Us apropem a "Soil For Life", una inicitiva sorgida a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) que vol millorar l'autonomia alimentària dels habitants de les "townships" i fomentar l'agricultura orgànica en sòls pobres
"Soil For Life" és una organització sense ànim de lucre que ensenya a la gent com cuidar la terra i fer créixer plantes sanes, de manera que les famílies puguin millorar la seva autonomia alimentària i accedir a aliments segurs, frescos i nutritius durant tot l'any. Els set membres de l'equip treballen per ensenyar i promocionar l'agricultura ecològica a les "townships" (zones urbanes perifèriques mancades de recursos) de Ciutat del Cap, Sud-àfrica.
Les "townships" ocupen superfícies de milers de cases construides a base de peces reutilitzades de metall i uralita. Les famílies que hi viuen destinen els escassos recursos dels quals disposen simplement a sobreviure. Per tal d’alimentar-se, sovint ho fan a base de “fast-food” (menjar ràpid) ja que encara que no sigui gaire saludable té uns preus molt econòmics.
Aquest consum de menjar preparat repercuteix en la seva salut a causa de la poca diversitat de nutrients que ingereixen i la mala qualitat del menjar consumit. Soil for Life, en canvi, intenta que aquestes persones aprenguin tècniques que els permetin produir els seus propis vegetals partint dels residus orgànics de la casa.
Gràcies a aquesta iniciativa, famílies que abans vivien en un estat constant d’inseguretat alimentària han trobat una solució viable que els permet un cert nivell d'auto-abastiment. Gràcies al projecte "Soil for Life" ara es dediquen a plantar i cuidar tomàquets, patates i verdures que els hi aporten les vitamines i hidrats de carboni que necessiten. L'entitat promou activitats que incideixen en els següents àmbits:
Per a saber-ne més:
Agraïments: Cristina Bajet / Buscant Llavors
L'any 2011, l'Estat espanyol va importar 25.486 milions de tones d'aliments, els quals van recórrer una mitjana de 3.827,8 quilòmetres, tot generant 4.212 milions de tones de CO2.
Davant aquestes xifres, l'associació ecologista Amigos de la Tierra ha posat en marxa la campanya Alimentos Kilométricos. Es tracta d'una iniciativa que pretén conscienciar sobre l'impacte social i ambiental de l'actual model d'agricultura industrial i sobre la necessitat i avantatges d'un consum de proximitat.
Ens recorda que el que mengem juga un paper decisiu en el canvi climàtic, no només pel seu transport, sinó que també per la producció intensiva, la desforestació, l'empaquetatge, el malbaratament, etc. La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental "ocult" degut a la producció i transport dels pinsos amb què s'alimenta el bestiar.
Per poder conèixer l'impacte real dels aliments que consumeix cadascú, han llançat la Calculadora de CO2, amb la qual pots conèixer les emissions que genera la teva compra setmanal o anual. Juntament amb el resultat, t'expliquen que pots evitar aquestes emissions comprant productes locals i de temporada en mercats o formant part d'un grup de consum, i així fomentar una agricultura de petita escala i sostenible.
L’empresa d’inserció Amunt.Ebre ha creat la primera marca d’arròs social i ecològic de les Terres de l’Ebre. Dóna feina a unes 12 persones amb discapacitat o situació d’exclusió social.
La primera comercialització de Simul, l’arròs integrador, ecològic i de mà d’obra social, de les Terres de l’Ebre ha estat prudent: 3.000 quilos en paquets de mig i un quilo etiquetats a mà per persones amb risc d’exclusió social o discapacitat.
I és que l’arròs forma part de l’ADN de les Terres de l’Ebre per aquest motiu des de l’empresa d’integració social Amunt.Ebre van decidir engegar un projecte inclusiu que a la vegada creés una xarxa i una marca fàcil d’identificar amb el territori. En col·laboració amb "La barraca d’en Salvador”, un complex de turisme rural que també produeix arròs ecològic, comercialitzen el producte sota l’etiqueta Simul, que significa simultaneïtat i cooperació.
Simul és el primer arròs integrador, ecològic i de mà d'obra social de les Terres de l'Ebre.
Però per tal de garantir la prosperitat del projecte són molt conscients que ha de ser sostenible, per tant en aquest primer any han decidit comercialitzar 3.000 quilos. Aquest projecte fomenta no només el consum responsable i promou l’economia social, sinó que promou el retorn a la tradició i revalorització del territori.
Si la resposta dels clients és positiva la intenció és créixer i comercialitzar altres productes com les conserves, totes amb productes ecològics i amb mà d’obra social. De moment per poder comprar-lo cal acostar-se al territori o bé demanar-ho per correu electrònic a simul@amuntei.org.
Trobareu més informació al facebook de l'Amunt.Ebre.
L'Ajuntament de L'Hospitalet ha posat en marxa, juntament amb l'Assemblea Local de la Creu Roja i la plataforma Espai de Ciutadania, un projecte d'horts socials. Es tracta de 40 parcel·les situades al costat del Parc Can Buxeres, que se cediran de manera gratuïta a persones en risc d'exclusió social, com ara, persones majors de 45 anys que es trobin en situació d'atur i persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental. La cessió serà per període d'un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys.
A més d'oferir a les persones beneficiàries l'oportunitat de produir i consumir els seus propis aliments, els horts tindran "finalitats socials, terapèutiques, educatives i ambientals", segons l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín. Així, l'objectiu de la iniciativa és doble: L'autoconsum de les persones que cultiven la terra i millorar el seu estat d'ànim i autoestima.
Juntament amb el dret d'explotació de la parcel·la, les persones beneficiàries del projecte reben les eines bàsiques, un armariet on guardar les seves coses mentre estan a l'hort i un lot de llavors per cultivar. A més, compten amb l'assessorament de voluntaris de la Creu Roja, que els oferiran informació sobre tècniques de cultiu i manteniment del terreny.
Algunes parcel·les es reservaran a entitats d'oci infantil i juvenil perquè les puguin aprofitar tot donant a conèixer l'agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.
L’Any Internacional de l’Agricultura Familiar és una iniciativa promoguda pel Fòrum Rural Mundial que té el suport de més de 360 organitzacions civils i camperoles de tots els continents. La seva celebració en l’àmbit mundial, declarada per l’Assemblea General de l’ONU, pretén posicionar l'agricultura familiar al centre de les polítiques agrícoles, ambientals i socials en les agendes nacionals, per promoure un canvi cap a un desenvolupament més equitatiu i equilibrat.
Aquest any pretén promoure un ampli debat i la cooperació en els àmbits nacional, regional i mundial per augmentar la consciència i la comprensió dels desafiaments als quals s'enfronten els petits camperols i ajudar a identificar formes eficaces de suport a l'agricultura familiar .
Per què és important l'agricultura familiar?
Tant en països en desenvolupament com en països desenvolupats, l'agricultura familiar és la forma predominant d'agricultura en la producció d'aliments.
L'agricultura familiar és una forma de classificar la producció agrícola, forestal, pesquera, pastoral i aqüícola gestionada i operada per una família i que depèn principalment de la mà d'obra familiar, incloent tant a dones com a homes. Tant en països en desenvolupament com en països desenvolupats, l'agricultura familiar és la forma predominant d'agricultura en la producció d'aliments.
L'agricultura familiar de casa nostra
El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí considera que per al govern “el desenvolupament rural sostenible és una prioritat”. Per això, des del Departament s’aposta per “promocionar els circuits comercials curts, fomentant el consum dels productes de quilòmetre zero”.
Enllaços d'interès:
Mans Unides ha presentat la cinquena edició del seu concurs de clipmetratges, que enguany se centrarà en el desafiament de la fam al món.
L'edició del 2012 d'El teu punt de vista pot canviar el món va ser tot un èxit, amb 639 vídeos participants. Enguany, Mans Unides torna a llançar el repte de plasmar en un vídeo d'un minut de durada un tema relacionat amb el desenvolupament.
El certamen es va presentar en el marc del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, el 17 d'octubre, i pretén sensibilitzar la societat sobre la situació en què viuen moltes persones als països empobrits.
El tema central d'aquesta cinquena edició serà el desafiament de la fam al món. El concurs compta amb dues categories: Una general adreçada a tothom i una altra dirigida als centres educatius. En tots dos casos, l'objectiu és crear un vídeo d'un minut de durada que sensibilitzi sobre el greu problema de la fam al món. Mans Unides proposa tres subtemes en què es poden centrar els clipmetratges: Agricultura familiar, consum responsable i la volatilitat dels preus.
El concurs estarà obert fins al 28 de febrer de 2014 i el mes d'abril es donaran a conèixer els vídeos guanyadors dels diferents premis. Vols canviar el món? Participa-hi!
El Tercer Sector abasta un ventall d’activitat molt ampli, del qual les entitats i els particulars es poden nodrir alhora de consumir certs productes o contractar serveis que li son necessaris.
Tot i que la dimensió social i ambiental van de la mà en molts projectes, aquest any 2013 participen en el Programa 30 iniciatives, que afronten reptes diversos amb activitats econòmiques ben diferents, dels quals 11 fan referència a l'àmbit ambiental.
Els projectes incideixen en àmbits diversos com la producció d'agricultura ecològica, els serveis a persones i organitzacions, les energies renovables, la distribució de productes alimentaris i l'ecoturisme.
Entre els reptes socials que plantegen s'hi troben la preservació d'espais naturals, la inserció sociolaboral, el consum responsable i el desenvolupament rural.
Podeu veure la relació dels projectes ambientals en aquest document.
Què implica l'emprenedoria social?
Es tracta d'aquelles iniciatives impulsades per empreses però també entitats i institucions, capaces de generar, de manera sostenible, nous productes i serveis, d'obrir nous mercats socials amb futur i de repercutir els seus beneficis en la millora col·lectiva.
Qué pretén el programa?
El programa marc d'emprenedoria social a Catalunya té per objectius:
Consulteu la relació de projectes ambientals i el web del Pograma d'Emprenedoria Social 2013.
La Comissió Europea planteja a la ciutadania europea una consulta pública sobre la direcció hauria d’emprendre la política europea sobre agricultura ecològica. Més concretament, la Comissió vol recollir l’opinió de la ciutadania europea sobre la forma de millorar la normativa comunitària en relació amb els productes ecològics i de potenciar-ne el consum.
Poden participar en la consulta els ciutadans europeus, les entitats no lucratives, les empreses i les administracions públiques.
Per fer-ho, només cal accedir al formulari online que la Comissió posa a la disposició del públic i que planteja qüestions relacionades amb:
La consulta romandrà oberta fins el 10 d’abril i la Comissió preveu presentar les modificacions a la normativa cap a finals d’any.
Per a més informació sobre agricultura ecològica a la Unió, podeu consultar el web de la Comissió Europea.
Alternativa3 participarà aquest any a la fira Biofach, que es celebra a Nüremberg, Alemanya, durant els dies 13 a 16 de Febrer.
Biofach és la fira més gran del món dedicada als productes biològics, amb més de 46.000 visitants de més de 120 països diferents.
Alternativa3 estarà present a l'ESTAND 5-226-P, al pavelló 5. Si voleu trucar per confirmar la vostra assistència i demanar una concertació d’hora per tal que us puguin atendre personalment, truqueu a Alternativa3, o bé escriviu un correu a antonio@alternativa3.com i deixeu el vostre nom i dia en el qual voleu visitar-los.
Alternativa3 és una empresa dedicada a l'elaboració i comercialització d'aliments d'alta qualitat procedents de l'Agricultura Ecològica i el Comerç Just. Tots els nostres productes estan certificats per organismes oficials, d'acord amb les més estrictes normatives de producció i control, que garanteixen l'absència de productes químics de síntesi com pesticides, insecticides o llavors manipulades genèticament.
Compten amb més de 20 anys d'experiència en aquest sector i ofereixen la possibilitat de servir els seus productes totalment adaptats a les teves necessitats.
Si ho desitgeu, podeu visitar la seva web, on hi trobareu informació complementaria.
En cas que tingueu programat anar a la Fira poden facilitar-vos una invitació per a aquest esdeveniment per tal de poder concertar una visita al seu estand.
Podeu visitar la web de Biofach aquí (Anglès)
En la línia del Projecte Grípia de donar suport a les explotacions ja existents i d'apostar per una nova generació de joves agricultors i ramaders que basen en l’agroecologia la seva manera d’entendre aquest ofici, l'Escola de Pagesia i Activitat Pastoral de Catalunya obre ara una nova edició per seguir formant persones -vinguin o no de tradició pagesa- especialment sobre el bestiar.
Algunes novetats
Aquesta edició torna a comptar amb l’ajut i suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l'Escola de Capacitació Agrària del Pallars i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
L’Escola compta amb diferents delegacions repartides arreu de Catalunya. Tornen a repetir els Consorcis del Lluçanès, Moianès i el grup Leader del Ripollès. Aquestes tenen la funció d’ampliar el servei i l’atenció durant el període de pràctiques dels joves i dels pagesos que formen part de l’Escola de Pastors. Enguany s’incorpora l’entitat Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC – EdC) que col·laborarà amb la cerca de pagesos i seguiment de les pràctiques de la zona de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. Amb aquesta incorporació l’Escola arribarà ja pràcticament a cobrir totes les comarques de Catalunya.
També s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Escola de Pastors del País Basc (amb 15 anys de trajectòria), que permetrà tenir un alumne en pràctiques 2 mesos a Guipúscoa.
Com és el curs?
Aquest proper curs començarà al mes de març de 2013. I aquest any l'Escola torna a oferir 17 places.
Aquells que estigueu interessats en participar, a les Bases de la Convocatòria hi trobareu els detalls de funcionament, l’estructura del curs i els requisits per poder participar (que també us podeu imprimir).
Si hi esteu interessats/des cal que ompliu la sol·licitud que trobareu a la mateixa web i fer-la arribar a: info@rurbans.org o a través de correu ordinari.
El termini de lliurament de les sol·licituds és fins al dia 26 de novembre de 2012 a les 15 hores (no s’acceptarà cap sol·licitud posterior).
L'objectiu de la campanya és donar a conèixer les noves dades i estudis científics sobre els "còctels" d'herbicides amb glifosat que s'utilitzen (com el Roundup de Montsanto) i, amb la implicació de persones i entitats, estendre aquesta informació entre la societat i contribuir a fer pressió per prohibir aquest i altres herbicides, així com les plantes transgèniques tolerants a ells.
La cultura del sí
Aquesta campanya també és a favor d’una gestió agrícola i del territori que permeti la reducció en l'ús dels combustibles fòssils, tant en la producció com en la distribució, l’eliminació de l’ús d’agrotòxics, la recuperació de la biodiversitat de sòls i llavors, i la recuperació de la pagesia al territori.
Com participar-hi?
Instant l'administració
* Presentar una instància, a títol individual o com a col·lectiu, a l’ajuntament del vostre poble o ciutat demanant informació general sobre l’ús de plaguicides en el municipi (marques, principis actius, èpoques d’aplicació), i demanant si es fan avisos a la població general i en particular als col·lectius amb sensibilitat (asmes, al·lèrgies, sensibilitat química múltiple) abans de fer les aplicacions.
* Presentar una segona instància adjuntant el document de Som lo que Sembrem sobre els efectes dels herbicides amb glifosat, dirigida a l’alcalde, regidors i partits polítics de municipi, demanant l’estudi d’alternatives a l’aplicació d’aquests herbicides en cas que aquesta es faci (en Parcs, jardins, escoles o altres zones del poble o ciutat).
* Enviar a Som lo que sembrem la confirmació que heu enviat la instància (o les dues), a ilp@somloquesembrem.org, o bé escriure un comentari en aquest web de Som lo que Sembrem Vallès.
* Enviar les respostes dels ajuntaments dels diferents municipis, que s'aniran publicant al web, i en cas que alguns municipis no contestin, es faran les denúncies pertinents al síndic de greuges o on sigui convenient, ja que pels convenis europeus estan obligats a respondre a les demandes d’informació de la ciutadania.
Adherint-se a la campanya
* Adherir-se com a entitat, grup, col·lectiu i a títol individual a la campanya: només cal que entreu la vostra adhesió escrivint a ilp@somloquesembrem.org o un comentari al web.
I en cas que sigui possible, fer una contribució econòmica que considereu convenient al número de compte 2085 9459 11 0330209363 de l’Assemblea Pagesa, indicant el nom de la persona o entitat i la referència CAMPANYA SLQS. S'entén que recolzeu també d'aquesta forma les cartes que Som lo que Sembrem enviarà als diferents departaments del Govern de la Generalitat.
Participant en xerrades i actes
* Organitzar xerrades per donar a conèixer la campanya i les implicacions de l’ús dels herbicides amb glifosat. Podeu demanar un powerpoint que presentar la campanya a ilp@somloquesembrem.org.
* Participar en el dinar popular de l’1 de juliol a Barcelona.
* Participar i assistir en altres actes i accions que s'aniran organitzant, des de la campanya o a iniciativa de persones o col·lectius. Diversos col·lectius estan organitzant la visita de l'investigador argentí Dr. Carrasco que ha trobat efectes de terotegenicitat del glifosat en amfibis (com altres grups al món) pel 19 de maig a Barcelona.
Els propers actes són la Fira de la Terra i Biocultura, i si voleu participar fent torns a la parada de Som lo que Sembrem escriviu a ilp@somloquesembrem.org.
Les properes xerrades són a la Fira de la Terra – Parc de la Ciutadella - diumenge 22 d’abril a les 16 hores, i a Biocultura el dissabte 5 de maig a les 16:30 h a la Sala 1. El títol de les xerrades és: “Campanya de Som lo que Sembrem contra l'ús d’herbicides amb glifosat i contra la autorització de transgènics tolerants a herbicides a Catalunya”.
Si voleu estar informats, inscriviu-vos al butlletí de Som el que sembrem o escriviu a ilp@somloquesembrem.org o seguiu-los al facebook o al twitter.
Aquest curs està adreçat a totes aquelles persones i organitzacions interessades en l’ agroecologia i la qualitat ambiental.
A partir de diferents activitats participatives, debats i materials de referència, les persones podran:
L'associació Reforesta, dedicada a l'educació ambiental i a la protecció del medi ambient, impulsa un nou projecte adreçat a aquells que vulguin conrear les seves pròpies fruites i verdures i aquells que disposin d'un petit terreny i el vulguin cedir, per exemple, a canvi d'una petita part de la collita. Però la comunitat huertoscompartidos.es també està formada per persones que volen aportar els seus coneixements sobre agricultura ecològica o els que, simplement, se senten afins al projecte.
Valors de huertoscompartidos.es
Es tracta d'un projecte ideat per fomentar l'horticultura urbana, la recuperació d'hortes tradicionals, l'agricultura ecològica, la sobirania alimentaria, la producció local d'aliments i la solidaritat, la cooperació i el voluntariat.
Huertos compartidos s'adreça a particulars però també a entitats públiques i privades (administracions, escoles, entitats, empreses, etc). A Catalunya hi ha diverses demandes d'hortelans però, de moment, una sola oferta per part de propietaris (consulteu el mapa).
El projecte també compta amb un bloc per compartir experiències.
Més de 200 camperols, dones i homes d'Àfrica, Europa, LlatinoAmèrica i el Carib “representaran a milions de petits productors de tot el món que practiquen l'agricultura ecològica per aturar l'escalfament de la Terra".
Denunciaran el model d'agricultura industrial com una de les principals causes del canvi climàtic. També exposaran “les tàctiques agressives mundials del negoci agrari d'apropiació de terres que provoquen el desplaçament massiu de la població per la producció en monocultiu.
En general, els pagesos “lluiten contra les falses alternatives al canvi climàtic, com ara les plantacions de monocultiu, altres accions del negoci agrari i la 'Agricultura climàticament intel·ligent', que enlloc de solucionar la crisi climàtica, contribueixen a l'escalfament del planeta”.
A Durban, Via Campesina participarà en el Dia d'Acció Global del 3 de desembre, per demanar justícia social i climàtica. El 5 de desembre, moviments pagesos africans celebraran el Dia de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària pel refredament de la Terra, un acte simbòlic per exigir respecte per “la causa camperola al món”
Les preguntes són les següents:
1. Energia. Apostaran per a l'abandonament definitiu de l'energia nuclear? I quin calendari proposaran pel tancament de les centrals nuclears en funcionament?
2. Canvi climàtic. Quines mesures impulsaran per a la mitigació i adaptació a l’impacte global de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle?
3. Biodiversitat. Com vetllaran pel compliment de la Directiva Hàbitats, especial ment en relació al desplegament i gestió de la Xarxa Natura 2000? La delimitació de quines noves Àrees marines protegides impulsaran des del Congrés dels Diputats? Quina prioritat donaran a l’aplicació del Pla estratègic de biodiversitat vinculat a la llei 42/2007?
4. Aigua. Què faran per definir uns cabals ambientals per al tram català de l’Ebre d'acord amb l’instrucció de Planificació Hidrològica del Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino i fixats pel Consell de Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre? Evitaran qualsevol transvasament d'aigua de l'Ebre (incloses totes les fórmules semàntiques sinònimes) a la conca mediterrània sigui cap el sud o a la Regió metropolitana de Barcelona?.
5. Activitat agrària. Quina serà la posició que defensaran davant l'actual proposta de reforma de la PAC per garantir un model social i ambiental de l’activitat agrària? Quina serà la posició del seu grup polític respecte a la prohibició de cultius transgènics a l'Estat espanyol? Creuen important atorgar a les entitats ambientals que donen suport a pagesos per les bones pràctiques ambientals i de conservació del paisatge agrari un rol en l’aplicació del segon Pilar de la PAC?.
6. Pesca. La normativa vigent fixa la potència de les embarcacions d'arrossegament a 500 CV, però en la realitat, moltes d'aquestes embarcacions tenen una potencia superior als 1.000 CV. Quines mesures prendran en contra d'aquesta pràctica d’elevat impacte ambiental i social?. Consideren que les embarcacions d'arrossegament formen part de la flota artesanal?
7. Mobilitat i infraestructures. Quin model de transport es plantejaran prioritzar i com afrontaran l’elevada dependència i impacte dels combustibles fòssils i el consum energètic? Quin projectes cal abandonar i quin rol jugarà la bicicleta i el ferrocarril en les seves propostes de mobilitat i infraestructures?
8. Fiscalitat i finançament. Quines mesures impulsaran per garantir l’accés de les entitats ambientals catalanes al 0,7% de l’IRPF?. En l’àmbit estatal apostaran per una fiscalitat positiva per a la custòdia del territori i la mobilitat sostenible? Facilitaran eines financeres (públiques i/o privades) i de liquiditat a entitats i emprenedors ambientals? Estan d’acord amb una fiscalitat a partir de valorar els impactes socioambientals de les activitats productives, comercials i consum?
Això va ser durant la Cimera d'aliments de la FAO (Organització de Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació), a Roma, aquell any. I el concepte ha fet fortuna, fins aquest Fòrum en el qual el concepte vol posar als productors agropecuaris i als consumidors en el centre del debat, i també la necessitat de recolzar les comunitats per produir els seus propis aliments localment, així com aliments culturalment propis, més enllà de les condicions dels mercats internacionals.
Seran 500 participants de tota Europa els que faran propostes al voltant del tema, en un moment que la Comissió europea prepara els projectes de Llei per la futura Política Agrària Comú (PAC), l'octubre de 2011. L'organització del Fòrum es qüestiona com desenvolupar l'agricultura a petita escala i mantenir el teixit socioeconòmic i cultural de les zones rurals europees.
El 19 d'agost, a més del gruix dels dies del Fòrum, es faran activitats pel públic en general, que inclouran sortides pel matí a diverses comunitats rurals, com explotacions d'agricultura ecològica, cooperatives, cerveseries tradicionals i altres. Per la tarda, hi haurà un “Mercat d'idees”, en el qual es presentaran i debatran continguts del Fòrum.
Per més informació: Marzia Rezzin, marzia.rezzin@eurovia.org (Coordinació Europea Via Campesina, telèfon 0032473300156). O en aquesta pàgina web. Són 150 les organitzacions socials, de 70 països a Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica, les que conformen la “Via Campesina”.
Els experts en sobirania alimentària Gustavo Duch i Fernando Fernández denuncien les conseqüències del creixement de l’agroindústria i les multinacionals de l’alimentació
El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern “L’agroindústria sota sospita”, una anàlisi de la realitat que viu la pagesia a escala mundial i les conseqüències que està tenint el creixement de les grans multinacionals de l’agroindústria sobre la població camperola, la producció i distribució d’aliments, el medi ambient i els consumidors.
La classe camperola segueix sent el grup social que majoritàriament pateix la pobresa. A molts països del món, els camperols continuen sent víctimes d’una injusta distribució de la terra, dels abusos dels terratinents i de la mercantilització de l’aigua. A tot això, s’hi ha d’afegir, els darrers anys, el poder hegemònic que les empreses transnacionals exerceixen sobre tota la cadena alimentària.
La mercantilització de l’alimentació
Unes poques corporacions controlen els mercats de les llavors, dels fertilitzants, de l’aigua, de la genètica animal i de la terra productiva. Les conseqüències: milions d’agricultors es veuen obligats a abandonar les seves petites explotacions, es substitueixen els mètodes de conreu tradicional per un model industrial d’agricultura, l’avenç dels transgènics, la pèrdua de biodiversitat per al planeta, i la concentració en poques mans del control de tota la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució. “El poder corporatiu en el sistema alimentari”, afirmen els autors, “ha crescut tant, que avui podem dir sense por d’equivocar-nos que són les corporacions les que fixen les regles globals, mentre que els governs i la investigació pública segueixen les seves directrius”.
“Disfressades de solidaritat”
El quadern també denuncia com la instal.lació d’aquestes companyies a països del Sud es presenta, sovint, com a projectes de solidaritat i lluita contra la fam de grans fundacions com Gates o Rockefeller quan, a la pràctica, acaben erosionant els sistemes de llavors de la petita pagesia i augmentant la seva dependència i els costos de producció. Un exemple n’és la donació de llavors transgèniques a Haití per part de l’empresa nord-americana Monsanto, després del terratrèmol que va arrassar el país. Unes llavors, però, que només poden ser tractades amb productes químics específics produïts per la mateixa empresa.
L’alternativa de la sobirania alimentària
Com a alternativa a aquesta situació, les organitzacions camperoles i indígenes s’han llançat en defensa de la sobirania alimentària. És un crida en favor d’un model d’agricultura que afavoreixi l’accés dels camperols a la terra i als recursos productius, que promogui unes condicions de treball i de vida dignes per als camperols, que sigui respectuosa amb el medi ambient i lliure de transgènics, i que no margini la dona.
El poder dels consumidors
En la defensa d’aquest model d’agricultura hi té un paper cabdal el consumidor. “El consum crític i responsable es converteix en una falca que acabarà per trencar la pedra, ja que el model econòmic depèn d’aquesta acció quotidiana que tots i totes realitzem”, diuen els autors, que ens conviden a reflexionar sobre el com i el què consumim, i a ser conscients que decisions com el consum d’aliments de temporada i produïts amb mètodes sostenibles incideix directament sobre les possibilitats dels camperols de tenir una vida digna.
Descarregar Quadern: “L’agroindústria sota sospita” (català).
Sobre Cristianisme i Justícia
És un centre d’estudis preocupat per l’anàlisi de les qüestions del nostre temps. La seva tasca apunta directament al debat fe-justícia-cultura, amb una especial atenció als problemes del tercer i quart món. L’equip del centre està format per especialistes, professors i professionals que dediquen voluntàriament part del seu temps a reflexionar sobre les qüestions que ens ocupen. Cristianisme i Justícia organitza actes públics i ofereix diverses publicacions que recullen la reflexió elaborada al centre, entre ells els quaderns CJ, dels quals se n’editen uns 50.000 exemplars, en català, castellà i anglès.
1000 milions de persones sofriexen de fam crònica. Una nova web inaugurada per la Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i la Alimentació (FAO) després de la cimera mundial sobre la seguretat alimentària que va tenir lloc del 16 al 18 al novembre a Roma, proposa una petició per a denunciar aquesta situació inacceptable.
La web 1billionhungry presenta un video de Jacques Diouf, director general de la FAO sobre el problema de la fam en el món. Després de veure’l podeu firmar la petició en línea.
