El 2014 és l’any que la Comissió Europea ha dedicat a la lluita contra el malbaratament alimentari. Es defineix com una disfunció del nostre model econòmic que repercuteix sobre la societat des de vessants socials i ambientals, afectant tots els nivells de la cadena alimentària i econòmica.
Dóna lloc a injustes distribucions dels aliments, als malbarataments de l’energia i dels recursos durant la producció i el transport, i a l’impacte i el cost de la gestió dels residus.
Per això, aquest setembre a la ciutat de Girona, i sota l’empenta de l’Associació de Naturalistes de Girona, entitats i organismes gironins com l’ajuntament, l’associació de hostaleria, la Facultat de Geografia i la de Lletres de la UdG, ONGs i associacions de veïns, entre altres, conduiran de nou la campanya "La Manduca no caduca", per a conscienciar i actuar contra el malbaratament alimentari.
La campanya començarà durant la festa major de Santa Eugènia de Ter i passarà per Sant Narcís a Girona. Entre les activitats previstes hi ha tallers de cuina de reaprofitament, dinars solidaris, mercat de segona mà o la construcció d’un mural a partir de residus de envasos alimentaris.
També oferirà la projecció del documental Taste the Waste que reflexiona sobre perquè llencem aliments, conferències sobre decreixement i la presentació d'experiències d'economia alternativa Pam a pam, en un ambient festiu destinat a tot el públic. La inscripció a les jornades és gratuita.
Pels que no hi pugueu ser o pels més 2.0, teniu la oportunitat de ser-hi virtualment participant a dos concursos de receptes de reaprofiament i/o penjant fotos a instagram amb el hashtag #joaprofito on s’evidencii que s’ha elaborat un plat amb aliments salvats de ser malbaratats.
Per més informació, consulteu la campanya.
L’espectacle «SOM», protagonitzat per persones de l’Associació Alba, recrea a través del moviment, l'acció i la imatge històries quotidianes. Per recollir el procés creatiu volen realitzar un vídeo, vols ajudar-los?
L’obra de teatre «SOM» és una experiència escènica que la Companyia Amantis ha dut a terme juntament amb una vintena de persones usuàries de l’Associació Alba, una organització que treballa per la millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat física, psíquica i mental de l’Urgell i la Segarra.
La Companyia treballa des de la interdisciplinarietat per a generar esdeveniments escènics compartits amb col·lectius locals. «SOM» s’ha dut a terme gràcies al projecte Suport a la creació de Fira Tàrrega i a través d’una sèrie de tallers i residències teatrals des dels quals la Companyia Amantis ha descobert les capacitats de les persones que integren l’Associació Alba per donar forma a un espectacle itinerant format per moviment, acció i imatge que es podrà veure a la Fira els dies 12, 13 i 14 de setembre.
Amb l’objectiu de recollir l’intensa experiència de creació de les persones amb discapacitat de l’entitat es vol realitzar un vídeo documental. Per aquest motiu s’ha posat en marxa una campanya a través de la plataforma Verkami per tal de recollir els diners necessaris per produir-lo i per cobrir les despeses d’escenografia de «SOM».
Es necessiten 3.000 euros i les recompenses a les donacions, que poden anar del 10 als 500 euros, poden variar des de còpies del DVD a entrades gratuïtes a l’espectacle, caixes de galetes de l’obrador del Rosal de l’Associació Alba o un dinar per a dues persones al Restaurant El Gat del Rosal que gestiona l’entitat.
L’obra «SOM» representa històries quotidianes que es donen dins de l’Associació Alba per crear una història col·lectiva que actua com a «mirall i finestra per trencar estereotips i mostrar com tots tenim les nostres diferents capacitats». El moviment, l’acció i la imatge són els fils conductors que acompanyen la història, una estona de vida compartida en insòlites circumstàncies. «L’obra és i ha estat una experiència vivencial intensa, un procés de coneixença i col·laboració entre persones amb capacitats diferenciades».
Tot aquest procés condensat en un espetacle es podrà veure a la Fira de Tàrrega els dies 12, 13 i 14 de setembre. La campanya de micromecenatge restarà oberta fins el 7 de setembre.
Ens parla Ernest Cañada, sobre turisme responsable i comunitari: “Anys 70, començava a trencar-se així la imatge amable d'un sector que prenia cada vegada més rellevància en l'economia internacional”.
Ens fas un breu recorregut des de l'inici del concepte de turisme responsable fins ara?
“El Turisme Responsable va néixer com a reacció al malestar generat pels impactes del creixement turístic. Des dels anys 70 es va començar a elaborar una crítica raonada a algunes de les implicacions d'aquest model de desenvolupament. Els impactes negatius en el medi ambient, l'economia, la cultura o en les condicions laborals es van anar fent visibles. Començava a trencar-se així la imatge amable d'un sector que prenia cada vegada més rellevància en l'economia internacional”.
“Aquesta gradual insatisfacció va derivar en la idea del Turisme Responsable a principis dels 2000. Des d'un inici va servir per a albergar múltiples sentits. Avui dia el Turisme Responsable serveix per identificar certes actituds i sensibilitats de determinats turistes que busquen en altres formes de viatjar, diferents a les propostes més estandarditzades de les grans operadores. Preocupacions sobre l'afectació al medi ambient que provoca un com turista, si els diners gastats arriben a la població local o com tenir una relació més propera amb la gent del lloc visitat, per exemple, donen nou sentit a l'activitat turística: busquen una major implicació o compromís personal. Això s'expressa, per exemple en modalitats com el turisme solidari o l'ecoturisme, que van trobar després en el Turisme Responsable una referència. Això ha donat lloc a un nínxol de mercat al voltant d'aquest tipus d'ofertes alternatives. Encara que inicialment els seus promotors no van estar en el cor de la indústria turística i més aviat va créixer en els seus marges, la pròpia evolució del sector afavorir el seu desenvolupament. L'empresa turística tracta d'oferir cada vegada més productes singulars, diferenciats, que permetin al client una experiència particular”.
“Conscients de l'evolució d'una part de la potencial demanda i de la mateixa societat, algunes iniciatives empresarials han apostat per l'aplicació voluntària de bones pràctiques, que s'identifiquen també com a Turisme Responsable. Polítiques de Responsabilitat Social Corporativa, certificacions o codis ètics són alguns dels instruments que el sector empresarial ha adoptat per promoure una gestió més atenta davant determinades problemàtiques i amb més capacitat per comunicar una millor imatge empresarial”.
“D'altra banda, i en contradicció amb l'anterior, l'acumulació de conflictes vinculats a l'activitat turística ha estat una altra font d'inspiració del Turisme Responsable. Són conflictes provocats per la contaminació ambiental, el desplaçament de la població local, la privatització i elitització de certs territoris, l'explotació sexual comercial de menors, l'acaparament de recursos naturals com la terra o l'aigua, l'encariment del cost de la vida o les males condicions laborals, per citar només algunes causes. Des d'aquesta perspectiva, que és on ens identifiquem a Alba Sud, el Turisme Responsable s'entén com un moviment social en defensa de la sostenibilitat d'aquesta activitat. Així es privilegia la intervenció a favor de les poblacions afectades negativament per les dinàmiques turístiques o en conflicte, una major sensibilització de tots els actors implicats (turistes, empreses, població amfitriona o institucions públiques) i el desenvolupament de models turístics més sostenibles, adaptats a cada context. Davant la lògica voluntària de les iniciatives empresarials es demana una major regulació obligatòria per part de l'Estat”.
Ara parlem també de turisme comunitari. Què és?
“El Turisme Comunitari és un model de turisme en el qual la població local d'un determinat territori rural (especialment pobles indígenes i famílies camperoles), i a través de diferents estructures organitzatives de caràcter col·lectiu, exerceix un paper preponderant en el control del seu disseny, execució, gestió i distribució de beneficis. No neix com a una activitat substitutiva de les activitats agropecuàries tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca, producció artesanal o la gestió forestal), sinó una forma de diversificar i complementar les economies camperoles. La principal oferta turística d'aquest model es basa en facilitar la visita de recursos naturals i entorns rurals a través d'un espai de relació i trobada amb les poblacions locals. Possibilita un acostament vivencial al que la gent que viu i treballa al camp fa quotidianament”.
“A Amèrica Central, per exemple, hi ha hagut diverses vies per les quals determinades poblacions rurals han entrat en aquesta nova activitat: cooperatives i famílies camperoles que busquen diversificar i complementar ingressos davant la crisi rural; organitzacions ambientalistes de base comunitària que realitzen tasques de conservació dels recursos naturals; comunitats post-conflicte que intenten la seva reinserció a la vida civil i mantenir la memòria; grups de dones que tracten d'incrementar recursos i afavorir la seva autonomia; comunitats indígenes realitzen activitats complementàries per millorar la seva economia i benestar, petits negocis privats articulats associativament que tracten de potenciar i complementar la seva oferta”.
Podries donar-nos algunes pistes pràctiques sobre com trobar destinacions en aquest marc de turisme responsable, sostenible i comunitari?
“Hi ha diverses vies si el que es vol és viatjar a l'estranger. Per una banda estan els tradicionals viatges solidaris organitzats per ONG, que normalment combinen el coneixement de la feina que fan determinades organitzacions socials amb les quals aquestes ONG mantenen algun tipus de col·laboració, la realització d'algun tipus de tasca solidària i un coneixement d'aquell país fora dels circuits tradicionals turístics. Aquí tenim les ofertes que, tot i les seves diferències, cada any fan organitzacions com Setem, Sodepau, Ethnic, o l'Associació Catalana per la Pau, entre d'altres”.
“També hi ha agències de viatges especialitzades en producte propi que estan començant a oferir viatges vinculats a iniciatives de turisme comunitari, com Èxode Viatges o Tarannà”
“I sempre queda l'opció d'organitzar-se un mateix el viatge. Ara hi ha molta informació a través d'Internet que li permet a un connectat directament amb xarxes de turisme comunitari o agències locals especialitzades en aquest tipus d'iniciativa. Per exemple: ACTUAR a Costa Rica, Toururales a El Salvador, Runa Tupari a l'Equador, Tusoco a Bolívia, la Red de Turismo Campesino de Salta a l'Argentina, Travolution a Xile, entre moltes d'altres”.
Ràdio Nikosia i l’Associació Alba han estat reconegudes recentment per la seva tasca realitzada amb persones diagnosticades amb malalties mentals i amb discapacitat.
Fa uns dies la Fundació ONCE Catalunya anunciava els guanyadors dels Premis Solidaris 2014. Entre els guardonats hi havia l’entitat Ràdio Nikosia, que des de fa 10 anys treballa amb persones amb problemes de salut mental, evitant l’assistencialisme i potenciant la participació i la creativitat, i a l’Associació Alba, que es dedica a millorar la vida de persones amb discapacitat física o malaltia mental de l’Urgell i la Segarra.
Aquests premis són un reconeixement a les persones, entitats, institucions, mitjans de comunicació i administracions a través d’una tasca que influenciï el seu entorn a través de la inclusió social, la normalització i l’autonomia de les persones a més de potenciar l’accesibilitat universal.
Els premis destaquen la sensibilitat social, la trajectòria o la dedicació en pro dels drets socials dels més desafavorits.
Ràdio Nikosia
El jurat va premiar Ràdio Nikosia per ser «la primera emissora del territori peninsular» d'aquestes característiques i que «busca vies alternatives per desconstruir l'estigma». L'Associació Sociocultural Ràdio Nikosia (ASCRN) treballa des de fa 10 anys com a ràdio i com a entitat col·lectiva i formada per persones diagnosticades amb un problema de salut mental i amb antropòlegs, artistes i psicòlegs.
El premi de la ONCE no és el primer que reben aquest any, ja que al mes de febrer van ser guardonats amb una menció especial dins del Premi Mitjans de Comunicació de l’Institut Català de Drets Humans. Des de la coordinació de l’entitat en Martin Correa-Urquiza i la Lucia Serra han explicat l’agraïment immens que senten cap a l'ONCE i l' Institut Català de Drets Humans: «Els premis estan vinculats a la nostra trajectòria en el camp de la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental a través de les eines de les arts, la comunicació i la cultura. I creiem que aquests reconeixements fa honor a la tasca desenvolupada per l'entitat».
Tant en Martín com la Lucia han volgut dedicar el premi a tots els nikosians que han seguit i s’han mantingut en lluita. D’altra banda han fet una crida a la necessitat d’aconseguir més capital econòmic i major compromís per part de les entitats privades i de l’administració que els permeti seguir desenvolupant el projecte.
Associació Alba
El jurat va decidir premiar a l'Associació Alba per la seva trajectòria, que l’any que complirà 40 anys, i per la seva raó de ser de «generar oportunitats amb la finalitat d'aconseguir el màxim de desenvolupament i qualitat de vida de les persones amb discapacitat física o malaltia mental».
Són una organització sense afany de lucre, de gestió ètica, solidària, participativa que busca la innovació i l'adaptació al canvi i que pretén compartir un projecte comú.
La fundació serà una eina que ajudi a accedir a noves fonts de finançament per a l’Associació Alba i facilitar la gestió de les donacions del patrimoni.
El passat divendres 7 de març, es va celebrar l’Assemblea general de socis anual de l’Associació Alba, i també una assemblea extraordinària per a tractar, entre altres qüestions, l’aprovació de la creació de la Fundació Alba Futur.
La creació de la nova fundació, que va ser aprovada per unanimitat, amb els 78 vots dels socis assistents, permetrà accedir a recursos diferents i cercar noves vies de finançament. Ajudarà també a visualitzar el retorn dels diners aportats per part d’empreses i particulars a projectes concrets, i a brindar la màxima transparència.
Maite Trepat, directora de l’Associació Alba, va dir en el decurs de l’Assemblea “Creiem que és important diferenciar l’Associació Alba com a prestadora de serveis a les persones i la Fundació com una eina al servei de l’entitat”.
L’Associació́ Alba, que té els seus orígens fundacionals l’any 1975, treballa per a millorar la qualitat de vida de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat psíquica, física i mental de pobles i ciutats de les comarques de l’Urgell i la Segarra i excepcionalment d’altres llocs.
La Confederació d’AV de Catalunya albergarà el 6 de novembre a les 18 h una jornada sobre “Experiències ciutadanes d’aprofitament de menjar”.
La Confederació d’AV de Catalunya (CONFAVC) albergarà el 6 de novembre a les 18 h una jornada sobre “Experiències ciutadanes d’aprofitament de menjar”, amb la finalitat que les entitats veïnals i la ciutadania en general coneguin bones pràctiques i les puguin desplegar als barris. Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), cada any es malbaraten 1.300 milions de tones de menjar; un terç del total que es produeix al món.
L’acte arrencarà a 18 hores amb les intervencions del president de la CONFAVC, Jordi Giró, i Alfons López, per part de l’entitat promotora de la campanya, Espai Ambiental, juntament amb Fundació ENT; i seguirà amb la ponència d’Ester Vivas, destacada activista per la sobirania alimentària i experta en temes de polítiques agràries.
A partir de les 18’40 s’iniciarà una taula rodona per a explicar tres experiències reeixides: la Botiga Solidària de Cornellà de Llobregat; El Plat de Gràcia i els espigoladors de Gallecs.
Aquesta jornada, que s’acabarà amb un debat i la intervenció de la presidenta de la Fundació ENT;, Maria Mestre al voltant de les 20’30h, s’emmarca dins d’una campanya més global que ha arrencat el mes d’octubre.
Durant aquest mes ja s’han publicat vídeos i informació viralitzada a la xarxes socials per a divulgar consells i altres experiències ciutadanes destacades sobre aprofitament alimentari. També s’ha posat en marxa la segona edició del fotoconcurs #jonollenço per a recollir més iniciatives similars.
Un altre acte públic rellevant previst serà l’àpat popular “Dinar de Sobrats” el 9 de novembre a la plaça Huertas Claveria del Poblenou –davant del Centre Cívic Can Felipa- elaborat amb aliments no vendibles recollits pels comerços del barri.
Inscripció gratuïta a: mjofra@ent.cat / 938935104
Twitter: @nollencemnimica #jonollenço i #aprofitem
Vídeos: #aprofitem:experiències ciutadanes d’aprofitament
http://www.youtube.com/channel/UCOpBvRnj-MoNW3fKlv2cVjg?feature=g-high-crv
Hi participen operadores de turisme comunitari de diversos països. Potenciar el turisme responsable i establir vincles amb organitzacions catalanes, en el marc del turisme rural, els objectius.
La trobada l'organitza l'entitat Alba Sud, amb la col·laboració de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme (CETT-UB), Èxode Viatges, Tosca, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Diputació de Barcelona, entre el 20 i el 29 d'octubre 2013. Es volen enfortir els llaços comercials, i l'intercanvi d'experiències i iniciatives en turisme rural comunitari, una de les formes de turisme responsable.
La majoria dels participants que ens visiten són representants de tour-operadores llatinoamericanes, més un d'una agència anglesa, i hi participaran juntament amb membres d'organitzacions catalanes vinculades a la idea de turisme responsable (agències, universitats, ONG i administracions locals).
El Salvador, Belize, República Dominicana, Costa Rica, Nicaragua, Brasil, Equador, Bolívia, Xile, Argentina i Anglaterra són els països d'origen dels participants de fora, a la trobada. Participants que explicaran les seves propostes iconeixeran experiències de turisme rural amb fonaments comunitaris a Catalunya (Garrotxa, Penedès, Vallès...).
La trobada és oberta a tothom durant la sessió d'obertura, el 21 d'octubre (16h a 20h), a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès. Es presentaran les propostes de les tour-operadores comunitàries
Sobre el turisme rural comunitari
El turisme rural comunitari ha estat concebut per xarxes de col·lectius rurals d'Amèrica Llatina, a vegades establint les seves pròpies operadores, o acordant el seu desenvolupament amb iniciatives privades. Aquestes xarxes de col·lectius, majoritàriament indígenes i camperoles, han desenvolupat en algunes ocasions formes organitzatives de tipus comunitari que tenen un paper central en el seu propi desenvolupament. Les iniciatives al voltant del turisme, però, no substitueixen en les comunitats a les activitats tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca, artesania, gestió forestal).
Així els visitants poden “conèixer en primera persona, de la mà de la població local, l'entorn natural, la vida quotidiana de la gent, les activitats productives tradicionals, la seva història...”. Els turistes saben també que amb aquest viatge estan contribuint a una millora sostenible de les economies locals.
Aquest agost ha tingut lloc a Managua (Nicaragua) una nova edició del Seminari organitzat per la Universitat de les Illes Balears, l'ONG catalana Alba Sud i la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, dirigit a docents universitaris i professionals vinculats al turisme, en el marc del turisme sostenible.
Altres universitats, centres de recerca i organitzacions sindicals d'Amèrica, Mèxic i el Carib han participat en aquesta acció formativa, que ja va per la tercera edició. Ha tingut com a principal objectiu compartir anàlisis crítiques i compromeses amb les necessitats i drets d'àmplies majories socials, davant el creixent desenvolupament turístic de la regió.
Anava adreçat a docents, investigadors i professionals relacionats amb el sector turístic de Nicaragua. Van participar una trentena de professors de diferents especialitats acadèmiques i professionals del turisme.
El seminari, celebrat entre el 7 i el 9 d'agost de 2012, pretenia donar a conèixer, actualitzar i compartir l'estat de la qüestió en l'àmbit de la recerca i la producció científica en relació al fenomen turístic des d'una perspectiva crítica. Els docents del curs van ser Joan Amer, Macià Blàzquez i Ernest Cañada. Teniu més informació en aquest enllaç.
Hondures segueix debatent-se enmig d'una forta crisi econòmica, política i social, originada pel cop d'Estat de juny de 2009. El nou govern, encapçalat per Porfirio Lobo, ha impulsat una estratègia per intentar "normalitzar" la situació del país i les relacions internacionals -encara que els sectors contraris segueixen parlant d'un "blanqueig del cop" -, per reactivar els fluxos de divises i inversions. El turisme sembla ser un dels sectors privilegiats per la nova administració per aconseguir aquest objectiu.
En aquest sentit, el complex turístic Los Micos Beach and Golf Resort, millor conegut com Bahía de Tela, representa l'obra mestra d'una Estratègia Nacional de Turisme Sostenible (ENTS), que persegueix transformar el litoral Carib d'Hondures en el "Cancún de Centreamèrica ".
No obstant això, diversos sectors i moviments socials de la població hondurenya segueixen rebutjant, no només aquest projecte, sinó també un model de desenvolupament que consideren greument perjudicial per al país, generador de divisions a les comunitats, i que beneficia només als grups econòmics que ja controlen la política i l'economia d'Hondures.
Podeu veure el reportatge complet d'Alba Sud en aquest enllaç.
Informació complementària: 'La cooperació no pot ser neutral'; entrevista a Ernest Cañada, fundador d'Alba Sud.
