Aquest és el lema de la Setmana mundial de la lactància materna 2014, que se celebra arreu del món de l'1 al 7 d'agost.
La llet materna és l'únic aliment que el nadó necessita durant els primers sis mesos de vida. A més, en casos d'emergència, com ara, conflictes armats o catàstrofes naturals, la lactància salva moltes vides.
Amb l'objectiu de donar suport, promoure i protegir-la, l'any 1992 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) van instaurar la Setmana mundial de la lactància materna. Se celebra en més de 120 països de l'1 al 7 d'agost.
Com que aquests dies coincideixen amb època de vacances a Europa, la setmana es va traslladar a octubre. Així, es commemora coincidint amb el primer diumenge d'octubre, per simbolitzar la primera setmana de vida d'un nen que hagués estat concebut l'1 de gener.
Sigui quina sigui la data escollida, institucions i associacions de tot el món uneixen les seves veus per cridar l'atenció sobre aquest tema comú. Enguany el lema triat és "La lactància materna, un triomf per a tota la vida". La World Alliance for Breastfeeding Action (WABA) és l'organització que crea els lemes i la que promou aquesta setmana. Amb aquest lema es vol destacar la importància de mantenir i augmentar la protecció, la promoció i el suport a la lactància materna, dins dels "Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i més enllà del 2015".
Es defensa que la lactància materna exclusiva i l'alimentació complementària adequada són intervencions claus per millorar la supervivència infantil, que pot salvar al voltant del 20% dels nens menors de cinc anys. El Comitè Científic de les Nacions Unides sobre Nutrició il·lustra en aquest dossier com la lactància materna està vinculada a cadascun dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
El Reial Decret Llei 8/2014, emès pràcticament per sorpresa pel Govern, inclou una sèrie de mesures laborals que poden ser importants a l’hora de plantejar una contractació a les entitats sense ànim de lucre.
El passat 5 de juliol es publicava al BOE el Reial Decret Llei 8/2014 de 4 de juliol, anomenat de mesures urgents per al creixement de la competitivitat i la eficiència.
Entre un munt de mesures de diferent àmbit, s’inclouen al títol IV les destinades a fomentar l’ocupabilitat i l’ocupació.
Cal destacar que la majoria de mesures que afecten la contractació i que poden ser d’aplicabilitat a les entitats sense ànim de lucre es dirigeixen majoritàriament a afavorir l’ocupació dels joves amb edats compreses entre 16 i 25 anys.
Aquestes són els principals punts del RDL en l’àmbit laboral:
El Real Decret Llei 16/2013, aprovat a finals de 2013, incorpora una sèrie de mesures i modificacions importants que poden influir en el funcionament de les entitats a nivell laboral.
El dia 21 de desembre de 2013 es va publicar el Real Decret llei 16/2013 de mesures per afavorir la contractació estable i millorar la empleabilitat dels treballadors, matisat pel butlletí del sistema RED 10/2013 de 27 de desembre. Aquest Real Decret Llei incorpora una sèrie de mesures entre les que destaquem les següents:
Un dels principals canvis que recull el RD llei 16/2013 afecta a la cotització de determinats conceptes dineraris i en espècie que fins ara estaven exempts de cotitzar i ara s’han d’incloure en la base de cotització.
De moment, aquesta modificació només afecta a la cotització, sense produir canvis de tributació.
Una qüestió ha tenir en compte és que aquestes modificacions afecten a la nòmina de desembre de 2013 i, per tant, aquesta s’ha de modificar.
En aquest recurs tractarem de donar resposta a algunes de les consultes plantejades per les entitats esportives catalanes amb motiu de la campanya d’actuacions que s’està portant a terme des de la Inspecció de Treball.
En el Consell Executiu de dimarts 28 de maig, el govern de la Generalitat ha aprovat l’import de la contractació pública que els diferents departaments de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques hauran de destinar a entitats d'inserció sociolaboral o que treballin amb persones amb risc d'exclusió social.
Així, el Govern formalitzarà enguany la reserva social de contractes administratius d'obres, subministraments o serveis amb entitats i centres de caràcter social per valor de 5.576.350 euros, la mateixa quantitat que l’any 2012, malgrat les restriccions pressupostàries. Es tracta bàsicament de contractes d’obres i serveis de conservació manteniment de béns immobles; de serveis de missatgeria, correspondència i distribució; d’arts gràfiques; de neteja i bugaderia; de restauració, i de recollida i transports de residus, així com dels serveis i subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració.
El Consell Executiu també ha aprovat una reserva de contractació de 1.350.000 euros amb Centres especials de treball (CET); aquests centres treballen per a la integració de persones amb algun tipus de disminució, o a través de programes d’ocupació protegida, quan almenys el 70 per cent dels treballadors afectats siguin persones amb una discapacitat que els impedeixi exercir una activitat professional normal.
Tal com estableix la Llei de mesures fiscals i administratives, el Govern de la Generalitat i els seus organismes autònoms i empreses públiques han de reservar determinats contractes a fomentar els objectius socials a través de centres d’inserció laboral de persones amb alguna disminució, d’empreses d’inserció sociolaboral o d’entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social.
En front la situació econòmica actual les entitats del Tercer Sector demanen a les administracions més contractació en lloc d’haver de dependre d’ajuts o finançament públic.
La majoria de serveis que es donen des del Tercer Sector estaven garantits fins ara, o depenien de subvencions públiques. En aquest moments la precarietat de l’economia de l’estat i la greu situació en que també es troben les administracions públiques fa que aquestes subvencions siguin gairebé inexistent.
És per això que des del Tercer Sector es vol garantir la seva tasca mitjançant la contractació pública, ja que suposaria una situació més estable per les entitats, evitant les situacions de risc i d’incertesa que suposa el fet de dependre de subvencions en lloc de recursos propis.
El Tercer Sector compta amb unes 30.000 entitats que van néixer amb vocació de treballar per l’interès general i d’arribar a prestar serveis per la societat allà on l’estat en aquest moments no pot arribar. Cada vegada més, es tracta d’un sector que es va professionalitzant i que compta amb un nombre important de treballadors i de voluntaris que treballen per tal de garantir la tasca de les entitats.
Tot i això, el fet de dependre majoritàriament de subvencions com a mitjà de finançament propi posa en perill la supervivència i continuïtat de la majoria d’entitats en un context social i econòmic on la tasca de les entitats del Tercer Sector és cada vegada més necessària.
Aquest sistema permet fer un seguiment dels casos i millorar la prevenció dels maltractaments infantils.
Els investigadors de la Universitat de Girona, Ferran Casasa, Carme Montserrat, Marta Sadurní i Marc Pérez, amb col·laboració amb l’Institut de Recerca per la Qualitat de Vida de la Universitat de Girona (IRQV) han desenvolupat el Mòdul de Suport a la Gestió del Risc (MSGR).
El MSGR aprofita les dades del RUMI, una iniciativa de caràcter europeu que recull dades estadístiques sobre el maltractament infantil en les diferents comunitats autònomes espanyoles, que tenen la potestat de desenvolupar les seves pròpies bases de dades. IRQV va proposar utilitzar el sistema RUMI per a la consulta de casos reals o simulats que retorni una valoració del risc detectat en la situació i que serveixi com assessorament als professionals i els ciutadans. Això ha donat lloc al MSGR: els indicadors s’han transformat en observacions aportades per la persona que presència la situació, el sistema elabora una resposta pel que fa al risc, la tipologia del maltractament detectada i el perill de produir-se nous episodis de violència. També recomana quina és l’opció més adient per combatre la situació.
Es pot trobar més informació sobre el MSGR aquí, així com consultar l’aplicació.
Aquesta contractació pública es farà donant compliment al que estableix la Llei de mesures fiscals i administratives, on es diu que el Govern de la Generalitati els seus organismes autònoms i empreses públiques han de reservar determinats contractes a fomentar objectius socials. Aquest foment es fa mitjançant la contractació pública amb centres d’inserció laboral, empreses d’inserció i entitats del tercer sector social que treballin amb persones amb especial risc d’exclusió social.
Dintre dels acords, el Consell Executiu també ha aprovat destinar 1.350.000 euros a contractació per procediments ordinaris amb Centres especials de treball, que treballen per a la integració de persones amb algun tipus de disminució.
Per tal de constituir i inscriure una associació, cal en primer lloc saber l’àmbit d’actuació que es té previst per l’entitat ja que depenent d’on es duguin a terme les principals actuacions s’aplicarà una llei o una altra.
