Després de 16 anys i 48 números editats en paper, l'Àmbits de Política i Societat, la revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, es transforma en un espai on line.
Canviem de format, però no d'esperit, ja que amb els nostres continguts volem continuar copsant i analitzant la realitat que ens envolta. I ho farem principalment de la mà de sociòlegs i politòlegs, i també d'altres professionals de les Ciències Socials.
El nou espai conté les mateixes seccions amb que ja comptava el paper: el Monogràfic, la Pàgina d'Actualitat i les Entrevistes. Hem introduït, a més, una nova secció d'Opinió. En aquest bloc trobareu articles d'anàlisi escrits per experts i expertes procedents del camp de la Ciència Política i de la Sociologia, i també d'altres camps de les Ciències Socials. Amb ell volem contribuir a la divulgació del coneixement de politòlegs i sociòlegs i a fer conèixer aquestes dues professions a la societat.
Monogràfic 0. El Dret a decidir
Una de les premisses de l'Àmbits ha estat sempre estar en sintonia amb l'actualitat. Aquesta vegada no podia ser d'una altra manera, i el tema escollit ha estat el Dret a decidir. Democràcia per a un nou Estat. Coordinat pel professor de Ciència Política Jaume López, en aquest monogràfic han intervingut Ricard Vilaregut, Marc Sanjaume, Montserrat Guibernau, Toni Cruanyes, Hèctor López Bofill, Joan Ridao, Ivan Serrano, Ferran Requejo i Joan Botella. Des d'aquí els volem mostrar el nostre agraïment.
Com també a tots aquells col·legiats i col·legiades que, igual que amb la revista en paper, col·laboren enviant-nos els seus articles per a la Pàgina d'Actualitat, secció per a la qual esperem continuar tenint la mateixa bona rebuda i col·laboració que la que sempre se'ns ha mostrat. Aquest espai és de tots ells.
L'Àmbits de tots i totes
Un dels avantatges de gaudir d'aquest espai on line és la participació i la difusió que es podrà fer de tot allò que publiquem. Us animem doncs a que expresseu la vostra opinió sobre els articles, els difongueu si els considereu interessants i els seguiu a través de les RSS.
Per la nostra part ja només queda l'agraïment cap a tots els col·laboradors i col·laboradores i cap als nostres lectors i lectores. Entre tots farem l'Àmbits.
www.ambitscolpis.com
La Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD), l’anomenada llei de la dependència, va ser aprovada el 30 de novembre del 2006 es al Congrés de Diputats i el seu desplegament es va iniciar l’any 2007.
No obstant això, el desplegament de la llei no sempre ha funcionat com s’esperava i, en aquest sentit, la Taula d'entitats del Tercer Sector ha impulsat la creació d’un grup de treball format per representants d’entitats sòcies per tal d’analitzar-ne l’estat actual.
Fruit d’aquesta anàlisi, la Taula d’entitats ha fet públic, en el seu butlletí del mes de març, el dossier De la dependència a l’autonomia. Un model en construcció.
La part més visible de les dificultats que afronta la llei té a veure amb els “llargs processos d’espera que els beneficiaris han hagut de patir per accedir a les prestacions” i que, de mitjana, es situen en 8 mesos i 12 dies en el conjunt del territori català, segons dades del 2010.
El dossier també assenyala, però, altres aspectes problemàtics així com propostes de millora que van encaminades a assolir una major autonomia de la persona reconeguda com a dependent i un major reconeixement social de les tasques d’atenció.
Es detecta, per exemple, la necessitat d’ampliar la formació dels professionals implicats en la valoració així com dels cuidadors no professionals i dels assistents personals.
Com indica el dossier, en aquest punt, caldria aprofitar l’experiència de les entitats del Tercer Sector que, en general, haurien de tenir major protagonisme no només en la fase executiva sinó també en el disseny de les estratègies i actuacions que ha de preveure i desplegar tot el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència.
Finalment, el document insisteix en la necessitat de fomentar la independència i autonomia de la persona mitjançant la promoció de la figura de l’assistent personal en lloc del cuidador no professional, de l’ampliació de serveis per garantir la llibertat d’elecció de la persona dependent i la derivació dels casos de prestacions econòmiques cap a les que estan lligades a serveis o bé cap aquelles que serveixen directament per contractar un assistent personal.
La campanya UK Uncut denuncia els rescats bancaris i les retallades en l’estat del benestar d’una manera ben divertida: convertint els bancs en guarderies, biblioteques, o llars d’infants.
El passat 19 de febrer el govern del Regne Unit va executar un nou rescat bancari. Amb aquesta operació ja van dos grans rescats que s’han endut una gran quantitat de recursos econòmics. Paral·lelament, el govern del Regne Unit també ha decidit executar importants retallades a l’estat del benestar.
Davant d’aquest context ha nascut la campanya UK Uncut, un moviment que denuncia les retallades en l’estat de benestar mentre s’estan destinant ingents quantitats de diners per a salvar els bancs.
Una posada en escena innovadora i una forta repercussió mediàtica
No obstant, el que sembla més destacable de la campanya no és la indignació sobre les retallades. De fet són moltes les organitzacions i les persones que podrien estar indignades per aquest fet. El més sorprenent de UK Uncut és una posada en escena innovadora i molt original i la forta repercussió mediàtica que està tenint.
La campanya es va iniciar el passat 2 de febrer, i fins ara ja s’han celebrat més de 100 accions en diferents localitats. Els voluntaris de la plataforma van transformar els bancs en biblioteques, boscos, hospitals, escoles, parcs infantils i centres d'oci. Ruth Garcia, una de les voluntàries de la campanya, explica que “mentre la gent del carrer està pagant el preu dels talls als serveis socials i del benestar, com hospitals i guarderies (..) [els bancs] s'estan atorgant bonificacions obscenes.”
Un llenguatge divertit
La campanya està començant a tenir un important ressò als mitjans de comunicació i ja s’estan començant a programar accions als Estats Units. Quines són les claus per a l’èxit d’aquesta campanya?
Evidentment existeix una bona matèria prima: la indignació que suposa destinar grans recursos econòmics als rescats dels bancs mentre es retalla l’estat del benestar. Però la posada en escena i la manera de treballar de la campanya segurament també han estat clau per a garantir l’èxit. El llenguatge que fa servir la plataforma és divertit i senzill. De fet, a la mateixa pàgina web de la campanya es diu que la proposta que ofereixen “és més econòmica, més efectiva, però sobretot, més divertida que els rescats dels bancs i les retallades”.
El principal capital de la campanya són els voluntaris. I per aquesta raó busquen que la manera de participar sigui el més amable i divertida possible. De fet, a la mateixa web de la plataforma s’ofereix: “Si tens una idea per a una acció, o vols que es faci alguna cosa al teu carrer, està a les teves mans fer-ho possible.” El vídeo “how to do a bail-in” també explica d’una manera molt amena i divertida com organitzar una d’aquestes accions.
Diversos experts i expertes de la comunicació així com periodistes reflexionaran al voltant de la irrupció de la immigració en el debat polític i la seva transcendència als mitjans de comunicació, tant en el context català com en altres països europeus.
En el marc d’aquestes jornades, també es lliuraran els III Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual, convocats per la MDA i que cada any s’atorguen a aquells programes, produccions o iniciatives audiovisuals que reflecteixen millor la diversitat cultural de la nostra societat.
Amb l'organització de les III Jornades de la MDA, aquesta organització pretén contribuir a afavorir línies d’actuació dels mitjans de comunicació que contribueixin a evitar determinats estereotips, especialment quan el fenomen de la immigració irromp en l’agenda política. S'intentarà donar resposta a la pregunta: Quin ha de ser el paper dels mitjans en aquest context?
La MDA treballa des de fa cinc anys amb la finalitat de reflexionar sobre la representació de la diversitat cultural als mitjans de comunicació, normalitzar la diversitat i contribuir al fet que els/les professionals i els/les prestadors/ores de serveis audiovisuals assumeixin la importància social i estratègica d’incorporar aquesta diversitat als continguts que emeten.
