Durant un dia substituïm les tasques habituals dels equips per un seguit d’activitats de formació, sensibilització i aplicació de l’accessibilitat universal.
El Dia de l'Accessibilitat és un servei dissenyat per la Fundació Salas destinat a ajudar a empreses i entitats a incorporar l’accessibilitat en la seva proposta de valor. Es tracta d’una proposta, feta a mida, que ajuda a les entitats a generar valor empresarial i social.
Durant el Dia de l’Accessibilitat, es fan activitats que sensibilitzen sobre la importància de l'accessibilitat universal, ensenyen a aplicar-la i potencien el treball en equip.
Amb la celebració del Dia de l'Accessibilitat , Salas Serveis Immobiliaris ha combinat en una única jornada activitats de sensibilització , formació i aplicació per renovar i ampliar el seu compromís amb l'accessibilitat. Un compromís que prové de l'any 2004 quan la companyia va decidir adaptar sense cost els habitatges dels clients amb necessitats especials i impulsar la creació de la Fundació Salas per a l'accessibilitat .
Durant la primera part del dia, i amb la col·laboració d'ECOM, el personal de Salas Serveis Immobiliaris ha realitzat diferents recorreguts en cadira de rodes i amb antifaços per comprendre la realitat de les persones amb deficiències visuals o motrius, tant en l'entorn urbà com en els habitatges que l'empresa gestiona .
Seguidament, l'arquitecte Xavier Garcia -Milà, patró de la Fundació Salas i especialista en accessibilitat, ha realitzat una formació específica sobre adaptació funcional de l'habitatge i atenció a les persones amb diferents discapacitats .
Finalment, en una sessió de treball dinamitzada per la Fundació Salas , s'ha elaborat el compromís de Salas Serveis Immobiliaris amb l'accessibilitat . Per a això , el personal de la companyia ha aportat idees de com millorar l'accessibilitat en cadascuna de les àrees i processos i ha consensuat les propostes per recollir-les en un document que l'empresa publicarà en breu .
Durant el debat s'ha posat de manifest la facilitat amb què poden millorar productes i serveis simplement " sent conscients de la realitat i les necessitats dels diferents col · lectius" .
Entre els compromisos adquirits destaquen , entre d'altres , adequar els nous locals comercials per assegurar la seva total accessibilitat , certificar l'accessibilitat de les promocions mitjançant auditories , tenir en compte la diversitat funcional en el moment de desenvolupar qualsevol projecte i en els diferents canals de comunicació .
Amb aquesta activitat Salas Serveis Immobiliaris fa un pas més enllà en la seva implicació social. Des de la Fundació Salas esperem que altres entitats i organitzacions segueixin el seu exemple.
La Campanya Dret a la Salut a l'Àfrica ens fa una nova proposta.
A punt d’acomiadar la segona edició del concurs de curtmetratges per centres educatius i entitats de lleure “RECreactiva’t: projectem per Àfrica”, i en la mateixa línia que a la primera edició, les entitats promotores, Medicus Mundi i Farmacèutics Mundi Catalunya (Campanya Dret a la Salut a l'Àfrica), volen compartir un fotoreportatge que recull opinions, testimonis i reflexions dels nois i noies participants al concurs, a més de fotografies de les gravacions dels seus curtmetratges.
Des de l’organització, i com a part de la iniciativa d’educació per al desenvolupament que és el concurs, han volgut estar a prop dels i de les joves durant els mesos en què han treballat en la realització dels curtmetratges. I han volgut no només que tots els grups comparteixin la seva experiència de participació al concurs sinó també conèixer la seva opinió sobre el dret a la salut, fent-los reflexionar sobre situacions que, “malauradament, tenen lloc a diari molt a prop nostre”, afirmen les entitats promotores.
Podeu veure el fotoreportatge en aquest enllaç
D’aquesta manera, mitjançant el fotoreportatge podreu apropar-vos a les seves opinions sobre “les retallades que afecten actualment el sistema sanitari català, la negació de l’atenció sanitària als immigrants sense papers i l’efecte nefast sobre els drets humans de la població local en països empobrits que té l’actuació d’algunes empreses multinacionals”.
Els nois i noies ens expliquen què creuen que haurien de fer els governs, les empreses i la ciutadania, "per a què aquestes situacions deixin d’existir, i expressen la necessitat d’actuar i lluitar per un món més just·.
Ens conviden a tots i a totes a llegir les seves reflexions, i a conèixer-los i conèixer-les en persona divendres 16 de maig a l’acte de cloenda del concurs, on es faran públics els curtmetratges guanyadors
Un “desplegament – web”, i un festival “presencial” a bona part del territori, per experimentar, contrastar i conèixer sobre salut i drets humans a través del cinema.
La proposta pot definir-se, tal com ens expliquen els promotors, com “Un nou web que neix amb la intenció de convertir-se en plataforma de difusió per a documentalistes sobre salut, i altaveu per a ONG, moviments socials i sanitaris d'arreu del món que treballin en la defensa de l'accés universal a una sanitat pública, gratuïta i de qualitat”. Però també com un Festival, “a peu de pantalla” de cinema. A Tarragona, Lleida, Barcelona, Girona i Terrassa, del 22 de maig al 5 de juny 2014. Amb debat amb els "protas", que som tots.
Una proposta de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya, amb suport de Quepo
El 22 de maig s'engega la Mostra als Cinemes Girona de Barcelona, amb el film “La salut el negoci de la vida”, un documental de Sicom que denuncia les conseqüències dels ajustaments provocats per la crisi en els drets i com això afecta la salut de les persones. Però a través del “desplegament – web” del que parlàvem es pot saber més dels documentals programats, a altres ciutats, les que hem mencionat. En la vessant “presencial” seguiran a les projeccions debats amb els promotors, productors i protagonistes.
No oblidis reservar la teva entrada aquí. Una mostra de la Mostra:
Índia, la farmàcia del món
El medicament, un dret segrestat
El col·lectiu Espacio del Inmigrante ha llançat avui una campanya per donar a conèixer les opcions que tenen les persones immigrades sense permís de residència per accedir a la sanitat pública.
"#TodasConTarjeta perquè el dret a la salut no entèn de fronteres ni de color de pell" és un dels missatges que s'han publicat avui, 6 de maig, a les 12.00 del migdia a la xarxa social Twitter. Forma part d'una campanya que pretén difondre un vídeo on s'explica com les persones que s'han quedat sense targeta sanitària arran del Reial Decret Lllei 16/2012 de 20 de abril poden aconseguir-ne una.
Aquesta llei va modificar el sistema sanitari públic, deixant gairebé un milió de persones sense targeta sanitària. Des que va entrar en vigor, diferents entitats que defensen el dret a la salut de tota la ciutadania s'han mobilitzat perquè els centres d'atenció primària i hospitals atenguin les persones immigrades sense permís de residència que van quedar desprotegides amb el decret.
En trobem un exemple al barri del Raval de Barcelona, on s'ha creat Espacio del Inmigrante. És iniciativa d'un grup de persones que s'ha organitzat "per donar un espai d'acollida i acompanyament a les persones que es troben excloses de l'assistència socio-sanitària per la seva situació legal, econòmica o administrativa". Ofereix consulta mèdica, assessoria legal i administrativa i acompanyament.
Aquest col·lectiu ha donat a conèixer avui un vídeo on explica com aconseguir la targeta sanitària i ha engegat la campanya on line #TodasConTarjeta per difondre'l.
Metges del Món i la plataforma ciutadana Yo Sí Sanidad Universal també han portat a terme accions de denúncia ara que es compleixen dos anys del decret llei.
Així, Metges del Món ha lliurat al Govern espanyol més de 43.000 signatures per exigir la derogació de la reforma sanitària. I Yo Sí Sanidad Universal està portant a terme una campanya de videocartes contra l'exclusió sanitària, a través de la qual ciutadans, pacients i professionals sanitaris es graven a si mateixos explicant com els ha afectat el Reial Decret Llei 16/2012. Denuncien casos de discriminació o de pacients que han hagut de pagar per rebre atenció mèdica.
Ser centres accessibles i adaptables a necessites especials és al llistat de fites de les principals universitats de Catalunya. Com duen l'objectiu a la pràctica perquè arribi a l'estudiantat?
Si el primer pas per comptar amb un sistema universitari accessible és disposar d'una àrea que se n'ocupi, les universitats públiques catalanes poden estar tranquil·les. Les 7 principals compten amb un departament, un programa o un servei al que un estudiant amb alguna discapacitat es pot adreçar per rebre assessorament i recursos. Superat el primer graó, però, com fan la universitat igualitària i accessible per a persones amb discapacitat?
El punt de partida corre a càrrec de les l'accessibilitat arquitectònica dels Campus, definida al Codi d'accessibilitat de Catalunya. Sempre ha d'existir com a mínim un itinerari a través del qual una persona en cadira de rodes pugui accedir a tot arreu sense topar-se amb barreres (escales, rampes massa inclinades o passos massa estrets). Tenir en compte també les senyalitzacions visuals i auditives, comprensibles per a tothom, o les diferències de relleu al terra per a les persones invidents.
La fita per a les oficines d'inclusió és que la discapacitat no sigui una barrera per a l'estudiant. De manera que s'ofereixen serveis i instruments com adaptacions d'exàmens, transcripcions de llibres, softwares per als ordinadors, instruments per seguir les classes o responsables de facultat que tutoritzaran els estudiants amb discapacitat que requereixin més atenció.
El PIUNE de la UAB atén 157 estudiants i ofereix, a mode d'exemple, l'ús de les Pissarres Mimio, un sistema de captura de tinta que permet que els estudiants amb baixa visió puguin seguir les classes. Gravadores, teclats adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, impressions en braille o un servei de transport intern pel Campus.
Aida Hernández: "Gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova, trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat i ajuda a obrir-te a persones noves; cosa que al principi és molt i molt difícil".
L’Elsa Martínez és una estudiant de Criminologia de 22 anys amb mobilitat reduïda. Explica que procura no dependre del PIUNE i ser una persona independent, però que "el que t'ofereixen des del PIUNE fa la vida molt més fàcil".
Un altre recurs possible a la UAB és la possibilitat de crear una parella entre un estudiant amb discapacitat i un o una estudiant de suport. L’Aida Hernández i la Núria Díaz són una d'aquests parelles. L'Aida té una discapacitat auditiva i des del curs passat rep un cop de mà de la Núria. Aquest any han decidit formalitzar-ho i la Núria podrà rebre crèdits i un certificat.
L'Aida i la Núria expliquen que la seva relació, com la de qualsevol parella d'amigues, va més enllà de l’àmbit exclusivament acadèmic. Segons l'Aida, "gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova i trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat". Ajuda, diu, "a obrir-te a persones noves, cosa que al principi és molt i molt difícil".
Les oficines d'inclusió assessoren i acompanyen també l'estudiantat amb discapacitat que vol marxar d'intercanvi internacional. El testimoni de la Birggit Niggeman, una noia invident alemanya que va venir a viure a Barcelona el curs passat, posa de manifest la utilitat de les oficines. Segons ella, "El PIUNE t'ajuda amb tot el procés de coneixement del Campus, t'ofereix classes d'entrenament de mobilitat amb tècnics de la ONCE i els voluntaris també t'ajuden".
L'Elsa, per la seva banda, es mou en cadira de rodes i és una de les noies que va marxar a Suïssa a estudiar-hi i viure-hi. Explica que a la universitat de Lausan no hi havia un servei homòleg al PIUNE. Sí es va adonar, però, que "no és una universitat acostumada a rebre persones amb discapacitat". Ella era, continua, "la primera estudiant internacional que s'unia al grup d'internacionals".
Les experiències de l'Elsa, la Birggit i dos estudiants més, l'Oriol Gómez i la Melani Asolas sobre què significa un intercanvi internacional per a una persona amb alguna discapacitat es poden consultar al web del PIUNE.
La igualtat als campus universitaris, tant en termes de discapacitat com en molts d'altres, no és encara un objectiu assolit plenament, queda encara camí a recórrer. Segons les experiències dels estudiants entrevistats, però, si a la voluntat de l'estudiant s'hi afegeix l'empenta de la universitat; la igualtat és una mica més a prop.
Programa d'Atenció a la Discapacitat de la UPC
Servei d'Assessorament per a Estudiants amb discapacitat
Programa de Suport a Persones amb discapacitat
El projecte TAP Project d'UNICEF pretén ajudar a la població que no disposa d'aigua potable. Per a fer-ho, UNICEF llança un curiós repte.
Actualment, 768 milions de persones no disposen d'aigua potable i 2500 milions de persones viuen sense unes instal·lacions sanitàries bàsiques. Entre tots aquests milions, malauradament, hi han els infants. 1400 infants moren cada dia a conseqüència de les malalties relacionades directament amb les condicions sanitàries o la falta d'aigua potable del lloc on viuen.
UNICEF vol reduir dràsticament totes aquestes xifres, que són realment espantoses. Per a fer-ho, ha pensat en un repte, curiós, relacionat amb les noves tecnologies. Com que molta gent utilitza el mòbil constantment, per mirar les notícies, les xarxes socials... UNICEF donarà per cada 10 minuts d'inactivitat, l'equivalent a un dia d'aigua potable.
Per a participar, heu de visitar la pàgina uniceftapproject.org des del vostre mòbil. La pàgina és capaç de detectar si el mòbil és mou, que és la senyal inequívoca que l'esteu utilitzant. Mitjançant un cronometre, es calcula el temps que estareu sense utilitzar-lo. Quan el comenceu a moure, us diu el temps que heu estat i l'equivalent. Fins i tot els records d'inactivitat d'altres usuaris!
Aquesta és una proposta interessant, que combina objectius solidaris amb solucions tecnològiques. A nivell de tecnologia, és interessant l'ús del estàndard HTML5 en la construcció d'aquesta pàgina.
Font d'informació: MWC Barcelona
La campanya Dret a la Salut a l'Àfrica proposa una activitat gratuïta de teatre interactiu per a centres educatius i de lleure sobre el dret a la salut.
Dificultats extremes que converteixen en una odissea l’esforç d’una mare africana per salvar el seu fill malalt després de d’haver begut aigua no potable contaminada... Pràctiques d’una empresa multinacional que vulneren el dret a la salut de la població local... “Vols conèixer aquesta realitat i implicar-t’hi per intentar trobar alternatives al model de societat global actual?”.
En el marc de la campanya Dret a la Salut a l'Àfrica, campanya de sensibilització promoguda per les ONG medicusmundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, Salut! és una experiència teatral interactiva per a joves de 12 a 18 anys de Centres de Secundària o Batxillerat i Centres de Lleure de la ciutat de Barcelona, que farà que els i les joves aprenguin i reflexionin sobre aquests i altres temes relacionats.
Implicant-se en una realitat transmesa d’una manera fictícia, els nois i noies podran sentir-se part de la problemàtica i opinar sobre el model de societat global actual, que genera i perpetua desigualtats i injustícies al món.
La companyia de teatre Frec a Frec, experta en representacions interactives per a joves i adults, s’encarregarà de la dinamització de l’activitat, aconseguint una interacció entre personatges i públic, per comprendre, reflexionar, conscienciar i somiar conjuntament la construcció d’un altre món possible.
L’activitat és totalment gratuïta, té una durada aproximada de 50 minuts, i està dissenyada per a un màxim de 60 persones. Per completar i ampliar els continguts, membres de la campanya acompanyen l'obra de diferents propostes pedagògiques, podent cada educador/a o monitor/a adaptar-la al seu grup, de la manera més adient.
Al dossier de l'obra podeu llegir tota la informació i metodologia de la proposta
Si esteu interessatsen queSalut! es representi al vostre centre educatiu o centre de lleure, contacteu amb Dret a la Salut a l'Àfricaa activitats@dretalasalutalafrica.org o al mòbil de la campanya 679464812. Data límit: 31 de maig de 2014.
La preservació de la terra per a l'agricultura local sostenible s'està convertint en un problema a Europa. Participen en aquesta Jornada persones de Catalunya, Bèlgica, França i Alemanya, i altres.
“Amb la competència d’usos de la terra, el sòl agrícola està disminuint i així com també les petites explotacions, donada la imminent jubilació de la immensa majoria dels agricultors, i l'augment de les dificultats per reemplaçar-los”. Així presenta la Xarxa de Custòdia del Territori aquesta Jornada. I segueix:
“A fi de canviar aquesta tendència d’abandonament rural, durant l'última dècada, una sèrie d'iniciatives cíviques han sorgit a Catalunya i a Europa per fer front a la dificultat dels petits agricultors per accedir a la terra. En aquesta jornada es presentaran una mostra representativa d’aquestes iniciatives i algunes accions que facilitin l’accés a la terra”.
Programa:
Per a més informació, us podeu descarregar el Programa de la Jornada.
Les dades de la Jornada són aquestes:
Protagonistes de la custòdia del territori:
El 22 de febrer, els 40 milions d’escoltes i guies d’arreu del món i els 20.000 de Catalunya van celebrar la Diada del Pensament. Enguany van dedicar-la a promoure una educació de qualitat.
La Diada del Pensament és una iniciativa promoguda per l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Scouts (WAGGGS, per les seves sigles en anglès). És una oportunitat perquè els 40 milions de membres del moviment escolta i guia d’arreu del món es facin conscients del poder transformador que tenen a nivell local i global si focalitzen les energies en fer un món millor i més just.
Des de l’any 2008, cada any, per la Diada del Pensament es treballa en favor d’un dels vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, aprovats per les Nacions Unides per tal d’aconseguir majors nivell de justícia social i de respecte dels drets humans arreu del món.
Aquest any, es va dedicar a reivindicar el dret a l’educació de forma universal i de qualitat per a tots els infants i joves. Per això, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) va elaborar una activitat sobre la situació de l’educació a Catalunya i al món i la creació de propostes que en permetin la seva millora, tant a nivell local com global.
L’activitat, destinada als 200 agrupaments escoltes i guies del país, consistia a analitzar les característiques del sistema educatiu català, fer-ne una comparació amb altres sistemes educatius, i per últim, fer una valoració de com es podria millorar qualitativament i universalitzar aquest dret de forma real. L'activitat es pot descarregar a aquest enllaç.
We Art Water Film Festival és un concurs internacional de curtmetratges organitzat per la Fundació We Are Water. El seu objectiu és generar notorietat sobre la problemàtica de l'aigua al món, on dues de cada cinc persones no compten amb infraestructures sanitàries adequades i més d'una de cada sis no tenen accés a prou aigua potable segura.
Al concurs poden participar persones majors d'edat de qualsevol nacionalitat amb vídeos d'entre un i tres minuts. Cal que les obres estiguin relacionades amb l'accés a aigua i sanejament i la seva relació amb la higiene, contaminació, agricultura, malalties, alimentació, educació, etc. S'hi podrà participar fins al 31 de març de 2014.
El certamen compta amb tres categories: Microdocumenta, Animació i Instagram. Així, hi haurà un vídeo guanyador per cada categoria i un quart premi del públic que serà per al vídeo que rebi més vots a la votació popular que es farà a través de la plana web de la fundació. Els guardonats podran guanyar 2.500 euros i una càmera de vídeo.
El Comitè Europeu de Drets Socials ha retret a l’Estat espanyol la denegació de l’accés a l’assistència sanitària dels immigrants irregulars per considerar-ho contrari a la Carta Social Europea.
El passat 29 de gener, el Comitè Europeu de Drets Socials –depenent del Consell d’Europa- va retreure al Govern de l’Estat Espanyol que hagi retallat l’accés a l’assistència sanitària de les persones immigrades de més de 18 anys i que es troben en situació irregular.
El motiu d’aquesta recriminació és que el Consell d’Europa considera que el Govern Espanyol, amb aquesta mesura, està incomplint les obligacions a les quals s’ha compromès a la Carta Social Europea, concretament al contingut de l’article 11 de la mateixa.
Aquesta posició del Comitè Europeu de Drets Socials s’ha recollit en un informe, en el qual, ha recordat que els Estats estan obligats a garantir a totes les persones d’origen extracomunitari que estiguin al seu territori els drets que estan recollits a la Carta Social Europea.
El Comitè també ha posat de manifest el fet de que no es pot fer servir la excusa de la crisi econòmica per retallar o privar de drets fonamentals, com pot ser l’accés al sistema sanitari.
En aquest informe, el Comitè també fa altres recriminacions al Govern Espanyol. Per exemple, considera que caldria una legislació que protegeixi a les persones grans que pateixen discriminació com a conseqüència de la seva edat avançada i també considera que les ajudes a la dependència no funcionen prou bé.
En general, el Comitè manifesta que el nivell d’ajuda dels Serveis Socials als ciutadans del territori de l’Estat és inadequada i que les condicions en què es dona no respecten la Carta Social Europea.
Les cròniques d'aquells moments expliquen que el moviment antiglobalització no va néixer sota els gasos lacrimògens a Seattle, sinó en els boscos humits de Chiapas. Parlem de tot just fa 20 anys.
1 de gener de 1994: quan tot esclata
Llavors es produïa l'alçament zapatista a la regió de Chiapas, al sud de Mèxic. La rebel·lió va ser una resposta de bona part de la població indígena a dècades d’assetjament i violacions de drets humans: presa il·legal de terres, tortures, execucions, desplaçaments forçats, militarització del territori, i fraus electorals.
Tot això conflueix més o menys en el temps amb l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (Mèxic, Estats Units i Canadà), que donava via lliure a l'explotació i comercialització dels recursos naturals de la regió. Les demandes del moviment zapatista, escenificades en l’alçament de l'1 de gener de 1994 del “Ejército Zapatista de Liberación Nacional” (EZLN) són, a grans trets:
Chiapas, el sud del Sud
Si bé tradicionalment la població indígena ha patit i pateix la discriminació i l’assetjament a tota Amèrica del Sud i Central, diversos factors expliquen perquè un esclat revolucionari com el zapatista es produeix finalment a Chiapas i no en una altra regió.
Chiapas escenifica tots els greuges que afecten la població indígena i camperola. D’una banda, la manca d’accés als sistemes educatiu i de salut, que provoquen realitats cròniques com l’analfabetisme o l’alta mortalitat infantil.
D’altra banda, tot i que Chiapas és el territori que concentra els principals recursos naturals i energètics del país (aigua superficial, força hidroelèctrica, mines, reserves de petroli i gas...), la majoria de les famílies indígenes no tenen accés a l’electricitat o l’aigua canalitzada.
Finalment, les terres “ejidales” -de propietat col·lectiva- estan sent expropiades des de fa dècades per a la seva explotació per part de la indústria alimentària o turística, entre d’altres.
De les armes al moviment social
Al llarg dels seus vint anys d’història, el moviment zapatista ha evolucionat, transformant-se des d’un grup guerriller en un moviment social que aglutina diferents sensibilitats, sempre sota la base de reclamar el dret a la terra per als indígenes i denunciar pràctiques d'oligarquia, tant polítiques com empresarials.
Especialment a partir de 2003, quan neixen els cinc “Caracoles” (municipis zapatistes autogestionats, amb las “Juntas del Buen Gobierno” com a seu central), la seva tasca es focalitza en la construcció de formes alternatives d’organització civil. Així, per exemple, el projecte ”Escuelas Autónomas Zapatistas” (Escuelitas) pretén demostrar que és possible una educació allunyada de les pràctiques oficialistes, i que doni veu a les minories.
Paral·lelament, apareixen a tot el territori actius centres culturals i socials, que realitzen una tasca de difusió dels principis zapatistes, i de denúncia de violacions dels drets humans. Alguns exemples són la Universidad de la Tierra - Cideci, el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas o la Red Contra la Represión y por la Solidaridad. Aquestes iniciatives fomenten, a més, l’intercanvi del pensament zapatista arreu del continent i més enllà.
La dona a Chiapas
“Les dones són el prototip de la resistència zapatista” (Ana Esther Ceceña, investigadora de l’Institut d’Investigacions Econòmiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic).
Les dones indígenes s’enfronten des de sempre a una doble discriminació, ètnica i de gènere, que les ha portat a viure situacions de molta precarietat i exclusió. El moviment zapatista va voler donar des dels seus inicis un paper propi a les dones, reivindicant el seu dret a l’expressió política, l’accés a la propietat de la terra i a la seva organització. Van tenir un protagonisme destacat en la primera fase de lluita.
Així, poc després de l’alçament de 1994, es va començar a aplicar la “Ley Revolucionaria de Mujeres Zapatistas”, que volia incorporar la dona a la lluita revolucionària en igualtat de condicions que els homes i posar els fonaments per garantir els seus drets en educació, salut, alimentació o maternitat.
Què en queda avui, de la lluita zapatista?
“El moviment antiglobalització no va néixer sota els gasos lacrimògens a Seattle, sinó en els boscos humits de Chiapas”
Segons Herman Bellinghausen, escriptor i periodista coneixedor del conflicte, durant aquests vint anys la població indígena de Chiapas ha millorat considerablement la seva situació, demostrant que pot ser autosuficient en salut, educació i sobirania alimentària: “Són on sempre van ser. I tenen unes condicions més bones de les que tenien abans“, assegura. No obstant, altres fonts mantenen el contrari, que la situació ha empitjorat: que hi ha més pobresa, més falta d’aliments i major subdesenvolupament social.
En tot cas, el que és cert és que, tot i haver-se allunyat del focus mediàtic (molt concentrat als inicis del “conflicte” en la figura del Subcomandante Marcos), la lluita zapatista continua. De fet mai es va apagar, i així ho demostren recents concentracions multitudinàries a Mèxic.
Les idees que proclama el moviment zapatista les trobem al germen de molts moviments socials posteriors, basats en la lluita contra la pobresa i la desigualtat, la corrupció política i certs poders financers i econòmics.
És el cas d’altres moviments de defensa dels indígenes a Amèrica del Sud i del moviment antiglobalització o altermundialista, que va tenir el seu esclat en les manifestacions a Seattle contra les polítiques de l’Organització Mundial del Comerç (1999) o en els diferents Fòrums Socials mundials, regionals, nacionals i locals que van seguir. A Catalunya hi ha també molts exemples d’iniciatives per construir noves propostes de societat. Els moviments socials ja fa dies que han passat de la protesta a la proposta.
Icària Editorial ha publicat aquests dies “Cròniques de l'esclat (viatge als moviments socials que van canviar Amèrica Llatina)”
Per a gent de 14 a 18 anys de centres educatius de secundària i d’entitats de lleure de Catalunya; en grups de mínim 3 persones.
La Campanya Dret a la Salut a l'Àfrica busca joves activistes que defensin el dret a la salut. Recreactiva't és un concurs que premia els millors curtmetratges i accions de sensibilització en defensa del dret a la salut a l'Àfrica i al món. Inscripcions obertes fins el 31 de gener.
Es cerca recerca, “creativitat, i implicació social per a augmentar el coneixement, així com l'actitud crítica i propositiva dels joves cap a les principals problemàtiques en l’accés a la salut a l’Àfrica, al món”
Cal inscriure’s al concurs a través del formulari. La inscripció és gratuïta i l’ha de fer el responsable del grup (professor/a, monitor/a). Estarà oberta des de l’1 al 31 de gener de 2014. La Campanya està promoguda per Medicus Mundi i Farmacèutics Mundi.
Cal gravar i editar un curtmetratge de 3 minuts. I el disseny d’una acció de sensibilització a l’entorn
L'Associació Estatal de Representants d’Estudiants (AERE) conclou que disposen de suficient base legal per pressionar la Unió Europea perquè asseguri una universitat pública accessible per a tothom.
Un dels primers objectius de les I Jornades Estatals d'Estudiants, celebrades a la UAB del 18 al 20 d'octubre, era determinar el camí i les eines per lluitar a favor d’una veritable accessibilitat a l’educació superior. Segons el president del Consell d'Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEUAB), Carlos Pérez, a dia d'avui "l'Estat espanyol és el tercer més car de la Unió Europea, realitat que transgredeix la carta de drets fonamentals de la UE".
El president del CEUAB explica que a més d'existir una "discriminació indirecte entre ciutadans i ciutadanes de la UE pel que fa a la facilitat per accedir a la universitat", la Unió Europea té competències, no per harmonitzar sistemes universitats, però sí per posar límits als estats membres per assegurar que es garanteix i se n’equipara l'accés. Argument que va ser també secundat per l'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya – Verds, Raül Romeva.
D'altra banda, també s'hi va debatre si la universitat és avui una excessiva "fàbrica de professionals que oblida la maduració personal i l'aprenentatge com a finalitat", explica Gerad Torrent, estudiant d'Economia i Empresa i vocal del CEUAB.
Més de 25 universitats de tot l'Estat espanyol van assistir a les jornades, resposta que és qualificada pel president del CEUAB de "molt positiva, ja que va permetre l'intercanvi d'opinions i la posada en comú de diferents formes de funcionar". En paraules de Pérez, "s'hi va generar discurs i arguments ferms a favor d'una regulació europea que garanteixi que els recursos econòmics no siguin una trava alhora d'accedir a la universitat" i creuen, diu, que "les propostes que poden fer a nivell europeu poden quallar en la legislació".
Dijous 3 d’octubre, al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es va realitzar la inauguracióde l’exposició“Art i Discapacitat”
Dijous 3 d’octubre, al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a les 18:00 hores, es va realitzar la inauguracióde l’exposició“Art i Discapacitat”a on artistes amb diverses discapacitats tenen l’oportunitat d’exposar la seva obra.
Aquesta és una iniciativa de l’associacióArtistas Diversos amb la que, des de la FundacióCatalana per a la Paràlisi Cerebral, treballem plegats amb el Programa "Adona't".
Aquest programa, impulsat per la FCPC, va començar l’any 2002 i consisteix en la realitzaciód’actuacions d’informació, formaciói suport a persones afectades de paràlisi cerebral (PC) i discapacitats afins i a persones cuidadores, que tenen cura de persones discapacitades. Aquestes activitats treballen tant l’àmbit personal com grupal i la seva funcióprincipal és generar espais de relació, de descàrrega i d’ajuda mútua. Els resultats obtinguts en els seus anys de funcionament han estat valorats com a molt positius.
El programa "Adona’t" és un programa transversal que duu a terme actuacions en el marc del desenvolupament i l’educacióindividual, familiar, cultural i social, des de la perspectiva de gènere i la igualtat d'oportunitats.
Aquestes accions segueixen els criteris de promocióde la salut, socialització, autonomia de la persona, realitzaciópersonal i cultural i potenciaciódel teixit associatiu.
A més a més, van ser exposats tres quadres del pintor FRADOGO pertanyents als fons patrimonial del qual la FundacióCatalana per a la Paràlisi Cerebral n’és beneficiària.
A l’estiu, les activitats d’esbarjo ens porten fora dels nostres àmbits quotidians i convé anar preparats. Per a les persones que viuen amb alguna discapacitat, existeixen una sèrie de recursos per assegurar-los un estiu accessible.
L’Agència Catalana de Turisme (ACT) és l’organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de les polítiques de promoció turística. Una de les seves línies estratègiques prioritàries és el turisme accessible per a la promoció del qual han ha creat un portal específic.
L’objectiu del portal Turisme accessible és el de promocionar tota l’oferta integral adaptada de Catalunya incloent-hi espais amb facilitats per a persones amb mobilitat reduïda i/o discapacitats sensorials.
La Corporació empresarial ONCE té una agència de viatges, Viajes AcceSIbles, que ofereix informació sobre allotjaments, productes i programes accessibles individuals i per a grups. Inclou la possibilitat de reservar hotels i vols indicant el tipus de discapacitat o necessitat especial.
Igualment, Barrera-cero.com ha editat un document sobre llocs d'interès a l'estat espanyol que es poden visitar amb cadira de rodes on s'inclou informació pràctica d'hotels, serveis, museus, i altres propostes per a l'oci més accessible.
Si optem per activitats de tipus cultural, ens pot ser útil conèixer el nivell d’accessibilitat dels museus i saber, per exemple, si disposen de signoguies per a persones amb discapacitat auditiva.
La Fundació Orange impulsa serveis de signoguies i instal·lacions de bucles magnètics i amplificadors als principals museus i monuments de l’Estat.
Podeu consultar el llistat de museus i monuments amb signoguies, que inclou el MNAC on s’ofereixen guies amb llengua de signes catalana, castellana i internacional.
Discapnet disposa d’una guia de platges accessibles de tot l’Estat i dels serveis que s’hi ofereixen. La guía, que Discapnet va actualitzant, analitza aspectes com ara les rampes, passarel·les, lavabos, dutxes accessibles, etc.
Igualment, per conèixer l’estat de les platges, pot consultar-se el directori de Creu Roja, on es pot trobar informació sobre la bandera que indica l’estat del mar i condicions de bany, els riscos de meduses i la disponibilitat d’ajudes per a discapacitats.
Barcelona disposa d’onze àrees de jocs infantils accessibles perquè tots els infants, amb discapacitat o sense, puguin jugar plegats. Podeu consultar el llistat al web de Barcelona accessible.
Per trobar activitats culturals i de lleure accessibles arreu de l’estat, podeu consultar també les guies editades per la Plataforma representativa de persones amb discapacitat física (PREDIF):
Els Premios Romper Barreras d'enguany han estat tot un èxit de participació. S'hi han presentat 85 candidatures, 71 d'elles en la modalitat col·lectiva i 14 en la modalitat individual. Ara toca triar els finalistes a través d'una votació popular.
Els internautes poden incidir en els premis Romper Barreras tot mirant els vídeos presentats al certamen per persones individuals i entitats sense afany de lucre i votant les iniciatives que més els agradin.
L'objectiu d'aquests premis, convocats per Toshiba, Microsoft i BJ Adaptaciones, és reconèixer les persones i entitats que hagin realitzat una aposta original i decidida per l'ús de la tecnologia per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Tots els vídeos que aconsegueixin més de 500 vots passaran a la fase final dels premis. En aquesta fase, el jurat triarà els guanyadors/ores i els donarà a conèixer el 30 de juliol. Per finalitzar, el mes d'octubre tindrà lloc l'acte de lliurament de premis, a Barcelona. Hi haurà dos premis per cada modalitat, que consistiran en una dotació econòmica, material informàtic i el viatge i allotjament per participar a la gala d'entrega de premis.
En aquest enllaç podràs veure tots els vídeos presentats i votar-los fins al 21 de juliol.
Aquí et deixem el vídeo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC), que fa la cultura més accessible:
L'Ajuntament de Barcelona, acompanyat de diverses entitats socials, ha presentat la Targeta Solidària d'Aliments. Aquesta targeta substituirà, a partir de juliol, els ajuts per cobrir necessitats d'alimentació que actualment s'abonaven mitjançant xec o transferència.
Amb l'objectiu de "dignificar més i estigmatizar menys l'usuari", la tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Maite Fandos, ha presentat aquesta targeta moneder.
Està previst distribuir-ne més de 3.500 unitats, i amb ella es podrà comprar a qualsevol botiga d'alimentació. D'aquesta manera, es contribuirà també a evitar les cues als punts de distribució solidària d'aliments, ja que els seus usuaris disposaran de l'alternativa d'adquirir els aliments a establiments convencionals, augmentant d'aquesta manera la seva capacitat de compra i d'elecció dels aliments.
La targeta permetrà també que les entitats socials que vulguin fer-la servir com a mitjà per fer efectives les seves ajudes econòmiques ho puguin fer, i que els establiments que vulguin fer descomptes a persones en situació vulnerable sense recursos puguin donar un tracte preferent als seus portadors.
El nou mitjà de pagament només podrà utilitzar-se en establiments que venguin productes d'alimentació, però la tinent d'alcalde ha volgut aclarir que no s'ha dissenyat amb la voluntat de controlar que els diners es gastin en aliments.
El projecte preveu també que el valor econòmic dels ajuts que aporten els serveis socials municipals pugui ser incrementat mitjançant acords amb empreses de distribució d'aliments, comerços i altres establiments de venda d'aliments per tal que es doni un tracte preferent als seus portadors fent descomptes en productes bàsics.
A la mateixa roda de premsa, conjuntament amb representants de Càritas, el Banc dels Aliments i Creu Roja, va ser presentat el nou model de distribució d'aliments que l'Ajuntament de Barcelona ha proposat a la reunió de la Taula Solidària d'Aliments, órgan que va ser constituit a finals de 2012, i format pel propi Ajuntament, entitats socials i promotors alimentaris.
Actualment, existeixen aproximadament 234 entitats que ofereixen aliments en 176 punt de distribució solidària d'aliments. S'estima que fins a 46.000 persones acudeixen diàriament a buscar menjar.
La proposta consisteix a l'oferiment de l'Ajuntament a les entitats que realitzen la distribució d'aliments, si es posen d'acord per oferir aquest servei, d'assumir el cost del lloguer d'un espai acondicionat per a dur a terme la distribució en millors condicions, i també a instal·lar frigorífics i congeladors, donant la possibilitat de poder repartir productes frescos i amb una major qualitat nutritiva.
El dia del naixement és el més perillós per als nadons i les seves mares, ja que, més d'1 milió de nadons moren en les primeres 24 hores. Molts, però, són morts que es podrien evitar amb una millor atenció mèdica i l'accés universal a quatre productes no gaire cars.
El primer dia de vida d'un nadó és tant un perill com una oportunitat, segons el nou informe sobre l'estat de les mares al món de Save the Children. Un perill perquè és el dia en què més nens perden la vida. Una oportunitat perquè aquesta ONG estima que cada any es podrien salvar les vides de més d'1 milió de nens amb l'accés universal a quatre productes, que costen entre 13 cèntims i 6 dòlars cadascun: Injeccions d'esteroides per a les dones amb part prematur (que fan madurar els pulmons dels nadons); reanimació (per salvar nadons que no respiren al néixer); neteja del cordó amb clorhexidina (per prevenir infeccions del cordó umbilical); i antibiòtics injectables (per tractar la sèpsia neonatal i pneumònia).
Aquestes primeres 24 hores ofereixen, doncs, oportunitats sense igual per salvar vides i establir les bases per a un futur saludable. Els resultats de l'anàlisi de Save the Children indiquen, com mai abans, que l'ajuda als nadons a sobreviure el primer dia i la primera setmana de vida representa el repte més gran que queda per aconseguir la reducció de la mortalitat infantil i assolir l'ambiciós objectiu de desenvolupament del Mil·lenni: Reduir la mortalitat en la infància en dues terceres parts, dels 93 nens per cada 1.000 que morien abans de complir cinc anys el 1990, a 31 per cada 1000 al 2015.
Les possibilitats d'una mare i el seu nadó de sobreviure ajuden a determinar el rànquing anual dels millors i pitjors països del món per ser mare, que elabora des de fa 14 anys Save the Children. L'educació, els ingressos i la representació política de les dones són els altres factors que contempla aquest informe per arribar a la conclusió de que els països nòrdics Finlàndia, Suècia i Noruega són els millors països per tenir fills. Espanya es troba dins del top 10 en el setè lloc. En canvi, a la cua es troben Sierra Leona (en el lloc 174), Somàlia (175) i la República Democràtica del Congo (176).
Més informació:
Aquesta aplicació desenvolupada per la Fundación Equiparla té com a objectiu principal ajudar a les persones amb problemes visuals, auditius, de mobilitat o alimentaris, a poder cercar locals totalment accessibles a ells. De moment l'aplicació només està disponible per a iOS.
Crear un mapa amb tots els detalls d'accessibilitat per a les persones que pateixin algun tipus de discapacitat o problema alimentari. Aquesta és l'objectiu de l'aplicació Map4all, una eina que pot ajudar molt a aquest col·lectiu què a vegades pateix les barreres arquitectòniques o el menjar no apte per a celíacs.
L'aplicació, que es va presentar el passat 22 de gener, és simple d'utilitzar. Primer s'ha de realitzar un típic procés de registre. Un cop registrats ja es pot visualitzar el mapa on podreu registrar llocs o locals amb les descripcions que voleu anotar. Aquestes descripcions són anotacions que detallen problemes de barreres arquitectòniques, poca atenció auditiva o falta de indicadors. Amb l'aplicació també es pot cercar locals que disposin de menjar apte per a celíacs o llocs que tinguin els serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
L'aplicació ha estat desenvolupada per la Fundación Equiparla, una fundació que treballa per l'impuls de la plena normalització del treball per a les persones amb diferents discapacitats. Map4all, ha sigut l'últim projecte d'aquesta fundació, de la qual a la seva web demana ajuda per difondre l'aplicació.
L'aplicació de moment només està disponible per a dispositius mòbils iOS.
Font d'informació: Fundación Equiparla.
Farmamundi obre de nou la campanya de venda de nadales solidàries per ajudar a sostenir els projectes que té a països del Sud. L'ONG, com les altres, nota la crisi per les retallades de fons públics de cooperació internacional.
L'ONG treballa en projectes de salut i d'accés a medicaments essencials. La campanya de nadales és una de les eines de finançament. Farmamundi fa la proposta a la ciutadania i a empreses i institucions.
Farmacèutics Mundi (Farmamundi) és la primera ONG de l'Estat Espanyol en el camp de la salut i l'accés a medicaments. Porta ja 20 anys de rodatge i té uns 5000 socis i col·laboradors.
Podeu saber més i fer la comanda en aquest enllaç. També podeu trucar al 902 01 17 17 o escriure a comunicacion2@farmamundi.org.
El locutor de radio Tommy Edison ens mostra com utilitza l'Iphone amb les opcions d'accessibilitat activades. Aquestes opcions ja van incorporades en el sistema operatiu d'aquest telèfon mòbil.
Tommy Edison és cec de naixement i utilitza l'Iphone amb una facilitat impressionant. Aquest fet no és que sigui puntual, segurament hi ha molta gent amb dificultats visuals com el Tommy que també utilitzen l'Iphone amb molta fluïdesa. La novetat és que en Tommy, que és crític de cinema des d'una altra perspectiva diferent a la nostra, ha realitzat un vídeo explicant com utilitza aquest telèfon creat per Steve Jobs.
En el vídeo es pot veure com Tommy activa, a la configuració general del telèfon, la opció de accessibilitat. Amb aquesta opció se li activen moltes possibilitats interessants. Tommy pot fer passar els dits per sobre les icones i una veu li va explicant quin programa pot executar. En el cas que Tommy vol obrir una aplicació, la mateixa veu li recomana que toqui la icona dos vegades seguides.
Sorprèn com Tommy fa servir Twitter. Si Tommy posa el dit sobre una piulada, la veu li llegeix el nom d'usuari i la piulada que ha fet. Mitjançant una opció de dictat, Tommy pot contestar les piulades de la gent que segueix. En el cas que algun usuari de Twitter li respongui, un avís sonor l'avisa i ell pot escoltar la resposta.
Apple té molta cura que les persones amb dificultats visuals puguin gaudir dels seus productes. En aquesta pàgina es pot conèixer tota la tecnologia d'accessibilitat que porta l'iPhone.
Font d'informació: http://www.disse.cat/disseny/2012/10/15/accessibilitat-com-utilitzen-les-persones-cegues-un-iphone/
Els immigrants sense papers que des del passat 1 de setembre no podien accedir a la Sanitat pública podran tornar a rebre l’atenció sanitària pública previ pagament d'uns 60€ mensuals.
Des del passat 1 de setembre, està en vigor el Reial Decret 1192/2012 de 3 d’agost, on s’estableix qui té dret a l’atenció sanitària pública. Així el decret passa a definir la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l’assistència sanitària a l’Estat espanyol.
Només Catalunya i cinc comunitats autònomes més, no estan aplicant aquesta mesura d’exclusió als immigrants sense papers que va establir el Govern central.
En el cas de Catalunya, els nouvinguts que acreditin un empadronament d'un mínim de 3 mesos poden accedir a l’atenció primària a càrrec del CatSalut i, a partir de l’any, tenen el reconeixement de la prestació sanitària complerta.
S’estableix un període de fins el 31 de maç del 2013, per tal que les persones que no tenen dret d’accés a l’atenció sanitària per part del l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) puguin normalitzar la seva situació.
Segons el Reial Decret estatal, els immigrants empadronats però que no tenien reconegut el dret d’assistència sanitària per l’INSS,només podien accedir a les urgències, a l’atenció dels menors de 18 anys i l’atenció en cas de embaràs i part.
En aquesta moments, el Consell Interterritorial de Sanitat que depèn del Ministeri de Sanitat, ha aprovat l’esborrany de Decret on es preveu l’atenció sanitària als immigrants sense paper previ pagament d’una quota de 59’20 € mensuals i de fins a 155’40€ per als majors de 65 anys.
Són moltes les entitats del Tercer Sector que treballen per a la defensa dels drets de la població nouvinguda que ja han alçat la veu contra aquest acord. Des de moltes associacions d’immigrants es denuncia la impossibilitat de fer front al cost de la nova pòlissa sanitària per un col·lectiu fortament castigat per la situació econòmica actual i per la seva realitat social.
Per què aquest curs?
Des de la ratificació del Conveni d'Aarhus per part de l'Estat, i després de l'entrada en vigor de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, l'Administració pública està obligada a difondre la informació ambiental de què disposi i facilitar-hi l'accés establint uns terminis i formats de resposta a les sol·licituds dels ciutadans.
Quin són els drets de la ciutadania a rebre informació ambiental? Les entitats ambientals tenen els mateixos drets que la ciutadania? Quines obligacions té l'Administració de respondre les seves sol·licituds o de motivar-ne, d'acord amb la llei, la denegació? A quines administracions podem acudir i que els podem demanar? On podem consultar la informació ambiental disponible? Està unificada?
Les noves tecnologies d'informació i comunicació fan possible l'accessibilitat universal a la informació ambiental, però cal que les mateixes administracions s'imposin complir amb aquesta obligació. L'aplicació d'aquestes noves tecnologies als sistemes d'informació geogràfica possibiliten copsar la complexitat de la realitat en capes d'informació. Aproximar-nos a aquesta realitat sembla més fàcil, però també correm el risc d'ofegar-nos en un mar de dades.
Aquestes noves tecnologies, a més de permetre superar les limitacions per accedir a informació rellevant que fins fa poc dominaven el nostre panorama administratiu com una vella herència del passat predemocràtic, també ens han de permetre superar les limitacions en les relacions dins del sector ambiental que la distància física d'una realitat disseminada pel territori ens imposava. És per això que el curs es realitza amb assistència virtual amb caràcter descentralitzat.
Quins són els eixos del curs?
A qui va adreçat?
El curs està pensat per a persones que treballin o col·laborin amb entitats del tercer sector ambiental i vulguin ampliar coneixements per millorar l'acció ambiental.
Quan i on es fa?
El curs consistirà en 8 sessions de 3h, els dilluns i dimecres d'entre el 22 d'octubre i el 19 de novembre, de 19 a 22h.
Aquesta formació és a distància, però requereix presència virtual.
Informació i inscripcions a l'ADENC (Sant Isidre, 140 08208 Sabadell), per correu electrònic (correu@adenc.cat) o per telèfon 93 717 18 87/93 717 19 63.
El curs és gratuït i compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat, en el marc del Pla de Suport del Tercer Sector Ambiental (2011-2014).
Es posa en marxa una eina pel coneixement de projectes i treball cooperatiu d'agents culturals, des de la Comissió de cultura de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
La Comissió de cultura de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), formada per Andorra, Aquitània, Aragó, Catalunya, Languedoc-Roussillon, Midi-Pyrénées, Navarra i País Basc, presentarà la propera tardor la plataforma per a la cooperació cultural KULTURPYR. Explica la Generalitat de Catalunya: “aquests projectes i agents culturals es resumeixen, a efectes de la plataforma KULTURPYR, en la noció de recurs cultural. A KULTURPYR poden donar-se d’alta, com a recurs, administracions públiques, entitats privades, equipaments i programes i projectes”.
Donar-se d’alta a KULTURPYR suposa “un valor afegit” que afavoreix que recursos culturals interessats a buscar socis, per a possibles projectes de cooperació, puguin trobar vincles sòlids i efectius per a materialitzar una iniciativa. La Generalitat de Catalunya, com a membre de la CTP, vol “promoure la cooperació entre els agents culturals catalans amb la finalitat que puguin connectar-se amb agents d’altres territoris que estiguin oberts a la cooperació cultural. Amb aquest esperit neix KULTURPYR”.
La plataforma es presentarà durant el mes de novembre de 2012. Prèviament, des d'ara fins el 28 d’octubre poden donar-se d’alta aquells recursos culturals interessats en formar part de KULTURPYR en una primera fase. Per donar-se d’alta, aneu a aquest enllaç.
KULTURPYR ofereix suport en línia amb instruccions d’us de la plataforma. La CTP ha previst un servei d’assistència tècnica a través del correu electrònic kulturpyr@ctp.org.
