El treball en xarxa és la clau per implicar el teixit associatiu en l'acollida i la convivència multicultural. Des de la Xarxa 9 Barris Acull ens expliquen com col·laboren més de vuitanta entitats en una mateixa causa.
Cada mes de març i des de fa 10 anys la Xarxa 9 Barris Acull celebra la diversitat al voltant d'olles de sopa. Són sopes que traslladen els aromes i sabors dels països d'origen dels veïns i veïnes del districte de Nou Barris de Barcelona. El Festival Sopes del Món Mundial i la resta d'accions que desenvolupa la Xarxa busquen fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris dels nous veïns i veïnes que procedeixen de la immigració.
En l'actualitat 9 Barris Acull està integrada per més de vuitanta entitats (associacions de veïns, AMPA, parròquies, associacions culturals i esportives, entitats de lleure i de solidaritat, escoles d'adults etc.) i el districte municipal. Andrea Borison, membre de 9 Barris Acull, explica que per a les entitats formar part de la Xarxa és una manera d'afrontar de manera conjunta, coordinada i acompanyada tots els temes que tenen a veure amb la gestió de l'acollida i la diversitat, el foment de la convivència i la cohesió social als barris.
Aquest projecte té el seu origen a finals dels anys 90. Tal com expliquen a la plana web, "davant la nova realitat migratòria que estaven experimentant els barris i arrel de les notícies que arribaven d'altres països i que feien referència a l'emergència de problemes de convivència i brots xenòfobs, des del teixit associatiu del districte es va plantejar la necessitat de reflexionar entorn al tema i veure la manera d'afrontar-ho des de les diferents entitats".
En un principi, es va proposar la creació d'una entitat especialitzada en el fenomen migratori, però de seguida van veure que calia una forma més complexa d'organització: "Es tracta d'un fenomen transversal, al que cal donar resposta de manera transversal i coordinada". Van considerar que la millor opció era el treball en xarxa: "De manera que cada entitat ha d'assumir la nova realitat social, en la seva agenda i en el seu àmbit de treball, i donar-hi una resposta adequada". Així, la Xarxa ofereix un acompanyament en tot aquest procés, a través de formació, assessorament i coordinació amb la resta d'entitats.
El funcionament en xarxa requereix un treball col·laboratiu i transversal que impliqui totes les entitats que hi participen. Andrea Borison ens fa cinc cèntims de com s'organitzen per tal de tirar endavant el projecte: Existeix un nucli de persones que formen part d'entitats o que participen al projecte a títol individual que conformen l'equip de coordinació de la Xarxa. Es reuneix cada quinze dies i és el que dóna seguiment al projecte i el que pren les decisions quotidianes.
Els eixos estratègics, que van modificant-se al llarg del temps i adaptant-se a la nova realitat, es van dissenyant en les diferents assemblees i a través del contacte amb les entitats és com es van detectant els aspectes que convé anar treballant.
"El treball en xarxa és més ric però alhora més complex de gestionar", afirma Andrea. Explica que treballar de manera col·laborativa permet que cada entitat hagi d'assumir des del seu àmbit de treball específic el repte de fer front a la nova realitat social del seu barri. "En ocasions, és també més complex de gestionar perquè cal anar alimentant el sentiment de pertinença i la implicació de les entitats que en formen part". En aquest sentit, el grau d'implicació de les diferents entitats no ha estat ni és el mateix. També assenyala que de vegades es fa difícil gestionar l'elevat grau de diversitat que existeix, "no només per la varietat de les àrees i àmbits de treball de les mateixes entitats sinó també en quant a la percepció que tenen aquestes entitats sobre el fenomen migratori".
Tot i les dificultats, Andrea afirma que al funcionar en xarxa "el treball per la convivència es converteix en un objectiu que s'assumeix com a propi". Així, el treball en xarxa permet compartir experiències i eines de treball, crear espais de reflexió, de debat i de formació, etc. "En definitiva, la xarxa permet abordar el fenomen de manera transversal i acompanyada".
Dijous 27 de juny, s'estrena al Cinema Maldà de Barcelona el documental "Piso compartido", que narra les històries de persones que lluiten per abandonar el carrer.
El pis compartit en aquest cas és la Llar Ronda, una casa d'acollida per a persones en risc d'exclusió social de la Fundació Mambré. Els inquilins son un grup de persones que, després d'haver fet diversos passos per sortir de la vida al carrer, accedeixen a un pis on conviuen amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació.
La productora De tot arreu ha realitzat el documental a partir de material filmat durant més d'un any a la casa d'acollida. Els creadors expliquen que hi han trobat "històries tan dures com diferents, però amb una realitat comú: tots lluiten per tirar endavant". També asseguren que l'obra ajudarà a entendre millor la situació d'aquestes persones que "podria ser la de qualsevol de nosaltres".
El documental s'estrenarà el dijous 27 de juny, a les 21.00 horesa al Cinema Maldà (Carrer del Pi, 5. Barcelona). L'estrena no és només un acte de presentació del documental, sinó que vol ser una acció per ajudar a les persones amb risc d'exclusió social. Així, el preu de l'entrada (4,50 euros) es donarà a la Fundació Mambré per a la restauració de nous pisos d'acollida.
El Centre Heura ofereix des de fa catorze anys un servei d’acollida per persones sense llar orientat a recuperar la dignitat de la persona. Des del centre han notat que amb la crisi el nombre de gent del país sense sostre ha augmentat.
Situat al Districte de Gràcia a tocar de la Plaça Lesseps hi trobem el Centre Heura, una entitat sense ànim de lucre que des de l’any 1999 ofereix un servei d’acollida de baixa exigència per persones sense llar. El seu objectiu és crear un espai d’atenció social on les persones sense sostre poden relacionar-se i on se’ls ofereixi un acompanyament orientat a recuperar la seva autoestima i dignitat. Heura ofereix diferents serveis bàsics com dutxes, canvi de roba i servei de perruqueria, a més a més de donar berenars un cop a la setmana, i entrepans durant quatre dies.
Però a més de l’atenció i els serveis bàsics, el centre és un espai on les persones poden millorar la seva autoestima a través de la creació de vincles, el treball en equip i el sentiment de pertinença mitjançant tallers i recuperant o redescobrint les seves habilitats. Tal i com explica Laia de Ahumada, cofunfadora i membre de la junta del Centre Heura, “per assegurar l’èxit del projecte és fonamental establir relacions de confiança, basades en l’autonomia i la llibertat d’elecció” per aquest motiu també es fomenta la intimitat i el benestar de la persona. Tal i com explicava la Laia en una entrevista a Catalunya Ràdio, al programa La nit dels ignorants, el centre Heura és “la casa de tots, on la persona es sent reconeguda pel seu nom i per qui és i es crea un vincle important, precisament perquè som un centre petit”.
Les persones que viuen al carrer es tornen invisibles “de color gris com les parets i els carrers de la nostra ciutat”, quan aquestes persones troben algú que els torna a considerar com a persones i els diu que poden tirar endavant de nou, aquest gest els torna la dignitat “que és l’última cosa que les persones haurien de perdre”.
Segons explicaven des del centre des de l’inici de la crisi el nombre de persones que han atès a Heura del país ha augmentat. La Laia especificava que tot i aquest lleuger augment, els efectes de la crisi encara no els estan notant ja que “el nostre país té molta xarxa social i familiar que està contenint la situació” però quan aquestes estructures no puguin aguantar més, es preveu que notaran aquest augment de persones sense llar. Una possible solució segons de Ahaumda és la prevenció.
Els voluntaris
“Els voluntaris són el petit miracle del Centre Heura”, permeten que cada dia obri les seves portes i creen un vincle “des de la igualtat i no des de la caritat”. Actualment fan falta més voluntaris perquè el Centre Heura es troba en expansió. Al 2011 comptava amb 71 voluntaris, 116 socis i 2 persones contractades, i el 2012, tot i que el nombre de voluntaris va disminuir a 61, el nombre de socis va augmentar fins a 123, i es van poder contractar dues persones més amb un total de 4 treballadors. Durant l’any 2011 es van atendre 390 persones, de les quals 153 eren nous usuaris i el 74% són d’origen immigrant. L’any següent el nombre de persones ateses va augmentar fins a 409 de les quals 177 eren nous usuaris.
Ara mateix durant el 2013 el Centre ha obert un nou espai de relació i ha posat en marxa un hort urbà en un espai cedit pel Districte i com totes les entitats necessitem voluntaris i donacions. Aquest hort és demostratiu, d’experimentació i aprenentatge, i té com a objectiu ajudar a la gent a ocupar-se i “fer que les persones tinguin una sortida possible en l’horticultura ecològica per exemple”.
El Premi Vila de Gràcia
Recentment l’entitat Heura ha rebut el Premi Vila de Gràcia "per la tasca d'acollida de baixa exigència a persones sense llar, cobrint les seves necessitats bàsiques i dignificant-les". Per l’entitat és un reconeixement a la feina ben feta i un impuls per a tots els projectes que volem dur a terme a més a més d’una forma de donar visibilitat al Centre Heura al Barri i a la ciutat.
A l’acte van recollir el guardó el president de l’entitat Joan Samsó i el Rafa, un dels usuaris del centre. “Ells representen els valors de l’entitat, de reconeixement de la persona i de creació de vincle amb les persones per evitar que la gent es mori de soledat”.
La casa dels Xuklis és un projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer, una iniciativa impulsada per l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, AFANOC. L’AFANOC ha lluitat durant anys per a la construcció d’una casa d’acollida per a les famílies amb nens malalts de càncer. Donada la magnitud de la iniciativa es va crear la Fundació que té com a patró fundacional a l’AFANOC.
SUPORT
A més a més, la Fundació que gestiona i coordina La casa dels Xuklis, compte amb el suport de les institucions públiques de Catalunya. Patrocinadors d’honor: el President de la Generalitat de Catalunya, el President de la Diputació de Barcelona i l’Alcalde de Barcelona. El Patronat de la Fundació està format per professionals vinculats a diferents sectors, per tal de tenir una visió més global i objectiva del projecte.
LA CASA: 25 apartaments
La casa es divideix en 25 apartaments -amb un bany i una petita terrassa- i zones comunes, com ara el Pati Mediterrani i un hort. Tots aquests espais, de colors càlids i acollidors, diferents dels d'un hospital, han estat creats i decorats de forma altruista per dissenyadors de Casa Decor i empreses col·laboradores.
Cada apartament és un món. Un exemple és el dissenyat, amb tot detall, per Pía Capdevila, pintat en tons blaus i blancs. A més a més dels llits i un escriptori, la decoradora hi ha inclòs jocs infantils i llibres de lectura. A la paret hi ha unes cites de Pablo Neruda per donar ànims als seus habitants: "Prohibit no somriure... lluitar per tot el que estimes... convertir en realitat els teus somnis".
La campanya Llegir és somniar vol aprofitar els dies previs a Sant Jordi per fomentar la lectura entre nens residents en centres d’acollida i residencials de Catalunya i combatre el fracàs escolar.
La Fundació Soñar Despierto serà present a la llibreria Abacus del carrer Balmes els dies 19 i 20 d’abril entre les 10 i les 21h. Durant aquests dies, el projecte comptarà amb el suport d’escriptors i personalitats del món de la cultura com ara Lucía Etxebarría, Martí Gironell, Manel Fuentes i Mathew Tree, que signaran llibres a l’estand de la llibreria.
Les persones que vulguin col·laborar amb la iniciativa podran comprar llibres infantils i juvenils i dipositar-los a l’estand de la campanya o fer donacions de 10€ de mitjana per a la compra de llibres.
Així, la Fundació es proposa regalar un llibre a cadascun dels 3.000 menors que participen al projecte i que podran gaudir del seu llibre al costat d’una persona voluntària de la Fundació. Abacus donarà una part de la recaptació d’aquests dos dies al projecte de reforç escolar “Educar somriures”.
Per la seva banda, RAC105 també dóna suport a la campanya Llegir és somniar i ens proporciona, a més, un llistat dels títols recomanats per la Fundació Soñar Despierto per col·laborar-hi.
La Ravalstoltada havia de tenir lloc dissabte passat, 12 de març, però s'ha aplaçat al 26 per causes meteorològiques. A finals de març, doncs, el Raval recuperarà l'esperit del carnaval i entitats i veïns i veïnes del barri sortiran al carrer amb comparses, que mostraran els elements unificadors de la varietat de cultures que hi conviuen.
De 10:00 a 14:00 hores del matí, la plaça de Folch i Torres acollirà diverses activitats adreçades a infants i joves. La jornada començarà amb un esmorzar comunitari en què cadascú farà la seva aportació i continuarà amb diversos tallers, una batucada, un torneig de bàsquet 3x3, un concert jove amb una mostra de bàsquet i percussió, i una demostració de hip-hop i gramping.
A la tarda, dues rues recorreran els carrers del Raval, la dels més menuts i la dels adults. Després de les rues, se celebrarà un espectacle d'animació infantil i les bandes de percussió que hagin participat en la rua s'uniran per interpretar diferents peces.
Els veïns i les veïnes del barri que vulguin unir-se a la Ravaltoltada ho podran fer a la comparsa de veïns/es que es formarà el mateix dia a la rambla del Raval. La cita serà a l'altura del Gat de Botero, a les 16:15 hores.
Treball en xarxa d'organitzacions veïnals, socials i culturals
La festa de Carnestoltes del barri del Raval és una activitat comunitària que fomenta la cohesió social i la identitat de barri a través d’una festa popular. Està organitzada per la comissió de la Ravalstoltada, formada per més de 30 organitzacions veïnals, socials i culturals del Raval i coordinada pel projecte Barri Educador del Casal dels Infants per a l’acció social als barris.
Les entitats participants a la Ravalstoltada fan possible un procés de treball en xarxa, de relacions intergeneracionals, interculturals i entre associacions i ciutadania, que després de dos mesos culmina en una jornada de festa.
Per a més informació, pots consultar la nota de premsa sobre la festa.
Els objectius del curs són reflexionar sobre els conceptes de cultura i diversitat, analitzar els processos de creació i potenciació d'estereotips, rumors i prejudicis, i oferir eines per a la gestió i el tractament dels estereotips i rumors.
El curs es podrà realitzar en horari de matí (de 10:00 a 13:00h) o de tarda (de 18:30 a 21:30h), els dimecres 2, 9 i 16 de febrer, al Centre de normalització lingüística del carrer Avinyó, 52 de Barcelona.
Es poden inscriure un màxim de 4 persones per entitat. Les places són limitades i es respectarà l'ordre d'inscripció. Les persones que participin a un mínim de dues sessions rebran un certificat d'assistència del curs.
Per formalitzar la inscripció, cal enviar abans del 28 de gener un correu electrònic a l'adreça interculturalitat [arrova] bcn.cat, amb les següents dades: Nom i cognoms; telèfon; e-mail; professió; entitat; localització de l'entitat; i opció de curs.
Les entitats socials catalanes, a través de la Taula del Tercer Sector, han donat a conèixer el seu rebuig a aquesta retallada, mesura qualificada d’ “inacceptable” i “irresponsable”. El moment en què arriba la proposta –en plena crisi econòmica i poques setmanes després de d’alguns conflictes de convivència a ciutats com Vic o Salt- encara ha fet saltar més les alarmes. D’una banda, perquè les persones immigrades són de les que més estan patint la crisi, i de l’altra, perquè amb una reducció tan dràstica com la que planteja el govern Zapatero, es veuran afectats programes com els de reforç educatiu, projectes d’integració, enfortiment del teixit associatiu, la mediació intercultural, l’atenció a les dones o l’acolliment de menors.
“Ara és més que mai el moment de reofrár les polítiques socials”, asseguren les entitats i reclamen “que els responsables polítics es comprometin, no només amb paraules sinó també amb fets, a mantenir la cohesió social i lluitar pels més desafavorits”.
Aquestes jornades versaran sobre la responsabilitat de les administracions, les empreses i els agents socials en la gestió de la diversitat. Seran tres sessions, cadascuna centrada en un tema concret, i l'objectiu general serà impulsar propostes de bones pràctiques culturals, que es recolliran en un decàleg.
La Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut d’Estudis Catalans organitza les “Jornades Llengua i Acollida. Responsabilitat social a tres bandes: administració, empresa i agents socials”, amb l’objectiu final d'elaborar un decàleg de bones pràctiques culturals.
Les jornades se centraran en el tractament dels aspectes econòmics de la diversitat i en la comunicació i la gestió d'aquesta diversitat. Les administracions, les empreses i les associacions s'entenen com els tres actors implicats en el desenvolupament de la cultura catalana com a element de cohesió social, i d’entesa entre els nouvinguts i, per tant, són els protagonistes de les jornades.
Seran tres sessions, que es desenvoluparan els divendres 20 i 27 de novembre i 18 de desembre. Tindran lloc als matins, de 10:00 a 14:30 hores. La primera sessió portarà com a títol “Aspectes econòmics de la diversitat: el poliglotisme, la riquesa dels pobres?”. La segona sessió versarà sobre la comunicació i la gestió de la diversitat; i la tercera al voltant de la glocalització i les noves tecnologies.
Aquestes trobades comptaran amb ponents molt reconeguts. Hi participaran dos secretaris generals: Oriol Amorós i March, secretari per a la Immigració; i Bernat Joan, secretari de política lingüística. També hi haurà experts de diferents àrees, com ara, el periodisme i les universitats, i representants de diverses organitzacions.
Podeu consultar el programa, els currículums dels ponents, etc. en aquest enllaç.
