Ya puedes leer la revista para socios y padrinos de MONA, Primates Nº 42 Haz click encima de la imagen para acceder a todo el contenido.
La entrada Primates Nº 42 se publicó primero en Fundacion Mona.
Ya puedes leer aquí la revista para socios y padrinos de MONA, Primates Nº 41
The post Primates Nº 41 first appeared on Fundacion Mona.
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 36
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 37
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 36
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 35
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 34
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 33
Ya puedes leer aquí la Revista Primates Nº 32
En Rai Barba, responsable de l'Àrea de Comunicació de La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va participar a la Trailwalker 2014 a Girona i ens explica la seva experiència.
La Trailwalker Intermón Oxfam és un desafiament esportiu per equips en el que s’ha de recórrer 100 km en un màxim de 32 hores amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa.
Rai Barba, ha participat per primer cop a la Trailwalker, iniciativa que descriu com a inoblidable.
Ho vam decidir el setembre. La culpa és d’un amic que ens va enviar un correu electrònic a tota la colla i ens ho va proposar. No ens ho vam pensar gaire i vam dir que sí. Ens vam inscriure dos equips de la mateixa colla d’amics i hem estat entrenant, individualment i per grups, durant tot el curs. La motivació era doble: per una banda, poder participar en una marxa organitzada per una ONG com Oxfam Intermón i sensibilitzar-nos a nosaltres, i a la gent del nostre voltant, de la situació actual de desigualtats socials que viu el món. I per l’altre, el repte esportiu de fer 100 Km és molt motivador!
No t’enganyaré que durant la competició pateixes bastant. Personalment, mai havia fet 100 Km i tot plegat em feia una mica de por i molt respecte... em generava molts dubtes. Quant estàs a punt de sortir et preguntes ‘Què carai faig aquí?’, però quan les cames es comencen a moure i comences a fer quilòmetres gaudeixes i tot! És una experiència física i psicològica brutal!. Quan vam arribar a Sant Feliu de Guíxols t’hagués dit que no ho faria mai més, però ara no ho descarto. Crec que entre tots hem d’ajudar a fer gran la Trailwalker i animar a molta més gent que participi en una iniciativa de sensibilització per denunciar la pobresa i les desigualtats socials que s’estan generant actualment. És cert que hi ha moltes iniciatives i coses per fer per denunciar i lluitar contra la pobresa, però la Trailwalker n’és una, i de molt bona!
Quant estàs a punt de sortir et preguntes ‘Què carai faig aquí?’
Durant el trajecte passes per molts estats d’ànim; cansament, emoció, son..., però el què t’ajuda a seguir i a tirar endavant serien tres coses. La primera, les ganes de fer-ho. Sóc bastant tossut i volia acabar, però no va ser fins al quilòmetre 70 que vaig veure que ho acabaria malgrat em quedaven 30 km (el cap m’hi va portar abans que les cames). La segona, la gent de suport que t’acompanya i et cuida moltíssim i que sense el seu suport és impossible fer la Trailwalker. I la tercera, ser conscient que això que estàs fent és molt gran i només ho faràs una vegada. També és important destacar la gent de l’organització, els voluntaris, la resta dels equips i fins i tot els Mossos d’Esquadra que et trobes pel camí que t’animen a seguir. L’organització és impecable! Ens va ploure tota la nit i no va ser fàcil. Vam tenir un moment delicat cap a les 3 de la matinada en el qual, fins i tot, vam pensar en què no ho acabaríem, però les ganes d’acabar ens van ajudar a seguir. Entre els de l’equip et vas animant, i això també t’ajuda molt.
Hi ha dos tipus d’entrenament: el físic i el psicològic. Des de l’octubre he anat corrent pel meu compte i participant en curses de 10 Km. Com a equip també vam fer un entrenament llarg cada mes des del desembre. Vam fer entrenaments en grup de 20, 40 i 50 Km. En aquells entrenaments vèiem a quin ritme podíem anar, què havíem de menjar i beure i preparàvem el cap i les cames perquè aguantessin 100 Km. Sí, que és cert, quan s’acosta el dia D penses que hauries d’haver entrenat més. Durant els mesos previs, també et vas mentalitzant que faràs una ‘cosa’ molt llarga i que tenir el cap preparat és imprescindible. He de reconèixer que la nit abans vaig dormir bastant malament... estava nerviós.
L’experiència és inoblidable. Quan arribes et fa mal tot i promets no fer-ho mai més, per quan has dormit i menjat ho veus diferent. Em quedo en haver participat en un projecte de sensibilització important, en haver fet una cosa junts amb el nostre equip (la solidaritat i col·laboració és clau dins l’equip), en saber que puc fer 100 Km i coneixent millor els projectes que Oxfam Intermón lidera per eradicar la pobresa als països més pobres del planeta.
La directora adjunta de la Xarxa de Custòdia del Territori, Sandra Carrera, ens acosta a la custòdia del territori alhora que ens proporciona la seva visió global del voluntariat. En aquesta entrevista, destaca que cal posar en volar la important aportació del voluntariat a nivell personal, ja que crea ciutadans compromesos amb l’entorn, un valor molt important en la societat actual.
La Xarxa de Custòdia del Territori és una entitat que treballa per promoure la custòdia del territori a Catalunya, capacitant la societat perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. La seva directora adjunta, Sandra Carrera, ens apropa en aquesta entrevista al voluntariat ambiental, que tot i que fa temps que existeix a casa nostra i que cada vegada és més conegut, encara no compta amb el nivell de participació d’altres països. Partint de la perspectiva de la custòdia del territori i el voluntariat ambiental, també reflexiona sobre el voluntariat d’avui en dia.
El repte actual en relació al voluntariat és visibilitzar el seus beneficis associats (socials, ambientals, econòmics i culturals), per tal de posar en valor la seva gran aportació a nivell personal. El voluntariat contribueix a generar ciutadans responsables i compromesos amb el seu entorn. I això és un valor preuat i valuós en una societat com l’actual.
El voluntariat ambiental, i en concret el voluntariat en iniciatives de custòdia del territori, aporten beneficis socials, culturals, econòmics i per descomptat ambientals. Genera vincles amb el territori, ofereix un servei a la societat, promou valors com el treball en equip o el compartir, fomenta l’empoderament del ciutadà (capacitat per canviar i millorar la nostra realitat) i l’empatia envers la natura. És interessant l’enfocament que fa la metodologia de l’Aprenentatge Servei en aquest sentit. Alhora que el voluntariat permet un aprenentatge a través de l’experiència viscuda per la persona que el realitza, també ofereix un servei a la societat i a l’entorn a on es desenvolupa.
L’experiència és clau, i si el veí o un familiar t’explica la seva vivència positiva gràcies a la seva participació en una jornada de voluntariat, segur que et sentiràs motivat a provar-ho. Evidentment, el rol que juguen les escoles i la família és essencial, i cal fomentar els valors del voluntariat en entorns propers. En aquest sentit iniciatives que permeten la implicació i participació de tota la família i iniciatives com el Joc de la Custòdia contribueixen al foment del voluntariat entre els més petits de la casa i a generar en un futur, com ja hem comentat, ciutadans responsables i compromesos amb l’entorn.
El voluntariat ambiental destinat a la conservació del territori i la seva biodiversitat fa temps que existeix a casa nostra, i no és gens menyspreable, però cal promoure’l i potenciar-lo. Cal posar en valor la seva aportació social, per tal d’aconseguir nivells de participació més alts, tal i com passa en d’altres països veïns. Actualment, a Catalunya i les Illes Balears, i agrupades en la Xarxa de Custòdia del Territori, hi ha una setantena d’entitats de custòdia que gestionen acords de custòdia juntament amb els propietaris i usuaris del territori en més de 600 espais amb valors d’interès a conservar. Hi ha doncs un gran potencial de voluntariat en la custòdia del territori.
Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat
Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert
Què és la FAGIC?
És una Federació que engloba a més de 70 associacions a tot Catalunya. De fet, en tres, quatre anys, hem creat tota una infraestructura i és l’organització paraigües de totes les entitats gitanes que hi ha a Catalunya. També estem fent una tasca per que la dona participi i s’organitzi, com també els joves. Volem que siguin actius.
Creus que el col·lectiu gitano es donat a associar-se i a treballar en entitats?
Home, nosaltres treballem per això. Els motivem a que s’impliquin no només en associacions sinó també en política. Fins ara han passat molt i creiem que la implicació és fonamental per assolir els nostres objectius. Allà on hi hagi col·lectius gitanos hi ha d’haver associacions.
Hi esteu satisfets amb la resposta que heu obtingut?
Aquest any hem tingut una participació massiva en les nostres activitats i això demostra que estem arribant. De fet, tenim ambició i creiem poder ser una organització autonòmica, nacional i també per treballar a nivell internacional. Cal treballar a nivell mundial pels nostres drets.
Aquesta força associativa quin reptes ha d’assolir?
Primer de tot, que els recursos destinats al poble gitano arribin al poble gitano. Treballem per impulsar el màxim l’educació i que els nois i noies no abandonin el institut. De fet, ja hem tingut èxit en l’escolarització pròxima al 100% en primària. Tenim el deure de demostrar que som capaços d’administrar els recursos que se’ns destinen, ja que fins ara aquestes ajudes les administraven empreses que havien fet de nosaltres un negoci. I no ens arribaven .
Ara, però, esteu duent a terme iniciatives en tots els àmbits com l’exposició itinerant “Como tú”. (exposició presentada el dia 8 d’abril, Dia Internacional del poble gitano, per mostrar la seva història i els personatges que l’han protagonitzat)
Amb aquestes iniciatives volem sobretot demostrar a la societat que tenim possibilitats de fer coses i arribar lluny si ens donen espai. Tenim gent amb carreres i premis Nobel dins la nostra història. No se’ns ha de tractar des de la xenofòbia i la marginació. Encara avui hi ha un prejudici des dels municipis i polítics que no lluiten o són reticents a tractar amb nosaltres.
Bé, amb l’exposició demostreu justament el contrari.
És només un gra de sorra per mostrar que una bona convivència és possible. Els gitanos podem estudiar, preparar-nos i tenir càrrecs de responsabilitat. Només cal que ens deixin.
Veig que teniu molt present la política. Que en penseu de l’èxit dels moviments d’extrema dreta a Europa?
Sarkozy expulsa els gitanos, el govern Berlusconi també ens maltracta i aquí, des de Badalona, polítics als que no prefereixo anomenar també ho fan. Des de la FAGIC hem denunciat tot això i hi estem treballant junt amb SOS Racisme. Es que es posen amb els més febles. Actualment ja van més amb compte amb els àrabs o els xinesos, però si que s’atreveixen amb nosaltres. Tenim la sensació que cap govern ens defensa.
Quin és aleshores el gran objectiu de la FAGIC?
La nostra gran il·lusió és poder arribar a unificar la veu del poble gitano a nivell europeu. Unir els esforços dels 12,5 milions de gitanos europeus per arribar a tenir fins i tot veu pròpia a nivell polític. Estem lluitant per que sigui així.
Finalment, creieu que el treball amb altres associacions no enfocades exclusivament al vostre col·lectiu us pot ajudar en aquest objectiu?
Si nosaltres hem patit a la nostra pròpia vida, el rebuig, el racisme i la xenofòbia, lluitarem i treballarem amb totes aquelles associacions que pensen el mateix que nosaltres. Hi ha objectius que tots compartim.
