La responsable de l'Àrea de Polítiques públiques de la Federació Salut Mental Catalunya ens explica els motius pels quals la reforma del Codi penal vulnera els drets de les persones amb problemes de salut mental.
El passat 11 de juny, la Federació Salut Mental Catalunya va organitzar la Taula rodona sobre la reforma del Codi Penal per denunciar com la nova llei atempta contra els drets de les persones amb problemes de salut mental.
El Consell de ministres va aprovar el passar 20 de setembre de 2013 el projecte de llei pel qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.
Des d’aleshores, les entitats d’atenció a persones amb trastorn mental han denunciat que aquesta és una norma discriminatòria, que associa perillositat amb problemes de salut mental i que suposa “un atac frontal als drets fonamentals de les persones amb trastorn mental”.
Per conèixer com aquest projecte de llei afecta les persones amb trastorns mentals i com estan lluitant les entitats per defensar els seus drets, parlem amb Mònica Carrilero, responsable de l'Àrea de Polítiques públiques de la Federació Salut Mental Catalunya.
És una reforma que va en contra dels drets de les persones amb trastorn mental. Un dels punts que fan més palesa aquesta vulneració és que relaciona la malaltia mental amb el concepte de perillositat, una conclusió que no ha estat avalada per cap estudi científic. Això ajuda a enfortir l’estigma i els prejudicis, dificultant la integració social de les persones amb trastorn mental.
Un altre dels punts que afecten més greument a les persones amb trastorn mental es que obre la possibilitat que una persona pugui estar internada en un centre psiquiàtric de forma indefinida a través de les mesures de seguretat prorrogables que podrien acabar fent a la pràctica una mena de cadena perpètua.
Després del compliment de la mesura de seguretat, es podrà establir una mesura de llibertat vigilada que obre la via a aplicar tractaments ambulatoris involuntaris.
D’altra banda aquesta proposta de reforma del codi penal segons juristes especialitzats és inconstitucional i és contrària a la Convenció de la ONU sobre els drets de les persones discapacitades, signada i ratificada per Espanya i d’obligat compliment des del 2008.
La Taula Rodona va posar de manifest que la nova llei que proposa el Govern central discrimina les persones amb problemes de salut mental i rebaixa els seus drets en relació a la resta de la població.
Els participants a la taula van coincidir a assenyalar la manca de caràcter democràtic de la reforma amb mesures com la de poder prorrogar per temps indefinit l’internament de les persones amb problemes de salut mental als centres psiquiàtrics i, fins i tot, penitenciaris.
El primer pas que va fer aquest col·lectiu representatiu del sector de la salut mental i que coincideix totalment en opinions i criteris ha estat demanar cita a tots els partits polítics que ens representen al Congres dels Diputats per poder exposar quins són els motius que ens posicionen en contra d’aquesta reforma.
També s’han elaborat diversos argumentaris que expliquen per quines raons aquesta reforma no és adequada, i recollides de signatures.
Finalment a través d’un partit polític es va aconseguir una possibilitat de poder comparèixer al Congrés de diputats i la Federació va delegar aquesta compareixença a la nostra confederació estatal FEAFES.
Actualment les darreres accions continuen sent fer arribar les esmenes i aportacions a tots els partits polítics i ciutadans, sobretot la línia estratègica de les nostres accions està sent la que té FEAFES, que té accés més directe per territorialitat i representativitat a nivell estatal.
Des de la Federació Salut Mental Catalunya pensem que cal que el Govern s’impliqui en les polítiques socials que despleguin i abordin l’atenció integral en salut mental, elaborant i millorant polítiques de prevenció i tractament de la salut mental. Cal demostrar als governs i a l’Estat que una inversió en salut mental adequada no és una despesa, sinó una inversió de futur i un estalvi finalment.
És per això que ens volem basar en models d’eficiència i eficàcia que demostrin que amb inversions en temes ambulatoris i treballant des de la prevenció es poden descongestionar llistes d’espera d’altres serveis més crònics.
I és per això que valorem iniciatives com el Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS), que estableix la coordinació entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per tal de “garantir la continuïtat assistencial de les persones amb necessitats sanitàries i socials i la màxima eficiència en l’ús dels recursos.
Com a moviment associatiu creiem que cal aprofitar els compromisos del Govern per compartir amb ells alguns dels reptes que creiem s’han d’assolir si volem garantir una atenció de qualitat que contribueixi a la recuperació de les persones.
En aquest sentit el Pla Integral de Salut Mental esdevé fonamental per impulsar canvis i transformar el model actual, generant eficiències, innovant i fent plantejaments valents que consolidin noves formes de treballar, més integrades, que garanteixin una resposta adequada i continuada en el temps, des dels diferents àmbits i departaments, posant a disposició els recursos i suports en el conjunt del territori, i millorant la participació i apoderament de les persones en el procés.
El passat 11 de juny de 2014 es va celebrar una Taula rodona sobre la incidència que la Proposta de reforma del Codi Penal pot tenir sobre els drets de les persones que pateixen alguna malaltia o trastorn mental.
La Taula rodona “Drets perduts en salut mental, com ens afecta la reforma del Codi Penal”, ha estat organitzada per la Federació de Salut mental de Catalunya, la qual ha conclòs que existeix unanimitat en l’opinió sobre les conseqüències que tindria l’aplicació de la Proposta de reforma del Codi Penal.
Una unanimitat representada per les entitats que defensen aquest col·lectiu, professionals del dret, de la psiquiatria i membres de partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats.
L’entitat ha realitzat un resum de la jornada i recalca els aspectes més importants, manifestant que “juristes, professionals i usuaris de salut mental avisen del retrocés democràtic de la reforma del Codi Penal”.
Els col·lectius afectats consideren que aquesta reforma del Codi Penal és un atac frontal als drets de les persones amb trastorn mental i les discrimina respecte la resta de persones que hagin comès el mateix acte delictiu i no pateixin cap trastorn mental.
Doncs les mesures de seguretat d’internament imposades a persones amb problemes de salut mental es podrien prorrogar indefinidament, mentre que la pena de presó que correspon aplicar per la comissió d’un mateix fet delictiu a una persona sense problemes de salut mental, continua sense poder-se prorrogar, produint-se així una situació discriminatòria i injusta.
Per a comprendre-ho millor, les mesures de seguretat, s’apliquen de forma alternativa a la pena de presó, tal i com preveu el Codi Penal vigent, i en el cas de les persones amb problemes de salut mental, la mesura de seguretat consisteix en l’internament a un centre, a fi d’aplicar-se-li un tractament terapèutic o educació especial.
Segons els principis que actualment regeixen el sistema penal espanyol, qualsevol tipus de mesura de seguretat hauria de respectar el principi de temporalitat i d’integració social, entre d’altres.
El que estableix el mateix text legal en vigor és precisament, que aquesta mesura no pot sobrepassar el temps que està previst per a les penes imposades a aquelles persones que hagin comès el mateix acte delictiu sense patir les circumstàncies de salut mental.
La reforma del Codi Penal permetria que les mesures de seguretat poguessin excedir el límit imposat per prevenir la perillositat de l’autor del delicte, de manera que es podria prorrogar fins a convertir-se en una mesura perpètua.
La Confederació espanyola d’agrupacions de familiars i persones amb malaltia mental (FEAFES) ha elaborat un decàleg en el qual expressen els deu motius per no acceptar la reforma proposada, sobre el qual ha elaborat un vídeo explicatiu.
En els últims dies, la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats ha aprovat per unanimitat de totes les formacions polítiques, una proposició no de llei mitjançant la qual es demana al Govern que rectifiqui i tracti de forma justa i no discriminada a aquest col·lectiu. Tot i que aquest text no obliga al govern a modificar la proposta de reforma penal, la FEAFES ho considera un gran pas endavant.
Finalment, si voleu signar perquè la reforma penal tingui en compte els drets de les persones amb trastorn mental, ho podeu fer en el següent enllaç.
Tot i que els sistema penal català es caracteritza per garantir la reinserció dels interns, s’ha de destacar l’estudi de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.
L’estudi de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL sobre nous models de reinserció social, parteix del seguiment de dos models de reinserció exitosos com són:
· Les mesures penitenciaries de reinserció impulsades des del Centre Penitenciari de Villabona, a Astúries.
· I de les activitats i objectius de reinserció amb persones amb alt grau risc d’exclusió social que s’ha dut a terme per una associació de Bilbao.
La realitat actual destaca el fet que en el sistema penal actual existeixen dues tendències molt marcades. D’una banda, la lluita per garantir aquesta reinserció social dels interns. Però de l’altre, la complexitat penal espanyola, on es prima un sistema bàsicament punitiu, és a dir basat en infraccions penals i les corresponents conseqüències o sancions a aquestes infraccions, que és el que coneixem com a penes.
Des de la Web WWW.social.cat s’ha fet una entrevista a un dels investigadors de l’estudi, en Jordi Enjuanes, membre del grup de recerca GIAS (grup d’innovació i anàlisis social) on s’expliquen les principals diferències dels sistemes penitenciaris, quines són les noves experiències dins el sistema penitenciari, quins són els programes de reinserció social en medi obert, així com les principal conclusions de l’estudi.
En l’entrevista en Jordi explica com en realitat el sistema penal a l’estat espanyol és unitari ja només existeix una regulació penal, tot i que Catalunya té competències pròpies en matèria penitenciaria. La diferència radica dons, en projectes concrets que treballin principalment per la conscienciació social en la tasca de reinserció penal, per la implicació dels intens en la seva rehabilitació, així com la necessitat de donar les eines necessàries per tal que les persones sense risc d’exclusió social puguin sortir de situacions de perill de delinquir.
Com a mesures immediates, dins l’estudi es destaquen les Unitats Terapèutiques i Educatives (UTE) en els diferents centres penitenciares de l’estat espanyol. O bé els mòduls de participació i convivència, implantats aquí a Catalunya.
Per conèixer les principals conclusions de l’estudi accediu aquí a l’entrevista.
Justícia ha obert convocatòria per finançar actuacions orientades a la reinserció i rehabilitació.
El Departament de Justícia recupera les subvencions per les entitats del tercer sector que va suprimir l’any passat a conseqüència de les retallades.
Obre convocatòria corresponent a l’any 2013 per a entitats sense ànim de lucre, i destinarà 1,3 milions d’euros a finançar actuacions orientades a reinserir persones internades en centres penitenciaris i de justícia juvenil, així com a persones sotmeses a mesures penals no privatives de llibertat.
Va dirigida a les fundacions, associacions, institucions, organitzacions no governamentals i entitats d'iniciativa social sense ànim de lucre que duguin a terme aquests tipus de programes durant el període esmentat, es a dir, per a actuacions fetes durant l'any 2013.
El Departament vol reforçar les polítiques de reinserció que es realitzen des del Govern català juntament amb les entitats del tercer sector que han ajudat al manteniment i desenvolupament del model d’execució penal propi.
Les subvencions es destinen a la realització de programes dels centres penitenciaris i de justícia juvenil catalans. Els programes de reinserció, que han de dur a terme els beneficiaris han d’estar en diverses àrees:
El termini de presentació de sol·licituds és de 15 dies hàbils comptats des de l’endemà de la publicació d’aquesta Ordre al DOGC
