Olot estrenarà un nou element dins la seva faràndula: un gegant de 3 metres cortesia de l’artista irlandesa Aideen Barry.
El gegant serà la imatge d’un antic maquinista de la línia de tren que unia Olot amb Girona, creada a finals del segle XIX.
Tal i com ha explicat l’artista, la iniciativa va sorgir de la seva estada a la ciutat per documentar-se sobre el projecte ‘Strange Terrain’, treballs de vídeo art, a través dels quals interpreta la ciutat d’Olot des de diferents punts de vista: la història, el paisatge i la cultura. La seva visita va coincidir amb els actes de preparació dels 125 anys dels gegants de la ciutat.
Per aquest motiu, Barry regalarà a Olot un nou gegant, homenatjant a un dels darrers maquinistes del tren que enllaçava la capital de La Garrotxa amb Girona, de finals del segle XIX i clausurat l’any 1969, temàtica sobre la qual es va documentar en profunditat.
Els esbossos han anat a càrrec de la pròpia artista, així com el vestuari, que combinarà detalls irlandesos amb elements ferroviaris de l’època, com l’escut del tren. En aquests moments, els artistes Tavi Algueró i Àngel Rigall hi estan treballant i es preveu que es pugui presentar sobre el mes d’octubre. La figura representarà l’entitat Amics del Tren Olot Girona.
Són ja dècades de pandèmia global, encara activa. La prevenció i els tractaments han progressat. Però cal avançar més, ciència i societats. Objectius: zero SIDA, zero VIH, zero discriminació.
Les entitats de lluita contra la SIDA han tingut un paper fonamental en la disminució del número d'afectats, i en l'atenció psicosocial, una tasca sovint força complementada per voluntariat; programes governamentals antiSIDA i sistemes de salut, i la investigació mèdica, han aconseguit convertir-la en una malaltia quasi-crònica, tot i que no hi ha, encara, més cura que la prevenció.
El primer cas es va identificar als Estats Units d'Amèrica, el 1981
Anys (ja unes dècades) desprès de l'aparició de la pandèmia encara cal parlar de discriminació de les persones portadores del VIH, d'avenços i retrocessos; sembla que no han canviat molt les coses. Però si, s'avançat força, tot i que encara calen més esforços. Objectiu 2013 antiSIDA de Nacions Unides, i de tots: zero noves infeccions, zero discriminació, i zero morts.
La informació, l'educació, el desenvolupament ila prevenció, les claus
Coincidint amb el dies al voltant del Dia Mundial contra la SIDA 2013, 1 de desembre, ONUSIDA (UNAIDS per les seves sigles en anglès) ha renovat la informació que ofereix i la forma de oferir-la. El lema bàsic, malgrat avenços evidents, segueix sent el mateix: No baixar la guàrdia, per evitar noves infeccions, i treballar pels drets i la salut dels afectats. En la nova web es poden trobar les dades bàsiques, incidència i epidemiologia, els avenços en tractaments i vacunes, eines per la prevenció i l'educació, i material divulgatiu.
Una perspectiva de la situació global de la pandèmia
Alguns països i zones pateixen més incidència de la malaltia que altres, però la SIDA afecta encara tot el món. Les vacunes també han progressat, però no prou (no hi ha vacuna encara, preventiva, i s'avança en una vacuna terapèutica per persones ja VIH-positives). La millor vacuna segueix sentla prevenció. I també hi ha la “vacuna” de la no-discriminació i de l'atenció mèdica i psicosocial.
VIH/SIDA: la "vacuna" per a la prevenció, i la no discriminació, està a les mans de tothom
Prevenció en el comportament: no han canviant massa les coses, en les tres dècades, malgrat avenços inqüestionables; segueixen havent dos claus: evitar el contacte sang-a-sang, i usar preservatiu en les relacions sexuals, si no hi ha pel mig una prova que detecti que no hi ha VIH. L'alletament i el part quan s'és portadora del VIH també poden ser origen de transmissió del virus. Altres interaccions no impliquen possibilitat de infecció.
Si s'és portador del virus, les relacions d'homes que tenen sexe amb homes segueixen sent una font important de noves infeccions; les relacions heterosexuals també poden ser-ho. Les infeccions causades per l'ús de xeringues intercanviades entre consumidors d'heroïna han baixat substancialment, però encara són també una font de transmissió. Als països en desenvolupament les noves infeccions són més freqüents.
La pujant homofòbia a molts països africans, i a països com Rússia, és causa de risc de més infeccions, ja que en aquests països les polítiques de prevenció, diagnòstic precoç i atenció i tractament mèdic estan patint greus dificultats, igual que la tasca d'organitzacions no governamentals de l'àmbit.
Les zones amb més incidència d'infeccions són Àfrica i Orient mitjà, Àsia central i de l'est, Europa oriental, i Amèrica (més, al sud). Europa occidental, Oceania i el Carib són les zones amb menys incidència (uns 35 milions de persones viuen amb el VIH al món)
Un informe global 2013 sobre el VIH/SIDA està disponible en aquest enllaç. S'estima que entre 32 i 38 milions de persones viuen amb el virus al món (2,3 milions de noves infeccions, el 2012).
Per acabar aquesta perspectiva global...
“Every person counts,” said Michel Sidibé, Executive Director of UNAIDS. “If we are going to keep our pledge of leaving no one behind—we have to make sure HIV services reach everyone in need.”
UNAIDS ha inclòs un seguit de vídeos a la seva nova web.
La quantificació global de les donacions monetàries a ONG o de donacions en temps -voluntariat- és un tema que els últims anys ha sigut un ítem d'interès pel sector. Ara es publica un “World Giving Index” (Informe mundial de donacions).
A més de les donacions econòmiques i del temps donat (voluntariat), l'informe, publicat per Charities Aid Foundation, de Londres, inclou una tercera coordinada, la d'ajudar a un estrany. Amb aquestes tres variables es construeix l'anomenat World Giving Index o Index de Donacions Mundials.
Els diferents models o visions del voluntariat coincideixen en que els tres ítems contribueixen de forma extraordinària a la cohesió social i a la governabilitat
El “World Giving Index” 2012 inclou dades de 146 països recollides el 2011 enquestant unes 155.000 persones. En aquesta edició 2012 Austràlia és el primer país i Irlanda el segon, en termes globals. El país més “donant solidari econòmicament” és Indonèsia, el més “donant solidari de temps” és Turkmenistan i el país on més s'ajuda als estranys és Libèria.
Austràlia se situa en la primera posició del rànquing general del World Giving Index, mentre que Espanya ocupa el lloc 72
Podeu llegir un resum en anglès en aquest enllaç o una versió en castellà en aquest enllaç. Desprès d'Austràlia i Irlanda, segueixen en el “ranking” global Canadà, Nova Zelanda i Estats Units. L'informe, en qualsevol cas, notifica una baixada general de les donacions mundials respecte a la penúltima edició.
