totop

3interCat

Xarxa iWith.org










INFORMA'T :

iwith.org





Uneix-te a l'equipo d'iWith

Titular notícies
Nombre de resultats 11 per a Sport

16/02/2016 - Backboard Fever (Chip Hilton Sports Series) .doc download

Examine Free Books Online and Download eBooks at no cost. Find a large number of Backboard Fever (Chip Hilton Sports Series) books to read on the net and download free information products. Discover and read free books by indie authors as well as tons of classic ebooks. Browse categories to find your chosen literature genres: Romance, Wonderland, Thriller, Short Stories, Small Adult and Children’s Guides. There are eBooks for everybody.

*This Backboard Fever (Chip Hilton Sports Series) has been transmitted via an external affiliate, we can therefore furnish no guarantee for the existence of this file on our servers. Backboard Fever (Chip Hilton Sports Series) matches keywords, searched from 3rd-party sites, to affiliate-networks offering unlimited access to licensed entertainment content. Backboard Fever (Chip Hilton Sports Series) allows visitors, otherwise looking for free-content to enjoy more for less


15/05/2014 - El triatleta català Joan Lara disputarà la Ultraman de UK per recaptar fons per a la lluita contra el càncer infantil
Imatge principal a portada: 
Ultraman contra el càncer infantil
Resum: 

Els fons recaptats a través d’una campanya de crowdfunding es destinaran a l’AFANOC, Associació de Familiars i Amics de Nens amb Càncer

Autor: 
ACTN3 Sport

Joan Lara, triatleta de 34 anys nascut a Igualada (Barcelona), disputarà la Ultraman de UK 2014 lluitant contra el càncer infantil. Joan Lara és un dels 35 esportistes d’arreu del món seleccionats per participar en la prova que enguany tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de setembre.

La Ultraman, coneguda com una de les proves esportives més dures del món, és una triatló de llarga distància que té una durada de 3 dies, durant els quals els participants recorreran una distància de més de 515km amb menys de 36 hores. El primer dia consisteix en nedar a mar obert un total de 10km i, en sortir de l’aigua, pujar a la bicicleta per recórrer 144,8 km; el segon dia, es realitzen 275,8km de ciclisme i el tercer, i últim dia, es corren dues maratons, és a dir, 84,3km. Per a cadascuna de les etapes el temps màxim per completar la prova és de 12 hores.

Joan Lara va començar a practicar triatlons el 2010 i dos anys després ja va iniciar-se en les triatlons de llarga distància disputant la seva primera Ironman en la Challenge de Calella 2012. Va ser el 2013 quan Lara va conèixer AFANOC i la seva tasca per ajudar als familiars i nens amb càncer, i va decidir que volia sumar-se a la lluita contra aquesta malaltia a través de la seva passió, la triatló. “En el moment que penso en disputar la meva primera Ultraman lluitant contra el càncer infantil és com si tot l’esforç, dedicació i constància que he dedicat a l’esport i a superar els meus propis límits prengués sentit”, apunta Joan Lara.

“No es un repte individual, sinó que es tracta que tothom es sumi a la causa per lluitar plegats contra aquesta malaltia”,declara Joan Lara. Per això, tothom qui ho desitgi pot apadrinar el seu km solidari a través de la plataforma de crowdfunding migranodearena.org en el següent enllaç: www.migranodearena.org/rendirsenoesunaopcion. La finalitat de la campanya és que tothom pugui aportar el seu gra de sorra, perquè l’AFANOC pugui seguir desenvolupant la seva tasca, aportant solucions a totes les temàtiques que envolten el càncer infantil. Els fons recaptats es destinaran a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes malalts de càncer, les seves condicions a l’hospital, donant suport psicosocial des del mateix territori d’origen i pel manteniment de la Casa dels Xuklis, casa d’acollida per a les famílies que s’han de desplaçar de les seves localitats per rebre tractament als hospitals de referència.

ACTN3 Sport, associació per a la promoció i difusió d'activitats esportives, promou la campanya solidària entre els mitjans de comunciació, les xarxes socials i les institucions que vulguin col.laborar en la iniciativa, i fa una crida a tota la societat per sumar esforços i ajudar a Joan a complir el seu repte. Per aquest motiu, convida a tothom a veure i fer difusió del vídeo de presentació de la campanya realitzat per SDP Films "Juntos llegaremos más lejos" i que es pot visualitzar en el següent enllaç: http://vimeo.com/91256476

Sobre Joan Lara

Joan Lara té 34 anys, està casat i és enginyer d’Obres Públiques. Sempre li ha agradat l’esport i l’ha practicat des de ben petit. Fa quatre anys que practica triatlons i dos que va iniciar-se en les triatlons de llarga distància (distàncies ironman). En Joan explica que li apassiona la llarga distància perquè li agrada sentir la triatló i l’esport com un repte de lluita constant, no una lluita contra el cronòmetre, per ell, al final l’esport no és res més que el reflex de la vida d’un mateix. Fa dues temporades en Joan va debutar en llarga distància en el Challenge de Calella i la següent temporada ja aconseguia realitzar dues distàncies ironman en una mateixa temporada, 6 distàncies half-ironman, 3 distàncies olímpiques, 2 distàncies sprint, 3 curses de 10km i 4 travessies de natació en mar obert.

Sobre AFANOC

L’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) treballa per millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents amb càncer i les seves famílies. La seva tasca es porta a terme als hospitals i La Casa dels Xuklis. Una de les activitats més coneguda és la campanya del Posa’t la Gorra!, dirigida a sensibilitzar la societat vers el càncer infantil per desterrar els tabús que envolten la malaltia.


02/01/2014 - Les entitats esportives: tipus i funcionament intern
Imatge principal a portada: 
entitats esportives
Resum: 

Les entitats esportives són aquelles associacions que tenen com a finalitat principal la pràctica i el foment de l’esport i l’activitat esportiva.

Autor: 
Mireya Ponce Sastre

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix en el seu article 134.1.d) que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas “l’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya”.

Les entitats esportives són aquelles associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’Esport.

És precisament per aquesta finalitat específica, que les entitats esportives tenen tant normativa, com registre propi, diferent del Registre de la Direcció de Dret i Entitats on s’inscriuen les associacions de règim general.

La normativa que regula a les entitats esportives és el text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. La llei ha estat desenvolupada pel Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

I el registre on s’han d’inscriure per tal de tenir personalitat jurídica és el Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria General de l’Esport.

Per conèixer més que és una entitat esportiva, i el seu funcionament intern, podeu accedir als dors recursos de Xarxanet jurídic.


25/07/2013 - Les entitats esportives en el punt de mira d’Inspecció de Treball
Imatge principal a portada: 
Imatge de nens jugant a bàsquet
Resum: 

Les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de l’Estat realitzades a entitats catalanes d’esport de base posen en risc la continuïtat del sector amateur. La solució és aconseguir un reglament especial per clubs i entitats esportives sense ànim de lucre.

Autor: 
Federació d'Ateneus de Catalunya

Fa uns mesos saltava l’alarma als clubs esportius de base per les inspeccions de Treball i Seguretat Social. Aquestes inspeccions posaven de manifest una pràctica habitual de remuneració de les despeses dels voluntaris esportius, principalment monitors i entrenadors, que per les seves hores de dedicació rebien una compensació. Si aquesta compensació ha de ser considerada una tasca laboral suposaria per a les entitats un augment de les seves despeses de fins el 40%, cosa que molts clubs petits i associacions esportives sense ànim de lucre no poden assumir.

Aquesta situació ha creat molta inquietud entre les entitats de base que veuen perillar la seva supervivència si es veuen obligats a contractar sota el règim general aquests monitors i entrenadors. Per aquest motiu des de les entitats, les federacions i la mateixa Secretaria General d’Esports de la Generalitat es demana introduir un règim especial en la Seguretat Social que eximeixi de pagar la quota a aquestes entitats esportives sempre que els col·laboradors no superin el SMI (Salari mínim interprofessional).

Després de la moratòria, un règim especial

Actualment la Seguretat Social no fa distincions entre els clubs esportius i les enitats sense ànim de lucre i les empreses. En aquest cas no es tenen en compte dos fets importants, que els clubs esportius amateurs no tenen com a objectiu el lucre i que compleixen una funció social importantíssima entre nens i joves introduïnt-los en la pràctica de l’esport.

Des de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)s’ha engegat una campanya per tal de demanar una moratòria a la Seguretat Social que permetés aplaçar les inspeccions. Tal i com explica el president de la UFEC, David Moner, “fins l’1 de gener de 2014 podem estar tranquils, però la feina que s’ha de fer ara és la de pressionar i convèncer als partits polítics de la necessitat de crear aquest règim especial”. En aquest sentit des de la UFEC s’ha fet arribar una moció a tots els representats dels partits al Congrés on bàsicament es reclama:

1. Ampliar la moratòria en les actuacions inspectores als clubs i a les entitats esportives sense ànim de lucre, en l'àmbit de l'esport no professional, fins que s'hagi aclarit la normativa i establert un sistema especial de la Seguretat Social per a les mateixes, en l'àmbit de l’esport no professional.

2. Establir un sistema especial de la Seguretat Social, exempt de cotització, per als clubs i les entitats esportives sense ànim de lucre, que incorpori a aquelles persones que hi col·laborin i obtinguin una retribució que es pugui considerar marginal i no constitutiva de mitjà fonamental de vida, sempre que els ingressos no arribin al salari mínim interprofessional.

3. Aplicar, per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, una interpretació àmplia de la legislació vigent en matèria de seguretat social i voluntariat a les activitats esportives efectuades per clubs i entitats esportives sense afany de lucre.

4. Reconèixer clarament la figura del voluntari, sense relació laboral, en el cas d'activitats esportives realitzades per clubs i entitats sense finalitat de lucre.

5. Atorgar caràcter informatiu i no sancionador a qualsevol acta oberta a entitats esportives sense ànim de lucre, en l'àmbit de l'esport no professional, quan hagi disconformitat entre les actuacions del club o entitat esportiva i la Inspecció del Treball i de la Seguretat Social, sempre que la tipologia d'aquestes disconformitats sigui coincident o habitual respecte a les detectades per la inspecció en altres clubs i entitats esportives, podent ser deguda a una insuficient claredat de la normativa aplicable.

El concepte del voluntari esportiu

La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), que aglutina 158 entitats d’arreu de Catalunya, moltes d’elles amb seccions esportives de base, s’ha mostrat interessada en la proposta presentada per l’UFEC ja que els ateneus i associacions també es veurien beneficiatsper aquest canvi de regulació en la contractació.

Tal i com explica Anna Pruneda, secretària de la FAC, “Des de fa molt de temps, i això no ho pot amagar ningú, el món esportiu compensa els seus voluntaris amb petites derrames econòmiques. Això s'inicia per compensar les despeses de desplaçaments i algunes dietes. En la majoria dels casos aquestes derrames es converteixen en fixes, tant per qui les rep i per qui les dóna.” En cap cas aquestes compensacions són en concepte de salari.

Precisament en la moció presentada des de la UFEC, i que també es pot trobar al web de la Secretaria General d’Esports de la Generalitat, es destaca el paper importantissim que els entrenadors i monitors dels equips no professionals desenvolupen per la supervivència de l’esport amateur. La seva dedicació és en gran part altruista i desinteressada, però des de les entitats es procura que no tinguin despeses de manera que es compensen els desplaçament i les hores de dedicació, entrenaments i partits de caps de setmana.


07/06/2013 - Més a prop la modificació de la Llei de les professions de l'esport
Imatge principal a portada: 
Activitat esportiva
Resum: 

El Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de les professions de l’esport. Els canvis legislatius permetran als professionals incorporar-se legalment a la via laboral i accedir al Registre Oficial de Professionals de l’Esport.

Autor: 
Mireya Ponce Sastre

La Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, va sorgir amb la intenció de regular el col·lectiu de persones que treballaven dins l’àmbit de l’esport i les entitats esportives, i unificar criteris en allò referent a les professions i als requisits o titulacions necessàries per accedir a qualsevol de les classificacions professionals que es detallen a la llei.

En la mateixa llei també es preveia un termini màxim per tal que els diferents professionals de l’esport s’adaptessin als nous criteris i donessin compliment als requisits establerts per la normativa vigent per poder continuar en l’exercici de la seva professió. En cas contrari, es preveien importants sancions per als professionals que no s’adaptessin a la Llei.

Atesa les complexitats amb que s’han trobat els professionals alhora de fer les adaptacions necessàries que preveía la llei de les professions de l’esport es va aprovar el Decret Llei 6/2012, de 27 de desembre per mantenir en suspens fins l’1 de gener de 2015, l’aplicació de les sancions previstes.

L’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de les professions de l’esport té com objectiu el poder actualitzar-la i solucionar situacions i problemes derivats de la seva aplicació que han impedit que molts professionals adaptessin l’exercici de la seva professió als mandats legals, a banda de resoldre algun buit legat, permeten l’accés dels professionals al Registre Oficial de Professions de l’Esport.

Un dels problemes que queden resolts en l’avantprojecte de llei és l’acreditació de la formació per a l’exercici de les professions que recull la normativa, mitjançant títols, incloses les titulacions obtingudes en Estats membres de la Unió Europa, i certificats.

L’Avantprojecte de llei també vol resoldre la situació d’alguns professionals que treballen com entrenadors de modalitats esportives reconegudes pel Consell Català de l’Esport, però no previstes pel Consejo Superior de Deportes, òrgan competent per decidir que es considera o no modalitat esportiva. I d’aquells professionals de modalitats reconegudes, però on el “Consejo” no ha regulat el pla formatiu i per tant des de Catalunya no es pot desenvolupar la formació.

Finalment, la modificació del text legal també insta l’Administració a oferir una oferta formativa específica a través de l’Escola Catalana de l’Esport al col·lectiu de professionals que realitzen activitats físiques i esportives per a infants i joves, ja que fins ara era un col·lectiu que quedava fora de la Llei.


04/02/2013 - S’acorda la modificació de la Llei de les professions de l’esport
Imatge principal a portada: 
Professionals esport, Font: Ajuntament Lliçà de Vall
Resum: 

El Govern ha acordat la modificació de la Llei de les professions de l’esport aprovada al 2008 i la paralització de la seva aplicació obligatòria fins a l’1 de gener de 2015.

Autor: 
Mireya Ponce Sastre

El Consell Català de l’Esport està treballant per tal d’actualitzar aquest 2013, la Llei de les professions de l’esport que es va aprovar al 2008, per tal d’adaptar-la a la realitat actual, així com per subsanar els defectes que s’han anat derivant aquests darrers anys.

La reforma, segons ha explicat el Conseller Homs, hauria d’incloure la possibilitat d’acreditar formació i experiència des de l’òrgan docent del Consell Català de l’Esport, així com la possibilitat d’incorporar a l’articulat els 8 nivells professionals del Marc Europeu de Qualificacions, perquè esdevingui així el marc del sector de l’activitat física i esportiva.

La Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, va sorgir amb la intenció de regular el col·lectiu de persones que treballaven dins l’àmbit de l’esport i les entitats esportives, per tal d’unificar criteris en allò referent a les professions i als requisits o titulacions necessàries per accedir a qualsevol de les classificacions professionals que es detallen a la llei.

En la mateixa llei també es preveia un termini màxim per tal que els diferents professionals de l’esport s’adaptessin als nous criteris i donessin compliment als requisits establerts per la normativa vigent per poder continuar en l’exercici de la seva professió. Cas contrari, es preveien importants sancions per als professionals que no s’adaptessin a la Llei.

Degut a la complexitat que s’han trobat els professionals alhora de fer les adaptacions necessàries i la greu situació econòmica del sector, s’ha convalidat el Decret Llei 6/2012, de 27 de desembre per mantenir en suspens fins l’1 de gener de 2015, l’aplicació de les sancions previstes.


29/10/2012 - L’associacionisme i el voluntariat a l’escola
Imatge principal a portada: 
Logotip del PEE de Santa Coloma de Gramenet
Resum: 

Fa pocs dies es va saber que la Conselleria d’Educació tirarà endavant una pla pilot amb l’objectiu d’incloure el voluntariat en la formació acadèmica de l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO). Com s’ha treballat fins ara l’associacionsime i el voluntariat a l’escola?

Fomentar el voluntariat des de l’escola i promoure els valors de solidaritat i coresponsabilitat a l’escola és una demanda que sovint sorgeix en conferències i congressos de voluntariat. De fet, una de les mesures que recull el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) aprovat l’any 2008 parla de “Potenciar la presència de les entitats de voluntariat als centres educatius com a transmissores dels valors de la comunitat i per contribuir a l’educació en valors dels infants i joves.”

Fa pocs dies la Generalitat de Catalunya va anunciar que està treballant per incorporar el voluntariat en la formació acadèmica de l’ESO. Però, què es feia fins ara? A continuació repassem dos actuacions que a nivell nacional ajuden a connectar el món de les associacions amb les escoles.

Els alumnes creen i gestionen les seves entitats
L’any 2004 la Generalitat de Catalunya va iniciar el Pla d’Esport a les Escoles un pla que encara actualment es du a terme. El principal objectiu és fomentar l’esport a les escoles, però el pla té una segona finalitat: fomentar l’educació en valors, tals com la tolerància, el respecte als altres, l’autonomia, l’autogestió, la cooperació, o el treball en equip.

Els qui gestionen les associacions són alumnes que hi dediquen temps de manera voluntària.

Des del punt de vista associatiu el més interessant d’aquest pla és que s'impulsa la creació de les anomenades Associacions Esportives Escolars, que són les entitats que desenvolupen les activitats escolars en cada centre. L’any 2011 van participar en aquest pla 436 Instituts d’Educació Secundària i 715 escoles. Aquestes associacions són promogudes pels anomenats “dinamitzadors”, però els qui gestionen les associacions són alumnes que hi dediquen temps de manera voluntària.

Més informació sobre el Pla d'Esport a les Escoles

Connectar les escoles amb el seu entorn i promoure valors cohesionadors
Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) pretenen promoure la cohesió social i connectar els alumnes i famílies de les escoles amb l’entorn. Aquests Plans tenen el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i dels Ajuntaments, i són desenvolupats amb estreta col·laboració amb el teixit associatiu de cada municipi. En el següent vídeo s'explica en què consisteixen aquests Plans.

Edu3.cat

Més informació sobre els Plans Educatius d'Entorn


29/06/2012 - Modificada la normativa catalana d'entitats esportives
Imatge principal a portada: 
entitats esportives
Resum: 

El passat 31 de maig, es va publicar al DOGC el Decret 55/2012 que modifica el Decret 58/2010 de les entitats esportives de Catalunya. Amb aquesta nova modificació, es vol des de la Secretaria General de l’Esport, clarificar i facilitar el funcionament intern dels clubs i les federacions esportives catalanes.

Autor: 
Mireya Ponce Sastre

EL text únic de la Llei de l’Esport de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, conegut com Llei de l’Esport, inclou una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. Aquesta primera regulació requeria d’un desplegament reglamentari que finalment va arribar amb l’aprovació de l’anterior Decret 58/2010, de 4 de maig de les entitats esportives de Catalunya, on per primera vegada es regula per separat cadascuna de les tipologies d’entitats esportives amb les seves característiques pròpies i funcionament intern.

Les entitats esportives es classifiquen en:

  • Clubs esportius
  • Associacions esportives
  • Societats anònimes esportives
  • Seccions esportives
  • Agrupacions esportives generals i especials
  • I les Federacions

Tot i que encara no s’havia esgotat el termini per tal que les entitats esportives catalanes adaptessin els seus estatuts al Decret 58/2010, ha estat necessari una modificació del text en alguns aspectes tècnics per tal de clarificar i facilitar el funcionament intern de les entitats esportives.

Els principals canvis en relació als clubs esportius són:

  • S’ha modificat la durada del mandat dels membres de la junta directiva, que no podrà ser inferior a 4 anys ni superior a 8 d’acord amb el que determinin els estatuts del club esportiu. Fins ara, el Decret 50/2010, establia que els mandats de les juntes directives se situaven entre els 6 i els 8 anys.
  • En els processos electorals en els clubs, la designació dels membres de la junta electoral passar a realitzar-se per sorteig públic entre tots els socis i sòcies, i davant de notari en els clubs que celebren l’assemblea a través de compromissaris ( cas dels clubs amb més de 3000 socis).

En relació a les Federacions, destacar:

  • Que la durada del mandat de les seves Juntes de govern ha passat de 6 anys a quatre.
  • En el cas de la representació dels clubs dins les federacions, fins ara la representació dels clubs en la persona del president o vicepresident havia d’acreditar-se demostrant la seva inscripció amb el mandat en vigor al Registre d’entitats esportives, amb la modificació del Decret si no és possible aquesta acreditació n’hi haurà prou amb un document notarial que doni fe d’aquesta representació.
  • D’altra banda, en els processos electorals de les federacions, es permetrà als membres de l’assemblea general donar el suport, mitjançant un aval, a una o més candidatures, a diferència de la limitació a un sol aval establerta fins ara.
  • Pel que fa a la direcció de la federacions, la figura del president com a òrgan unipersonal queda exclosa dels seus òrgans de govern, que passen a ser l’assemblea general i la junta directiva.

Finalment, amb caràcter general desapareix l’obligació per a totes les entitats esportives d’aplicació de plans i criteris de gènere per optar a ajuts, subvencions o premis per part de Generalitat, i a partir d’ara, serà un mèrit preferent.

El termini perquè les entitats esportives catalanes adeqüin el contingut de les seves normes estatutàries a les previsions reglamentaries del Decret de les entitats esportives de Catalunya s’amplia i finalitzarà el juny del 2013.

Per llegir més


14/02/2012 - Futbol al Raval, sense àrbitre i amb mediació

Afiançar el treball en equip, l’autorregulació, la tolerància, el respecte, l’empatia i la resolució de conflictes entre infants i joves del barri de Raval de Barcelona és l'objectiu de la Lliga Valors 2012. Aquest torneig de futbol sala, que es desenvolupa de febrer a maig, ofereix als joves la possibilitat de gaudir del futbol, però adoptant responsabilitats en l'organització de la lliga i prenent decisions.

A més, inclou una metodologia que elimina la figura de l'àrbitre i on les tasques de mediació i execució del reglament van a càrrec dels propis jugadors. És a dir, són ells mateixos els que han de reconèixer i assumir la infracció de les normes. Tota una novetat que els fa ser més responsables i resoldre els conflictes amb diàleg!

En tot cas, si en algun moment no arriben a posar-se d'acord, intervindran els educadors i les educadores de les entitats organitzadores, els quals podran parar el partit fins a arribar a consens o anul·lar-lo definitivament si s’observa una conducta incorrecta a nivell grupal o individual.

Dos equips guanyadors: un per punts i l'altre per valors!

Una altra novetat és que a la lliga hi haurà dos equips guanyadors: un serà el que guanyi per punts i l'altre el que hagi estat millor valorat per la seva esportivitat. El campió a nivell de valors s'anirà decidint en cada partit, ja que, s'hi valorà quin dels dos equips ha jugat amb més esportivitat.

Aquesta metodologia s'ha inspirat en la que ja s'havia fet servir als programes d'oci nocturn alternatiu Abierto Hasta el Amanecer (a Gijón) i Vente pa'ka de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat.

El dimecres 25 de gener va tenir lloc al Centre Cívic Drassanes la presentació del projecte i dels equips de les dues categories de la lliga: infantil i cadet. Tots els equips van signar un acord, que recollia les normes consensuades entre tots i totes. D'aquesta manera, van deixar constància de que acceptaven les regles de joc.

Esportivitat i companyonia entre joves del Raval

Ara ja s'han jugat els primers partits i l'experiència de fer-ho sense àrbitre està sent molt positiva, tal com expliquen els educadors i educadores de les entitats organitzadores: "En general, els dos equips han jugat amb molta esportivitat i gairebé no han fet faltes".

Fins ara, s'havien organitzats al barri algunes activitats de futbol sala, com ara, un torneig de 12 hores, però no es feia cap lliga d'aquesta mena. Ara els i les joves del Raval participen amb moltes ganes i motivació en aquesta lliga que afegeix a l'esport els valors, creant un espai ideal perquè els joves s'ho passin d'allò més bé, mentre aprenen a resoldre conflictes i treballar en equip. Una manera diferent de jugar a futbol i viure l'esport!

La Taula Jove Raval està formada pel Casal dels Infants, AEIRaval, Fundació Centre Obert Joan Salvdor Gavina i l'Associació per a Joves Teb, el projecte Franja Raval i educadors/ores de carrer d'APC Raval Nord i APC Raval Sud.


11/01/2012 - Solucions i propostes per afrontar la pujada de preu del transport públic

Les reaccions dels estudiants en contra de les pujades del preu del transport públic no s’han fet esperar i ja han estat diversos els col·lectius que han manifestat el seu desacord i descontentament. Especialment protagonistes en aquest sentit han estat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), si bé per motius força diferents.

L’empresa de neteja de pintades que fa dies que està treballant a la plaça Cívica de la UAB ha començat la jornada amb un mural més que de ben segur li faran esborrar. La pintada la firma el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de l’Autònoma i convida de manera contundent: “Contra els preus abusis: COLA’T”. Les protestes giren entorn als alts increments que han experimentat els preus dels bitllets aquest inici d’any: un 12% la targeta de deu viatges (T-10) i un 38% el bitllet senzill. En un comunicat emès pel Sindicat es donava ple suport a la plataforma TMB51, la qual va convocar un boicot al transport públic per ahir dimarts 10 de gener, tot emmirallant-se en la mobilització que el 1951 va aconseguir aturar l’increment del preu del tramvia a Barcelona. “Donem un complert recolzament a la jornada de mobilitzacions convocada per dimarts dia 10 de gener en contra d’aquesta pujada de preus i a la vaga de consum dels serveis de transport públic i animem a totes les estudiants del país i especialment els de la UAB a utilitzar un transport privat i a colar-se als transports públics que utilitzin per accedir a estudiar (RENFE, FGC...)”, anunciava el comunicat del SEPC.

Rebaixes a la T-10

A l’altra banda de la moneda hi ha dos enginyers de la UPC, Guillem Mateos i Daniel Martínez. Conscients també que el transport públic ha de ser un servei del qual tothom se’n pugui beneficiar, han ideat un projecte, Promobilletes, per poder rebaixar el cost dels bitllets pels usuaris sense perjudicar a cap de les parts. Gràcies a un sistema de patrocini, els dos joves enginyers poden vendre des d’una web targetes T-10 d’una zona amb descomptes d’allò més interessants. Des de fa uns dies estan treballant per sobre de l’habitual per assumir l’allau d’ofertes i demandes que els arriben. Tot va començar amb una entrevista que els va fer el programa radiofònic “El món a RAC1”. Empreses ben diverses s’han ofert ja per esponsoritzar-los, atretes, segons afirmava Mateos al Diari ARA, per la bona imatge que els pot reportar contribuir en fer que el transport públic sigui més barat. Ara mateix tots els bitllets estan esgotats, però els dos joves segueixen treballant per poder tancar tractes i oferir nous bitllets com avanç millor.

L’èxit del projecte ha estat tal que fins i tot es va col·lapsar el seu compte de Twitter: “Sembla ser que per un excés de seguidors en un període de temps excessivament curt van suspendre el nostre compte de Twitter”. Els elogis els han plogut de totes bandes i de rerefons, a la majoria d’ells s’hi pot llegir els problemes que comporta pels usuaris un augment com el d’enguany dels preus del transport públic: “Al final, sempre són iniciatives de la gent "normal" les que ens fan tirar a tots endavant...”, comentava un usuari a la pàgina de facebook de Promobilletes.

Sigui de la manera que sigui, els estudiants, usuaris extremadament habituals del transport públic, no s’han quedat de braços plegats.


30/08/2010 - Entre el transport públic i el privat
Imatge "Roundabout" de Colin Broug

El metro, tren, bus, tramvia, contribueixen a reduir les emissions de CO² i descongestionar el trànsit especialment al centre urbà. D'altra banda, el temps que s'inverteix en aquests viatges és equiparable al que es passa als embussos o cercant aparcament. Però aquest tipus de transport no està exempt de la massificació, les vagues, la pujada de les tarifes, la manca de puntualitat... Altres persones opten per l'ús de la bicicleta (pròpia o de lloguer) o patins per desplaçar-se, o hi van a peu.
 
L'ús del transport privat com a transport públic ocasional és una de les alternatives, que es practica a sovint en carretera i és prou habitual en certs països. Les noves tecnologies permeten cada cop més donar espai i difondre noves idees i campanyes que promouen l'organització ciutadana per treure-li suc a les alternatives a les formes tradicionals de transport.
 
Un dels exemples és Soy Punto Rojo,  iniciativa ciutadana a la Comunitat de Madrid, sorgida arran de les vagues al metro a finals de juny de 2010. El funcionament es basa en l'adhesió al moviment fent visible el distintiu en forma de punt vermell (descarregable des del web) al vehicle. Qualsevol persona pot preguntar al conductor/a si li aniria bé deixar-lo a la seva destinació. D'altra banda, els i les vianants també poden portar un punt vermell per fer més visible als cotxes que està cercant un mitjà de locomoció. A més a més, alguns locals també en tenen, i d'aquesta manera anuncien els trajectes que fan habitualment per a què altres se'n puguin beneficiar.
 
Altres llocs webs organitzen d'avançada aquesta posada en contacte de conductors/ores i altres persones que volen compartir el transport i les despeses que suposa. En aquestes pàgines, les persones es registren bé oferint un trajecte que fan habitualment o puntual, o bé cercant alguna persona amb vehicle que vagi a la mateixa destinació. Bàsicament, s'organitza a mode de classificats, amb ofertes i demandes. Alguns dels exemples provenen del sector públic o també d'iniciatives individuals que han anat estenent-se, totes amb l'objectiu de promoure un model de viatge més sostenible, solidari i obert a la trobada amb altres persones (Compartir.org, Viajamosjuntos.com, Covivo).
 
Algunes associacions, com ara Pedalibre, Associació cicloturista de persones usuàries de la bicicleta, defensen la intermodalitat de transport, és a dir, que es puguin combinar diferents mitjans de transport, en el seu cas la bici amb altres formes de transport col·lectiu. Al seu web inclouen algunes normatives al tren, metro, bus i avió, així com consells per poder portar la bici sense molestar qui condueix o altres passatgers.
 
Cada cop hi ha més alternatives, i és decisió de cadascú/una si triem entre les alternatives que millor s'ajustin a les nostres necessitats, per moure'ns d'una forma més sostenible.



iWith.org Improving the World using Information Technology to Help Organizations
Google + Facebook Twitter Youtube Rss