Aquest informe pretén replantejar les estratègies de les organitzacions de la societat civil per crear un món més just i sostenible.
Les organitzacions sense afany de lucre són agents de canvi i volen continuar sent-ho. Una xarxa europea anomenada Smart CSOs treballa amb l'objectiu d'ajudar la societat civil a tenir un paper més important i eficaç en la transició cap a un món sostenible i equitatiu. Està integrada per líders, finançadors i investigadors de diverses organitzacions i una de les iniciatives que ha portat a terme és la publicació de l'Informe Smart CSOs. Aquest document ha estat traduït al castellà pel Grupo Compartir (format per ECODES, RAIS Fundación, Hazloposible, Fundación Tomillo y Fundación Conama) i es pot consultar i descarregar en aquest enllaç.
La publicació pretén fomentar el debat i buscar formes innovadores de respondre a qüestions com ara aquesta: Quin paper han de i volen tenir les organitzacions socials en el món present i futur?. Així, l'informe analitza estratègies actuals d'algunes organitzacions, tot buscant els punts febles, i, a partir d'aquesta anàlisi, fa una proposta de com desenvolupar estratègies més efectives i convertir-se en agents de canvi més forts.
Creu Roja Catalunya organitza el cap de setmana del 5 i 6 d’abril un curs on es treballarà el concepte d’educació i promoció per la salut i quines actituds, habilitats i estratègies cal tenir present a l’hora de sensibilitzar i apropar-se a les persones.
El curs està adreçat a totes aquelles persones que desitgin tenir una visió general de l’educació per la salut i dels diferents àmbits que l’integren: sexualitat, trastorns del comportament, alimentació, addiccions, etc.
Al llarg de dos dies de durada, els participants treballaran el següent contingut:
En temps de crisi i retallades, es fa més necessari que mai sumar esforços, fer xarxa i cercar sinèrgies en tot el territori. Amb aquest plantejament la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ha generat, fruit de més de mig any de feina al territori, un mapa amb 122 agents de transformació global de les comarques de Lleida, una base de dades oberta, en canvi constant i a disposició de la ciutadania, entitats, investigadors/es i mitjans de comunicació que necessitin contactar amb persones o entitats que treballen per la transformació social. Si encara no hi sou, entrar-hi és molt senzill: només cal omplir online un senzill formulari.
La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida ha completat la primera fase per posar sobre un mapa els Agents de Transformació de les terres de Lleida. Una primera part que ha consistit en l’elaboració d’una àmplia base de dades amb informació diversa sobre les entitats, persones i activitats que es fan a tot el territori i que, per ara, compta amb 122 agents (persones o entitats). S’ha treballat en la major part de comarques lleidatanes (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsona, Noguera, La Segarra, Garrigues, Urgell i Segrià) amb una excel·lent resposta ciutadana. En la segona fase esperem abastar la resta del territori
Aquesta és una eina viva. Per això, en la segona fase que ara obrim, tothom qui cregui que treballa per la transformació global s’hi pot sumar omplint aquest formulari.
Una nova eina per sumar i fer xarxa
El mapa pretén visibilitzar aquelles entitats, moviments i persones que treballen per la transformació social i que des de la pràctica de les activitats de sensibilització, l’educació per al desenvolupament, la cooperació o els espais de consum, producció i distribució alternatius denuncien les injustícies nord-sud generadores de la pobresa mundial.
Aquesta base de dades, una eina fins ara inexistent en l’àmbit de totes les comarques de Lleida, ha estat pensada per fomentar el treball en xarxa, sumar esforços i així potenciar l’efecte multiplicador de les activitats i les lluites que es porten a terme a fi i efecte de caminar cap a la transformació social en uns moments en què aquesta tasca per la transformació social és més necessària que mai.
I com funciona?
És ben senzill: Podeu consultar el mapa d’agents aquí. Per obtenir més informació sobre una entitat que aparegui al mapa podeu posar-vos-hi en contacte directament.
Les dades públiques que es poden consultar al mapa els Agents de Transformació de les terres de Lleida són limitades ja que respecten curosament la Llei de protecció de dades. Si en la recerca es requereixen dades més acurades d’algun agent de transformació, hi ha l’opció de fer una consulta més exhaustiva contactant amb la Coordinadora d’ONGD i aMS. Us podem atendre per tres vies:
Truca’ns al 973 268 278
Escriu-nos a suport@coordinadora-ongd-lleida.cat
Visita’ns a la Coordinadora: c/Doctor Combelles 11 (Lleida) Mapa
L’elaboració d’aquesta eina s’ha dut a terme des del juliol de 2011, i de ben segur que són molts els i les agents de transformació presents al territori amb els que no s’ha pogut fer aquest primer contacte, els centres educatius, esplais, ONGD, moviments socials.... Us animem a sumar-vos-hi i a ajudar-nos en la difusió per fer crèixer el mapa entre totes i tots. Ens ajudeu a fer xarxa? Gràcies a totes i tots!
En resum
Podeu consultar el mapa d’agents aquí
Si no hi sou, us hi podeu sumar omplint aquest formulari
Per dubtes o consultes suport@coordinadora-ongd-lleida.cat
La Xarxa BCN Antirumors aplega entitats i persones a títol individual que treballen en el desplegament a la ciutat de l’Estratègia Antirumors. Aquesta estratègia pretén combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a la ciutat de Barcelona, detectant els rumors que afecten la convivència i desenvolupant diferents vies d'acció per tal de treballar en la seva desarticulació, sempre amb informació rigorosa i objectiva. Fins ara, ha desenvolupat diferents accions, com ara, cursos per formar agents antirumors.
En el marc d'aquesta estratègia acaben de donar a conèixer dues noves publicacions:
Inspiració per a altres municipis
Des dels primers passos de la iniciativa el Prat de Llobregat, Castelldefels, Tàrrega, Arbúcies i Mataró s'hi van interessar i ja treballen sobre la mateixa base per crear les seves pròpies estratègies.
Fa un parell de mesos la campanya es va presentar davant del Consell d'Europa. Des de llavors, entitats d'immigració de diversos països s'han posat en contacte amb el consistori barceloní per importar la campanya. De fet, degut a aquesta projecció internacional, estan traduint a l'anglès la plana web de la Xarxa Antirumors de Barcelona.
Municipis catalans, de Granada, del País Basc i ciutats europees com Atenes i Ginebra podrien acabar adaptant aquesta tàctica a la seva pròpia realitat migratòria.
La Xarxa BCN Antirumors, que forma part de l'Estratègia Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona, ja té plana web. A través d'aquesta plataforma, aporta informació, dades, recursos i eines per desmentir i desmuntar els principals rumors i estereotips que circulen sobre immigració i diversitat cultural.
El lloc web planteja l'esquema següent: Davant dels rumors, informa't; davant els estereotips, pensa; i davant els prejudicis, actua. A www.bcnantirumors.cat podràs trobar notícies, articles i estudis relacionats amb la diversitat cultural, a través dels quals podràs aprendre i reflexionar.
La pretensió és que el lloc web sigui una eina útil a l'abast de tothom. Per això, des de la Xarxa BCN Antirumors demanen la màxima difusió i conviden persones i entitats a fer-los arribar comentaris i propostes de millora.
La Xarxa BCN Antirumors es va constituir al juliol del 2010, com a part de l'Estratègia Antirumors. Aquesta estratègia pretén combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a la ciutat de Barcelona, detectant els rumors que afecten la convivència i desenvolupant diferents vies d'acció per tal de treballar en la seva desarticulació, sempre amb informació rigorosa i objectiva.
La Xarxa BCN Antirumors acull entitats, equipaments, serveis municipals, persones a títol individual i altres actors socials. Treballa per tal de definir missatges informatius, eines i estratègies comunicatives destinades a combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural. Els membres de la Xarxa esdevenen agents antirumors i incorporen la lluita contra els rumors i estereotips sobre diversitat cultural en les seves línies d’actuació habituals.
Estratègia antirumors
Daniel de Torres, Comissionat de l’Alcaldia per a la Immigració i el Diàleg Intercultural, va presentar el passat dia 24 l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona per combatre els falsos rumors que circulen al voltant de la immigració.
Durant l'acte, va explicar que “l’estratègia antirumors és un tema prioritari per a l’Ajuntament i, alhora, no es pot abordar només des de l’Administració, ja que necessita la complicitat de molta gent compromesa en el mateix objectiu”. També va indicar que no es tracta de culpar les persones que creuen aquests rumors sinó d’"estimular la gent perquè canviï percepcions errònies que es consoliden com a veritats”.
Eines per combatre els rumors
Aquesta iniciativa, emmarcada dins el Pla Barcelona Intercultural, disposarà d’una sèrie d’instruments per lluitar contra els estereotips:
Quins són els rumors?
De tant repetir-los, els rumors acaben dificultant la convivència. No obstant això, la seva extensió no els fa reals i, per això, la Xarxa BCN Antirumors ha identificat els rumors més estesos sobre la immigració, que ha classificat en 4 categories:
Un exemple estès dins la categoria de Sanitat és que els immigrants n’acaparen els serveis. Les dades reals indiquen, en canvi, que els immigrants a Catalunya van al metge la meitat que els autòctons.
Aquest i altres rumors queden recollits als mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la iniciativa i que podem consultar al recull de premsa elaborat per l’Ajuntament de Barcelona.
El manifest conjunt per reclamar a l'administració que es potenciïn els estudis de formació professional a les comarques gironines l'han signat, fins ara, la Cambra de Comerç de Girona, els sindicats USTEC.STEs, CCOO i la UGT, els instituts Narcís Xifra i Montilivi, la Fundació SER.GI de pedagogia social, la FAPAC, el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya, la fundació Oscobe i Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).
El manifest es va presentar en un acte a l'Escola d'Hostaleria de Girona, i es preveu fer-lo arribar a la Generalitat. Les demandes inclouen potenciar la formació professional i que es remodelin aquests estudis mitjançant un pla d'orientació professional, sobretot pel que fa als estudiants d'Educació Secundària Obligatòria. L'objectiu d'aquest pla és que els joves estiguin al corrent dels oficis i els diferents àmbits professionals així com el món empresarial.
Joaquim Bosch, director de l'Institut Narcís Xifra va remarcar que les places que que actualment s'ofereixen en la formació professional, en els cicles de grau mitjà i superior, són del tot insuficients per a determinats estudis, és el cas per exemple del cicle d'auxiliar d'infermeria en que poden donar-se més de 200 demandes per tant sols 30 places.
Els agents socials gironins que han elaborat el manifest van posar de relleu també que la manca d'orientació i informació per als joves fa que hi hagi determinats cicles en els què hi falta demanda i que per contra poden oferir-los moltes sortides professionals.
A més a més, afirmen que amb més i millor formació es pot ajudar a la sortida de la crisi, malgrat "no sembla que se sigui conseqüent amb aquesta afirmació". També consideren del tot necessari que els estudis de formació professional «s'adeqüin a les necessitats socials, educatives, econòmiques i professionals de les comarques gironines», La presidenta de la Fapac, Imma Fuyà, considera que l'orientació ha de començar ja amb els nens de sisè de primària, «perquè puguin conèixer els oficis».
