Setem, en el marc de la campanya Roba neta, presenta l'informe “Salaris dignes”, que mostra, per exemple, que dels 29 euros que val una samarreta, només 0,18 són per a la treballadora que la cus.
Setem ens explica que les 50 marques de roba més grans d'Europa, entre elles les espanyoles Desigual, Mango i Inditex (Zara), encara no es troben entre les que paguen un salari digne. "Tot i que un salari digne és un dret humà, cap de les 50 companyies líders està pagant un salari digne", explica Anna McMullen, la coordinadora de l'estudi.
La campanya Roba neta, que Setem coordina a nivell estatal, ha presentat aquest nou informe i campanya en les línies de comerç just, consum responsable, drets laborals i humans, i sensibilització, que són els seus eixos de treball: “Aquest estudi demostra la distància que es troben les empreses per garantir drets fonamentals”. McMullen continua: "Tot i que un salari digne és un dret humà, cap de les 50 companyies líders està pagant un salari digne".
Pots saber més sobre l'estudi en aquest enllaç, des de Setem, o descarregar l'estudi aquí (en castellà i anglès).
Davant la voluntat de moltes persones de saber què s'amaga darrere les etiquetes de la roba que vestim, la Campanya Roba Neta ha publicat la "Guia per vestir sense treball esclau". Aquest dimecres, 18 de setembre, es farà la presentació de la guia a l'Espai Icària de Barcelona.
Aquesta publicació vol donar resposta a les inquietuds de totes aquelles persones consumidores que es qüestionen què s'amaga darrere de les etiquetes de la roba i que busquen maneres alternatives de consum.
Des de Setem Catalunya i la Campanya Roba Neta aclareixen que "aquestes pàgines no són una 'llista blanca' de botigues on poder anar a a comprar amb la consciència tranquil·la, són una anàlisi de la situació dels drets laborals a la indústria global de la confecció i una llista d’iniciatives que ens mostren que sí que existeixen altres formes de produir i de consumir roba".
La presentació tindrà lloc dimecres 18 de setembre, a les 19.00 hores, a l'Espai Icària (Arc de Sant Cristòfol, 11-23 de Barcelona).
La publicació de la Guia per vestir sense treball esclau ha estat possible gràcies a 256 mecenes que han col·laborat en el primer projecte de finançament col·laboratiu portat a terme per la Campanya Roba Neta.
En aquest cas és Setem qui assenyala, dins d'una campanya internacional, l'empresa H&M -i altres- com a responsables de les deplorables condicions de treball a Cambodja i a altres països asiàtics. La societat civil internacional en aquest àmbit proposa una denúncia en línia.
Setem indica la contradicció entre la campanya “Conscious Collection”, llançada per H&M aquest abril, amb les condicions de treball a les fàbriques de roba asiàtica, on es habitual que les treballadores hagin de deixar el seu lloc de treball a causa de problemes de salut associats a “salaris de misèria que fa que les treballadores no s'alimentin bé”.
La xarxa internacional Campanya Roba Neta, que lidera Setem a l'estat espanyol, exigeix a les empreses líders del sector que paguin salaris dignes. I fa una crida a les persones consumidores perquè pressionin H&M i altres empreses de moda signant la petició en línia al web internacional de la campanya No more excuses.
Setem ens explica:
“Com pot ser una col·lecció de roba conscient quan l'empresa que la produeix no paga salaris dignes a les seves treballadores? 'Els nostres clients són el nucli central del nostre negoci. El seu interès per la sostenibilitat va en augment i desitgem que se sentin segurs que tot el que adquireixen en H&M ha estat produït amb el màxim respecte social i mediambiental possible', explica Karl Johan Persson, president d'H&M. Atractives paraules si no fos perquè a Cambodja centenars de treballadores mal alimentades i extenuades per les llargues jornades de treball es desmaien en massa. Qui pot creure llavors al Sr Persson quan mirem a aquestes condicions de treball deplorables? Certament no les persones consumidores informades. Per això la Campanya Roba Neta internacional llança una contra-campanya publicitària que assenyala amb el dit la contradicció entre les declaracions d'H&M i la realitat”.
Juntament amb H&M, Inditex, Gap i Levi 's formen part dels principals compradors de la creixent indústria tèxtil de Cambodja. Aquestes empreses tenen els mitjans per millorar les condicions de treball i de vida de les treballadores d'aquest país. I els ciutadans i consumidors tenen la possibilitat d'exercir la pressió necessària signant la petició internacional de la Campanya Roba Neta.
La publicació s'editarà en paper i en format electrònic amb llicència Creative Commons, i vol servir per 1) sensibilitzar la ciutadania sobre les pèssimes condicions laborals sota les quals s'elaboren moltes de les peces de roba que vestim, 2) proposar formes alternatives de consum de roba i 3) fer pressió sobre les marques que subcontracten la producció a països del Sud.
El crowdfunding i el teaming es van consolidant poc a poc com a formes ciutadanes de finançament de projectes d'ONG
S'elaborarà amb un procés participatiu a través d'un bloc. Serà la quarta guia sobre un consum crític de roba que s'editi a l'Estat espanyol (les de 2002, 2006 i 2011 són les prèvies), a partir de la informació actualitzada que genera el treball que realitza Setem dins de la Campanya Roba Neta. Es publicarà en català i en castellà.
Els continguts de la “Guia per a vestir sense esclavitud” seran:
Publicat prèviament a xarxanet.org:
"Guia per vestir sense esclavitud", un projecte que pots patrocinar a partir de 10 euros
Moltes d'aquestes treballadores, especialment les més joves, emigren de les zones rurals a les ciutats en busca d'un salari que complementi els ingressos de la seva família. És el cas de la Ching Lan, la protagonista del conte escrit per la col·laboradora de la Campanya Roba Neta, Meritxell Nebot.
Les treballadores de les fàbriques de confecció de Guandong, a la Xina, les costureres de les maquiladores hondurenyes o les obreres de Tànger, al Marroc, pateixen les conseqüències de la deslocalització, que ha permès a moltes multinacionals produir als països empobrits explotant a treballadors i treballadores. Totes elles treballen unes 16 hores diàries, sense drets laborals i amb poca seguretat.
El conte de la Ching Lan ens apropa a una d'aquestes vides, però no podem oblidar que són moltes les dones que viuen en aquestes condicions. Si t'indigna aquesta realitat, informa't sobre la Campanya Roba Neta i participa-hi amb les teves accions!
Ching Lan
Fa temps que el camp no dóna prou per viure. Moltes famílies han anat marxant. Els vells van morint i els joves no volen seguir ocupant-se de les terres. Massa esforç per poc benefici. Si el que conreem donés per viure tot seria diferent, però ara gairebé tots conreem per algú, només per vendre. El nostre camp d’arròs s’ha quedat petit. Les filles del veí van marxar farà un any. Els deu anar bé. Sembla que la ciutat té les oportunitats que aquí ens falten.
És el meu moment. La mare plora, però sé que en el fons està contenta per mi. Trobaré una feina i tindré una oportunitat. N’estic segura. Podré ajudar la meva família i potser crear la meva pròpia. Duc una bossa petita amb el raspall, roba neta i una estora de dormir. L’avi m’hi ha posat el bitllet de tren. Diu que ha aconseguit un bon lloc, en seient dur. És tot el que ens podem permetre. La mare m’hi ha posat arròs. No és del nostre. Ve de l’altra punta del país. Jo avui també faré un llarg viatge, com l’arròs.
Fa un mes que sóc a la fàbrica i no he parat de treballar. Visc en una habitació al damunt del taller amb 9 noies més. A la llitera del costat hi dorm la Xiaomei, la filla dels veïns. És increïble que haguem coincidit aquí, aquesta ciutat és enorme! No parla gaire. Cap de nosaltres ho fa. Quan arribem a l’habitació estem tan rebentades que només tenim ganes de dormir. Avui per fi he pogut sortir al carrer. Fa dies que necessito un ungüent per les llagues que m’han sortit als dits de cosir durant 16 hores cada dia.
La gent passeja, sopen a les parades de menjar del carrer. M’encantaria tastar alguna cosa, diuen que el menjar d’aquesta zona és molt picant; però no puc gastar-me els diners per l’ungüent. No m’ho perdonaria… L’he de comprar i tornar cap a la fàbrica.
Sopo asseguda al meu llit. Arròs. Aquest sí que ve de la zona d’on és la meva família. Els enyoro moltíssim. Començo a entendre perquè les noies del veí no van tornar. Però elles eren més grans! Jo tinc 13 anys, encara hi ha temps…
Sous que no permeten una vida digna, contractes precaris i assetjaments verbals, físics o sexuals formen part de la vida quotidiana d'homes i sobretot de dones que treballen per a empreses tèxtils proveïdores de les grans superfícies, sense estabilitat laboral ni dret a afiliar-se a un sindicat.
“Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció” presenta els resultats d'una investigació que es va portar a terme l'any 2008 i que analitza la situació laboral dels treballadors i treballadores de 30 fàbriques proveïdores dels supermercats Lidl, Aldi, Tesco, Wal-Mart i Carrefour, ubicades a Tailàndia, Sri Lanka, Bangladesh i l’Índia.
Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya i responsable de l’Informe, ha explicat que les condicions de les treballadores i els treballadors d’aquestes fàbriques “incomplien la majoria dels convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball i que en l’arrel d’aquest problema està la pressió que exerceixen les grans cadenes de distribució sobre els seus proveïdors, exigint preus i terminis d’entrega impossibles sense realitzar un control efectiu de les condicions de producció”.
Amb aquest informe la Campanya Roba Neta no es vol limitar, doncs, a exposar les pèssimes condicions laborals de les treballadores i treballadors que produeixen per a les grans superfícies, sinó que pretén fer patent que “el model de les grans cadenes de distribució no pot equilibrar les contradiccions del seu model de negoci, ja que difícilment són compatibles els baixos preus, els curts terminis de lliurament i la incertesa que això genera amb les bones condicions laborals”.
L'informe finalitza amb unes reivindicacions que sintetitzen les demandes expressades per organitzacions de treballadores i treballadors de tot el món. Les reivindicacions s'adrecen a empreses proveïdores de la indústria de la confecció, a les grans empreses de la distrubució i també a les administracions públiques.
Us podeu descarregar l'informe en català en format pdf aquí: Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció.
Si us ha interessat aquesta notícia no dubteu en consultar la plana web de la Campanya Roba Neta: www.robaneta.org. Hi trobareu infinitat d'informació sobre la lluita pels drets de les treballadores i treballadors del sector de la confecció i podreu aportar el vostre granet de sorra participant a les accions urgents que denuncien els abusos i fan pressió perquè es respectin els drets laborals i humans.
La festa, que tindrà lloc a la Plaça Boscà de la Barceloneta de 17 a 22 hores, començarà amb la presentació dels projectes que han dut a terme alguns dels grups d'infants, joves i voluntariat dins del projecte "Actua contra les desigualtats - Acompanya a un infant". Després, seguiran un seguit d'activitats lúdiques centrades en el medi ambient i la sostenibilitat i una batucada final tancarà la festa.
Consulteu aquí el programa.
AFEV Barcelona
És una associació de voluntaris que ajuda a atendre les necessitats educatives i socials d'infants de primària (6 a 11 anys) i de joves de secundària (12 a 16 anys). L'AFEV té els seus orígens el 1991 a França, on actua en 280 barris en els quals hi ha infants i joves en risc d'exclusió social. A Barcelona, l'acció de l'AFEV va començar el 2008 al barri de la Barceloneta, s'ha estès després al barri del Besòs i, actualment, es prepara per arribar a d'altres barris de la ciutat.
Actes semblants en altres països
La celebració, que també compta amb la col·laboració del Pla de Barris de la Barceloneta, s’emmarca en el Global Youth Service Day, el moviment global impulsat per l'ONU des del 2001 i que fa que una jornada d’aquest tipus es visqui en 125 països del món.
