excel·lència impulsat pel Moviment Coral Català que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Biosca ha dissenyat una proposta artística que girarà entorn de la música sacra catalana, amb un diàleg entre compositors antics i contemporanis que inclourà una obra d’estrena de Joan Magrané.
El Cor Jove Nacional de Catalunya 2021, que celebrarà el seu encontre del 12 de juliol a l’1 d’agost, té previst participar al festival Europa Cantat, a la ciutat de Ljubljana, a Eslovènia, i al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), on clourà l’encontre amb concerts els dies 30 i 31 de juliol, després d’una setmana de treball a La Seu d’Urgell. El seu últim concert serà el març de 2022 a L’Auditori de Barcelona, en el marc del festival Emergents.
Els dies 9, 10 i 11 d’abril, a Barcelona, tindran lloc les audicions per formar part d’aquesta 9a edició, obertes a qualsevol jove cantant d’entre 18 i 28 anys que vulgui complementar la seva formació i viure una experiència coral al més alt nivell. La inscripció per poder-hi participar es podrà fer a través de la pàgina web www.cjnc.cat a partir del 10 de febrer.
The post Pere Lluís Biosca dirigirà l’edició 2021 del Cor Jove Nacional de Catalunya appeared first on Moviment Coral Català.
Aquest dijous, 7 de gener, a les 20h, el Cor Jove Nacional de Catalunya debutarà al Palau de la Música Catalana amb un concert que serà excepcional, en molts sentits, per a aquesta formació coral d’alt nivell, integrada per joves cantats d’entre 18 i 28 anys.
Instrument pedagògic i artístic d’excel·lència, i ambaixador del cant coral català, el debut al Palau és una cita especialment significativa per a aquest projecte nascut l’any 2013 per iniciativa del Moviment Coral Català, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que renova anualment la direcció artística i tota la seva plantilla de cantaires, buscant oferir igualtat d’oportunitats als nous talents emergents.
A més a més, el concert serà al comiat de l’edició 2019 del CJNC, dirigida per Mireia Barrera. Un comiat programat pel 13 de març passat, però que l’arribada de la pandèmia va obligar a cancel·lar just el dia abans, després de diversos dies d’assaig i amb tot preparat.
Ja el 2021, el CJNC19 tindrà finalment l’oportunitat d’acomiadar-se sobre l’escenari amb un concert que molt probablement tindrà de públic alguns dels integrants del CJNC20, que arrencava aquest estiu passat. Una convivència de dues edicions del Cor Jove Nacional de Catalunya, totalment inèdita, que fan d’aquest concert una cita encara més especial.
Més informació i venda d’entrades a: https://www.palaumusica.cat/ca/cor-jove-nacional-de-catalunya_824653
The post El CJNC debuta al Palau amb un concert extraordinari de Reis appeared first on Moviment Coral Català.
El d’aquest 2020 ha estat, sens dubte, l’encontre més inusual del Cor Jove Nacional de Catalunya. Malgrat totes les incerteses i dificultats, el 23 de juliol arrencava al Seminari de Vic l’estada de treball de la 8a edició d’aquest projecte coral d’excel·lència, enguany sota la direcció de Lluís Vilamajó i amb un equip de professores format per Maria Mauri, Viviana Salisi, Rochsane Taghikhani i Montserra Martorell.
Tests, mascaretes, pantalles, gel hidroalcohòlic… La Covid-19, però, no va poder prendre el protagonisme de l’encontre a la música, i el repertori treballat durant l’estada, de música vocal alemanya dels segles XVIII i XIX, es va poder acabar gaudint en concert al Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages i a les Nits d’estiu al Pati de l’Ós del Seminari de Vic.
Tres mesos després de l’encontre, recollim en un breu reportatge com va ser l’experiència.
The post Així va ser l’encontre del Cor Jove Nacional de Catalunya 2020 appeared first on Moviment Coral Català.
Ara al juliol vaig tenir la sort de participar en la 8a edició del Cor Jove Nacional de Catalunya. “Vaig tenir la sort” dic, com una manera força típica de començar un text d’agraïment. És, aquest, un text d’agraïment? Sí, és clar, però aquest any les sorts que tenim prenen una altra dimensió. Potser per això fa una setmana que arrossego una ressaca emocional més grossa que tota la plana de Vic, on se’m barreja l’enyor amb la felicitat i amb la gratitud d’una manera dolça com el so tan dolç de les primeres notes del primer concert després de tot això. Sí, #totaixò: la pandèmia mundial, amb tots els seus dols, les pors, les incerteses. És clar que dic que “vaig tenir la sort” de viure el CJNC20! Amb els altres amics que hi anaven, setmanes abans, ens preguntàvem com seria possible fer una cosa així, amb #totaixò que passa. Doncs sí. Era possible, gran fortuna! Gran mèrit, aquest miracle! I mèrit de qui? Doncs de qui fa la música, que és qui l’escriu i qui la toca, i qui la dirigeix i qui la canta, i qui posa a punt els qui la canten i, sobretot, de qui treballa perquè tot plegat sigui possible. No ens cansarem, els cantaires, d’agrair a l’Albert i a la Marina la seva feinada, així com a l’equip del Moviment Coral Català. Com va dir el Lluís, el món el mou la gent tossuda, i sort en tenim. Més que res perquè no se sap quant durarà, #totaixò, i no podem renunciar a la música indefinidament. No podem renunciar a allò que omple l’ànima així com així.
Vam cantar, doncs, a distància i amb el coi de mascareta per demostrar que era possible. Ha estat tota una experiència viure la música amb aquesta pàtina de solitud imposada, havent d’intuir només pels ulls el que ens estava passant per dintre, la poesia que cantàvem, rere totes les barreres, en comunitat. Era el súmmum de l’acte de confiança que és cantar junts: gairebé no et veig, però et sé vivint el que visc. Em costava no plorar cantant el salm 23 de Schubert, cada vegada, dient no tinc por de res perquè us tinc vora meu, “du salbst mein Haupt mit Öle” i cada paraula se’m clavava a dins: em sentia beneïda, afortunada, sentint els mots des de la meva sort d’estar viva, d’estar cantant en aquell moment amb aquelles persones. Les paraules no són més que sons posats l’un al costat de l’altre. La dicció, l’acte de dir (com molt bé sabem i com sap la Rochsane), és a l’arrel de l’acte de cantar. Posant sons l’un al costat de l’altre, i posant-los com toca, omplim el so de significat. Estan passant coses, estem creant una realitat que no existia: els cantants som en una sala d’assaig amb el Lluís que ens dirigeix i la Maria que ens omple des del piano i de cop i volta els ulls se’ns omplen de boirina en la nit, mentre canta el rossinyol entre els arbusts, sota la llum fantasiosa de la lluna que fa lluir la rosada sobre la tija verda. Estem vivint unes coses que no hi són! Això és molt fort, és clar, i poder-ho viure des de dintre és una experiència transcendent en el sentit estricte (és a dir que transcendeix, que va més enllà de l’experiència d’un mateix). Fer música és amplificar aquesta transcendència i traslladar-la a qui escolta.
Hi havia una peça del repertori (Ständchen, de Schubert) que cantaven els homes amb una solista. Seré sincera, ni tan sols me l’havia escoltada abans d’anar a l’encontre, que prou feina tenia a estudiar totes les altres i a apuntar-me les traduccions a la partitura per poder veure florir els poemes, com a mínim, mentre cantava confinada del cor darrere la pantalla i la mascareta. Sort que ens van treure la pantalla, sort. Deia, doncs, que el primer cop que vaig sentir Ständchen va ser en directe, envoltada de les veus i llegint, a mesura que avançava la peça, la traducció del text. I va ser una experiència colpidora, privilegiadíssima, d’espectadora interna. Anava construint-se un significat davant meu, la música i el poema se’m trenaven a dintre des dels timbres de cadascun d’ells i de la solista. Em va atrapar la seva manera d’articular les paraules, la seva manera de crear realitat quan deien no dormis! Quan parla l’amistat, quan parla l’amor; amiga, estimada, no dormis! No dormiu, vetlleu per anar a collir-ne els fruits! Us en trobareu les mans curulles, d’això tan rar, preciós, propi del terreny del misteri, que és connectar, connectar de debò amb persones que vibren a la mateixa freqüència que vosaltres.
I això és el que estàvem fent, collir fruits: sembrar i collir tot alhora, bussejar en una música que es ventila el pas dels segles, connectar amb cada ànima que ha estat on som nosaltres ara, sospirant “leise!” o dansant entre el foc del campament del Zigeunerleben. Insistia molt, el Lluís, als assajos, que havíem d’arriscar, que ens havíem d’implicar, i jo mig-reia rere la mascareta perquè personalment aquest discurs em ressona molt, a la vida en general, en la música en particular i encara més específicament amb aquest repertori monumental que t’està interpel·lant tota l’estona, que vol que hi siguis, que hi posis tota la teva capacitat de sentir. La Viviana ens va dir, en una de les classes, que els compositors ja són morts però nosaltres no, i en la música que fem hi és el compositor però molt més hi som nosaltres; vius, presents ara i aquí. Quin tresor l’ara i aquí. Això hem estat fent: cantar del tot, viure del tot. Com nosaltres quan ens hi duia el Lluís, a aquella freqüència, i hi vibràvem fort. Hi vivíem fort. “A la vida hem vingut a morir en l’intent!” va dir-nos un dia, i ja no me n’oblidaré mai, d’aquestes paraules. Visca sempre la intensitat ben entesa, la que no ens escombra sinó que ens eleva, la que ens fa transcendir, la que ens du a cantar del tot, a viure del tot. La intensitat que ens feia ser partícips d’aquell “no dormiu” que ens feia arribar Schubert a través dels segles: no us apalanqueu, no claudiqueu, seguiu defensant la vida, la vostra i la de tothom, la vida viscuda, la vida de veritat, plena de significat i plena de música.
Font: https://xocolataamarga.blogspot.com/2020/08/no-dormiu.html?m=1
The post No dormiu! appeared first on Moviment Coral Català.
La campanya «Ara és l’hora» vol crear un mosaic l’11 de setembre a forma de V per simbolitzar la «Via per fer explícita la nostra Voluntat a través de l’acció de Votar».
L’11 de setembre Barcelona es convertirà en un mural gegant en forma de V per reivindicar la voluntat de poder dur a terme la consulta el dia 9 de novembre. Per tal d’aconseguir dur a terme aquest repte logístic, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, han convocat a tota la ciutadania a participar-hi i han fet una crida a les entitats i associacions catalanes per tal d’inscriure’s a la Via Catalana.
Fins ara hi ha més de 220.000 persones inscrites, però des de l’organització s’espera augmentar ràpidament el número de participants per tal de garantir que el mosaic es pugui realitzar i les persones es puguin distribuir al llarg dels carrers. Aquest mosaic es traçarà al llarg de 11 kilòmetres i 200.000 metres quadrats amb els colors de la senyera resseguint a la Diagonal i a la Gran Via amb el vèrtex a Plaça de les Glòries.
D’altra banda des de l’organització s’ha fet una petició a tots els joves nascuts el 9 de novembre de 1998 a participar al vèrtex de la Via. El motiu d’escollir els nascuts aquest any és l’aprovació prevista al Parlament de la Llei de Consultes que permetrà als majors de 16 anys votar en referèndums i consultes. D’aquesta manera els nascuts el dia 9 de novembre de 1998 podran exercir per primera vegada el seu dret a vot.
L'Escola Cultura de Pau posa de manifest a la seva darrera publicació "Gènere i Pau" que, malgrat les formalitats i els documents aprovats a la cimera, manquen avenços i compromisos reals.
Més de 129 governs es reunien el passat juny a Londres en una cimera de quatre dies amb l'objectiu, deien, de treballar per acabar amb la violència sexual derivada de conflictes. La "Global Summit to end Sexual Violence in Conflict" va comptar amb personatges mediàtics com l'actriu Angelina Jolie, co-amfitriona de la cimera amb el secretari d'exterior britànic William Hague. S'hi van sentir les veus de la premi Nobel de la Pau del 2011 Leymah Gbowee, del Secretari d'Estat nord-americà John Kerry o del Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon. Era doncs un esdeveniment de primera línia d'actualitat política.
En la darrera publicació de l'Escola Cultura de Pau (ECP), "Gènere i Pau", de juliol, l'organització analitza la realitat sobre la violència sexual a Kosovo, Nigèria, República Centreafricana, Líbia, Egipte, Costa d'Ivori i Colòmbia i fa una valoració crítica sobre la cimera londinenca.
D'acord amb entitats, activistes i organitzacions de la societat civil que van emetre les valoracions i els balanços després de la trobada, destaca la publicació, en primer lloc, una innegable visibilització mediàtica del conflicte gràcies al ressò i abast de la cimera. Un segon mèrit també a considerar és l'aprovació del "Protocol Internacional sobre la Documentació i Investigació de la violència sexual en els conflictes" i que Nacions Unides va presentar una guia sobre reparacions a les vítcimes.
Ara bé, segons valoren entitats i també l'anàlisi de l'ECP, va haver-hi una "falta d'avenços tangibles", ja que més enllà de documents, "els governs no van comprometre's amb cap mesura concreta de prevenció, atenció a les víctimes o persecució dels responsables criminals". Cal ressaltar-hi també l'absència de grans estats com la Xina, Rússia, l'Iran, Índia, Kènia, Síria o Sri Lanka.
També és criticada la simplificació amb la que, segons l'anàlisi, es va tractar el concepte "violència sexual", ja que segons Gènere i Pau, "ni es va contextualitzar la violència sexual en el continu de violències que pateixen les dones a tot el món ni es va posar de manifest que la violència sexual que té lloc durant la guerra és una arma de guerra".
Expertes en el camp van assenyalar la importància d'abordar el fenomen des de la complexitat i posant èmfasi en la prevenció, més que en el càstig com a única mesura efectiva. Segons, Leymah Gbowee, "posar fi als conflictes armats és la única manera efectiva d'acabar amb la violència sexual".
La publicació de l'Escola Cultura de Pau acaba per concloure, doncs, que sense treure valor a la importància que el tema hagi adquirit una major atenció política i pública, "és necessari impulsar mesures concretes que parteixin de la societat civil implicada en aquesta lluita i de l'acompanyament de les supervivents".
El Secretari General de l'ONU presentava el 2013 l'informe en el qual assenyalava Afganistan, República Centreafricana, Colòmbia, Costa d’Ivori, RD Congo, Mali, Myanmar Somàlia, Sudan del Sur, la regió sudanesa de Darfur, Síria i Iemen com a països on s’estava desenvolupant violència contra les dones arran dels conflictes armats. A més d'indicar actors concrets que l'estaven perpetuant.
El mapa mundial de la violència sexual assenyala una vintena de països, 8 dels quals es consideren molt perillosos per a les dones: Colòmbia, Síria, Sudan del Sud, Mali, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo i Birmània.
A Kosovo, per exemple, se signava el passat març una nova llei per reconèixer i assistir les supervivents de violència sexual durant la guerra entre Sèrbia i l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. La legislació, però, no contempla comunitats diferents a la majoritària (l'albanesa). A Nigèria han estat enormement mediàtics els segrestos i el tràfic de nenes com a mercaderia d’intercanvi polític. El 2013 es van documentar 860 violacions relacionades amb el conflicte de la RD Congo. 200.000 han estat violades des del 1998. Egipte passava a considerar el 2013 l'agressió sexual com a un crim punible entre 6 mesos i 5 anys o amb multa. No obstant això, un estudi de la ONU estima que 9 de cada 10 dones ha patit violència sexual, als que s'afegeixen els casos d'agressions a la Plaça Tahrir.
No obstant això, es camina també i paral·lelament cap al canvi. L'any que ve, amb els Objectius del Mileni 2015, s'hauria d'iniciar teòricament una nova etapa d'objectius de desenvolupament a escala internacional. Durant el 2014 Nacions Unides i diverses organitzacions treballen per crear una nova agenda. Malgrat les dificultats i impediments interposats per governs conservadors davant la inclusió de qüestions fonamentals per als drets de les dones, a les primeres reunions ja celebrades es pressiona des d'algunes organitzacions per incloure en l'Agenda per al Desenvolupament 2015 l'equitat entre gèneres i la lluita pels drets humans de dones i nenes com a objectiu, a més d'una postura ferma i contrària la violència contra les dones.
Contingut relacionat
La Cimera de Londres avança en la lluita contra la violència sexual, article de El Periódico
La violència sexual en xifres, article de l'Ara.cat
Set preguntes i respostes sobre el segrest de més de 300 nenes a Nigèria. Reportatge en profunditat, Vilaweb
Publicació "Gènere i Pau", de l'Escola Cultura de Pau, juliol 2014
La iniciativa de l’Assamblea Nacional Catalana dóna la benvinguda a una cinquantena de persones de procedència internacional que són acollides per famílies catalanes.
Durant tot el cap de setmana diferents llars del Gironès, la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Baix Empordà acolliran la cinquantena d'estrangers que han viatjat a Catalunya per participar en el projecte World Meets Catalonia. Aquesta iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una de les associacions que en els darrers anys ha tingut més protagonisme a Catalunya per la seva capacitat de mobilització popular, vol compartir el procés que viu Catalunya amb persones d'arreu del món de manera directa, presencial i participativa.
Els responsables de la iniciativa destaquen la procedència diversa dels visitants que inclou països com Alemanya, Itàlia, Suïssa, Ucraïna, Estats Units, Hong Kong, Polònia, Lituània, Espanya, Gal·les o Turquia. En total són tretze nacionalitats diferents que viuran de primera mà el procés, tal com el viuen els ciutadans a Catalunya, així com la seva cultura, per tal que posteriorment puguin difondre aquesta experiència als seus llocs d'origen: familiars, amics, xarxes socials, entorn laboral, associacions, etc.
Avui dissabte hi ha hagut la trobada de tots els participants a l'Auditori de Girona. Simon Howells, un britànic afincat a la Selva conduirà l'acte i donarà la benvinguda. També hi participaran el catedràtic d'Hispàniques, Henry Ettinghausen; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el macroeconomista Edward Hugh l'escriptora i l’editora de Vilaweb Global, Liz Castro. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, clourà l'acte, i encabat hi haurà un dinar al Firatast i una visita guiada per Girona.
Al llarg de dos mesos més de cent persones s'han registrat al web de la iniciativa www.worldmeetscatalunya.cat i han mostrat l'interès de participar. Un dels canals de mobilització ha estat el de les xarxes socials a través de les assemblees exteriors (AE) que l'ANC té per tot el món. Els participants a "The world meets Catalonia" tindran, d'aquesta manera, una bona oportunitat per viure un acte participatiu en favor de les llibertats civils i la democràcia.
Aquesta coalició denuncia que les empreses privades desenvolupen i venen sistemes de vigilància a governs dictatorials, que les utilitzen per violar els drets humans, i demana una regulació internacional.
Amnistia Internacional, Human Rights Watch o Reporters sense Fronteres són algunes de les organitzacions de drets humans que han creat la Coalició contra les Exportacions de Vigilància Il·legal (Coalition Against Unlawful Surveillance Exports, CAUSE). El seu objectiu és aconseguir que els governs i les empreses privades retin comptes dels abusos relacionats amb el comerç internacional de tecnologies de comunicació aplicades a la vigilància.
La coalició afirma que "els governs recorren cada vegada més a l'ús de programari, material i eines d'espionatge per violar el dret a la intimitat i una infinitat de drets humans més". En la seva plana web mostra un mapa on s'explica quines tecnologies s'han utilitzat, tot especificant d'on provenen, quina empresa les ha creades i quin govern les ha fet servir. Segon aquesta aliança, aquest comerç mou 5.000 milions de dòlars nord-americans i segueix creixent.
Davant aquesta situació, les organitzacions que formen part de CAUSE expressen la seva alarma per "l'absència pràcticament total de regulació respecte al comerç global de materials de comunicació aplicats a la vigilància" i fan una crida als dirigents mundials per "comprometre's a mantenir sistemes i tecnologies de vigilància invasiva lluny de les mans de dictadors i règims opressius".
Amnistia Internacional publica un informe on es reflecteix l’augment d’atemptats contra el dret a la vida a causa de la pena de mort
El passat mes de març, Amnistia Internacional va donar a conèixer les xifres d’assassinats i els països que van utilitzar la pena de mort per treure el dret fonamental a la vida, inherent a tot esser humà.
Durant l’any 2013, 100 persones mes que al 2012 van ser executades en diversos països, un 15% més que al 2012.
El països amb més execucions a causa de la pena de mort són, per ordre:
· China, encara que oficialment es desconeix la xifra d’executats ja que aquest tema, al país asiàtic, es considera secret d’estat.
· Iran, amb 369 execucions.
· Irak, amb 169 execucions.
· Aràbia Saudi, amb 79 execucions
· Estats Units, amb 39 execucions.
Aquests cinc estats són els que més han utilitzat la pena de mort però en total son 22 països a tot el món als quals s’ha aplicat aquest atemptat contra la vida. Destaquen Kuwait o Indonèsia ja que han retornat a utilitzar-la després de, mínim, un any sense fer-la servir, oficialment.
Entre els diversos mètodes que utilitzen aquest països per treure la vida als éssers humans destaquen la decapitació, l’afusellament o la injecció letal. Aquest mètodes, als països considerats més radicals, com ara Iran, Aràbia Saudí o Corea del Nord, les execucions es feien públicament.
D’altra banda, de la lectura de l’informe publicat per Amnistia Internacional, també destaca que, encara que el número d’execucions hagi augment al 2013, hi ha països on la pena de mort ha quedat suspesa, com per exemple a Gambia, Pakistan o els Emirats Àrabs Units .
El secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty a manifestat que les execucions a causa de la pena de mort son una veritable vergonya i que els Estats que utilitzen la pena capital estàn cada vegada més aïllats.
També va manifestar que tots el Estats que practiquen la pena de mort, creïn mecanismes per eradicar-la definitivament.
A la Declaració Universal dels Drets Humans destaquen diversos drets inherents a la persona, com per exemple el dret a la vida, a la integritat física i a la prohibició de tractes inhumans i degradants.
Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya, ens respon algunes qüestions sobre crisis humanitàries i de drets humans: “Té tots els números per ser-ho”.
Què es fa quan es detecten vulneracions de drets humans?
“Quan la nostra organització detecta violacions de drets humans activa mecanismes d'investigació. Si és possible desplacem un equip de dues o tres persones per documentar i reportar els abusos a drets humans comesos sobre terreny i, amb aquesta informació, AI elabora un informe. Aquest informe és el que es fa públic als mitjans de comunicació i es difon a autoritats i actors implicats. Amb tota seguretat pot ser la base per a una futura campanya d'Amnistia Internacional (AI) sobre un cas concret. En els informes formulem recomanacions d'actuació i llancem posicionaments públics de l'organització”.
Com es posa en marxa una campanya d'AI?
“Bàsicament des de tres eixos: investigació i difusió, mobilització / activisme i incidència. Mitjançant accions al carrer i mobilitzacions dels i les activistes d'AI fem visible aquell tema que denunciem i ens adrecem a governs, organismes intergovernamentals, grups armats, empreses... sigui quin sigui l'actor amb responsabilitat en els abusos a drets humans comesos per exigir-los, o bé que els aturin si encara estan en curs, o bé que retin comptes si ja no es produeixen. Són les nostres accions d'incidència política. També busquem suports d'altres actors i aliances que enforteixin l'impacte de la campanya”.
Una emergència humanitària és una crisi de drets humans?
“Té tots els números per ser-ho. Quan parlem de drets humans no fem referència només als drets civils i polítics. Entren en joc qüestions relacionades amb els drets econòmics, socials i culturals; drets com l'habitatge, la salut, l'educació, etc.”
“Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”
Moltes de les conseqüències d'una crisi humanitària, sobretot si va vinculada a un conflicte bèl·lic, acaben afectant greument els drets humans: desplaçaments interns de població, sortida massiva de població refugiada, creació d'assentaments precaris, desallotjaments forçosos, atacs als drets sexuals i reproductius de dones i nenes, desaparicions forçades, execucions extrajudicials... Normalment les crisis humanitàries són situacions en què els mecanismes de protecció dels drets humans es debiliten o, directament, cauen, i és precisament quan cal doblar esforços”.
Com participen els ciutadans?
“Amnistia Internacional és una organització de persones activistes que es mobilitzen per prevenir les violacions de drets humans o denunciar-ne els abusos. Mobilitzem l'opinió pública per pressionar governs i altres responsables de violacions dels drets humans i aconseguir avenços. Una de les nostres accions més conegudes i tradicionals que compta amb la participació de la ciutadania és l'enviament massiu de cartes, correus electrònics i faxos a qui viola drets humans, sigui qui sigui.”
“Està comprovat que aquesta tècnica fa el seu efecte: no hi ha res que odiïn més els qui cometen abusos que convertir-se el focus d'atenció de milers i milers de persones. L'acció salva vides, en tenim molts exemples, i per això seguim treballant en aquesta línia, ara amb el suport d'Internet i les xarxes socials, on estem molt presents”.
El 25 de gener se celebrarà un dinar al Casinet d’Hostafrancs per donar a conèixer els projectes a l’Índia i a Madagascar.
Per al proper dissabte 25, a les 13:00h, l’entitat Yamuna ha preparat un dinar que tindrà lloc al Casinet d’Hostafrancs (carrer Doctor Triadó 53 de Barcelona). En el decurs de l’acte es donarà a conèixer com estan els projectes que Yamuna du a terme a l’Índia i a Madagascar; així mateix es podrà veure i adquirir artesania de la cooperativa de dones Vehivavy Mihavotra de Madagascar; se sortejarà l’estada d’una nit al Gran Hotel Central de Barcelona i altres regals sorpresa. I, com a fi de festa, es podrà gaudir d’una actuació especial.
Cal confirmar l’assistència abans del 12 de gener a: info@yamuna.org o al telèfon 934 196 944, indicant quants menús adults i quants infantils.
A més, Yamuna du a terme diversos programes de desenvolupament, bàsicament a Madagascar, i treballa per assegurar la integració familiar dels infants i adolescents en situació de marginalitat, dotant-los dels medis necessaris per tal que gaudeixin d’una vida digna. També donen suport a dones soles amb fills al seu càrrec, sense recursos ni feina i les formen en un ofici amb condicions laborals dignes.
La intervenció de les forces franceses i africanes al país no aconsegueix parar els crims de guerra i crims contra la humanitat, informa Amnistia Internacional.
AI ha enviat un equip a la República Centreafricana, que ha constatat que tot i que la comunitat internacional ha enviat forces militars (França i països africans), els crims de guerra i contra la humanitat es segueixen produint al país. Des del 8 de desembre han mort almenys 90 persones, víctimes de trets o lapidacions.
L'organització denuncia que no hi ha justícia en actiu per aquests crims, cosa que porta a una intensificació de la violència, de l'odi, la venjança i la desconfiança entre comunitats.
A la crisi de violència s'afegeix una crisi humanitària, ja que AI estima que són 614.000 els desplaçats, 189.000 a Bangui, la capital del país (una quarta part de la població de la ciutat)
AI explica què està passant en aquest comunicat. Ofereix en aquest vídeo imatges que “mostren part de l'horror”; ens adverteix de la duresa. I també, en aquest enllaç, ens proposa informació sobre el context. O en aquest, d'Amnistia Internacional Catalunya.
Són dades de l'Organització Internacional per a les Migracions, que, en el marc del Dia Internacional del Migrant, reivindica "la necessitat de millors polítiques per evitar les morts sense sentit de migrants".
El mes d'octubre, 360 van morir a pocs metres del seu destí, l'illa italiana de Lampedusa, en un accident que va horroritza el món. No totes les morts de migrants, però, es donen a conèixer als mitjans de comunicació. El director general de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), William Lacy Swing, recorda que "els migrants centreamericans que intenten passar de Mèxic als Estats Units són objecte de violacions, robatoris, pallisses i assassinats". També assenyala que molts migrants africans moren abans d'arribar al mar: "Moren de set al mig del desert, i els seus ossos són l'únic testimoni d'aquest viatge fallit".
Ha fet aquestes declaracions en un article publicat en el marc del Dia Internacional del Migrant, que des de l'any 2000 es commemora el 18 de desembre.
Aquesta organització internacional considera que "2013 pot haver cobrat un nombre rècord de vides de migrants". S'han quantificat 2.360 persones mortes arreu del món quan intentaven migrar, però l'OIM afirma que "mai coneixerem la xifra real, ja que molts d'aquests migrants moren de forma anònima en deserts, oceans o en altres accidents".
Davant aquesta situació, l'OIM demana que "es formulin polítiques que vetllin pels drets humans dels que abandonen les seves llars" i s'ofereix a ajudar els 155 Estats membres que en formen part en aquest sentit.
L'objectiu del Dia, proclamat el 1950, va ser, i és encara, posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, establerta dos anys abans.
L'objectiu del Dia, proclamat el 10 de desembre de 1950, va ser posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, definida el 1948. I el 2013 es compleixen 20 anys de l'establiment de l'Oficina del Alt Comissionat de NU pels DH, creada pel recomanació dels delegats de la Conferència Mundial sobre DH (Viena, 1993).
2013: 65 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, i 20 anys de la creació del mandat de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans
Fins aquí les dades “fredes” al voltant del Dia. En aquests anys han canviat coses, moltes, en la matèria, però encara les vulneracions de DH, la pobresa, la desigualtat de gènere, la falta de llibertat de religió o d'expressió, i tantes altres violacions de DH són una constant en el segle XXI.
Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, per posar dos exemples significatius dels quals coneixem força el recorregut, però també tantes altres entitats de nivell internacional a local, que també coneixem, treballen encara per denunciar les violacions de drets bàsics, i especialment per facilitar la capacitació, d'individus, de pobles i de comunitats, en la construcció de les eines per a la promoció de la dignitat.
Es pot tenir una perspectiva global del voluntariat al món a través de la nova web de NU, centrada en el lema “L'acció voluntària compta”.
Pau, desenvolupament sostenible i global, i acció, i joventut, són els eixos del DIV (Dia Internacional de Voluntariat) 2013, que també reconeix els voluntaris de qualsevol edat i de qualsevol sector, en els àmbits local, nacional i internacional; milions de persones a tot el món treballant pel creixement de les comunitats. Altres temes destacats de NU a la seva nova web sobre “El voluntariat compta”: medi ambient, eradicació de la pobresa, inclusió i cohesió socials, educació, salut, seguretat, igualtat de gènere, compromís de la joventut.
Els joves com agents de canvi a les comunitats és el tema central el 2013 escollit per NU per celebrar el DIV, Dia Internacional del Voluntariat pel Desenvolupament Econòmic i Social
Milions de persones, més o menys organitzades, en l'àmbit privat no lucratiu, amb connexions amb el sector privat, les administracions públiques i els sistemes internacionals, reben i donen. Així defineix NU el voluntariat, que el 2013 té un perfil global, de totes les edats (però amb el voluntariat jove com a “target” de les campanyes i polítiques de suport al voluntariat); actiu, i usuari de noves tecnologies. I compromès amb el canvi.
Es pot tenir una perspectiva global del voluntariat al món a través de la nova web de NU, centrada en el lema “L'acció voluntària compta”.
Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones us proposem diferents manuals que us poden ser d’ajut en el desenvolupament de la intervenció.
Manual d’atenció a nens i nenes víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar
Aquesta publicació de Save the Children ofereix una aproximació als infants víctimes de la violència a l’àmbit familiar, les conseqüències en el seu desenvolupament evolutiu, així com pautes per a la intervenció.
Manual de prevenció de la violència de gènere
Aquesta guia de la Confederación Nacional de Mujeres en Igualdad ofereix pautes bàsiques sobre el fenomen de la violència de gènere i els efectes que aquesta té en les dones i els infants.
Mutilación genital femenina: prevención y atención
Aquest document, editat per l’Associació Catalana de Llevadores, està adreçat a totes les persones que atenen població africana procedent de cultures on es practica la mutilació genital femenina i té com objectiu que aquests millorin els seus coneixements, habilitats i actituds a l’hora d’abordar aquest fenomen.
Vincula’t: materials per treballar amb dones maltractades
Aquesta guia, resultat del treball de recerca desenvolupat per Tamaia (Associació de Dones contra la Violència Familiar), vol capacitar als professionals que atenen a aquestes dones.
Sensibilitzación y prevención de la violencia de género
Aquest manual, editat per l’Ayuntamiento de Sevilla, defineix diferents conceptes clau i destaca alguns dels mites i creences relacionats amb aquest fenomen. A més, incorpora un bloc sobre la intervenció professional.
El 21 de novembre se celebra la tercera edició del Yoga Day, una iniciativa d'Amnistia Internacional que et convida a participar en una classe de ioga, tot reivindicant els drets de les dones i nenes.
Transmetre suport i energia a les víctimes de la violència masclista és l'objectiu del Yoga Day. Centres de ioga d'arreu de Catalunya se sumen a aquesta iniciativa oferint el 21 de novembre classes i activitats gratuïtes. Yoga Day es porta a terme sempre a mitjans de novembre, en el marc del Dia per l'Eliminació de la Violència de Gènere, 25 de novembre.
Es promou la recollida de donacions per tal de contribuir a la feina que desenvolupa Amnistia Internacional. Aquesta organització treballa de manera independent perquè les veus de les dones i les nenes s'escoltin, i a través de la denúncia, la pressió política i la mobilització de la societat, aconseguir canvis que millorin la situació de dones que pateixen la violència de gènere.
Si vols participar al Yoga Day, pots buscar un centre que et quedi a prop i participar en alguna de les activitats que organitza en el marc d'aquest dia. També pots fer un donatiu.
En la primera edició del Yoga Day, l'any 2011, 3.000 persones van participar en les classes de ioga organitzades en 100 centres, recaptant 23.800€ per treballar pels drets de les nenes i dones. El 2012 van augmentar els participants, 4.000 persones, i el centres, 150. A través de les donacions es van aconseguir més de 20.000€ i es va elaborar l'informe sobre la violència de gènere a Espanya "Quina justícia especialitzada? Obstacles a l'accés i obtenció de justícia i protecció".
Amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, Estris.cat elabora un especial on es reflexiona sobre la situació d'aquests a Catalunya.
El 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants, on es commemora l'aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (ONU), l'any 1959, i la posterior adopció de la Convenció dels drets de l'infant, signada l'any 1989 per l'Assamblea General de l'ONU.
Amb motiu d'aquesta data senyalada, Estris.cat ha elaborat un especial que consta de l'article “Els drets dels infants: encara molt per fer”, sobre la situació dels drets dels infants a Catalunya des de l'àmbit del lleure, i d'un seguit d'articles on personalitats relacionades amb el Tercer sector opinen sobre els drets dels més petits.
Concretament, la publicació analitza des de drets bàsics com el de l'educació o l'alimentació, a d'altres no menys importants com el dret al lleure, al joc, a la participació, a la companyia de l'adult, a ser un mateix o a la igualtat.
L'estudi conclou que, tot i que s'ha avançat en el reconeixement d'aquests, encara hi ha molt per fer.
Per a més informació, podeu consultar l'especial complet.
Dues taules rodones amb entitats i una conferència magistral -en una jornada d'un matí, gratuïta- per analitzar prioritats, i papers dels diferents agents socials en el context actual.
La primera taula rodona, amb representants d'entitats, vol aportar perspectives sobre prioritats (“Solidaritat local versus cooperació internacional”), i el paper del sector privat en l'acció social en temps d'ajustaments. En la segona taula es visitaran experiències i recursos concrets.
Organitzacions que participen en les taules: Oxfam Intermon, Obra Social Sant Joan de Déu, FEDAIA, Observatori del Tercer Sector, Observatori del Deute en la Globalització - Càtedra UNESCO-UPC, Institut d’Innovació Social d'ESADE, Coop57, Global Mamas i tecnolONGia.
La jornada, d'un matí, està organitzada per la Fundació Probitas i la Fundació Víctor Grífols i Lucas, per “debatre sobre qüestions ètiques relatives a la solidaritat i la cooperació en el context de crisi actual”.
Entre les dues taules, Thomas Pogge, que és profesor de Filosofia de la Universitat de Yale i director de The Global Justice Program, donarà una conferència magistral: “Human Rights and Human Duties: What Do We Owe to Compatriots and Distant Strangers?”, amb traducció simultània anglès – català.
El proper dijous 7 de novembre, Suport Associatiu celebra la III Trobada d’entitats del Club de Suport, al CIJ Bellvitge.
Enguany, es compleixen 25 anys de la constitució de Suport Associatiu i, per celebrar-ho, l’entitat organitzarà tota una sèrie d’actes durant l’any.
El tret de sortida a les activitats de celebració del vint-i-cinquè aniversari serà la III Trobada d’entitats del Club de Suport. L’acte tindrà lloc al CIJ Bellvitge, que va ser la primera seu de Suport Associatiu quan es va constituir, l’any 1988.
L’acte comptarà amb una taula d’experiències i bones pràctiques en què participaran diverses entitats del Club de Suport.
La jornada és gratuïta i oberta a totes les entitats interessades però cal confirmar assistència en aquest enllaç.
Data: dijous 7 de novembre, a les 18h
Lloc: Club d'Esplai Bellvitge
Adreça: Rambla Marina, 161-177 08907 L'Hospitalet de Llobregat
Presentació de l'acte - 18:00h
25 anys al costat de les entitats
Situació actual de les entitats del Club de Suport
Resultats de l'enquesta 2013
Taula d'experiències i bones pràctiques - 18:30h
Mobilitzant un país: 30.000 voluntaris per la Via Catalana
Assemblea Nacional Catalana
Ignasi Termes, coordinador de la Comissió d’Actes
Més de 30.000 voluntaris van fer possible l’èxit sense precedents de la Via Catalana cap a la Independència. Com es gestiona aquest volum de voluntariat?
Les entitats esportives en el punt de mira: reptes a l’hora de regularitzar el personal d’un club esportiu
Club Muntanyenc Sant Cugat
Marc Dinarès, Gerent
Amb motiu de la moratòria que Inspecció de Treball ha donat a les entitats esportives fins al 31 de desembre, el Club Muntanyenc Sant Cugat ens explicarà el procés de regularització que van iniciar fa quatre anys i com van superar les dificultats i reptes que se’ls van plantejar.
Més que treballadors: impulsant una gimcana solidària pel dret al lleure dels infants
Fundació Catalana de l’Esplai
Víctor Hugo Martínez, Cap de Programació i Planificació
Gràcies a la implicació dels treballadors, es van recaptar diners per a les colònies de 861 infants, superant el repte inicial. Veurem com es va engegar aquesta iniciativa i quines accions es van emprendre per implicar-hi el personal de l’entitat.
Participació interna en els projectes de les entitats
Fundació d’atenció a les persones dependents
Josep Serrano, Gerent
La Fundació, amb uns 150 treballadors i una residència amb 134 places, posa en marxa projectes de participació dels seus treballadors, dels usuaris dels serveis i de voluntariat, com els projectes Cop de Calor, Fica't a l'aigua o Casal Virolai.
Debat - 19:30h
Cloenda - 20:00h
“Treballar cap a un món sense discriminació: Construint sobre l'experiència i el coneixement de les persones que viuen en extrema pobresa”. Aquest és el lema de Dia, pel 2013.
Aquest any l'acte central, 17 d'octubre a la seu de Nacions Unides (NU) a Nova York, es fa amb la col·laboració del Moviment Internacional ATD Quart Món, i amb el suport especial de les delegacions de França i de Burkina Faso a NU. Però la mobilització al voltant del Dia té lloc arreu del món, de la mà de moltes organitzacions i xarxes de la societat civil.
Va ser l'any 1992 quan Nacions Unides va declarar el 17 d'octubre com a Dia Internacional de l'Eradicació de la Pobresa. La societat civil també va ser convidada a participar en les accions al respecte. El 17 d'octubre va ser escollit ja que aquest dia, anys enrere (1987), més de cent mil persones es van manifestar a Paris definint la pobresa com una violació dels drets humans.
El 2012 el tema central de NU pel Dia va estar relacionat amb la necessitat de posar fi a la pobresa extrema per consolidar processos de pau. Nacions Unides vincula “els disturbis socials i les amenaces a la pau i la seguretat” amb la pobresa “generalitzada”.
Aquesta és la web central de Nacions Unides en relació al Dia. Podem trobar informació actualitzada en aquest enllaç, també de NU
“Fer de la pobresa història”, “Pobresa Zero”... i així fins a 80 xarxes-campanyes des del 2005
En relació a aquesta realitat, unes 80 xarxes civils van iniciar, el 2005, la Campanya Global contra la Pobresa, encara activa, tot i que va tenir, amb el símbol de la polsera -o “band”, banda, tira, llaç- blanca, la seva màxima difusió els anys immediats. Una extensa campanya que encara mobilitza organitzacions que representen milions de persones compromeses a més de 100 països. La campanya té “l'autocompromís” de continuar activa fins al menys el final del 2015, data clau en els anomenats “Objectius del Mil·lenni”.
Lleida s’omple un any més de les activitats i els espais que han preparat diferents entitats per donar a conèixer la seva tasca solidària.
Per tal d’aconseguir un món més just, solidari i en pau, hi ha moltes entitats que hi posen molt d’esforç i dedicació. El proper 19 d’octubre és el dia on moltes d’aquestes entitats tindran un espai a Lleida per tal que puguin mostrar de primera mà tota aquesta tasca que porten a terme.
Com a tret diferenciador d’aquesta edició de Solidàrium, s’ha treballat entorn de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua. A més, s’ha aprofundit en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni número 7, per tal d’aconseguir un medi ambient més saludable, tant a nivell local i mundial.
Solidàrium és una iniciativa plena d’activitats, amb espai per a l’acció i la reflexió. Hi haurà actuacions teatrals, tallers, batucada, exposicions... A més, es comptarà amb la XII Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament, així com la X Fira d’Entitats Solidàries de Lleida on hi seran presents entitats com la FCVS.
